UN EREMITORI ORIGEN DE L’ERMITA DE SAN BAUDELIO DE BERLANGA. CALTOJAR (SÒRIA)

UN EREMITORI ORIGEN DE L’ERMITA DE SAN BAUDELIO DE BERLANGA. CALTOJAR (SÒRIA)

Situació:
El poble de Caltojar està situat a uns 65 km de Sòria, al sud-oest de la província, s’hi arriba seguint la carretera SO-100 i desprès per la SO-152. Entre Casillas de Berlanga i Caltojar hi ha un trencall senyalitzat a l’esquerra que en cosa d’un quilòmetre du a l’ermita.
Descripció:
Es tracta d’una construcció mossàrab que vista exteriorment no sembla que albergui aquesta gran riquesa tan arquitectònica com artística. Cal destacar en el centre de la nau una gran columna que desplega vuit arcs de ferradura recolzats sobre mènsules, que li dona aspecte de palmera, al damunt hi ha una petita cambra que fa les funcions de llanterna.

 

 

Però el que és sorprenent són les pintures, o millor dit eren les pintures, ja que en la dècada de 1920 van ser venudes a un antiquari que feia els tractes per encàrrec d’un col·leccionista i aquest treballava per un antiquari internacional. Tot i que a l’any 1917 l’edifici fou declarat Monumento Nacional, com que era de propietat particular, va ser adquirida per dotze veïns de les viles properes i esdevenien els propietaris legals, després de molts informes, reclamacions i comunicacions, la venda no es va poder aturar. La gran majoria de les pintures s’exhibeixen en el Museu de Cincinnati (Ohio), Metropolitan de Nova York i el Museu of Fine Arts de Boston, una part va poder ser recuperada i està, en dipòsit, al Museu del Padro de Madrid.

Empremta actual

                                                           Pintura original

                                                                  Empremta actual

                                                       Pintura original
Breus notes històriques:
La primera notícia documental data del 1136, tot i que és més que probables que els seus origen es remuntin anys enrere, ja que al costat sud del temple hi ha una cova, accessible des de l’interior, on segurament fou lloc de recer d’un eremita, al costat de la gruta hi ha un brollador.   

                                                   Cova origen de San Baudelio

A l’any 1085, desprès de la conquesta de Toledo, van començar una sèrie d’assentaments i a partir d’aquest moment es bastí un petit monestir que es dedicà a San Baudelio, que fou un màrtir galo-romà decapitat a Nimes al
segle IV, si bé desprès de la seva construcció començà una primera fase de decoració, va ser a mitjan de segle XII quan es va desenvolupar un gran programa iconogràfic, cobrint murs i voltes, amb la tècnica mixta del fresc i el temple.

Els documents del segle XIII ja no esmenten San Baudelio com un monestir, sinó com un humil centre de devoció rural.  
A l’exterior hi ha una necròpoli amb més d’una vintena de tombes antropomorfes. Sembla ser que daten del segle X, però podien haver-se utilitzat fins els segle XVI.
L’edifici va estar molt de temps abandonat, va servir com a refugi de pastors i bestiar.
Fins el 1894 la teulada era de pedra, remodelant-se desprès en teules. El 1949 l’ermita fou adquirida per la Fundació Lázado Galdiano que la va donar a l’Estat, començant a partir de llavors una llarga restauració.

                                 A l'esquerra de la planta s'observa l'enbtrada a la cova

San Baudelio de Berlanga és un annex del Museu Numantí de Sòria i paga la pena la seva visita, tot i que no podem veure les pintures, hi ha les empremtes que han deixat a la paret en ser arrencades.

ESPLUGA DE L’ANDALÓ O ENDALÓ. RELLINARS (VALLÈS OCCIDENTAL)

ESPLUGA DE L’ANDALÓ O ENDALÓ. RELLINARS (VALLÈS OCCIDENTAL)

Situació:

Sortirem de Rellinars en direcció N pel carrer de Sant Pere (PK 15,380 de la carretera B-122). De seguida trobem un pont sobre la riera de Rellinars i un cop passat prendrem la primera desviació a la dreta i seguirem la pista, que transcorre paral·lela a la riera de Rellinars. Després de recórrer uns 600 m, arribarem al torrent del Vetllador, lloc on la pista es bifurca. Deixarem aquí el cotxe (com a referència, hi ha el pou núm. 3 de captació d'Aigües de Terrassa). Seguirem a peu per la pista de la dreta i de seguida trobarem a la dreta un corriol que baixa al torrent. La balma, ben senyalitzada, es troba al llit del torrent del Vetllador.
Per acostar-s’hi a peu, en una bonica excussió, sortirem de la plaça de ca l’Anton, sota l’ajuntament, baixarem pel carrer de sant Pere fins a la Fàbrica on s’inicia el camí de les Fonts i, sobre el molí, agafem el sender que segueix el recorregut de la sèquia que porta l’aigua de les Fonts fins a la bassa de la Fàbrica.
En un revolt de la sèquia, justa abans d’uns horts, travessem un pontet i trobem la balma.
La ruta està senyalitzada, és un itinerari circular, que passa per les fonts de Rellinars, d’uns 4 km i 2,30 hores durada en total.

