LES COVES DE LA PLATJA DE LA SAVINOSA. TARRAGONA (TARRAGONÈS)

LES COVES DE LA PLATJA DE LA SAVINOSA. TARRAGONA (TARRAGONÈS)

Situació:

Per arribar-hi des del centre de Tarragona cal seguir la Via Augusta que enllaça amb la N-340, trobant de seguida el trencall que du cap a l’aparcament de la platja de la Savinosa. En total hi ha uns 8 km.
Un cop arribats a la platja cal anar cap a l’esquerra, amb el mar al davant, fins a la petita explanada de l’aparcament del xiringuito-restaurant que hi ha a la platja, on  trobem el que resta de les coves, ja que es destruïren en efectuar la remodelació d’aquest racó de la platja.
Descripció i breus notes històriques:  
El que veiem ara són només uns petits forats a la paret, una d’elles té una paret de pedres a l’interior i darrera d’unes plantes poden veure el que sembla l’arrencada d’una teulada. Encara que en l’actualitat tot està destruït, a meitat del segle XX en aquestes cavernes s’hi vivia.

En una exposició efectuada l’any 2016 a l’Espai Tabacalera de Tarragona, sota el títol “El barraquisme a Tarragona, fa cinquanta anys” apareixia la foto d’una barraca bastida en una de les coves de la platja de la Savinosa, deia que en les tres barraques que hi havia hi vivien 22 persones.
Al Diario Español del 12 de març de 1964 es publicava una notícia sota el següent titular “Orden del Caudillo contra el chabolismo”, en la qual es manifestava que el Ministre de la Vivenda “havia recibido la orden tajante del Caudillo de acabar con el barraquismo en breve plazo.”
Sis dies més tard, en el seu discurs sobre el balanç del període 1963 – 1964, davant les autoritats franquistes de la província, el governador civil, Rafael Fernández Martínez, reconeixia les dificultats per a resoldre el problema del barraquisme, especialment preocupant a la ciutat de Tarragona.
(Piqué Padró, Jordi. L’home i l’historiador. Miscel·lània en homenatge a
Josep M. Recasens i Comes, Tarragona, Port de Tarragona, 2007.)

Foto de l'exposició "El barranquisme a Tarragona, fa cinquanta anys"

Fotos G. Aymamí (2018)

COVES DELS MONTGONS. TARRAGONA (TARRAGONÈS)

Aspecte desolador de l'església de Sant Julià

 

COVES DELS MONTGONS. TARRAGONA (TARRAGONÈS)

Situació:

De Constantí cal seguir la carretera TV-7211 en direcció a Tarragona, en entrar al polígon industrial Riu Clar, la carretera es denomina T-721, en arribar a una corba molt marcada, enfront del carrer Mercuri, trobem a la dreta l’entrada a una central elèctrica, d’aquí cal seguir la pista que voreja la tanca per l’esquerra, de seguida es torna camí de terra i en cosa d’uns 5 minuts de camí a peu, des de la carretera, veiem a l’esquerra els murs de l’església de sant Julià. Cal anar cap a la part de davant de l’edifici i ja veiem a un costat, les coves en un petit cingle.      

                                                         Coves troglodites
Descripció: Es tracta de dues cavitats, situades una al costat de l’altre, que conjuntament mesuren uns 10 metres de façana per uns dos metres de fondària. Al davant i al costat estan tancades per parets de pedra i com a nota curiosa, també estan unides per l’interior mitjançant una galeria artificial d’uns 16 metres de llargada, menys d’un metre d’alçada i uns 80 cm d’amplada. 
  



 

Galeria artificial

Fotos: G. Aymamí (2018)

  
Breus notes històriques: Ens trobem al davant d’un poble abandonat, que es començà a despoblar a mitjans del segle XVI, del qual en queden molts pocs vestigis, un d’ells és l’església de sant Julià, que tenia les funcions de parròquia. és mencionada ja al segle XV, tot i que es creu, per la seva estructura, que pot remuntar-se la seva edificació a finals del segle XIII.
En l’actualitat presenta un aspecte força desolador, amb l’interior tot trencat i cremat, durant un temps havia estat emprat com habitatge. També trobem, en l’esplana d’un petit turó proper, alguns murs del que havia estat una fortalesa de planta rectangular, que per l’aparell constructiu es data sobre l’any 1000.
En aquest despoblat, ja esmentat en una escriptura de donació de l’any 1149, cal destacar aquestes coves, que juntament amb altres habitatges constituïen el poble, tot i que posteriorment van ser utilitzades per guardar-hi bestiar menut.                              

