sábado, 19 de diciembre de 2020

DOS EXEMPLES TROGLODÍTICS I UN POSSIBLE EREMITORI EN LA RUTA DE LES ERMITES DE CABACÉS (PRIORAT)

Cabacés

Sant Roc, la Foia i la Covassa

Sortim del poble seguint el carrer Major en ser al capdamunt de la població trobem  l'ermita de Sant Joan Baptista, un edifici barroc del segle XVIII i, al seu costat, la font de la Canal, receptora de l'aigua de la sèquia de la vila que brolla constantment per cinc canalots. Aquí trobem dos camins, el de l'esquerra duu en 3 quilòmetres a la Foia; nosaltres seguim pel de la dreta, que està cimentat. Trobem un panel indicatiu.

Ben aviat deixem un trencall a la dreta i més endavant, on s'acaba el ciment, trobem a l'esquerra els dipòsits d'aigua. Seguim recte amunt, i al cap de  poca estona el camí és adornat per una filera de xiprers; això vol dir que ens acostem  a l'ermita de Sant Roc.

En total, hi hem esmerçat uns 25 minuts.

Sant Roc

Descripció: L’ermita és bastida tota una balma, per la porta lateral, que és oberta, s'accedeix, a través d'un estret passadís que voreja l'ermita, a la terrassa que hi ha a la part posterior, on es pot veure una petita basseta que aprofitava els degotalls que queien de les roques. D'aquí, per uns graons, s'arriba a un nivell superior, on hi havia la casa de l'ermità; també veiem el  cloquer, avui sense la campana.

Encara podem observar a la roca els forats que sostenien les bigues del  primer pis,  així  com  l'arrancada  de  la  teulada,  avui també desapareguda.

Tot i que la porta principal és tancada, es pot veure be l'interior de l'ermita, on tan sols hi ha un banc, l'altar i la imatge de Sant Roc.

A l costat de l'ermita hi ha la font dedicada al sant amb l'aixeta al capdamunt de la roca.

El 16 d'agost s'hi celebra un romiatge tradicional.

Breus notes històriques: Sant Roc és una petita ermita que data de la meitat del segle XIV. Fou aixecada per tal de poder pregar contra la terrible epidèmia de pesta negra que assotava el nostre país.

Sant Roc fou un dels sants protectors invocats en aquells moments i se'l representa amb els signes externs clàssics de la malaltia.

Al 1594 s'hi realitzà alguna reforma  i fins l'any 1872 hi residí l'ermità.

En la cavitat que hi ha al costat mateix, s'hi podia haver albergat algun eremita, tot i que, segons velles llegendes havia estat aixopluc de leprosos i afectats per la pesta. 

Continuem pista amunt i ben aviat trobem l’aljub del Poma, obra molt enginyosa d’arquitectura rural, que a través d’una sèquia recull l’aigua d’una llisera de roca.

Anem per una pista de surt de la carretera, abans d’arribar al poble, fins que aquesta acaba en una bonica i pintoresca explanada on trobem l’ermita de la Foia.

Ermita de la Mare de Déu de les Neus o de la Foia

Notes:

Tot i que els seus origen són força antics, l’edifici és d’estil barroc popular del segle XVIII. En aquesta ermita també es veneren Santa Bàrbara i Sant Marc i per la diada del sant, 25 d’abril, i té lloc una bonica festa que Francesc Gurri ens descriu d’aquesta manera: “ Si el visitant és solter –o separat o divorciat, segons la moda actual-, hi ha de fer cap amb la cartera plena, ja que és costum que les noies del poble facin uns bells poms de flors posats a subhasta a benefici de l'ermita. Fer-se amb el ram de la pubilla més bonica pot ser un bon principi per posar arrels a Cabacés... que també s’acompanyen de saboroses coques i rotllos ”. 

Per la diada de la Mare de Déu de les Neus, 5 d’agost, es fa un concorregut aplec. Al costat de l’ermita hi ha una abundosa font i diverses taules.

A tocar de l’edifici hi ha una cova que molt bé podia haver estat recer d’algun eremita i origen de l’ermitatge.

Una ermita arrecerada

en un mar de muntanyam

és l’ermita de la Foia

a mig aire del Montsant

 

Del final de l’explanada seguim el camí vell que discorre pel costat del barranc de Montsant, passada la cruïlla amb el camí del barranc Tancat trobem una gran balma que aixopluga casa coneguda com la Covassa.

 

La Covassa

Es tracta d’una esplèndida casa de pedra de planta baixa i pis, al costat hi ha un tancat, també de pedra, on avui es guarden troncs i bidons i que abans deuria de fer les funcions de corral, com a curiositat cal dir que al costat de la porta hi ha la vella comuna.

