COVA PICASSO O DELS ULLALS DE MORAGO. HORTA DE DE SANT JOAN
Situació:
En la carretera T-333 d’Horta de
Sant Joan a Arnes trobem una pista asfaltada de 12 km que du cap a l’Àrea
recreativa del Mas de la Franqueta.De l’àrea recreativa, continuarem la pista tenint el riu Estrets a mà dreta, al cap de poc deixarem a l’esquerra el camí que mena a una antiga pedrera de marbre. Més endavant trobarem una bifurcació on hi ha un pal indicador on llegirem “Cova Picasso, 150 m”. Cal seguir l’itinerari senyalitzat. De l’àrea recreativa a la cova hi ha uns 20 minuts.
Descripció:
Es tracta d’una balma d’uns 5 m d’ample per una fondària màxima de 3 m, amb un sostre inclinant que va perdent alçada de manera que no es pot estar dret a la seva meitat interior. La superfície aixoplugada està envoltada d’un mur de pedra baix, de manera que forma un “habitacle” gairebé semicircular. Una línia de pedres el divideix en dues “cambres”, essent la “cambra” NE la més planera, on podrien dormir tres persones sense masses comoditats.
Notes:
Aquesta cova és coneguda tradicionalment com a cova dels Ullals de Morago i fou utilitzada per pastors per aixoplugar-se i ningú s’hagués mai fixat en ella si no hagués estat perquè Pablo Ruiz Picasso la va triar per fer-hi llargues estades a la natura. Probablement va escollir, aquest precari hàbitat, per la seva proximitat al riu.
El Parc ha habilitat un recorregut senyalitzat, “Itinerari de Picasso”, que passa per la cova, convertint-la en un “indret Picassià”.
Cal dir que el nom original dels ullals de Morago prové d’un naixement d’aigua situat a la llera del riu Estrets, uns 200 m aigües amunt de la cova. El seu cabal ha estat captat per abastir d’aigua potable el poble d’Arnes.
L’estada de Picasso:
A l’any 1898 arribà a Horta de Sant Joan, llavors duia el nom d’Horta d’Ebre, de la mà del seu millor amic de la Llotja de Barcelona, Manuel Pallarès. Tenia 17 anys, Pallarès era més gran, i li oferí una estada a casa seva per a recuperar-se de l’escarlatina, a Horta s’hi va estar, vuit mesos, fins el febrer de 1899.
Es van instal·lar al mas Tafetans, una casa pairal que la família Pallarès tenia a prop del riu Algars. La seva salut millorà i tornà a la pintura amb El mas Tafetans obra que es pot veure en el Museu Picasso de Barcelona. També va fer diversos dibuixos i esbossos de la vida de pagès.
Un cop recuperat van decidir emprendre una aventura pels Ports i varen triar com a habitatge la cova que ara porta el seu nom.
Amb uns pocs queviures i uns llenços per pintar, hi varen passar tot un mes vivint en un estat gairebé salvatge. Per a dormir, es feien un jaç d’herba dins la cova. En aquell temps, l’indret era molt més inaccessible que a l’actualitat perquè no existien les pistes que ara ens apropen, i tan sols algun caçador podria passar de manera molt esporàdica. Per aquest motiu, varen viure gairebé com salvatges, anant despullats i banyant-se al riu. Els queviures els anaven a cercar al mas Quiquet, que conserva gairebé el seu estat original. El mas també ha quedat immortalitzat en una obra que du aquest nom.
Mas Quiquet
Picasso no oblidarà
mai aquesta experiència i la seva amistat amb Manuel durarà 75 anys.S’expliquen moltes coses sobre l’estada de Picasso als Ports, es diu que va estar a punt d’ofegar-se al caure al riu Estrets i que el seu amic el va salvar, també, sembla ser, que va tenir una breu experiència homosexual.
A l’any 1909 Picasso torna al poble, aquesta vegada acompanyat per la seva amant Fernande Olivier. Es van instal·lar a l’hostal del Trompet i l’estada d’un pintor famós acompanyat d’una francesa sense estar casats fou un escàndol majúscul. Al poble no es parlava d’altre cosa i es diu que el mateix Picasso va disparar dos trets a l’aire enfadat per les pedres que li llençaven al balcó les veïnes puritanes.
Retrat de Manuel Pallarès
Aquell estiu va llogar una habitació a la plaça de l’església i l’altell del seu amic Tobies Membrado, el forner del poble, va servir d’estudi.
Són diversos el quadres que Picasso va pintar d’aquests indrets, tant dels paisatges com de la gent, un d’ells Fernande sobre fons de muntanyes uneix la seva estimada amb les muntanyes que tant li agradaven sota l’influencia del cubisme. L’obra es troba en una col·lecció de Frankfurt.
Picasso va ser nomenat “Fill adoptiu d’Horta” par part de l’Ajuntament i quan se li preguntava al pintor per la seva genialitat contestava “Tot el que sé ho he après a Horta”.
Webgrafia: http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/