                                                                 Foto E. Tomás
Descripció i breu història:
Es tracta d'una balma obrada d'uns 13 m d'amplada i una fondària màxima de 7 m. Tota la façana de la balma està tancada per un mur de pedra seca. A l'interior el terra està format per sorres i la balma perd alçada ràpidament fins a unir-se amb el sostre. El torrent baixa molt a prop del centre de la balma i ha format una capa de concreció que recobreix part del mur. La balma es perllonga pel la dreta en direcció Sud uns 10 m més.
R. Ribera explica que el nom es deu a una família que conreava les terres dels voltants i afegeix “ tothom recorda haver vist aquest indret tal com es troba en l’actualitat, i de les seves possibles funcions hom li atribueix la de ser un habitacle per descansar de les tasques del camp.

Foto FX Samarra



... Amb bona part de joves i homes mobilitzats al font [guerra civil] al poble hi vivien les dones, els nens i aquells que per qüestions d’edat no havien estat cridats a files. Amb la retirada del bàndol republicà, els comentaris que arribaven sobre el comportament dels soldats feren que la majoria d’homes que restaven al poble busquessin llocs on amagar-se... A l’espluga de l’Andaló s’hi aixoplugaren tres o quatre homes grans i algunes famílies amb força canalla... que romangueren al voltant d’una setmana... i també una parella de Barcelona... Hi anaren bona part dels habitants de l’actual carrer d’Heribert Pons i alguns de la zona anomenada el Serrat, que s’hi establiren amb palla, algun matalàs i mantes.

Un dia, una noia en tornar a l’espluga desprès d’una sortida al poble per anar a cercar aliments va ser seguida per un grup de milicians; aquesta, en sentir els crits perquè s’aturés, corregué esporuguida i portà els soldats fins l’amagatall. En arribar es visqueren moments de tensió... desprès de la confusió i els temors, els soldats abandonaren l’indret sense més.”  
Bibliografia:
RIBERA y AYMERIC, Ricard (1997) L’espluga de l’Andaló (Una anècdota de la Guerra Civil) a XVIII Ronda Vallesana. 19 d’octubre. Rellinars.          

Notes i topografia extreta de: http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/

ELS HABITACLES RUPESTRES DE LA CALA DEL PILAR. CIUTADELLA (MENORCA)

Les dues construccions a cada costat de la foto

ELS HABITACLES RUPESTRES DE LA CALA DEL PILAR. CIUTADELLA (MENORCA)

Situació:
Una de les formes d’arribar-hi és agafar la carretera de Ciutadella a Maó i abans d’arribar a Ferreries seguir el trencall en direcció a la cala del Pilar. Des de l’aparcament hi ha que seguir ben bé mitja hora a peu.

Aquesta cala de 250 m de longitud i 40 d’amplada està considerada com una de les més feréstegues i boniques de l’illa. El contrast de les tonalitats ocres i vermelloses de les roques i el verd de la vegetació contrasta enormement amb el color blau de les aigües.

Tot i així cal tenir en compte que aquesta cala té una forta exposició a la tramuntana – vent del nord – i també hi poden ser abundants les meduses, tanmateix cal recordar que és una zona de pesca protegida. 

Descripció:
Enfront de la platja hi ha diverses coves i encabides sota unes roques es destaquen dues construccions de pedra, tot i no tenir informacions al respecte suposo es devien emprar, fa alguns anys, pels pescadors de la zona. 

Fotos G. Aymamí

 

 

 

 

EREMITORI DE LA PEÑUZA. ALBERO ALTO (OSCA-HUESCA)

 

EREMITORI DE LA PEÑUZA. ALBERO ALTO (OSCA-HUESCA)

Situació:
Albero Alto és una petita localitat, de poc més de cent habitants, situada a uns 13 km al sud d’Osca, s’hi arriba per la carretera A-131. A un extrem de la vila, visible des de la carretera hi ha un penyal, denominat la Peñuza, amb un pal posat al capdamunt perquè niïn les cigonyes, a la base d’aquesta roca s’observa clarament la boca d’una cavitat.

Des de la carretera hi ha un accés que du cap el carrer San Miguel, el turó està entre la carretera i aquest carrer, es pot deixar el cotxe ben bé al costat.

Descripció:
Es tracta d’una cova excavada artificialment, orientada al sud, en les parets hi ha una fornícula i un banc, també s’ha obert una petita saleta d’un parell de metres.



Tot i que no he sabut trobar cap referencia, sens dubte es tracta d’un eremitori, ja que té totes les característiques.  

