viernes, 31 de mayo de 2019

CHENINI, TUNÍSIA


CHENINI, TUNÍSIA 

Situació:
Es troba al sud del país, a prop de la carretera de Gabes a Remada a l’alçada de Tataouine.
Descripció:
Al voltant de Tataouine hi ha una vintena de ksur o graners fortificats que es poden visitar lliurement, al voltant d’aquests graners va néixer una població, a vegades està al costat mateix, d’altres es troben a diversos quilòmetres de distància.
Els graners més antics daten dels segles XI-XII i es situen a dalt dels turons, envoltats d’habitacles com és el cas de Chenini. Els graners que es van bastir entre els segles XVI i XVIII, també estan aturonats, però són de fàcil accés i foren estructurats a redós d’un pati central. Els construïts a principis del segle XX, ja no presenten el tipus fortificat, el pati central és molt més ampli i es troben al pla.       

Chenini és un ksar - singular de ksur – un graner situat al capdamunt d’un agrest turó rocallós, per tal d’evitar els possibles atacs, ja que allí es guardava el menjar tant d’homes com d’animals, està envoltat d’habitacles, alguns d’ells troglodites. Destaca en la part superior la blanca mesquita.
En molts espais del sud de Tunísia es van rodar escenes de la pel·lícula “La guerra de les galàxies“  i en l’episodi segon “L’atac dels clons” Chenini era una lluna de Tataouine, planeta natal de Luke Shywalker, que es caracteritzava per tenir una òrbita llarga i el·líptica situada a més de 6 milions de quilòmetres de distància, era molt important i creava  supersticions en els “habitants de les sorres” i entre els “jawas    

Notes:
Dormim a Tataouine, en un hotel que té la forma de ksar, a dos quarts de vuit esmorzem, cal començar d’hora per tal d’evitar la forta calor de migdia, tot i que era finals de març, i anem cap a Chenini.
Arribem d’hora ja que només està a 18 km, a l’aparcament no hi ha ningú i comencem l’ascens cap al poble.

Pel camí ens trobem amb un home que duia un ruc, anava a buscar pedres i les pujava cap a dalt del poble on un parell d’homes estaven arranjant unes parets, tothom ens va saludar amb un bon jour.

Com que estem sols caminem a pleret per tots els carrers, traient el nas per les cases esventrades que trobem, tot i que la part alta de la població està força derruïda, es molt interessant la seva visita. A la part de baix, gairebé a tocar de la carretera hi ha rústegues cases habitades.


Al costat de la mesquita trobem un punt de venda amb un noi jove, té mèrit estar-s’hi a dalt intentant vendre alguna cosa. Nosaltres li comprem li comprem aigua, postals i una rosa del desert força gran per un preu gairebé irrisori.

Mentre baixem cap el cotxe ens anem trobant petits grups que pugen cap el poble, són molt pocs, ja que la majoria ha optat per asseure’s a l’ombra dels tendals del bar que està al costat de la carretera, que quan hem arribat encara estava tancat.  

                                                             Fotos: G. Aymamí

 

 

 

 

 

 

domingo, 19 de mayo de 2019

BALMA DE LES PIQUES. TAVERTET


BALMA DE LES PIQUES. TAVERTET

Situació:
Seguint la carretera BV-5207 que du cap a Tavertet, abans d’arribar al km 10, surt a l’esquerra una pista que puja cap a Collsaplomera, una vegada al coll, cal continuar a peu per un camí que surt a l’esquerra i que va per sota del puig de les Baumes i que al final, un corriol du en pocs metres cap a la balma.
Coordenades: (UTM31N ETRS89):
X: 450534 Y: 4649741 Z: 894 m
Descripció:
Es tracta d'una de les balmes més grans del Collsacabra, amb 70 m d'amplada, tot i que no és gaire fonda, té un màxim de 7 m. L'alçada màxima és de 4 m.
A el seu interior hi ha dues grans piques rectangulars (una simple i una altra doble) excavades a la roca que recullen l'aigua que cau del sostre de la balma.

Notes:
A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (núm. 11848), consta en següent text: "Segons la memòria de la prospecció realitzada l'any 1984 al terme de Tavertet, a la balma hi ha restes d'hàbitat, però durant la inspecció realitzada l'any 1999 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica no es van documentar més restes"

Fotos G. Aymamí 

Parés relata sobre la balma de les Piques: “Fou habitada; restes de parets i dues piques o obis posats sota la font de les Piques, que raja directament del sostre de la balma. És bastant llarga i amb bona amplada, en conjunt gran, i el sostre horitzontal li dóna una configuració regular, atorgant-li bona capacitat d'habitacle. L'accés molt dificultós per la consabuda i espessíssima vegetació. El gran penyal sota el qual hi ha la balma és grandiós, i perfectament visible des de la carretera de Tavertet. Molt a la vora, en un petit collet que puja al fil de la carena, hi ha senyals de graons oberts en la roca. Aquest collet ens portaria la puig de la Parareda.”
Potser molt temps enrere hi havia algun rastre de parets, però en l’actualitat no hi ha cap filada.



Vinyeta explica: “Possiblement fou la primitiva casa de les Baumes, situada ben bé al dessota. També podria haver estat el refugi del famós Serrallonga, ja que segons una llegenda, solia descansar en una balma propera a Tavertet i que tenia cabuda per a 60 homes i animals de càrrega. Es una balma, la de les Piques, que reuneix aquestes condicions, per la seva capacitat i estratègia.”

Bibliografia:
Parés, Quirze (2001) La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. (324)
Vinyeta, Ramon i Sanglas, Jordi (1980)  El Collsacabra, Tavertet. Editorial Celblau. Torelló.
http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/

lunes, 6 de mayo de 2019

CASTROVIEJO. DURUELO DE LA SIERRA (SORIA)

 


CASTROVIEJO. DURUELO DE LA SIERRA (SORIA)

Situació:
Per arribar-hi cal seguir, a l’entrada del poble de Duruelo de la Sierra, una pista forestal asfaltada, que surt a la dreta, que va per enmig d’immensos pinars i creua diverses vegades el riu Duero, desprès d’uns 7 km arribem a l’ample aparcament de Castroviejo, on també hi ha una font, taules i barbacoes.



Notes:
És un dels llocs naturals més bonics i impressionats de la província, estem rodejats de roques de distintes formes i mides que l’erosió del vent, la pluja, la neu i el gel han anat modelant i donant formes increïbles. Paga la pena donar un tomb per aquest laberint rocós i acostar-nos cap el mirador per gaudir d’una gran panoràmica.





A un costat trobem aquesta barraca bastida sota una penya que segurament seria emprada pels pastors de la zona.


Fotos G. Aymamí