SANT JOANET. CONCA DE DALT (PALLARS
JUSSÀ)
Situació:
Des de l’agregat de Sant Martí de Canals, on s’arriba des
de la Pobla de Segur, cal continuar la carretera cap a Pessonada i, en uns
tres-cents metres, s'ha de seguir una pista de terra que surt a l'esquerra. Tot
i que es pot recórrer un bon tros en cotxe, descrivim l'itinerari que vam efectuar
a peu.
Seguim aquesta pista i deixem tota una sèrie de
trencalls, a un costat i altre, que duen cap als camps. Després de passar per
sota d'unes línies d'alta tensió es deixa un marcat trencall a la dreta (20 min)
i se segueix recte en direcció al «morro» de muntanya, que veiem al davant i
que és on està situada la cavitat. Més endavant, el camí esdevé més estret i pedregós.
Deixem el camí i seguim per un trencall pujador que surt
a la dreta (25 min), als pocs metres, en ser al davant d'un torrent, el camí
s'acaba i cal cercar el corriol que remunta la torrentera pel seu costat dret.
El sender és força evident, ja que cal accedir a la balma pel llom de
l'esquerra, molt més suau que per l'espadat que tenim al davant.
Quan el corriol comença a davallar (40 min), cal remuntar
cap a la dreta; la cova és a tocar (45 min).
Sant Joanet es troba sota el cim de la Roca de Sant Martí o roca Roia a 955
metres d’alçada, al nord-est de Sant Martí de Canals, al nord del Pla de la Torre i a
l'extrem nord-occidental dels Feixancs de la Tremor.
Descripció:
Estem al davant d’una petita cavitat de 6,30 m de
llargada per 5,40 d'amplada i 2 d’alçada, amb el sòl lleugerament inclinat, tancada
per una paret de pedra d'uns 2,20 m d’alçada, on hi ha una petita finestra
espitllerada i la porta orientada al nord-oest, situada al capdamunt de tres
esglaons.A l'interior hi ha un petit altaret amb unes pintures amb representacions de Sant Joanet i Sant Pau.
Breus notes històriques:
Tot i que trobem esmentat que els vilatans de Sant Martí de Canals hi feien un aplec durant el quals es cantaven els goigs i es beneïa el terme, els veïns de la població no ho recorden. Possiblement s’hagués fet en èpoques ja força allunyades perquè ningú no ens n'ha donat raó i potser ens hauríem de remuntar més enllà del primer quart del segle XX.
A l'interior hi ha forces espelmes, la qual cosa denota un cert el fervor popular i que encara es visita.
Per la seva situació, enlairada i solitària potser caldria cercar l’origen d’aquesta ermita en un llunyà eremitisme.
Extret del llibre “ Itineraris
per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí. Rafael
Dalmau Editor. Barcelona. 2014.