SANT SALVADOR DE LA BALMA. PONTONS (ALT PENEDÈS)

Església parroquial de Santa Magdalena

 

SANT SALVADOR DE LA BALMA. PONTONS (ALT PENEDÈS)

Situació:
Tot i que es pot aproximar en cotxe fins molt a prop, recomano efectuar a
peu la següent ruta que és força bonica, per això comencem a caminar des
de la part alta del poble on està l’església parroquial de Santa Magdalena.
Al darrera de l’església trobem una pista que seguim cap a l’esquerra, passant, en cosa d’uns cinc minuts, pel costat d’una masia.
En 20 minuts la pista retomba a l’alçada de la font i la bassa-safareix del Sobal de Baix, avui abandonada, en aquest punt deixem la pista i girem cap a la dreta, seguint un ample camí que discorre pel marge dret del torrent de Sobals, que aquí canvia de nom i passa a denominar-se torrent de la Gralla.
En 5 minuts més i deixem l’ample camí que davalla, seguim el trencall de l’esquerra que desprès de  travessar el torrent, s’enfila pel bosc convertit en un bonic corriol.
Portem 35 minuts de camí i el corriol passa sempre a frec del cingle, a la dreta veiem un penyal on sempre sol onejar-hi una senyera, a baix podem veure la casa de colònies de Penyafort que ocupa el que fou antic molí de Baix, que ja trobem documentat en el segle XVIII.
Una mica més enllà trobem una trifurcació de camins, cal seguir sempre el que està més a prop de la cinglera. El camí passa entre vells murs d’antigues feixes de conreu, seguim arran del cingle.

                                                 Boca d'accés de l'avenc del Ral

Als 52 minuts de camí, al costat del sender hi ha la boca de l’avenc del Ral que comunica amb una cavitat que hi ha a tocar l’ermita de sant Salvador que podem llucar a sota la cinglera. Seguim el camí que a pocs metres davalla cap a la dreta.
I en 55 minuts estem a Sant Salvador de la Balma (700 m).
Descripció:
A grans trets podríem dir que està adossada en l’interior d’una balma i que aprofita la roca com a absis. De la porta de mig punt dovellada, situada a la façana nord, han desaparegut els graons d’accés i per aquest motiu queda un xic enlairada.

La planta és quasi quadrada i a l’interior hi ha arcades de punt
d’ametlla i una finestra d’espitllera. Al sostre, de volta de canó, es
conserva, curiosament, l’empremta de l’encanyissat del xindri, que era la carcassa provisional de fusta que servia per rebre les dovelles
en la construcció d’una volta. L’altar era situat al fons de la balma.
A uns metres hi ha una esberla en la roca que fou emprada
com habitatge complementari de l’ermita, en la qual es pot observa una fornícula i altres mostres d’aprofitament. Al fons d’aquesta
cova es troba una comunicació amb la part superior del cingle per
mitjà de l’anomenat avenc del Ral.

Encara es pot veure un pany de la muralla, amb els encaixos de
la porta, que tancava aquest petit clos, que juntament amb el difícil
accés, convertia aquest lloc en un indret gairebé estratègic.

Breus notes històriques:
Tot i que la petita cova que hem comentat ens evoca a l’existència d’un eremitori possiblement pretèrit a l’edifici, com a dates més representatives de la capella cal citar:
—L’any 1319 en que surt esmentada per primera vegada.
—El 1508 queda consignada en una visita pastoral.
—A la meitat del segle XVIII es concedeix permís per captar a la
rodalia per al sosteniment del temple, ja que tenia pocs feligresos.
—El 1.777 consta que la capella era dels pares bernats del castell de Pontons.

Fotos G. Aymamí

Ja sia catalogada com a romànica per alguns estudiosos o bé situada en temps menys tardans, fent cas de les referències documentals, per d’altres, Sant Salvador constitueix un exemplar únic al Penedès.
Bibliografia:
AYMAMÍ DOMINGO, Gener (1992) Pinzellades de l’Alt Penedès. Llibre de Motxilla. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona
AYMAMÍ DOMINGO, Gener (2003) D’excursió per les coves de Catalunya. La Butxaca de Muntanya. Barcelona.
AYMAMÍ DOMINGO, Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.

Topografia: Joan Virella

 

 

 

COVA DE LA MARE DE DÉU DE FOIX. TORRELLES DE FOIX (ALT PENEDÈS)

COVA DE LA MARE DE DÉU DE FOIX. TORRELLES DE FOIX (ALT PENEDÈS)

Situació:

Del km 4,250 de la carretera BV-2122 (entre Sant Martí Sarroca i Pontons) surt una pista asfaltada que porta fins a la urbanització "la Plana de les Torres" i desprès de 2,250 km, trobarem a la dreta una senyalització que indica "Santuari de Sta. Maria de Foix", seguim per aquesta pista, que en alguns trams està asfaltada, durant 1 km fins que queda barrada per una cadena. Des d’aquí en poc més de 200 m arribarem al santuari. Deixarem l’edifici a un costat i, més endavant anirem cap a l’esquerra per un camí amb el senyal de “Cova”, aquesta està a uns 60 m.

