Cova de la Virgen de la Peña. Peña de Francia. El Cabaco (Salamanca)

 Situació

Peña de Francia es troba al sud de la província de Salamanca, dins del Parc Natural de las Batuecas. És a 45 km de Ciudad Rodrigo i a 14 km de La Alberca.

Descripció i breu història

En aquesta muntanya de 1723 metres d’altura els monjos dominics s’hi van instal·lar a l’any 1436. En el segle XV es construeix el monestir, el convent, els miradors, la plaça i s’amplia l’església,.

Desprès de la invasió francesa, la desamortització de Mendizabal i un incendi provocat el 1936, va quedar tot enrunat. A l’any 1957 gràcies a les donacions de la família alemanya Honigmann-Bayern es reconstrueix l’ermita. 

                                    Capella de la Blanca                           

Tot apunta que una colònia francesa va repoblar aquests indrets en l’Edat Mitjana, d’aquí el topònim de la muntanya i de tota la serralada. Aquesta comunitat amagaria una imatge de la Mare de Déu per protegir-la de les incursions àrabs. El 19 de maig de 1434 va ser descoberta pel  francès Simon Roland, conegut com a Simon Vela. Sembla ser que aquest esdeveniment ja va ser anunciat, uns anys abans, per Juana Hernández coneguda com la “Profetisa” o la “Moza Santa”, a partir d’aquest moment comencen les peregrinacions a la Peña de Francia.

A un costat del conjunt monumental hi ha la capella de la Blanca, del segle XVI, bastida sobre la cova on es trobà la imatge. Per una escala es davalla cap a la cripta on hi ha un altaret amb una còpia de la imatge i uns gravats que expliquen la troballa.   

  Cal dir que la imatge de la Mare de Déu fou robada el 17 d’agost de 1872 i retornada el 18 de desembre de 1889 sota secret de confessió. Com que estava molt deteriorada en 1890 se’n fa una de nova. La imatge, que és una Mare de Déu negra, va ser coronada canònicament el 4 de juny de 1952 en la plaça Major de Salamanca.

Fotos: G. Aymamí

TIERMES; UN POBLAT AMB MOLTS VESTIGIS TROGLODÍTICS. MONTEJO DE TIERMES (SORIA)

Conjunt rupestre del sud

Situació: El jaciment es troba a uns 7,5 km de la localitat de Montejo de Tiermes, el camí per arribar-hi està força ben indicat. Abans d’entrar trobem el Museu monogràfic.

Descripció i breus notes històriques: Les diferents troballes arqueològiques el situen dins de l’etapa celtibèrica, a partir del segle VI aC es documenta l’ús de la necròpoli de Carratiermes situada a uns 800 metres del turó on es troba el jaciment. A l’any 98 aC Tiermes va caure en mans dels romans desprès de l’assalt per part del cònsol Tito Didio. 

La població va anar a viure al pla durant un o dos decennis, perquè a partir de l’any 70 aC comença una important reordenació urbana, configurant una ciutat hispano-romana que arribà al màxim esplendor entre els segles I i II dC. En època de Reconquesta és basteix una església i un monestir dedicat a Santa Maria i al segle XVI deixa d’haver-hi població estable perquè els veïns s’han traslladat a diversos nuclis propers.

Una característica peculiar i força espectacular de Tiermes fou l’activitat constructiva emprant la tècnica rupestre. Si bé trobem elements excavats en la roca com el passadís d’accés, una càvea irregular, d’època romana, excavada en la roca, des d’on els espectadors assistien a diverses activitats de tipus lúdic, mercantils o religioses i la canalització d’aigües, es localitzen diversos exemplars rupestres força interessants com els següents.

Casa de les fornícules

Dues cases troglodítiques datades en la primera meitat del segle I dc. La denominada Casa de les Fornícules, perquè a les parets laterals hi ha excavats 4 nínxols. La Casa de Pedro amb habitacions troglodítiques, a més a més de diversos edificis adossats a la roca. 

                                                                  Càvea excavada en la roca

Canalització d'aigua

Ermita romànica de Santa Maria

Fotos G. Aymamí

En aquest interessant jaciment no hi falten les termes, les muralles, l’aqüeducte, el Fòrum Flavio i diversos grups d’habitacles, entre altres. 

 

 

 

ELS CELLERS DE COLINAS DE TRASMONTE. ZAMORA

 

ELS CELLERS DE COLINAS DE TRASMONTE. ZAMORA

Situació:

La població de Colinas de Trasmonte pertany a la comarca de Benavente y los Valles i es troba a 13 km de Benavente seguint la carretera N-525 en direcció a Puebla de Sanabria.

                                                                 Fotos G. Aymamí
Notes:
En la part nord del poble, darrera l’església, es localitzen diversos cellers excavats a sota terra, cosa que facilita que el vi estigui sempre a la mateixa temperatura.
En aquesta zona es produeix vi sota DOP “Valles de Benavente”.  

UN EREMITORI ORIGEN DE L’ERMITA DE SAN BAUDELIO DE BERLANGA. CALTOJAR (SÒRIA)

UN EREMITORI ORIGEN DE L’ERMITA DE SAN BAUDELIO DE BERLANGA. CALTOJAR (SÒRIA)

Situació:
El poble de Caltojar està situat a uns 65 km de Sòria, al sud-oest de la província, s’hi arriba seguint la carretera SO-100 i desprès per la SO-152. Entre Casillas de Berlanga i Caltojar hi ha un trencall senyalitzat a l’esquerra que en cosa d’un quilòmetre du a l’ermita.
Descripció:
Es tracta d’una construcció mossàrab que vista exteriorment no sembla que albergui aquesta gran riquesa tan arquitectònica com artística. Cal destacar en el centre de la nau una gran columna que desplega vuit arcs de ferradura recolzats sobre mènsules, que li dona aspecte de palmera, al damunt hi ha una petita cambra que fa les funcions de llanterna.

