MONESTIR DE SAN PEDRO DE ROCAS. ESGOS. OURENSE

                                                                          Casa Prioral

MONESTIR DE SAN PEDRO DE ROCAS. ESGOS. OURENSE

Situació:
Es troba a uns 17 km d’Ourense, seguint la carretera C-536 cal agafar un trencall que surt entre els pobles de O Pingo i Esgos que en cosa d’un parell de quilòmetres du cap el recinte del monestir.
Descripció i breus notes històriques:
El primer que trobem en arribar és la casa Prioral, del segle XVII, bastida probablement sobre el lloc que primitivament ocupà el monestir que sofrí un parell d’incendis documentats. És de planta quadrada amb parets de gres. A l’interior hi ha diverses exposicions sobre el turisme i l’economia d’aquest racó de Galicia, així com de la vida dels monjos que poblaren aquestes terres de la Ribera Sacra, que arriba fins el riu Sil, territori de múltiples refugis d’anacoretes i eremites.
Al costat s’aixeca l’església i entre els dos edificis hi ha un passadís amb 8 tombes antropomorfes excavades directament sobre la roca, gairebé totes presenten un rebaix per encaixar la tapadora i el conjunt constitueix part d’una necròpoli cristiana.

Passadís amb vuit tombes 

L’església troglodítica és la part més important del monestir, sembla ser que data del segle VI. Veiem unes coves que foren excavades per fer vida eremítica amb capacitat per a sis persones. A partir d’aquestes coves sorgeix el recinte, ocupant les cavitats la capçalera de l’església, que va ser conformada com a tal durant els segles XII i XIII, donant com a resultat que les tres capelles excavades en la roca formen tres naus, una central més ample i llarga que les altres dues.

                                                     Capelles laterals excavades en la roca

                                        Capçalera de l'església excavada en al roca

Tant en la nau transversal, bastida el segle XVI, com per la nau central i la capella de la dreta podem veure pel sòl diverses tombes, algunes antropomorfes.

Tombes a l'interior de l'església

A l’exterior destaca el campanar d’espadanya de dos ulls, del segle XVI, bastit sobre una roca que esdevé una de les imatges més característiques del monestir.

Durant els segles XIV i XV començà la decadència del monestir, el monacat benedictí es va quedant desfasat.  

Campanar d'espadanya

Al costat tenim el fossar modern, de finals del segle XIX. També cal acostar-se, en una curta passejada, cap a la font de San Benito, ubicada enmig del bosc.

Font de San Benito

Quadre de la casa Prioral on es representen dos monjos benedictins al monestir.

Fotos: G. Aymamí

 

 

Planta del monestir i bibliografia: Malingre Rodríguez, Ana María (2001) Monasterio de San Pedro de Rocas. Pisamos tierra de monjes. Edilesa. León.

COVA DE L’ARMENTERO I LA CASA DE LA TOBA, BETETA (CUENCA)

Camí del mirador. Hoz de Beteta





COVA DE L’ARMENTERO I LA CASA DE LA TOBA, BETETA (CUENCA)

Situació:
Seguint la carretera CM-210 de Beteta a Puente Vadillos, a uns 2 km abans d’arribar a aquesta darrera població es troba l’accés a la Font de “los Tilos”. Ens trobem en plena “Hoz” de Beteta que juntament amb el “Sumidero de Mata Asnos” ha estat declarat com a Monument Natural. Es tracta d’un congost fluvial força espectacular, excavat pel riu Guadiela, d’uns 6 km de llargada i amb parets verticals de 80 metres d’alçada. És un paratge espectacular amb abundant fauna i exuberant i variada vegetació.
Creuem el pont sobre el Guadiela i seguim un sender que comença davallant fins al nivell del riu, passem pel costat de la presa de “los Tilos” i per un camí més ample ens endinsem pel bosc i comencem a guanyar alçada, superant poc a poc un considerable desnivell. El camí es senyalitzà l’any 2008, ja que es tracta d’un itinerari temàtic relacionat amb la botànica de la zona. Arribem a punta d’un morro rocós que esdevé el Mirador de la “Hoz” de Beteta, estem a 1280 metres d’alçada, i des d’aquí es contempla abastament un grandiós i espectacular paisatge.

A tocar del mirador hi ha la cova del Armentero. En total el recorregut d’anada i tornada és de 5 km, amb un desnivell d’uns 300 metres, que es fa amb una mica menys de 3 hores.

COVA DE L’ARMENTERO

Cova natural tancada per una paret de pedra seca, la porta té la llinda de fusta.

Aquesta cavitat, que esdevé un bon i ben conservat exemple, ha estat emprada des de temps remots, sobretot pels pastors per resguardar-se, amb el seu remat, de les inclemències del temps.



                                                            Cova de l'Armentero

 

LA CASA DE LA TOBA

Des del pont de la font de “los Tilos” cal seguir la carretera en direcció a Puente Vadillos i en poc més d’un quilòmetre, a l’alçada del PK 45, trobem la Casa de la Toba, que rep el nom per haver-se excavat en travertí, tipus de roca calcària molt porosa .

Sobre els anys 40 i 50 del segle XX, un veí de Beteta anomenat Paulino Puerta, conegut com “el tio Paulino” va ser un dels encarregats de construir el canal que va pel congost i també va construir la seva pròpia casa on hi va viure durant molts anys.  

Tot i que la casa es tancada podem contemplar, a través d’una finestra, l’interior, tanmateix ens podem acostar al pati on hi ha una font bastida el 1943. També podem veure un forn amb la seva xemeneia.

                                                                Porta d'entrada

                                                                      Lavabo

                                                                         Pati

                                                                Forn

                                                                 Detall finestra

                                                                Lateral de la casa
                                                 

                                                 Interior -     Fotos; G. Aymamí