DOS EXEMPLES TROGLODÍTICS I UN POSSIBLE EREMITORI EN LA RUTA DE LES ERMITES DE CABACÉS (PRIORAT)

Cabacés

Sant Roc, la Foia i la Covassa

Sortim del poble seguint el carrer Major en ser al capdamunt de la població trobem  l'ermita de Sant Joan Baptista, un edifici barroc del segle XVIII i, al seu costat, la font de la Canal, receptora de l'aigua de la sèquia de la vila que brolla constantment per cinc canalots. Aquí trobem dos camins, el de l'esquerra duu en 3 quilòmetres a la Foia; nosaltres seguim pel de la dreta, que està cimentat. Trobem un panel indicatiu.

Ben aviat deixem un trencall a la dreta i més endavant, on s'acaba el ciment, trobem a l'esquerra els dipòsits d'aigua. Seguim recte amunt, i al cap de  poca estona el camí és adornat per una filera de xiprers; això vol dir que ens acostem  a l'ermita de Sant Roc.

En total, hi hem esmerçat uns 25 minuts.

Sant Roc

Descripció: L’ermita és bastida tota una balma, per la porta lateral, que és oberta, s'accedeix, a través d'un estret passadís que voreja l'ermita, a la terrassa que hi ha a la part posterior, on es pot veure una petita basseta que aprofitava els degotalls que queien de les roques. D'aquí, per uns graons, s'arriba a un nivell superior, on hi havia la casa de l'ermità; també veiem el  cloquer, avui sense la campana.

Encara podem observar a la roca els forats que sostenien les bigues del  primer pis,  així  com  l'arrancada  de  la  teulada,  avui també desapareguda.

Tot i que la porta principal és tancada, es pot veure be l'interior de l'ermita, on tan sols hi ha un banc, l'altar i la imatge de Sant Roc.

A l costat de l'ermita hi ha la font dedicada al sant amb l'aixeta al capdamunt de la roca.

El 16 d'agost s'hi celebra un romiatge tradicional.

Breus notes històriques: Sant Roc és una petita ermita que data de la meitat del segle XIV. Fou aixecada per tal de poder pregar contra la terrible epidèmia de pesta negra que assotava el nostre país.

Sant Roc fou un dels sants protectors invocats en aquells moments i se'l representa amb els signes externs clàssics de la malaltia.

Al 1594 s'hi realitzà alguna reforma  i fins l'any 1872 hi residí l'ermità.

En la cavitat que hi ha al costat mateix, s'hi podia haver albergat algun eremita, tot i que, segons velles llegendes havia estat aixopluc de leprosos i afectats per la pesta. 

Continuem pista amunt i ben aviat trobem l’aljub del Poma, obra molt enginyosa d’arquitectura rural, que a través d’una sèquia recull l’aigua d’una llisera de roca.

Anem per una pista de surt de la carretera, abans d’arribar al poble, fins que aquesta acaba en una bonica i pintoresca explanada on trobem l’ermita de la Foia.

Ermita de la Mare de Déu de les Neus o de la Foia

Notes:

Tot i que els seus origen són força antics, l’edifici és d’estil barroc popular del segle XVIII. En aquesta ermita també es veneren Santa Bàrbara i Sant Marc i per la diada del sant, 25 d’abril, i té lloc una bonica festa que Francesc Gurri ens descriu d’aquesta manera: “ Si el visitant és solter –o separat o divorciat, segons la moda actual-, hi ha de fer cap amb la cartera plena, ja que és costum que les noies del poble facin uns bells poms de flors posats a subhasta a benefici de l'ermita. Fer-se amb el ram de la pubilla més bonica pot ser un bon principi per posar arrels a Cabacés... que també s’acompanyen de saboroses coques i rotllos ”. 

Per la diada de la Mare de Déu de les Neus, 5 d’agost, es fa un concorregut aplec. Al costat de l’ermita hi ha una abundosa font i diverses taules.

A tocar de l’edifici hi ha una cova que molt bé podia haver estat recer d’algun eremita i origen de l’ermitatge.

Una ermita arrecerada

en un mar de muntanyam

és l’ermita de la Foia

a mig aire del Montsant

 

Del final de l’explanada seguim el camí vell que discorre pel costat del barranc de Montsant, passada la cruïlla amb el camí del barranc Tancat trobem una gran balma que aixopluga casa coneguda com la Covassa.

