martes, 26 de diciembre de 2017

COVES D’HINOJARES. JAEN


Cuevas Nuevas
 
COVES D’HINOJARES. JAEN
La població d’Hinojares es troba en la carretera A-315 de Baza a Torreperogil.
Es tracta d’un municipi força petit, la població està dividida en tres barris: El Barri Baix, que és el més antic i on es troben els edificis més emblemàtics de la vila, tals com l’ajuntament i l’església i en la part superior del barri trobem les cases-coves, denominades “Cuevas Viejas” que ja foren esmentades pel marqués de la Ensenada a l’any 1751.
El tercer barri de la localitat és Cuevas Nuevas, que va sorgir a mitjans del segle XX, tornant a  desenvolupar les antigues coves troglodítiques, aquí a més a més de la cova-habitacle se li adossa una habitació fent que sigui més confortable. El resultat són vivendes que tenen una temperatura que oscil·la al llarg de l’any entre els 18 i 22 graus i dins de la qual es gaudeix d’un silenci absolut.
En l’actualitat hi ha moltes cases-coves que estan arranjades i adaptades pel turisme.   
 
 Cuevas viejas



                                           Coves en la carretera d'Hinojares a Huesa
                                                 Fotos G. Aymamí any 2005
 


domingo, 24 de diciembre de 2017

COVETES DELS MOROS. BOCAIRENT (VALÈNCIA)





COVETES DELS MOROS. BOCAIRENT (VALÈNCIA)

Situació:
A uns 300 metres del nucli urbà, trobem, degudament senyalitzades, les Covetes dels Moros que s’obren en un penya-segat del vessant dret del barranc de la Fos.
Descripció:
Es tracta d’una cinquantena de coves artificials que sens mostren com una mena  de finestres obertes en al roca. L’accés es fa per una escala metàl·lica. La manera original d’entrar-hi era mitjançant uns graons excavats a la paret que devien de fer molt dificultós l’accés. 
L’interior està tot foradat i encara que es creu que en un principi totes aquestes cambres estaven aïllades, amb posterioritat es van abatre murs i totes estan intercomunicades, la qual cosa fa que passar d’unes cap a les altres sigui força entretingut ja que el sostre és baix i hi ha diferents nivells que es superen a través de pous o xemeneies.
Aquestes cambres estan buides, gairebé totes són de planta rectangular i mesuren aproximadament 2,5 x 4 metres. 





 
Pel que fa a l’ús d’aquestes cambres hi ha hagut interpretacions diverses, tals com cambres sepulcrals antigues i eremitoris, entre altres, encara que es pot assegurar rotundament que es tractava de graners, sitges realitzades en època andalusí que servien a les comunitats camperoles de la rodalia, probablement d’ascendència bereber. S’ha esmentat que aquest tipus de graner també s’ha documentat en la zona de l’Alt Atles, al nord d’Àfrica, i la seva datació s’ha situat sobre els segles X-XI.  

 

Fotos G. Aymamí, any 2005
 

Per informació d’horaris de visites cal informar-se a  www.bocairent.org

jueves, 21 de diciembre de 2017

EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA BALMA. SORITA (CASTELLÓ)

  



EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA BALMA. SORITA (CASTELLÓ)  

