lunes, 25 de septiembre de 2017

COVA DEL PATOU. MONT-ROIG DEL CAMP (BAIX CAMP)


COVA DEL PATOU. MONT-ROIG DEL CAMP (BAIX CAMP)

Situació:

Des de Mont-roig del Camp cal seguir la carretera T-322 en direcció a Colldejou i en arribar al km 7,7 continuar pel trencall surt a la dreta que du cap a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Uns 350 metres més endavant s’arriba a l’àrea de pícnic “Cova del Patou”, d’aquí un corriol du en menys de 100 metres cap a la cova.

Descripció:    

Es tracta d’una balma de 22,5 metres de llargada dividida en dues parts, l’alçada és de 2 – 3 metres.
Durant el segle passat s’efectuaren diverses campanyes arqueològiques  que proporcionarem materials corresponents al neolític i l’eneolític (en l’actualitat Bronze antic).
Al davant es bastí una paret de pedra i fang arrebossada amb calç que formava una petita habitació, que sembla ser es va utilitzar durant un temps a partir de la guerra de 1936-1939 en que serví de refugi a gent de la vila.
En l’actualitat només en resten un munt d’enderrocs.

Bibliografia:

VILASECA, S. (1932).- "Exposició de Prehistòria" Rev. Cent. Lect. Reus 13(225-227):136-43 
RIPOLL, E. (1962).- "Notas de arqueología de Catalunya y Baleares (II)" Ampurias (24):251-352 
VILASECA, S. (1963).- "Cova del Patou (Montroig)" Inst. Est. Tarraconenses Ramon Berenguer IV (39) 
VILASECA, S. (1973).- Reus y su entorno en la Prehistoria 2 Vols. 
BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1984).- Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 7. Barcelona (Nº 50) 
GONZÁLEZ, J. (2006).- "Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña" Quad. Preh. Arque. Cast. (25):187-248

Topografia extreta de: cavitatsdecatalunya.blogspot.com
 


 
Fotos G. Aymamí

 
Foto antiga d'autor desconegut on es veu la paret que tapava la cova

 

jueves, 14 de septiembre de 2017

TÚNEL DE SANT ADRIÀ. GUIPÚSCOA (PAÍS BASC)


TÚNEL DE SANT ADRIÀ. GUIPÚSCOA (PAÍS BASC) 

Els pobles més propers són Zalduondo (Àlaba) i Zegama (Guipúscoa) i el túnel està just en el límit de les dues províncies.
Des de Zegama cal seguir la carretera GI-2637 fins arribar al coll d’Otzaurte, d’aquí surt una pista de formigó que cal seguir cosa d’uns 5,5 km fins arribar al coll d’Aldaola (820 m) on hi ha l’aparcament, en aquest punt la pista gira bruscament cap a l’esquerra.
Des d’aquí cal seguir un sender que davalla cap a la dreta i que en 10 minuts de caminar ens du cap el refugi de Sant Adrià (900 m) abandonat i que comença a presentar un estat deplorable.

Refugi de Sant Adrià


Seguim camí endavant i en 10 minuts més som a l’entrada nord-oriental del túnel de Sant Adrià (1025 m). Ens trobem al davant d’un mur de pedra que tanca la boca del túnel amb una porta d’accés.
Es tracta d’una cova natural, d’uns 70 metres de llargada, que ha estat des de temps immemorials lloc de pas, encara que va ser durant l’edat mitjana en que tingué el màxim esplendor ja que fou la principal via de comunicació entre Castella i França. Travessa el túnel un camí medieval, construït sobre l’antiga via romana d’Astorga, reconstruït en els segles XVI, XVII i XVIII.
 

                                                                    Entrada nord-oriental
 
Per quest pas, denominat de Lizarrate, han passat reis, exèrcits, bandolers, viatgers i pelegrins del camí de Sant Jaume, ja que per aquí passa el camí francès. En l’interior del túnel hi havia cases, quadres, magatzems, taverna, aljub, capella i una ferreria que proporcionaven assistència i servei al viatger. Com que era un lloc estratègic hi residia un governador que  controlava i se’n ocupava de la defensa del camí.
A les darreries del segle XIX aquestes construccions foren enderrocades i llurs materials aprofitats per bastir una nova posada i la Casa dels Miquelets (milícies forals de Guipúscoa) que vigilaven el pas ja que era freqüentat pels contrabandistes i cobraven impostos provincials.
Aquestes dues construccions foren destruïdes per un incendi l’any 1913, restant des d’aleshores el lloc abandonat definitivament.   
Dins del túnel hi ha l’ermita dedicada a Sant Adrià, originalment estava sota l’advocació de la Santa Trinitat (Sancta Trinitate en llatí) nom que es deformà en Sandrati i que al llarg del temps els viatgers que passaven interpretaren com Sant Adrià. A l’any 1893 la vella ermita s’enderrocà i fou substituïda per la que veiem en l’actualitat. Ha estat reformada a l’any 1955 i el 2012.
 
Ermita de Sant Adrià

En excavacions arqueològiques realitzades s’han trobat atuells del Paleolític Superior, però el moment important de l’ocupació del túnel va ser durant l’edat del Bronze en que una població permanent hi residí.
Diversos viatgers han relatat el seu pas pel túnel  "en la parte superior hay un túnel requisito previo para llegar a Santiago" escribía el noble francés
Antoine Laling que acompanyava la comitiva del futur rei Felip I. Cap el 1567 Jorge Braum esmenta la bonica posada i les bons sopars que s’oferien als pelegrins, especialment els que duien diners, tanmateix es subministrava farratge als animals encara que el viatger no en portés.
Aprofitem l’estada en aquests paratges per continuar la caminada, així doncs travessem el túnel, cal dir que la sortida sud-oest és més baixa, cosa que obligava als genets a desmuntar. Es diu que un dels governants del túnel deia que ell era un dels personatges més importants d’Europa, ja que inclús els reis tenien que baixar del cavall, inclinar-se i fins i tot treure’s el barret.
Sortida sud-oest
 
Camí medieval
Una mica abans d’arribar a la font de Lizarrate, a l’esquerra surt el sender que per enmig del bosc puja dreturer cap el pic d’Aizkorri (1528 m) on hi ha un vell refugi sense ús i una ermita. És un cim molt cobejat pels excursionistes bascos, des don es gaudeix de bones panoràmiques. El paisatge que l’envolta i el camí que hem seguit fins el cim és realment captivador.     
 Bonic tram de camí cap a Aizkorri
 Pic d'Aizkorri




                                                     Ermita i refugi dalt de l'Aizkorri.    Fotos G. Aymamí