 

La Covassa

Es tracta d’una esplèndida casa de pedra de planta baixa i pis, al costat hi ha un tancat, també de pedra, on avui es guarden troncs i bidons i que abans deuria de fer les funcions de corral, com a curiositat cal dir que al costat de la porta hi ha la vella comuna.

D’aquí anem seguint la pista que duu cap a Cabacés, al costat mateix de l'ermita de Sant Joan, punt on hem començat l’itinerari que té uns 6.5 km i un desnivell de 260 m, haurem estat cosa de 2,30 hores. 

L’ORIGEN EREMÍTIC DE SANT JOAN DE CODOLAR. CORNUDELLA DE MONTSANT (PRIORAT)

Situació: L’ermita es troba a 3 km de Cornudella, a 740 m d’altitud, s’hi pot arribar en cotxe per una bona pista de terra i a peu des d’Albarca per un bonic camí que voreja el Montsant.

Descripció i breus notes històriques: L’ermita és dedicada a Sant Joan Baptista, rep el nom de Codolar pels grans còdols que l’envolten que s’han desprès de la muntanya i el paratge on es troba es coneix com el desert de Sant Onofre, tant l’advocació com el substantiu toponímic “desert” ens evoquen a una pretèrita presència eremítica, de fet la cova adjunta a l’edifici es creu que fou un recer eremític. L’origen cal cercar-lo, segons la tradició, en la troballa de la imatge del sant sobre el segle XII i en aquell punt s’aixecà, al segle XIII, una ermita. El primer document que es té de l’edificació és del segle XV i hom creu que correspon a la data de fundació per part del monestir d’Escaladei.

L’ermita està al costat del camí de la Llisera, que els frares cartoixans seguien, tot vorejant el Montsant, per dirigir-se cap el coll d’Albarca on passava el camí ral de Reus a Lleida.

El 1588 es bastí un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser. Cap el 1500 es fa esment d’un dels primers residents fra Bartomeu Sabaté el Vell. El 1571 el santuari fou engrandit, el 1778 es bastí l’altar de Sant Josep i el 1779 es construí el cambril on s’ubicà la imatge del sant, el retaule de l’altar major i la capella de la Mare de Déu dels Dolors i el 1854 s’aixecà l’altar de Sant Bernat.

El culte popular arrelà fortament en la gent de Cornudella. Se’n té constància ininterrompuda des del segle XVI. A l’ermita es celebren les festivitats de Sant Joan (24 de juny) Sant Joan Degollat (29 d’agost) i Sant Antoni Abat (17 de gener). Una ermitana en té cura de l’ermita i l’entorn.

Bibliografia: AYMAMÍ, Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. R Dalmau Editor. Barcelona.

MIQUEL SOLSONA, Eduard (2011) L’eremitisme a Montsant.

LO TORMO DEL FRARE. LA VILELLA ALTA (PRIORAT)

Lo Tormo

LO TORMO DEL FRARE. LA VILELLA ALTA (PRIORAT)  

Situació:
Del poble cal seguir la carretera T-702 que du cap a Scala Dei i a l’alçada del km 15 surt una pista a l’esquerra que cal seguir, de seguida arribem al barranc dels Pouets, el camí remunta el barranc, hi ha senyals del Parc Natural de la Serra de Montsant, però hi ha punts amb moltes bardisses i és desaconsellable desprès de fortes pluges, així doncs cal seguir per la pista que poc a poc va guanyant alçada. En arribar al final de la pujada, seguim el camí de la dreta que passa per camps abandonats i desprès sota d’uns pins fins arribar a una gran vinya conreada, aquí deixem la pista, continuem pel costat esquerra de la vinya i de seguida trobem un corriol que davalla fins al Tormo.

Lo Tormo, graons desgastats

 

Descripció:

Estem al davant d’un monòlit de gres rogenc, hem arribat pel costat de ponent i per uns graons molt desgastats es pot accedir al capdamunt on trobem una tomba antropomorfa que va ser reutilitzada com a cisterna i que mitjançant un rec tallat a la roca abastia a una altre cavitat que hom creu que podia haver estat una altre tomba.

                                                      Dues tombes antropomorfes
Al peu del monòlit hi ha creus i inicials gravades a la roca.

                                                     Creus gravades a la base del turó
Continuem cap a llevant i podem veure a la part superior una cova tancada per una paret de pedra, a l’interior hi ha també creus gravades. S’hi accedeix amb moltes dificultats i perill per la part de dalt del monòlit.