D’aquí anem seguint la pista que duu cap a Cabacés, al costat mateix de l'ermita de Sant Joan, punt on hem començat l’itinerari que té uns 6.5 km i un desnivell de 260 m, haurem estat cosa de 2,30 hores. 

jueves, 5 de noviembre de 2020

L’ORIGEN EREMÍTIC DE SANT JOAN DE CODOLAR. CORNUDELLA DE MONTSANT (PRIORAT)

Situació: L’ermita es troba a 3 km de Cornudella, a 740 m d’altitud, s’hi pot arribar en cotxe per una bona pista de terra i a peu des d’Albarca per un bonic camí que voreja el Montsant.

Descripció i breus notes històriques: L’ermita és dedicada a Sant Joan Baptista, rep el nom de Codolar pels grans còdols que l’envolten que s’han desprès de la muntanya i el paratge on es troba es coneix com el desert de Sant Onofre, tant l’advocació com el substantiu toponímic “desert” ens evoquen a una pretèrita presència eremítica, de fet la cova adjunta a l’edifici es creu que fou un recer eremític. L’origen cal cercar-lo, segons la tradició, en la troballa de la imatge del sant sobre el segle XII i en aquell punt s’aixecà, al segle XIII, una ermita. El primer document que es té de l’edificació és del segle XV i hom creu que correspon a la data de fundació per part del monestir d’Escaladei.

L’ermita està al costat del camí de la Llisera, que els frares cartoixans seguien, tot vorejant el Montsant, per dirigir-se cap el coll d’Albarca on passava el camí ral de Reus a Lleida.

El 1588 es bastí un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser. Cap el 1500 es fa esment d’un dels primers residents fra Bartomeu Sabaté el Vell. El 1571 el santuari fou engrandit, el 1778 es bastí l’altar de Sant Josep i el 1779 es construí el cambril on s’ubicà la imatge del sant, el retaule de l’altar major i la capella de la Mare de Déu dels Dolors i el 1854 s’aixecà l’altar de Sant Bernat.

El culte popular arrelà fortament en la gent de Cornudella. Se’n té constància ininterrompuda des del segle XVI. A l’ermita es celebren les festivitats de Sant Joan (24 de juny) Sant Joan Degollat (29 d’agost) i Sant Antoni Abat (17 de gener). Una ermitana en té cura de l’ermita i l’entorn.

Bibliografia: AYMAMÍ, Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. R Dalmau Editor. Barcelona.

MIQUEL SOLSONA, Eduard (2011) L’eremitisme a Montsant.

viernes, 30 de octubre de 2020

LA VIRGEN DE LA CUEVA. ALTURA (CASTELLÓ)








Situació:

El poble d'Altura es troba a 3 km de Segorbe, d'aquí cal seguir la carretera CV-245 en direcció a Alcublas, el santuari, ben senyalitzat, es troba al costat de la carretera a uns 12 km.

Descripció i breus notes històriques:

Durant forces segles enrere la cova fou utilitzada com a refugi pels pastors transhumants i els seus remats.

Entre els anys 1502 i 1508 la tradició explica que es trobà en la cavitat una imatge de la Mare de Déu, que donaria origen al santuari. 

Per una escala es davalla cap a l'interior de la cova on hi ha la capella de la Mare de Déu. A finals del segle XVI s'organitza el primer aplec i moltes rogatives per demanar pluja. Especialment cal destacar la realitzada el 27 de febrer de 1726 en que va ploure tota la setmana i aquest s'atribueix l'origen de la cançó infantil " que llueva, que llueva, la Virgen de la Cueva".

Annexa al santuari hi ha l'hospederia que albergà els pelegrins i els monjos que en tenien cura.

Des d'antic la cova era coneguda com a cova del "Latonero" per l'arbre Latonero (lledoner) que creix al davant.  

El santuari es pot visitar cada dia , excepte els dilluns.  

martes, 6 de octubre de 2020

ELS POLVORINS DE CAMPIEL. EMBID DE LA RIBERA. SARAGOSSA

ELS POLVORINS DE CAMPIEL. EMBID DE LA RIBERA. SARAGOSSA Situació: La població d’Embid es trova a 19 km de Calataiud, seguint la carretera CV-601, en arribar a l’ermita de Campiel cal seguir per una pista, que surt a l’esquerra, asfaltada al començament, que du cap el primer dels polvorins. Notes: Ens trobem en una zona on hi ha 5 tunels, de considerable llargada, oberts artificialment en l’interior de Peña de la Mora, que van emprar-se com a polvorins per l’exercit i ja fa 25 anys que estan abandonats. L’any 2017 diaris de la comarca donaven la notícia de que el Ministeri de Defensa va decidir treure’ls a subhasta per un valor de 387.000 euros, que inclou en total 184.790 metres quadrats de terreny, d’escases possibilitats urbanístiques ja que està situat en sòl rústic i en una zona protegida a l’entorn de les Hoces del Jalón, catalogada en la Red Natura 2000 de la Unió Europea com a lloc d’Interès Comunitari (LIC) i zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA). Desconec a hores d’ara si hi ha hagut algun interessat en la compra d’aquests túnel militars.