Bibliografia: Catalunya Romànica, vol XXI. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 1995

 



Topografia extreta de: cavitatsdecatalunya.blogspot.com   

 

 

 

      

 

 

ELS HABITACLES TROGLODÍTICS DE VESPELLA DE GAIÀ (TARRAGONÈS)

ELS HABITACLES TROGLODÍTICS DE VESPELLA DE GAIÀ (TARRAGONÈS)

Situació:

Vespella és una petita població a la qual es pot arribar des de Salomó amb un recorregut d’uns 6 km o bé des de la Nou de Gaià que està a uns 5 km de distància, tot passant pel nucli dels Masos de Vespella que és on està l’Ajuntament.
La carretera va prenent alçada fins arribar als peus del turó de 191 metres on s’aixecava el castell. El vehicle l’aparquen còmodament en una placeta molt ben arranjada i des d’aquí seguim el camí que puja cap el tossal.
Descripció:   
El camí passa pel costat de l’embassament dels Sitjans i a tocar hi ha un forat descendent excavat en la roca que s’intueix que era una mina i més endavant trobem, al peu del camí, una cavitat d’uns 7 metres de llargada, 4 d’amplada i uns 3 metres d’alçada, tancada per una paret, la qual podia constituir un rudimentari habitacle. A aquesta cova és la denominada “cova A”.

                                  Topografia extreta del bloc:  cavitatsdecatalunya.blogspot.com

Continuem en direcció a l’església de sant Miquel que s’alça dalt del turó, que fou l’antiga capella del castell, surt esmentada a l’any 1212 en una acta testamentaria de Pere de Vespella. Encara que és d’origen romànic, ha estat molt reformada, va albergar el retaule de la Mare de Déu del Roser de l’any 1579, de remarcable interès. L’església llueix un airós campanar de cadireta de tres pisos, tot i que el pis superior va enderrocar-se a les darreries dels anys seixanta del segle passat, els anys noranta es bastí de nou i es col·locaren les campanes.

                                                Aspecte actual de l'església de sant Miquel

                              Aspecte que presentava l'any 1991 "Diari Avui"

Al costat de la muralla veiem l’entrada d’una cambra de 7,40 m de llargada. 3,85 d’amplada i 4,60 m d’alçada, mig excavada en la roca i que sembla que era la presó, aquest racó fou arranjat a l’any 1993 i es convertí en el cementiri. En la roca del costat que dóna al camí, podem veure excavat al sòl la base d’una premsa o d’un trull, així com un canaló.

                                                              Cementiri

Dalt del turó hi ha un planell d’uns 25 metres de longitud i una amplada d’uns 12 m on es bastí el castell, del qual en resten escassos vestigis com el basament d’una torre semicircular i uns panys de muralles que en un principi es va creure que s’aixecaven al damunt d’una obra romana, però més tard aquesta tesi es va desestimar.  

 

 

El castell surt esmentat per primera vegada a l’any 1167 en un document de cessió, durant les carlinades de 1875, la vila de Vespella va protagonitzar importants fets d’armes i aldarulls, ja que, dirigits pel rector es van proclamar partidaris de l’absolutisme, toparen amb els miquelets d’Altafulla i Torredembarra, foren vençuts i perderen la major part de les seves forces. El rector va ser empresonat i més tard afusellat.

A mitjan del segle XIX, aquest indret comptava amb una cinquantena de cases.

Quan el castell va deixar de complir la seva funció, tothom va anar a buscar les pedres i reaprofita-les.  i reaprofita-les.  