Balma murada, possible oratori

 

Interior de la balma murada, Foto Domènec Ribes i Mateu

Creus gravades a l'interior de la balma-oratori. Se'n compte fins a cinc tres de llatines i dos de gregues. Foto Domènec Ribes i Mateu
                              Fotografies publicades a:

https://www.naciodigital.cat/reus/noticia/2829/llegat/eremitisme/montsant/tormo/vilella/alta

 
Pel camí hem pogut observar uns marcats reguerots en el sòl per conducció d’aigua. A la part inferior de la roca hi ha dues petites coves més.

                                                          Marcat reguerot
Breus notes històriques:
Tot i que és un lloc ple d’interrogants, hom creu que es tracta d’un complex rupestre d’època visigòtica. Les coves inferiors, on s’havia pogut afegir algun tipus de coberta o ràfec, servirien d’habitacle per algun eremita. La balma murada serviria d’oratori i a la part superior hi hauria la necròpoli amb una o dos tombes. Les creus gravades a la roca també evoquen l’època visigòtica.

Petites balmes al peu del turó, possibles eremitoris.

Fotos: G. Aymamí

L’ORIGEN EREMÍTIC DE L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSANT. CORNUDELLA. (PRIORAT)

Runes dels Hostalets

L’ORIGEN EREMÍTIC DE L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSANT. CORNUDELLA. (PRIORAT)

Situació:

Des del llogaret d’Albarca surt una pista forestal que du fins el pla del Grau, ben a prop de l’ermita, però com que hi ha punts en que només és apte per a vehicles tot terreny i generalment l’accés està tancat, és del tot recomanable anar-hi a peu en un excursió força bonica.  
Des d’Albarca cal seguir el camí en direcció a la serralada del Montsant, després de travessar el poble s’arriba en 5 min a la cruïlla dels Hostalets, antics hostals de traginers, ara enrunats, situats a l’antic camí d’Ulldemolins a Cornudella. El camí de la dreta du cap a Ulldemolins, el de l’esquerra és el dels cartoixans que du cap sant Joan de Codolar, nosaltres seguim recte seguint els senyals indicadors.

                                                                   Fent camí
En cosa d’uns 40 minuts s’arriba al Pla del Grau i d’aquí, en cosa d’uns 10 min més, es fa cap a l’ermita, que està situada sobre el cingle de l’Espaset, a 1.030 m d’altitud; és la més elevada de totes les ermites del Montsant.
Descripció:
Sembla que el senzill edifici data del segle XIII o principis del segle XIV, a la façana hi ha un escut de la Cartoixa d’Escaladei del 1741, data en què s’efectuà una reforma i un monjo de la cartoixa passà al servei de  l’ermita. A la façana, abans de la darrera remodelació efectuada, es podia veure el senyal d’un antic porxo, que fou aterrat en quedar molt malmès. La porta de l’ermita és tancada.

Aspecte actual de l'ermita

Fotografia de 1992 on es veu la senyal de l'antic porxo

                                  

Breus notes històriques:

El 16 de setembre de 1184, Albert de Castellvell, senyor de Siurana, va atorgar, amb la vènia reial, a Ramon de Vallbona i a Pere de Montsant aquest indret per tal d’edificar-hi una ermita, construcció que per problemes de límits territorials no es va dur a terme.

Part posterior

Abans de 1170, els primers anacoretes provinents de Cérvoles van romandre un temps en aquest lloc i, a les darreries del segle XII, fra Guerau Miquel va obtenir l’adquisició d’aquest indret passant, a la  seva mort, a la cartoixa d’Escaladei; llavors va tornar a prendre forma la idea de construir-hi un edifici religiós, amb un canvi: un cenobi cistercenc en lloc de la primitiva ermita.

Escut de la cartoixa d'Escaladei

                                                      Interior de l'ermita

Una família lleidatana formada per Pere Balb, la seva muller Guilleuma i la filla, va decidir establir-s’hi, però, en adonar-se que no reunia les condicions desitjades, es traslladaren a prop de la Morera i es traslladaren a la granja-ermita de Bonrepòs, en l’actualitat mas de sant Blai.
A l’any 1981 es va efectuar una restauració, es canvià la campana i es va refer el campanaret. La imatge de la Mare de Déu, del segle XIV, era una talla de pedra de 85 cm de la qual es guarden alguns fragments.  
A la part posterior de l’ermita de la Mare de Déu de Montsant hi havia les ruïnes d’una construcció adossada que aprofitava com a paret un bloc de pedra caigut; hom creu que podia ser la primitiva capella.