 

 

Però el que és sorprenent són les pintures, o millor dit eren les pintures, ja que en la dècada de 1920 van ser venudes a un antiquari que feia els tractes per encàrrec d’un col·leccionista i aquest treballava per un antiquari internacional. Tot i que a l’any 1917 l’edifici fou declarat Monumento Nacional, com que era de propietat particular, va ser adquirida per dotze veïns de les viles properes i esdevenien els propietaris legals, després de molts informes, reclamacions i comunicacions, la venda no es va poder aturar. La gran majoria de les pintures s’exhibeixen en el Museu de Cincinnati (Ohio), Metropolitan de Nova York i el Museu of Fine Arts de Boston, una part va poder ser recuperada i està, en dipòsit, al Museu del Padro de Madrid.

Empremta actual

                                                           Pintura original

                                                                  Empremta actual

                                                       Pintura original
Breus notes històriques:
La primera notícia documental data del 1136, tot i que és més que probables que els seus origen es remuntin anys enrere, ja que al costat sud del temple hi ha una cova, accessible des de l’interior, on segurament fou lloc de recer d’un eremita, al costat de la gruta hi ha un brollador.   

                                                   Cova origen de San Baudelio

A l’any 1085, desprès de la conquesta de Toledo, van començar una sèrie d’assentaments i a partir d’aquest moment es bastí un petit monestir que es dedicà a San Baudelio, que fou un màrtir galo-romà decapitat a Nimes al
segle IV, si bé desprès de la seva construcció començà una primera fase de decoració, va ser a mitjan de segle XII quan es va desenvolupar un gran programa iconogràfic, cobrint murs i voltes, amb la tècnica mixta del fresc i el temple.

Els documents del segle XIII ja no esmenten San Baudelio com un monestir, sinó com un humil centre de devoció rural.  
A l’exterior hi ha una necròpoli amb més d’una vintena de tombes antropomorfes. Sembla ser que daten del segle X, però podien haver-se utilitzat fins els segle XVI.
L’edifici va estar molt de temps abandonat, va servir com a refugi de pastors i bestiar.
Fins el 1894 la teulada era de pedra, remodelant-se desprès en teules. El 1949 l’ermita fou adquirida per la Fundació Lázado Galdiano que la va donar a l’Estat, començant a partir de llavors una llarga restauració.

                                 A l'esquerra de la planta s'observa l'enbtrada a la cova

San Baudelio de Berlanga és un annex del Museu Numantí de Sòria i paga la pena la seva visita, tot i que no podem veure les pintures, hi ha les empremtes que han deixat a la paret en ser arrencades.

CASTROVIEJO. DURUELO DE LA SIERRA (SORIA)

 



CASTROVIEJO. DURUELO DE LA SIERRA (SORIA)

Situació:

Per arribar-hi cal seguir, a l’entrada del poble de Duruelo de la Sierra, una pista forestal asfaltada, que surt a la dreta, que va per enmig d’immensos pinars i creua diverses vegades el riu Duero, desprès d’uns 7 km arribem a l’ample aparcament de Castroviejo, on també hi ha una font, taules i barbacoes.

Notes:
És un dels llocs naturals més bonics i impressionats de la província, estem rodejats de roques de distintes formes i mides que l’erosió del vent, la pluja, la neu i el gel han anat modelant i donant formes increïbles. Paga la pena donar un tomb per aquest laberint rocós i acostar-nos cap el mirador per gaudir d’una gran panoràmica.

A un costat trobem aquesta barraca bastida sota una penya que segurament seria emprada pels pastors de la zona.

Fotos G. Aymamí

CELLERS DE COLINAS DE TRASMONTE. ZAMORA (CASTELLA I LLEÓ)

 

CELLERS DE COLINAS DE TRASMONTE. ZAMORA (CASTELLA I LLEÓ)

Situació:
Petita localitat, que no arriba els 400 habitants i pertany al municipi de Quiruelas de Vidriales, situada al costat de la carretera N-525, a uns 12 km de Benavente en direcció a Puebla de Sanabria.
Cal dir que aquesta carretera donava molta vida al poble, cosa que va anar minvant en construir-se l’autopista.

Descripció:
Al poble hi ha gran quantitat de cellers excavats en les parets dels turons que envolten la vila. Alguns encara s’utilitzen, però la majoria resten abandonats.   
El fet d’estar sota terra fa que la temperatura sempre sigui la mateixa, cosa que afavoreix la conservació del vi. A Quiruelas també hi ha forces cellers excavats en els turons. Els vins d’aquesta zona estan inclosos dins de la DOP “Valles de Benavente” i la producció es remunta a èpoques força reculades.  En un dels Privilegis Reials que va concedir el rei Alfons XI el 10 de setembre de 1338, es fa menció de la gran quantitat de vinyes de la regió i la importància econòmica que això representava, el vi s’elaborava per a consum propi i es comercialitzava a Astúries i Galícia.

Nota:
L’edifici més rellevant del poble és l’església de Sant Juan Bautista i la vila de Colinas de Trasmonte va sortir, per un fet luctuós fa més de quaranta anys, en tots els mitjans comunicació de l’època, ja que el 2 d’agost de 1976 va morir en aquesta localitat degut a un accident de trànsit la cantautora Cecilia en xocar el seu vehicle contra un carro de vaques. En l’accident va morir la cantant i el bateria que l’acompanyava, el pagès va quedar molt greu, una de les vaques ma morir en sortir projectada i l’altre es va tenir que sacrificar.   

                                                                Fotos G. Aymamí