Descripció:
L'entrada està arranjada i tancada per una paret i una reixa (sense cadenat) mesura uns 3 m d'amplada per 6 d'alçada. A l’interior els 3,5 primers metres estan cimentats.
La cova consta d'una única galeria que va perdent amplada i alçada progressivament, fins a finalitzar als 11 m de l'entrada. A l'interior hi ha una petita capella amb una làpida amb la imatge de la Mare de Déu i la inscripció: "Segons la tradició, aquí es va trobar la imatge de Santa Maria de Foix"
Tot i que sempre s’ha nomenat cova de la Verge, he preferit anomenar-la en el català correcte de Cova de la Mare de Déu.

Postal antiga, abans de la remodelació del santuari

 

Breu història:

En una fotografia de l’any 1980 l’entrada està tapada per la terra, en procedir a la restauració de l’església, que es va finalitzar a l’any 1987, es va netejar el camí d’accés a la cavitat, s’arranjà l’interior i és col·locà una rèplica de la imatge, ja que l’original de fusta, de tradició romànica, va ser destruïda durant els fets bèl·lics de 1936-39.

Aquesta petita cavitat s’inclou dintre de les llegendes de les marededéus trobades, festivitat que es celebra el dia 8 de setembre.

Aymamí, Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona (31)



 

Llegenda:

Transcric el que escrivia J Castellanos a l’any 1890.

La santa Imatje qu'en ell's venera es la Verge ab son fillet als brassos, morena, d'un metre de altura, que segons tradició popular es germana de la de Penyafel, de que s' ha parlat, y abdúas de la de Montserrat. Conta un' altra tradició, que un pastor la trová dins una cova y se l'emportá en un sarró á Torrellas, pero al arribar á mitja montanya li fugí y se n'entorná á la cova. Recullida altras voltas, sempre á mitj camí tornava al meteix punto. Observat lo miracle, sobre meteix de la cova s' aixecá un' ampla arcada que sosté lo camaril de la Verge, engrandint d' aquest modo l'iglesia ab l'adició de dúas petitas naus. De modo, que l'Imatje 's trova precisament sobre la cova. Aquesta tindrá, terme mitj, 2 metres d' altura per 10 de llargada, en qual extrém hi ha la concavitat hont fou trovada la Mare de Deu de Foix, á qui professan devoció extraordinaria tots los pobles circunvehins.

CASTELLANOS, Joseph (1890).- "Excursions per lo Panadés" Butlletí de l'Associació d'excursions Catalana 12(139-144):165-187

Notes del Santuari:

L’edifici actual és d’època romànica del segle XII, tot i que els orígens els remunten a l’any 608, segons consta en un document. El 1198, Guillem de la Granada, semyor del castell de Foix, en el seu testament deixa uns diners perquè els seus marmessors hi construïssin una església. A l’any 1263 es va fer una ampliació i un nou retaule. El segle XIV s’hi van fer noves reformes i el 1320 va ser consagrada. El 1557 es va enderrocar l’antic campanar del creuer, es creu que llavors és quan es va construir l’espadanya. A principis del segle XVIII s’hi van fer novament diverses reformes.

El 1892 hi morí violentament el darrer rector mossèn Pallerols i aleshores deixà de ser parròquia i es convertí en santuari. El 1936 el temple fou destruit juntament amb una imatge de la Mare de Déu que era una talla de fusta bruna, de tradició romànica, molt venerada en el Penedès.  

El Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona explica en el fulletó corresponent a la inauguració de la restauració: “L’aspecte que presentava el santuari abans de la darrera intervenció era el següent: una nau coberta amb volta de punt d’ametlla. Orientada de llevant a ponent, amb porta d’accés al migdia, a la qual s’arriba pujant una escalinata de pedra; dues capelles i un espai per a l’escala del cor a la banda nord; un absis poligonal i restes de les parets de la sagristia del segle XVI; un campanar d’espadanya del qual només quedaven dempeus dos dels quatre arcs de que constava; algunes restes dels arcs del porxo que s’hi va afegir al segle XIII i que va ser transformat al XVIII, i una coberta d’una vessant que abocava les aigües cap al nord”.  

S ’hi celebra un aplec el dilluns de Pasqua.



 

Topografia procedent de: cavitatsdecatalunya.blogspot.com