  

                                                               Fotos: G. Aymamí

 

SAN JULIÁN DE ANDRÍA. ANDRÍA (OSCA - HUESCA)

SAN JULIÁN DE ANDRÍA. ANDRÍA (OSCA - HUESCA)

Situació:
Des d’Osca cal agafar la carretera A-23 en direcció a Jaca i deixar-la en la sortida Nueno Arascués, anem cap a Arascués, en direcció al Golf de Guara, trobem rètols que indiquen San Julián, rodegem el golf per l’esquerra i continuem tot voltant una urbanització, en arribar a la part alta trobem un rètol que ens indica el camí que cal seguir a peu.
Des d’aquest punt seguim el sender senyalitzat com PR-HU 112, que davalla, a cosa d’uns 300 metres anem cap a la dreta, en direcció a l’ermita de San Julián, las Gorgas i el barranc de Fenés. Més endavant l’ample camí es torna corriol, al davant tenim la cara sud del pic Gratal.

A cosa d’uns 2 km de camí trobem el trencall cap a l’esquerra amb la indicació de l’ermita, creuem el barranc i hi arribem desprès d’una curta pujada. En total haurem estat cosa poc més d’uns tres quarts d’hora.

Descripció:

Ens trobem al davant d’una ermita orientada cal a l’est bastida sota d’una gran balma, de la penya que l’aixopluga cauen forces degotalls. A la façana hi ha la porta i dues finestres i a l’interior destaca l’altar amb les imatges de l’ermità Sant Julià, Sant Llorenç i la Mare de Déu del Pilar, així com altres petites imatges, rams de flors i espelmes. Al costat hi ha un dipòsit d’aigua.

Veiem també diversos bancs i taules que s’utilitzen en l’aplec que té lloc el diumenge de Pasqua i per les parets hi ha algunes formacions litogèniques.

 

Breus notes històriques:

Tot apunta que l’ermita fou edificada sobre el segle XI, amb motiu de l’arribada a aquest indret amagat i feréstec de molts cristians en temps de la invasió àrab. Va pertànyer al poble de Gratal, desaparegut en temps de reconquesta. El rector de Lierta deia a l’any 1863 que només hi ha l’altar, sense cap ornament i quan té que dir missa puja tot el que necessita de la parròquia.

 

 

Una llegenda relata que allí hi va viure un monjo ermità, però veiem que sobre de l’ermita, aprofitant una cova hi ha una paret cosa que denota que en temps pretèrits algun anacoreta va residir en aquests paratges aprofitant aquella petita cel·la. Uns graons molt desgastats tallats a la roca i possiblement una rudimentària escala de fusta facilitarien l’accés.   

 

En temps pretèrits algun anacoreta va residir en aquests paratges

Al contrari del que succeí en altres esglésies i ermites san Julián no va patir seriosos desperfectes durant la guerra civil.

Paga la pena continuar el camí cap a les properes gorges – las gorgas – tindrem que superar un cert desnivell però ens trobarem amb un espectacular congost, a l’entrada hi ha un gran belen instal·lat pel Club Peña Guara d’Osca, molt visitat pels volts de Nadal on es celebra una missa, i també per la diada de Tots Sants amb una altra missa en record dels companys morts en accidents de muntanya, i seguint més endavant, pel costat del riuet, arribarem fins a un petit llac que ens barra el pas.

 

El lloc és impressionant només s’escolta el degoteig de l’aigua i la caiguda d’algunes pedres, per la qual cosa es recomana anar sempre per sota de la visera de roca.

L’ermita de San Julián i les gorges formen un conjunt per recordar que no ens defraudarà.     

Fotos G. Aymamí

 

TROGLODITISME PROP D’ALCALÁ DEL JÚCAR. ALBACETE

TROGLODITISME PROP D’ALCALÁ DEL JÚCAR. ALBACETE

Situació:
La població d’Alcalá del Júcar es troba a 55 km d’Albacete i a 130 km de València. D’Alcalá cal agafar la carretera que du cap a Jorquera que ressegueix el curs del riu Júcar, en aquesta ruta trobarem exemplars troglodítics força interessants.

CARRETERA D’ALCALÁ DEL JÚCAR A JORQUERA

Al costat d’aquesta carretera es trobem diverses coves artificials, algunes han estat utilitzades com habitacles i d’altres s’han identificat com eremitoris que presentes tots els elements característics com les típiques fornícules excavades en la roca. 

LA RECUEJA

A 12 km d’Alcalá del Júcar trobem aquest petit nucli on veiem al costat mateix de la carretera una sèrie de cases-cova adossades als penya-segats,  sembla ser que algunes estan habitades en l’actualitat.

CALZADA DE VERGARA

Deixem a un costat el poble de Jorquera i seguim la carretera en direcció a Cubas i de seguida trobem el petit poblet de Calzada de Vergara, que està a 21 km d’Alcalá.
Aquí també veiem alguna que altra construcció que aprofita els penya-segats que ens acompanyen durant tot el trajecte. 

MALDONADO

Carretera endavant i trobem en aquest llogaret un bon reguitzell d’edificis-coves habitats.

CUBAS

Cubas es troba a 25 km d’Alcalà del Júcar i pertany al municipi de Jorquera. És una localitat, que com les anteriors, té les cases a un costat i altre de la carretera. Aquí trobem forces cases, i moltes de bastant noves, amb bona part excavada a la muntanya. L’edifici més característic és l’església que té una part sota de la roca.    

Fotos: G. Aymamí