viernes, 18 de septiembre de 2020

L’ORIGEN EREMÍTIC DE L’ERMITA DE SANT PAU D’ARBOLÍ


 L’ORIGEN EREMÍTIC DE L’ERMITA DE SANT PAU D’ARBOLÍ

Situació:

A l’entrada de la població trobem els senyals indicadors cap a l’ermita de Sant Pau. S’hi arriba desprès de 20/30 minuts de pujada per un bonic camí, amb trams empedrats,  des d’on es gaudeixen bones panoràmiques sobre la vila. Aquest camí fou arranjat a l’any 2006 pel Taller d’Ocupació Muntanyes de Prades.

 

 Camí empedrat


També s’hi pot accedir amb vehicle per una pista asfaltada, però recomano anar-hi a peu.

Descripció:

La pàgina web del Patrimoni Gencat ens el presenta con un “edifici de planta rectangular, bastit de paredat arrebossat exteriorment de dues plantes i cobert per una teulada a dos vessants. El pis superior és sobreposat atès que l'ermita és coberta interiorment a dos vessants amb bigues careneres que reposen sobre un arc de mig punt central. El pis, ampliat per la banda de llevant, és dedicat a l'habitatge de l'ermità.

La façana presenta la porta, dues finestrelles, un ull de bou obert al pis i un campanar d'espadanya. El conjunt és reforçat per contraforts pel costat de ponent. Interiorment és enguixat, amb un banc d'obra a cada costat. Al fons s'hi obre una porta que mena a una cova, amb tradició eremítica. El terra és enrajolat. És situat en un petit replà, a 855 m d'altitud.”

 

Breus notes històriques:

Hom creu que fou bastida al segle XIII, tot i que l’espluga que hi ha al darrera ens evoca una etapa eremítica.

Al davant de la cova s’edificaria l’ermita i amb posterioritat s’hi afegí el pis superior i dependències per a l'ermità. Els anys vint fou reconstruïda ja que estava força enrunada. El 1936 fou cremat el retaule, però la imatge del sant es salvà ja que s’amagà al poble, on hi roman actualment. Una ermitana se n'ocupa de l’ermita i dels voltants que estan en un perfecte estat.

 La cova plena de runa

 

 

 

sábado, 1 de agosto de 2020

COVA PICASSO O DELS ULLALS DE MORAGO. HORTA DE DE SANT JOAN


COVA PICASSO O DELS ULLALS DE MORAGO. HORTA DE DE SANT JOAN

Situació:
En la carretera T-333 d’Horta de Sant Joan a Arnes trobem una pista asfaltada de 12 km que du cap a l’Àrea recreativa del Mas de la Franqueta.
De l’àrea recreativa, continuarem la pista tenint el riu Estrets a mà dreta, al cap de poc deixarem a l’esquerra el camí que mena a una antiga pedrera de marbre. Més endavant trobarem una bifurcació on hi ha un pal indicador on llegirem “Cova Picasso, 150 m”. Cal seguir l’itinerari senyalitzat. De l’àrea recreativa a la cova hi ha uns 20 minuts.

Descripció:
Es tracta d’una balma d’uns 5 m d’ample per una fondària màxima de 3 m, amb un sostre inclinant que va perdent alçada de manera que no es pot estar dret a la seva meitat interior. La superfície aixoplugada està envoltada d’un mur de pedra baix, de manera que forma un “habitacle” gairebé semicircular. Una línia de pedres el divideix en dues “cambres”, essent la “cambra” NE la més planera, on podrien dormir tres persones sense masses comoditats.

Notes:
Aquesta cova és coneguda tradicionalment com a cova dels Ullals de Morago i fou utilitzada per pastors per aixoplugar-se i ningú s’hagués mai fixat en ella si no hagués estat perquè Pablo Ruiz Picasso la va triar per fer-hi llargues estades a la natura. Probablement va escollir, aquest precari hàbitat, per la seva proximitat al riu.
 