Situació:
Seguint la carretera CV-14 de Morella a Calanda, 3 km desprès de Sorita (Zorita) del Maestrat trobem, degudament senyalitzat, el trencall que du cap el Santuari que es veu des de la carretera.
Descripció: 
A l’inici del camí, a uns 100 metres del Santuari,  veiem la Creu Coberta, que és un peiró cobert amb una estructura en forma de templet que està decorada amb pintures que representen les Quatre Virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança) i les tres Virtuts teologals (fe, esperança i caritat). Aquest peiró ha estat documentat des del 1617 i el 1687 es substituí per un altre de nou. La decoració de la cúpula data de 1860 i la creu actual és de l’any 1977, realitzada amb pedra d’Ulldecona. El 2002 es restaurà tot el conjunt.
Desprès de pujar unes escales i d’un estret passadís sota la roca arribem a l’ermita que consta d’una nau de forma irregular de 36 metres de llargada, 12,5 m. d’amplada i 5 m d’altura. La descripció oficial diu que una façana lateral cobrint la balma amb petites finestres. A l'interior, el sostre i el mur del costat de l'Epístola de és la mateixa roca de l'abric. Té diversos altars moderns en el lateral del costat de l'Evangeli, i enfront destaca el cambril protegit per una reixa, al costat de l'Epístola, dedicat a la Mare de Déu.
El frontis de l'ermita és format de carreus, tot centrat en una portada amb obertura d'arc de llinda, flanquejada per pilastres dòriques amb el fust acanalat, que suporten un entaulament clàssic i un frontó partit, sobre el qual hi ha una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu. Aquesta façana es prolonga cap amunt per formar un campanar quadrangular de dos cossos, amb el cos de les campanes amb obertures de mig punt en dues cares. La portada, amb la declinació dels seus elements, el frontó partit i les gerres, suposa un coneixement de l'arquitectura obliqua, i es pot configurar com un element precursor de les tendències dels anys posteriors en l'arquitectura barroca valenciana.
Des del Santuari es veu una dilatada panoràmica de la comarca dels ports de Morella, aquí dita solament “els Ports”, amb el riu Bergantes a sota.
 






Breu història:
El que veiem en l’actualitat és un santuari situat en una balma allargassada compost d’església i hostatgeria. L’edifici religiós és d’estil renaixentista, construït entre els segles XVI i XVIII, tot i que en la part inferior hi ha petites coves que molt bé podien haver estat aprofitades per antics eremites.
Des del 1380 s’ha documentat una ermita en aquest mateix lloc dedicada a Santa Maria Magdalena i Sant Blai i arran de la troballa de la imatge, que per tradició es va efectuar en aquesta cova, s’aparegué a un pastor manc, que miraculosament recuperà el braç, el 1437 canvia la titularitat a la Mare de Déu. Aquest és el motiu que l'altar de la capçalera ha estat sempre dedicat a santa Maria Magdalena, l'altar del lateral del costat de l'Evangeli ha estat ocupat per sant Blai, i l'altar de la Mare de Déu ha estat situat sempre al lateral del costat de l'Epistola.
Els anys 1539 i 1549 es realitzen obres de millora en l’església i en l’hostatgeria i aquesta s’amplia entre el 1577 i 1580. El 1594, es realitza la reixa forjada del cambril de la Mare de Déu. El 26 de març del 1617, un incendi destrueix el retaule de la Mare de Déu, i se salva la imatge tota fumada i amb sols el braç una mica cremat. Durant els anys 1628 a 1638, es reforcen els murs d'accés a l'església, i entre 1656 i 1657 es torna a ampliar l'hostatgeria, en direcció cap a l'església, en la part coneguda com l'arquet, entre els anys 1666 i 1670 s’amplia la nau de l’església i durant la segona meitat del segle XVIII es realitzen reformes importants en l’hostatgeria que des del 2007 s’han dut a terme diverses obres de restauració. La més significativa ha estat canviar el restaurant d’ubicació, si és veritat que abans per anar a l’església es passava per enmig del menjador i ara aquest està en un costat, també crec que abans el bar-restaurant tenia un tipisme que el feien agradable i especial.





 
Fotos G. Aymamí
A l’any 2009 hi hagué una reclamació per part de l’arrendador de  l’hostatgeria perquè les obres de remodelació duraven més del compte i ell no podia explotar el negoci, ja que estava tancat més temps de l’estipulat. Desconec si l’assumpte va arribar als tribunals.  
El dia 8 de setembre es celebra la gran festa de la Mare de Déu de la Balma que aplega molta gentada. Els aplecs al santuari ja estan documentats des de principis del segle XV.
El 1979 és declarat com a Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Monument.
 


