sábado, 29 de junio de 2019

CAN PUIG DE LA BALMA. MURA (BAGES)



 
CAN PUIG DE LA BALMA. MURA (BAGES)
Situació:
Venint de Talamanca o de Matadepera, hem de travessar la població i continuar per la carretera que du cap a Rocafort, després de 2,4 km trobem a l’esquerra la pista de terra, senyalitzada, que en 2,5 km du cap a la masia.
Des del poble hi ha una ruta circular senyalitzada que en uns 4 km arriba fins a la masia, cosa d’una hora i mitja a peu.

Descripció:
Uns metres abans d’arribar-hi, desprès d’una corba ja veiem al davant l’esplèndida masia bastida sota una gran balma de 6 metres de profunditat, paga la pena aturar-se i contemplar-la abastament.
Es tracta d’un magnífic edifici de 5 nivells d’alçada i la façana dona la impressió de que estigui penjada sobre el camí.


Al llarg dels segles s’hi ha anat afegint construccions. A l’esquerra es va bastir una nova casa i a la darreria del segle XVIII es construí una capella dedicada a Santa Margarida. A tocar hi ha el celler.
Cal destacar el caràcter defensiu i fortificat que presenta, com exemple tenim una espitllera des d’on es pot vigilar tot el camí d’accés.
En l’actualitat aquest mas està catalogat com un Conjunt Històric Cultural d’Agroturisme, on hi trobarem servei d’habitacions i de menjador que està obert els caps de setmana, per a més informació:
http://puigdelabalma.com/es/ 
L’interior de l’edificació és un museu que es pot visitar, on en les diferents sales veurem un veritable museu etnogràfic, amb eines diverses. És molt interessant per tal de poder veure l’edifici per l’interior.



Interior de la casa musealitzat
Notes:
La notícia més antiga data del 1278, en el document de compra d’un establiment pagès anomenat “el mas d’Espluga de Vila Mancada” tot i així l’origen d’aquest mas podria ser força més anterior. El poder militar de l’època era exercit pels senyors feudals de Mura que posseïen bona part del territori i dels masos, calia tenir controlat el terme per tal de protegir-se de les incursions dels exèrcits sarraïns. .    
Cal destacar que alguns finestrals de la casa daten de la darreria del segle XIII i a l’interior hi ha unes arcades medievals.

                                                Llit fet per a la pel·lícula Bruc
                                                                Celler
El mas suportà les epidèmies de pesta, les guerres de Remença, s’ignora si el mas va quedar despoblat com passà en moltes zones del país, també sofriren les carlinades, el bandolerisme i la visita d’indesitjables durant la guerra civil. 
Per acabar direm que a can Puig de la Balma es van rodar algunes escenes de la pel·lícula Bruc: la llegenda, de l’any 2010 dirigida per Daniel Benmayor i protagonitzada per Juan José Ballesta. Dins de la casa hi ha un llit de factura molt rústega que es va fer per la pel·lícula i amb bon criteri roman com una peça més del museu.
                                                        A l'esquerra entrada al celler
                                                           Fotos: G. Aymamí
 
També es van rodar escenes de la pel·lícula Pa Negre, del 2010, dirigida per Agustí Villaronga, basada en la novel·la d’Emili Teixidor. La cinta va guanyar 13 premis Gaudí i 9 premis Goya, fou protagonitzada per Francesc Colomer, Marina Comas, Nora Navas i Roger Casamajor entre altres.

 
Bibliografia:
FERRANDO I ROIG, Antoni (1993) El mas Puig de la Balma (Mura-Bages) Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona         

miércoles, 12 de junio de 2019

SAN CAPRASIO. FARLETE (SARAGOSSA)


 
SAN CAPRASIO. FARLETE (SARAGOSSA)

Situació:
S’hi accedeix per una pista que surt des de la localitat d’Alcubierre. Cal anar en compte de deixar tota una sèrie de trencalls sense senyalització que hi ha abans d’arribar a dalt del pic de San Caprasio de 834 metres d’altitud on hi ha diverses antenes. Des de dalt es veuen les coves obertes en el vessant de la muntanya, cal davallar per unes escales per acostar-s’hi.   


Descripció:
Es tracta d’una sèrie de cavitats excavades en la roca, a l’interior trobem diverses sales amb un altar, taules i cadires, armariets i lleixes a les parets, entre altres.    
Notes:
Una llegenda explica que San Caprasio feia de pastor de cabres – diuen que d’aquí prové el seu nom - a la serra de Guara – de fet hi ha una ermita dedicada a San Caprasio a Osca – i un dia va decidir fer-se monjo, va agafar el bastó de pastor i el va llençar tan lluny que va arribar a la serra d’Alcubierre i allí va decidir quedar-s’hi.
Aquestes coves havien estat emprades durant segles com a refugi de pastors i com amagatall de bandolers, destacant un bandit de la zona anomenat el “Cucaracha”, per la seva facilitat en amagar-se. Durant la Guerra Civil fou un punt estratègic, per la serra es trobem diverses trinxeres.  



San Caprasio és un eremitori del segle XX. Cal remuntar-se a la història d’un personatge anomenat Charles de Foucault (Estrasburg 1858 – Tammanrasset 1916) que va ser militar i enviat a Algèria el 1880, anys desprès va canviar espiritualment, va visitar Terra Santa, tornà al Sàhara algerià i va conviure amb els tuaregs i va aprendre la seva llengua. Va morir assassinat i el 2005 va ser beatificat.


A l’any 1956 l’ordre els Germans de Jesús, fundada per Foucault va tenir que fugir d’Algèria i de retorn cap a França van passar per bona part d’Espanya per carretera i en ser als Monegros van veure que aquest paisatge dur i agrest s’assemblava al que acabaven de deixar enrere.

                                                                  Fotos: G. Aymamí
Van cercar un lloc adient i el van trobar a San Caprasio, van demanar els permisos necessaris i ho van convertir en un eremitori, on no hi faltava el refectori, l’església, les cel·les individuals i així s’hi van instal·lar els quinze primers monjos que van arribar a la serra d’Alcubierre.  
Tot i així, el dia de la nostra estada, a l'any 2013, no hi havia ningú i tot estava buit.