LES CASES-COVES I L’ERMITA TROGLODITA DEL SANTO NIÑO. LA GUARDIA. TOLEDO

 

LES CASES-COVES I L’ERMITA TROGLODITA DEL SANTO NIÑO. LA GUARDIA. TOLEDO

Situació:

La localitat de la Guardia es troba a 56 km al sud-est de Toledo i a 23 km d’Ocaña.

Les cases-coves

Al sud del poble i a prop de la sortida hi ha un carrer on es troben un grup de coves molt ben arranjades habitades en l’actualitat. En alguns turons que rodegen el poble hem observat coves mig enrunades que antigament havien servit també d’habitacle. 

L’ermita del Santo Niño

Aquesta ermita es troba a uns 3 km al nord del poble, tan s’hi pot arribar des de la vila seguint l’antiga carretera N-IVa, com seguint la E-5, autovia del Sud, agafant la primera sortida a l’alçada de la residencia Santo Niño de la Guardia, a partir d’aquí el camí està senyalitzat. 

Breus notes i història  

La llegenda o la història, vés a saber, situen els fets a les darreries del segle XV, època en que es culpaven als jueus de tots els problemes que assotaven Castella, en que els Reis Catòlics van instaurar el Tribunal de la Santa Inquisició i es perseguia el heretges.

Un grup de jueus de Quintanar de la Orden, cansats de veure com alguns dels seus membres eren enviats a la foguera, van decidir venjar-se dels inquisidors i dels cristians.  

  

Van conèixer un metge jueu de Tembleque que els explicà que la millor manera d’acabar amb ells era agafar el cor d’un nen cristià i juntament amb una hòstia consagrada cremar-ho i llençar la pols en pous i fons on anessin a beure els cristians.

Amb enganys es van endur un nen d’uns tres o quatre anys que demanava almoina, a la porta de la catedral de Toledo, al costat de la seva mare cega.

El 31 de març de 1491 un grup d’onze jueus escenifica, en una cova, la Passió i Mort de Crist i el nen feia de Jesús, així que el fan fer carregar amb una creu, el van fuetejar i Benito Garcia de la Guardia va ser qui li va arrencar el cor. El cos el van enterrar en una vinya i com que no sabien ben bé com anava el sortilegi, van enviar a Benito amb el cor i l’hòstia a Zamora on hi havia la principal sinagoga de Castella per tal que els rabins fessin el sortilegi de la forma més encertada.

De camí va entrar a la catedral d’Àvila, potser per fer-se passar per un devot cristià, i va obrir un llibret per tal de fingir que estava resant. Un dels fidels que hi havia el temple s’adonà que del llibre sortien uns resplendors i atemorit va avisar als inquisidors.

I amb les conseqüents tortures ho confessà tot i delatà a tots els seus còmplices. Quan van arribar a la cova on va ser martiritzat el nen i al lloc on va ser enterrat no van trobar el cos.

Es diu que en no aparèixer cap cos, es una simple llegenda orquestrada per a foragitar els jueus.

Tot el grup de jueus van acabar a la foguera o amb “el garrote vil” i els veïns de la Guardia van venerar el màrtir en qualitat de sant i edificaren a l’any 1501 un santuari en la cova on fou martiritzat. La diada del sant es celebra el 25 de setembre i el 1805 el papa Pius VII va confirmar el culte dins del santoral cristià.

En aquesta cova que era abans un refugi de pastors, ara s’aixeca un santuari d’estil renaixentista que va esdevenir fins el 1836 un convent de frares trinitaris. Al llarg dels anys fou visitat per nombroses personalitats.

Consta d’una nau rectangular i quatre capelles laterals encabides sota la roca de la cova que fou ampliada artificialment. En un lateral hi ha una petita sala amb nombrosos ex-vots.

L’ermita està oberta cada dia, però es recomana abans informar-se trucant a l’ajuntament de la Guardia.