 Antic menjador

                                                           Postals antigues
 
Escaner d'una diapositiva de 1975, Autor G. Aymamí
Cal dir que fins aquí venien dones de molts pobles de la rodalia per guarir-se d’estar endimoniades, que es va fer molt popular al segle XVIII, en realitat es tractava de malalties de tipus nerviós, però que s’atribuïen a la intervenció del dimoni i calien exorcismes per expulsar-lo i aquí, aquest santuari era el lloc indicat per expulsar el dimoni del cos de les pobres dones, cosa que va durar ben bé fins els anys 20 del segle passat. En l’actualitat els psicòlegs, psiquiatres i neuròlegs, afortunadament se’n ocupen d’aquestes malalties.  

 








martes, 12 de diciembre de 2017

SANT PAU. VILALBA DELS ARCS (TERRA ALTA)

SANT PAU. VILALBA DELS ARCS (TERRA ALTA)
Situació:
Del poble cal sortir pel porxo del Bassot, baixar per la costa de la Font i agafar la primera pista que surt a l'esquerra, encara que si volem evitar creuar el poble amb el vehicle, el millor és seguir el carrer Vall de Sant Isidre cap a la plaça del Bassot, d’aquí cal anar cap a l’esquerra, deixant el camí del cementiri a un costat, i enfilar la bona pista de terra del Berrús que en 10 km du cap a Sant Pau, pel camí podrem veure diverses sínies.  
També s'hi pot accedir des de la Pobla de Massaluca. A l'entrada del poble, cal seguir una pista que trobem a la dreta, apta per a tota mena de vehicles, que va davallant fins a trobar un trencall senyalitzat. Cap a l'esquerra duu al Berrús; cal prendre el de la dreta en direcció a Vilalba i, ben aviat, hom troba, a la vall de les Comes i en la propietat de can Vernet (tot i que la masia és força lluny) l'ermita al costat del camí.

 
Descripció:
La capella és bastida sota una balma allargassada. La façana està orientada al sud i té una finestra i portal. Les dovelles del portal no estan ben distribuïdes, ja que el bloc central té tres dovelles a un costat i quatre a l'altre, per la qual cosa queda descentrat.
Al costat dret de la porta hi ha una creu gravada a la pedra, és del tipus creu llatina, amb les braços rectes rematats al final com la creu potençada. La creu es damunt d’un rústec pedestal que recorda la creu de calvari.
La paret est té cinc finestres, una de les quals, espitllerada. Al costat nord hi ha una finestra i dues portes d'accés: una a la planta i l'altra a un nivell inferior. La banda oest i el sostre estan formats per la roca natural de la balma.




A l'interior de la capella el sòl és enllosat. H i ha una pica d'aigua beneïda trencada i l'altar amb una petita imatge de Sant Pau de la Roquerola. Darrere de l'altar, al costat de l'Evangeli, s'obre una porta que dóna a un passadís a la dreta del qual hi ha dues estances.
A l'esquerra, per una escala, es puja cap a un trespol situat al damunt de les habitacions; al final d'aquest passadís hi ha una porta que dóna a l'exterior.
En la primera habitació uns graons duen a una planta inferior que també té sortida directa a l'exterior.
Tot el conjunt està molt ben conservat


Breus notes històriques:
Hom desconeix exactament la data de construcció de l'ermita, per la seva ubicació, en un lloc arrecerat, en una vall i a tocar d'un curs d'aigua, ens evoca un indret ideal perquè hi fes estada un eremita i amb el temps, d'un rústec eremitori és passà a la modesta capella actual.
Extret del llibre “ Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí. Rafael Dalmau Editor. Barcelona (2014)



 
Fotos G. Aymamí

sábado, 2 de diciembre de 2017

ITINERARIS PER LES ESGLÉSIES I ELS EREMITORIS RUPESTRES DE CATALUNYA

 
Llibre "ITINERARIS PER LES ESGLÉSIES I ELS EREMITORIS RUPESTRES DE CATALUNYA" autor Gener Aymamí.
19,5 x 12,5 cm 206 pàg. Rafael Dalmau . Editor. Barcelona. 2014
Obra guardonada amb el XXXVII Premi Sant Bernat convocat per la Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.