El Parc ha habilitat un recorregut senyalitzat, “Itinerari de Picasso”, que passa per la cova, convertint-la en un “indret Picassià”.
Cal dir que el nom original dels ullals de Morago prové d’un naixement d’aigua situat a la llera del riu Estrets, uns 200 m aigües amunt de la cova. El seu cabal ha estat captat per abastir d’aigua potable el poble d’Arnes.

L’estada de Picasso:
A l’any 1898 arribà a Horta de Sant Joan, llavors duia el nom d’Horta d’Ebre, de la mà del seu millor amic de la Llotja de Barcelona, Manuel Pallarès. Tenia 17 anys, Pallarès era més gran, i li oferí una estada a casa seva per a recuperar-se de l’escarlatina, a Horta s’hi va estar, vuit mesos, fins el febrer de 1899. 
Es van instal·lar al mas Tafetans, una casa pairal que la família Pallarès tenia a prop del riu Algars. La seva salut millorà i tornà a la pintura amb El mas Tafetans obra que es pot veure en el Museu Picasso de Barcelona. També va fer diversos dibuixos i esbossos de la vida de pagès.
Un cop recuperat van decidir emprendre una aventura pels Ports i varen triar com a habitatge la cova que ara porta el seu nom. 
Amb uns pocs queviures i uns llenços per pintar, hi varen passar tot un mes vivint en un estat gairebé salvatge. Per a dormir, es feien un jaç d’herba dins la cova. En aquell temps, l’indret era molt més inaccessible que a l’actualitat perquè no existien les pistes que ara ens apropen, i tan sols algun caçador podria passar de manera molt esporàdica. Per aquest motiu, varen viure gairebé com salvatges, anant despullats i banyant-se al riu. Els queviures els anaven a cercar al mas Quiquet, que conserva gairebé el seu estat original. El mas també ha quedat immortalitzat en una obra que du aquest nom.
Mas Quiquet
Picasso no oblidarà mai aquesta experiència i la seva amistat amb Manuel durarà 75 anys.
S’expliquen moltes coses sobre l’estada de Picasso als Ports, es diu que va estar a punt d’ofegar-se al caure al riu Estrets i que el seu amic el va salvar, també, sembla ser, que va tenir una breu experiència homosexual. 
A l’any 1909 Picasso torna al poble, aquesta vegada acompanyat per la seva amant Fernande Olivier. Es van instal·lar a l’hostal del Trompet i l’estada d’un pintor famós acompanyat d’una francesa sense estar casats fou un escàndol majúscul. Al poble no es parlava d’altre cosa i es diu que el mateix Picasso va disparar dos trets a l’aire enfadat per les pedres que li llençaven al balcó les veïnes puritanes. 
Retrat de Manuel Pallarès

Aquell estiu va llogar una habitació a la plaça de l’església i l’altell del seu amic Tobies Membrado, el forner del poble, va servir d’estudi.
Són diversos el quadres que Picasso va pintar d’aquests indrets, tant dels paisatges com de la gent, un d’ells Fernande sobre fons de muntanyes uneix la seva estimada amb les muntanyes que tant li agradaven sota l’influencia del cubisme. L’obra es troba en una col·lecció de Frankfurt.

                                                        Retrats de Fernande Olivier
Picasso va ser nomenat “Fill adoptiu d’Horta” par part de l’Ajuntament i quan se li preguntava al pintor per la seva genialitat contestava “Tot el que sé ho he après a Horta”.

Webgrafia: http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/

 

miércoles, 8 de julio de 2020

SANT MARC DE CAL BASSACS. GIRONELLA


 SANT MARC DE CAL BASSACS. GIRONELLA
Situació: La barriada dels Bassacs es troba als afores de la vila, a uns 500 m  a l'esquerra de la carretera en direcció a Berga.


Descripció: Església d'una sola nau, adossada a un penyal que fa la funció d'absis, té forma piramidal a l'exterior i còncava a l'interior; s'hi accedeix per una obertura d'arc de mig punt i té, a llevant, una finestra espitllerada formada per tres blocs monolítics. Actualment un envà separa aquest absis de la nau.

Breus notes històriques: A questa penya és considerada com un eremitori del segle X; més tard fou l'absis d'una probable església preromànica i en l'actualitat passa a exercir funcions de sagristia.

Altar i absis. Wikipedia
L’església actual data de l'any 1749. El 1853 calgué construir-hi uns contraforts laterals per tal de contrarestar el pes de la volta. A la porta hi ha grafits dels segles XIII – XIV que reprodueixen un castell.

A tocar hi ha restes d'un probable hàbitat medieval; es poden veure diversos forats a la roca, situats a 4-5 m d'alçada, destinats a les bigues i al darrere, en un rocallís, hi ha diversos forats al sòl.
L’església està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 
 
Bibliografia: AYMAMÍ Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau editor. Barcelona.