                       

 

 

 

 

 

CONJUNT TROGLODÍTIC DE LA COVA SALIELLAS. L’ERMITA I L’EREMITORI DE SAN ÚRBEZ. CERÉSOLA (OSCA-HUESCA)

 

Ermita de Sant Úrbez

Situació:

Des del port de Montrepós, situat en la carretera N-330/A-23 d’Osca a Sabiñánigo, una vegada s’ha acabat el port cal seguir el vial de la dreta que du cap a Boltaña per la A-1604, que va paral·lel al riu Guarga, entre els km 15 i 16 surt a l’esquerra un trencall senyalitzat que du cap a Cerésola. La segona corba que trobem, que és cap a la dreta, hi ha un petit lloc per poder aparcar, enfront veiem un rètol informatiu i un ample camí que en menys de cent metres ens deixa a la cova.

Descripció:

L’ermita:

A la part esquerra de la balma es troba l’ermita. A l’entrada figura escrit l’any 1889, que és la data que es construí. En la paret lateral trobem una finestra amb aquesta data gravada i en els laterals trobem escrit, en el de l’esquerra, SAN JVSTO CDVE i en el de la dreta SAN PASTOR 1676.    

A la paret, al costat de la porta, hi ha una llosa amb la inscripció “ESTA ERMITA LA IZO AZER MANUEL GRASA SIENDO CURA DE GILUEEN PROPIEDAD DE LORENZO GRASA I CASTAN, SANURBEZ ORA PRO NOBIS AÑO DE 1889”.

L’edifici és força petit, a l’interior hi ha uns bancs, tapats amb plàstics per tal d’evitar que s’empolsin, i l’altar amb un imatge de San Úrbez de terra- cuita abillat de pastor, als seus peus hi té un gos i dues ovelles. A més a més hi altres talles de fusta i forces flors, senyal de que hi ha algú que de quan en quan s’acosta a l’ermita. Antigament hi havia les imatges dels sants Just i Pastor i un Sant Crist que està depositat en el museu de Artes Populares del Serrablo, en Puente de Sabiñánigo.

La llegenda diu que sant Úrbez va néixer a Bur5deus a l’any 802, habità durant un temps en una cova de la vall d’Añisclo – cova de Sant Úrbez – i va morir en aquesta cova de Saliellas, en cara que tot apunta que va abandonar aquesta caverna, marxà cap a San Martín de la Bal d’Onsera i després ocupà la cova Ayral al davant de l’actual monestir de San Úrbez de Nocito, quan ja tenia cent anys d’edat i mancat de forces va acabar la seva vida el 15 de desembre de l’any 802, en l’ermita de la Mare de Déu, situada al pla de la Peña del Santo. 

  

Sant Úrbez fou pastor, eremita i benefactor de la pluja. El 15 de desembre, diada del dant, té lloc l’aplec. En l’actualitat es fa el diumenge més proper.

L’eremitori:

Enmig de la balma hi ha una pedra buidada que actua com a pica que recull l’aigua dels degotalls del sostre i de les parets. De la part frontal de la balma també cau aigua, convertint-se després de pluges en una bona cascada.

A l’altre costat de la balma hi ha una construcció que possiblement fos el primitiu eremitori, sembla que del segle XVII. En la finestra hi ha una creu incisa, també es va trobar una llosa amb la inscripció SAN VRBEZ ORA PRONOBIS.

Amb posterioritat aquest edifici s’utilitzà com a corral i habitacle dels pastors, de manera que el bestiar estava a la part de baix i els pastors dormien enlairats en unes lliteres, així es beneficiaven del calor que proporcionaven els animals. Encara es poden veure aquestes lliteres de fusta així com la part destinada a corral i les menjadores del bestiar. A la part superior hi ha unes arneres.

Uns estudis minuciosos han destacat l’existència de multitud de “graffitis” fets pels pastors que hi passaven els llargs hiverns, datats entre 1910 i 1944, situats en la part superior que no és accessible.

Fotos G. Aymamí

Topografia extreta del llibre: Santuarios rupestres del Alto Aragón. José Mª Fuixench Naval (2000)