Porta d'accés
L’ESPLUGA – SPOULGA
- FORTIFICADA DE BOUAN (FRANÇA)
Situació:Cal seguir la carretera N-20 que de Porta i Puimorent du cap a Foix, estem dins de la regió de l’Arieja.
Desprès del poble de Sinsat trobem dos vials d’accés cap el llogaret de Bouan, cal agafar el segon – un rètol indica Spoulga de Bouan - i deixar el cotxe en un camp que hi ha al principi del camí. Cal dir que la cova es visible des de la carretera N-20, uns metres més endavant d’on ens trobem. Seguim a peu per la carretera estreta i pujadora que du cap a Bouan i continuem pel primer camí que trobem a la dreta que és barrat al pas de cavalls i motos.
Deixem un altre camí pujador a l’esquerra, el nostre davalla suaument i desprès va guanyant alçada. Quan des del camí ja veiem penjats en la cinglera el murs de la construcció cal continuar cap a l’esquerra per un sender, en principi pedregós, que va pujant fins arribar a la porta d’accés al recinte. En total hi ha uns vint minuts de camí.
Descripció:
El primer que trobem són els murs que tancaven el recinte i la porta d’accés. Més endavant veiem una paret que s’enfila cap a la construcció que hi ha enmig del cingle calcari, per aquí anava el vell camí, en l’actualitat és perdut i arribar-hi és complicat tot i que hi ha algunes cordes i ferros encastats a la roca que poden facilitar el trajecte. Aquesta és la construcció més antiga, aquí hi ha també dues cisternes.
Seguim endavant i ens trobem amb una gran cova a sota mateix del mur emmerletat que esdevé la imatge més característica de aquesta espluga. A un costat de la gran cova on ens trobem hi ha un forat ascendent, d’accés força complicat, que és el pas per arribar a la fortificació que pels forats de bigues a les parets hom creu que tindria tres pisos.
Aquestes instal·lacions es desenvolupen més de cent metres pel costat del penya-segat i ocupen gairebé 2000 m².
Breus notes històriques:
El topònim spoulga significa cova en occità i s’utilitza per designar les coves fortificades de l’Arieja. Aquest terme va estar reconegut oficialment al segle XIX.
Tot apunta que cap el segle XII, el comte de Foix per tal de definir el seu territori i enfortir les seves fronteres, es veu en la necessitat de construir diverses fortificacions o castells i per reduir el preu de les edificacions decideix utilitzar una tècnica que ja es emprada a Espanya: Utilitza les coves naturals. Hi ha diverses coves fortificades per la zona que completaven el sistema defensiu del comte de Foix. La cova de Bouan surt esmentada per primera vegada l’any 1272.
Cova fortificada
Aquest factor econòmic queda
ben palès en veure que aquestes fortificacions són obres ben senzilles,
efectuades amb pobres mitjans. Al segle XIII, després de la croada albigesa i la "victòria" del rei de França, sembla que aquest estil de construcció ja no s'utilitza, tot i que Bouan surt esmentada encara al segle XV.
Aquesta cova fortificada va servir durant molt de temps com a refugi per als perseguits càtars de la regió de Sabarthès. Després de la caiguda de Montségur, tan aviat com els exèrcits de la croada havien fet el seu treball, la inquisició dels dominics va començar a actuar a la regió. Sabarthès va viure el període més cruel de la seva història, sotmès a la refinada violència de la Inquisició que va buscar, caçar, deportar, escampar i cremar implacablement els últims fidels de l'Església de l'Amor o els Bons Homes.
Accés cap a la part superior
El 1295, Pierre Authié, bisbe càtar de Bouan, es va veure obligat a fugir a la Llombardia. Va tornar a Bouan el 1299 i va continuar el seu ministeri fins a 1309, quan perseguit per la inquisició, va ser cremat a Toulouse.
L'església de Bouan va acollir durant molt de temps els últims creients càtars.
Segons la història o la llegenda, el tresor que va sortir de Montségur cap el Nadal de 1243, podria haver estat amagat en un spoulga, potser la de Bouan?
Topografia Florence Guillot
No hay comentarios:
Publicar un comentario