 

                                    Planta del castell: J. Bolós "Catalunya Romànica" V XXI, 1995

Un cop arribats a l’explanada on hem deixat el vehicle, veiem algunes petites cavorques, que possiblement foren utilitzades, però que l’erosió ha modificat i gairebé esborrat. Destaquem dues excavades en la roca. Una d’elles mesura uns 1,55 m d’alçada i uns 2 d’amplada i en la part superior s’observen diversos encaixos per a bigues.
Uns metres més enllà trobem uns graons tallats a la roca que ens duen cap a una cavitat d’uns 3 m de llargada, 2,4 m de fondària i uns 2 m d’alçada tancada per un mur, d’uns 40 cm de gruix, amb una porta. A la part exterior també hi ha 5 forats destinats a encaixar-hi bigues i una incisió longitudinal per al suport de la coberta, cosa que faria que l’espai augmentés considerablement.





                                                           

                                                                                  Graons tallats a la roca

Al costat mateix d’aquesta cavitat n’hi ha una altra d’uns 3 m de llargada i 2,20 d’amplada, tancada també per un mur, reaprofitada més modernament, ja que gairebé enmig s’hi ha excavat un dipòsit per a líquids, una mena de cup, amb boca d’entrada que mesura 0,50 per 0,30 cm. A aquestes dues cavernes són les denominades “cova B”.

 



 

 

                                                            Topografia extreta del bloc:  cavitatsdecatalunya.blogspot.com

Resum:  

Ens trobem al davant d’una sèrie d’habitatges troglodítics que en el vessant sud és on s’esglaonarien les cases de la vila, òbviament n’hi podien haver més que han desaparegut. Encara que és molt agosarat donar una datació, degut a la manca de materials arqueològics, hom creu que poden situar-se en un moment de l’alta edat mitjana i que posterior han estat reaprofitats com a magatzems o petits corrals, tanmateix el tipus de roca feble i mal·leable ha facilitat el procés d’erosió a l’ensems que ha permès que aquestes cavitats hagin estat ampliades o modificades.

Extret de l’article “Els habitacles troglodítics de Vespella (Tarragonès) de Gener Aymamí. Revista Excursionisme de la Unió Excursionista de Catalunya, setembre 1997.
 

 

Reproducció idealitzada on podem veure a la dreta les cases adosades a la roca, algunes aprofitaven les cavernes existents.

                                                            Fotos: G. Aymamí 

 

 

 



 

 

 

 

 

 

 

 

 

                                                       

                              

 

                             

   

    

 

 

 

COVA DE SANT ROC. TARRAGONA (TARRAGONÈS)

 

Fotos: G. Aymamí

 

 

COVA DE SANT ROC. TARRAGONA (TARRAGONÈS)

Des de Tarragona cal agafar la carretera TP-2031 cap els Pallaresos, on trobem la urbanització dels Hostalets, cal travessar-la i en arribar al final seguir a peu per una pista de terra cap el mas d’en Garrot. Passem amb tancats de cavalls a cada costat i en ser al final del camí cal anar cap a la dreta on es trobem als pocs metres, la mina de la font d’en Garrot i la cova de sant Roc i a l’altre costat del camí els malmesos safareigs.

Coordenades UTM 0353942 – 4557613 alt 98 m

Es tracta d’una petita cambra excavada en la roca, a l’exterior hi havia hagut una imatge de sant Roc.

La font d’en Garrot havia estat un racó molt freqüentat pels tarragonins, sobretot en tres diades força senyalades; el Divendres Sant es venia aquí a buscar farigola, ja que es diu que aquest dia és el millor per collir-ne. L’altra data era el dilluns de Pasqua, la gent s’acostava a la font a menjar la mona i el primer de maig, per commemorar el dia del treball, es feien àpats i ballada de sardanes. En l’actualitat, tot i ser un indret força bonic i formar part de l’Anella Verda de Tarragona està deixat de la mà de Déu.

A l’exterior, en una roca, es troben diferents inscripcions gravades, destacant el vers de Pi i Margall "Volia la pau del mont per mitch de la llibertad y la justicia” i "El fill que no es recorda del para y la mara no estima a Deu” de J Guinovart. Agost 1923.

Més informació de l’indret;  cavitatsdecatalunya.blogspot.com