SETENIL DE LAS BODEGAS. CADIS

 

 

 

SETENIL DE LAS BODEGAS. CADIS

Situació:

Bonica població, que frega els 3.000 habitants, situada a uns 30 km de Ronda, forma part de la ruta dels pobles blancs de la serralada de Cadis. Està considerat com un dels pobles més bonics d’Espanya i ha estat declarat com Conjunt Històric Artístic.

 

Descripció:

El riu Guadalporcún ha excavat un canyó on s’instal·là el centre de la vila, aprofitant les viseres de roca per bastir-hi, al seu interior les cases que configuren aquest original nucli urbà.

Es tracta d’un tipus d’habitacles que, al contrari que succeeix en altres llocs, en aquest cas no s’excava la roca, sinó que es tanca la paret rocosa i l’habitacle es desenvolupa longitudinalment a la cinglera.

                                                        

                                                            Fotos G. Aymamí, any 2007  

La majoria de cases-coves  es situen en els carrers de Cuevas del Sol, Cuevas de la Sombra, Cuevas de San Román  – topònims ben eloqüents – carrers Mina, Herreria, Jaboneria, Cabreriza i Triana.

LES COVES HABITADES DE CUEVAS DEL ALMANZORA (ALMERÍA)

Les coves del Calguerín en l'actualitat

 

LES COVES HABITADES DE CUEVAS DEL ALMANZORA (ALMERÍA)

Situació:
La localitat de Cuevas del Almanzora és tocar de la AP-7, gairebé a mig camí   de Cartagena, que està a uns 100 km, i d’Almería que està a uns 95 km de distància.
Descripció:
A l’entrar el poble cal seguir la carretera del pantà i a l’esquerra podem veure el barri del Calguerín on es destaquen, en un turó, la boca d’un nombre considerable de coves, unes 250, excavades en la roca que van estar utilitzades com habitacle des de temps molt reculats. Es diu que fa uns tres mil anys ja eren habitades i que desprès ho feren els àrabs.

                              Entrada d'algunes de les coves del Calguerín.
             
A l’any 1838 es va descobrir un filó de plata en el barranc del Jaroso, en la serra Almagrera, començant a partir de llavors una febre minera de gran envergadura. A la població, la nova burgesia va construir gran quantitat de palauets, pels afores de la vila es bastiren foneries que donaven feina a centenars d’obrers. Dels 8.000 habitants que contava la població passà a tenir-ne més del doble, però els treballadors malvivien en les coves del Calguerín. Fent la viu-viu la indústria minera s’acaba definitivament el 1930, començant llavors l’època de la emigració. Avui gràcies al turisme Cuevas del Almanzora supera els 11.000 habitants.        
Quan vaig visitar la zona, a l’any 2001, el senyor Juan Cañadas Arroyo “el Cañadas” com que havia viscut, fins feia pocs anys, en una de les coves, feia de guia aficionat i, cobrant una mòdica quantitat per la visita, ensenyava la cova als visitants. Si ens acostem cap el turó del Calguerín encara podem veure, mig esborrat a la paret, les senyals que indiquen el lloc on s’efectuava la visita de les coves.

 

                                              Coves del Calguerín a l'any 2001  
    
Totes aquestes cavernes estan excavades en la roca argilenca, cosa que es feia a pic i pala. A més a més dels habitacles i havia espais destinats pels animals, tant pels de consum com pels emprats en les labors agrícoles i pel transport.
Generalment constaven de l’entrada que feia les funcions de sala d’estar, cuina i menjador, ja que tenia llum directa des de l’exterior i d’aquí sortien dos passadissos, un que duia a l’habitacle del bestiar i a la sitja i l’altre passadís duia als dormitoris, el més proper era el del matrimoni i el més interior el dels fills.
Totes les coves estaven pintades amb calç, que servia per evitar que es desprengués pols de la paret, per desinfectar i per enlluir la casa.

Alguna de les coves dels afores de la població.

Cal fer avinent que aquestes coves estan situades al davant de camps de conreu i del riu, cosa que facilita l’hàbitat d’aquest indret d’aspecte dur i feréstec. 
En l’actualitat aquestes coves ja no es mostren al públic, ja que en el casc antic del poble, a prop del castell hi ha la Cova-Museu que a més a més de poder visitar l’interior d’una caverna, que es creu que s’excavà fa més 500 anys, es pot contemplar un bon recull etnogràfic amb els més diversos i variats mobles i atuells.

 

Cova- museu

Fotos; G. Aymamí

La cova-museu consta d’una llarga cambra amb una finestra al final, cosa gairebé insòlita, ja que en aquest tipus de coves excavades no hi ha finestres, però aquí, com que el final de la cova dona a l’espadat de la muntanya doncs va ser factible poder-hi fer aquesta obertura.
Al costat esquerre hi ha dues habitacions i a la dreta la part destinada a la cuina.          
Per informació d’horaris cal trucar als tel. 950 548 707 - 950618424.
Pag. Web: www.cuevasdelalmanzora.es
Pels turons que envolten el poble podem veure diverses coves, algunes d’elles, tot i que arranjades, encara son utilitzades en l’actualitat.            