                                                      Part d'un edifici adossat a la roca

                                                  Senyals de bigues a les parets

Al darrera de les roques de la part posterior de l’ermita, s’observa un edifici de dos pisos d’alçada adossat a la roca, que s’esmenta com a casa dels ermitans, a tocar hi ha una cova que ens evoca un possible alberg d’eremites.

                                                 Cova a prop de l'ermita

Com a nota curiosa cal comentar que en el decurs d’una excursió realitzada el 15 d’abril de 1992 van trobar a Albarca una colla de gegants procedents de la Morera i d’Ulldemolins que es dirigien cap a la Roca Corbatera i a l’esplanada del davant de l’ermita els esperaven els companys tot preparant el dinar de rebuda.   
  

                           Pujada de gegants d'Albarca a Roca Corbatera, any 1992
                                                                Ftos G. Aymamí
Bibliografia:
AYMAMÍ Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona
MONTLLEÓ i ESPASA, Modest (1998): «Ermita de Santa Magdalena
d’Ulldemolins», a Muntanya, núm. 815 (febrer). Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona

COVA DE SANTA LLÚCIA. LA BISBAL DE FALSET (PRIORAT)



COVA DE SANTA LLÚCIA. LA BISBAL DE FALSET (PRIORAT)

Situació:

Sortint de la població en direcció a la Palma d'Ebre, hom troba en cosa d’un parell de quilòmetres la pista, apta per a vehicles, que en cosa d’uns tres-cents metres duu cap a la cova.
Descripció:
Es tracta d'una balma, orientada al est, de considerables dimensions, de la qual es calcula que ben bé pot encabir unes tres-centes persones.
L'indret està molt ben arranjat ja que és un lloc de devoció, d'esbarjo, de “memòria històrica” i lleure.
Hi ha dues imatges de santa Llúcia: una de petita a dins d'una capelleta i una altra instal·lada a l'any 1983 al sostre de la cova. També hi ha una font.

 Font

 

Breus notes històriques:

Segons una llegenda, aquí fou enterrat sant Ermenegild després de ser decapitat per ordre del seu pare, Leovigild; això hauria succeït el 13 d'abril de l'any 585 a la torre del castell de Tarragona.

Per l'amplitud i la protecció arrecerada que ofereix aquest indret, fou utilitzat durant la Guerra Civil, especialment l'any 1938, durant la batalla de l'Ebre, com a hospital militar republicà. Sembla que aquí es van practicar les primeres transfusions de sang; més endavant aquesta tècnica emprada en un hospital de campanya fou gairebé habitual a les trinxeres durant la Segona Guerra Mundial. A la cova de Santa Llúcia hi havia cent llits, quiròfan, personal sanitari, infermeres, metges i ajudants, magatzem de queviures i disposava de llum elèctrica que s'aconseguia per mitjà d'un motor de cotxe.

Angela Jackson, una dona britànica que va ser a la cova en aquelles dates, escriu: «si anaves a fer un tom pels voltants de la cova, podies sentir l'olor de la mort».

 

 

Dissortadament, a la cova de Santa Llúcia hi hagué moltes víctimes, que foren enterrades en el cementiri de la vila.

L'any 2001 tingué lloc una cerimònia commemorativa en el transcurs de la qual s'inaugurà una placa que recorda aquests fets.

L'any 1992 va passar a ser propietat municipal i s'hi feren les obres de millora de l'espai que podem  comprovar en l'actualitat.

També va ser utilitzada com a refugi per la gent del poble.

En un racó hi ha un petit degotall d'aigua que, segons la tradició guareix dels mals de la vista.

El tradicional aplec no se celebra el dia de la santa per dos motius: el primer  perquè el mes de desembre és massa fred per celebrar una festa a l'aire lliure, i segon, perquè s'escau en plena collita d'olives, que és la principal activitat de del poble; així, doncs, l'aplec té lloc el segon diumenge d'agost.

Al davant, a l’altre costat del camp, hi ha una petita cova amb una paret de pedra al davant que és utilitzada per guardar eines agrícoles.

Extret del llibre “ Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2014

 

 

Petita cova utilitzada per guardar eines agrícoles

 

 

Construcció al costat de la cova de Santa Llúcia - Fotos G. Aymamí

 

Topografia extreta de; espeleolegsdebadalona,blogspot.com

 

Fotos extretes del llibre d'Angela Jackson