 

 

LES COVES DE SAN JOSÉ. NÍJAR (ALMERIA)

LES COVES DE SAN JOSÉ. NÍJAR (ALMERIA)

Situació:
Aquesta població està situada en ple parc natural Cap de Gata-Níjar. S’hi accedeix per la carretera Al-3112 que surt de Níjar que està a uns 20 km.
Descripció:
Tot passejant pels carrers del poble vam poder veure aquestes dues entrades de coves que, amb tota seguretat, havien estat emprades com habitacle.
Es troben en el carrer la Calilla núm. 50, enfront de la petita cala que dona nom al carrer.
Molt a prop hi ha el carrer de les Coves, de nom prou evocador. Tot indica que abans d’urbanitzar tots aquests turons i convertir-los en un garbuix de cases i carrers, hi havia diverses coves on s’hi habitava.   

Fotos: G. Aymamí

      

 

LES COVES TROGLODÍTIQUES D’AGUA AMARGA. NÍJAR (ALMERIA)

Les coves des de la platja

  

LES COVES TROGLODÍTIQUES D’AGUA AMARGA. NÍJAR (ALMERIA)

Situació:
Agua Amarga és un petit nucli, d’uns 400 habitants, situat dins del Parc Natural de Cabo de Gata-Níjar.
Es pot arribar a Agua Amarga des de Carboneras seguint la carretera N-341 fins a trobar el trencall amb la carretera AL-5106 que du cap a la costa. En total hi ha uns 15 km.
També s’hi pot accedir des de l’autovia E15 que du de Lorca a Almeria i a l’alçada de la Venta del Pobre, es troba l’enllaç amb la AL-5106.
Des de San José cal anar cap el Pozo de los Frailes i seguir pel vial AL- 4200 que per Rodalquilar i Fernán Pérez du cap a Agua Amarga, en cosa d’un 40 km.
Les coves estan al costat mateix de la platja, en el vessant del Cerro del Cuartel.

Descripció:
Les coves, excavades en la roca, semblen tenir un origen possiblement alt medieval, tot i que sembla ser que a les darreries del segle XIX s’hi instal·là una petita comunitat d’obrers, que treballaven en el ferrocarril miner, construït el 1894 per la Compañia Minera de Sierra Alhamilla, per dur el mineral de ferro des de les mines de Lucainena de las Torres, que està a uns 32 km, cap un embarcador que hi havia, a l’est de la platja, on encara hi ha algunes restes.

Desprès de la Primera Guerra Mundial es produeix una davallada en la exportació del ferro, arribant fins el 1942 en que es produeix el darrer embarcament en Agua Amarga. Anys desprès es van desmantellar les instal·lacions mineres i ferroviàries.  
Més tard fou una comunitats “hippy” la que va romandre en les coves.
Les cavitats són bastant petites i presenten fornícules i lleixes. Algunes coves estan comunicades.  

La platja des de les coves.

Fotos: G. Aymamí

   

 

 

EL SACROMONTE; EL BARRI DE LES COVES. GRANADA (ANDALUSIA)

EL SACROMONTE; EL BARRI DE LES COVES. GRANADA (ANDALUSIA)

El Sacromonte és un dels sis barris que formen el districte de l’Albaicín. És situat en la vall de Valparaíso, per on passa el riu Darro, i enfront de l’Alhambra i és el tradicional lloc on habiten els gitanos de Granada, que encara conserven el caló com a llengua habitual. Sempre s’ha dit que els gitanos són una raça oriünda de l’Índia i que, desprès de passar per Europa i Àfrica, van arribar a la península sobre el segle XV.

A l'esquerra l'Alhambra i a la dreta el barri de Sacromonte

                                                                Una vista del barri

Hom creu que les coves de Sacromonte es van construir a partir del segle XVI, en el moment en que les poblacions musulmanes i jueves van ser expulsades de les seves vivendes, a aquests se’ls hi van unir els gitanos, que eren de costums nòmades i d’aquesta forma, a les afores de la ciutat, va sorgir aquest barri de marginats, que com que estaven situats a extramurs no estaven subjectes al control administratiu ni eclesiàstic, és a dir, estaven deixats de la mà de Déu.  





                                       Museu de las Cuevas de Sacromonte

 

Aquestes coves s’excavaven a pic i pala en la muntanya, en primer lloc es feia un tall vertical que seria la façana i a continuació s’obria una porta i es continuava picant el que seria l’habitacle, que tindria unes dimensions d’acord amb les necessitats requerides i les possibilitats que oferia el terreny.

Des de l’arribada de turistes a la Costa del Sol, moltes coves s’han convertit en restaurants i llocs destinats a escoltar i veure cants i balls flamencs, la zamba, que aquest és el nom genèric de les danses dels gitanos del Sacromonte, és una barreja de música, cant i ball amb que celebren les seves festes, són els populars tablaos. Tot i que cada vegada són menys els locals destinats a l’espectacle i també moltes coves han deixat de ser utilitzades com habitacle permanent, no costa gens, tot fent una passejada pel barri, veure gran quantitat de cases-coves que encara donen cabuda a nombroses famílies.    
Una de les formes millors de conèixer les coves i la vida dels seus habitants és visitar el Museo Cuevas del Sacromonte, situada en el barranc de los Negros, en ple barri del Sacromonte.

                                                  Fotos: G. Aymamí
En aquest museu sens explica en primer lloc la part relativa a les coves, els aspectes tècnics de la seva construcció i la manera de viure dels seus habitants. La segona part fa referència a les llegendes locals i en la tercera sens descobreix els tres components principals del Sacromonte; els gitanos, el flamenc i la religió.
A més a més en el museu hi ha una important part de recull etnogràfic i una aula de natura.
Per a més informació i horaris: http://sacromontegranada.com    
  

TROGLODITISME EN POBLES DE LA COMARCA DE GUADIX. GRANADA

TROGLODITISME EN POBLES DE LA COMARCA DE GUADIX. GRANADA

(ANDALUSIA)

PURULLENA

Localitat situada a 6 km de Guadix per la carretera A-4100.
En el centre del poble trobem la Cova-Museu de la Immaculada, situada dins de tres cases-cova excavades en el “Cerro de la Virgen”, es tracta d’una visita molt didàctica on sens explica primer, com es vivia en les coves, desprès en la segona caverna descobrim que està decorada com una cova habitada a finals del segle XIX i la darrera, situada a més alçada, és més aviat un museu etnològic amb un recull d’objectes antics.
Per a més informació: http://www.cuevamuseo.com
A més a més pel poble podem veure diversos exemplars de cases-coves habitades.

Fotos antigues

                                                                     Museu
Sobre els anys seixanta del segle XX gairebé tot el poble de Purullena vivia en coves, a principis del segle actual encara hi ha unes 1.100 persones que hi viuen, quantitat força elevada si tenim en consideració que el poble té uns 2.700 habitants. Per això Purullena es coneguda com la "Ciutat Troglodita"

MARCHAL

Aquest poble es troba a 8,5 km de Guadix i a 3 km de Purullena.
Cal fer esment de les “Cárcavas de Marchal” que és paratge declarat monument natural per la Junta d’Andalusia a l’any 2003, que presenta peculiars formacions, es tracta de bad-lands o terres ermes, ja que són inaprofitables, però que visualment són força atractives. Des de molt temps enrere s’han utuilitzat per excavar-hi coves, l’argila permet fer-ho amb certa facilitat, alhora que proporciona gran impermeabilització i manté la temperatura constant a l’interior dels habitacles.
En el barri de Carabanchel hi ha diversos columbaris, que s’han datat entre els segles X i XII, l’església de Santa Catalina i una capella tardo-romana excavada en la muntanya.

                                                             Cárcavas de Marchal

                                                           Barri de Carabanchel

BEAS DE GUADIX

Es troba a 11 km de Guadix, seguint la mateixa ruta de Purullena i Marchal.
En la localitat hi ha nombroses cases-cova que encara estan habitades en l’actualitat.
En el barri dels Algarbes hi ha el “Centro de Interpretación los Algarbes y Camariles” que es un museu explicatiu sobre el trogloditisme.
Per a més informació: www.arqueotur.org
El 23 de febrer de l’any 2010 diversos diaris de la zona donaven de notícia de que a les nou del vespre del dia anterior “otra casa cueva” s’havia ensorrat, a l’interior hi vivien cinc persones, un matrimoni amb els seus tres fills, que per sort van sortir il·lesos.
De la nota es desprèn de que no és la primera vegada que això succeeix. En l’actualitat hi ha moltes coves habitades i també moltes que estan dirigides al turisme. Viure i dormir en coves és segur, però hi ha que tenir unes precaucions en el manteniment de l’habitacle.   



 

CORTES Y GRAENA

Aquest municipi està a 10 km de Guadix i a 4,5 de Purullena.

Tant a Cortes com a Graena les coves estan presents des dels temps del àrabs i són encara moltes les que estan habitades en l’actualitat.
Al segle XX en augmentar la població va augmentar també el nombre de coves excavades en la muntanya.     
A Cortes hi ha el “Centro de Interpretación Covarrones” que inclou la “cueva Micaela” que fou excavada en el segles X o XI i s’abandonà al segle XIV.

Fotos G. Aymamí