miércoles, 21 de marzo de 2018

EL SACROMONTE; EL BARRI DE LES COVES. GRANADA (ANDALUSIA)


EL SACROMONTE; EL BARRI DE LES COVES. GRANADA (ANDALUSIA)

El Sacromonte és un dels sis barris que formen el districte de l’Albaicín. És situat en la vall de Valparaíso, per on passa el riu Darro, i enfront de l’Alhambra i és el tradicional lloc on habiten els gitanos de Granada, que encara conserven el caló com a llengua habitual. Sempre s’ha dit que els gitanos són una raça oriünda de l’Índia i que, desprès de passar per Europa i Àfrica, van arribar a la península sobre el segle XV.
A l'esquerra l'Alhambra i a la dreta el barri de Sacromonte

                                                                Una vista del barri
Hom creu que les coves de Sacromonte es van construir a partir del segle XVI, en el moment en que les poblacions musulmanes i jueves van ser expulsades de les seves vivendes, a aquests se’ls hi van unir els gitanos, que eren de costums nòmades i d’aquesta forma, a les afores de la ciutat, va sorgir aquest barri de marginats, que com que estaven situats a extramurs no estaven subjectes al control administratiu ni eclesiàstic, és a dir, estaven deixats de la mà de Déu.  



                                       Museu de las Cuevas de Sacromonte
 
Aquestes coves s’excavaven a pic i pala en la muntanya, en primer lloc es feia un tall vertical que seria la façana i a continuació s’obria una porta i es continuava picant el que seria l’habitacle, que tindria unes dimensions d’acord amb les necessitats requerides i les possibilitats que oferia el terreny.
Des de l’arribada de turistes a la Costa del Sol, moltes coves s’han convertit en restaurants i llocs destinats a escoltar i veure cants i balls flamencs, la zamba, que aquest és el nom genèric de les danses dels gitanos del Sacromonte, és una barreja de música, cant i ball amb que celebren les seves festes, són els populars tablaos. Tot i que cada vegada són menys els locals destinats a l’espectacle i també moltes coves han deixat de ser utilitzades com habitacle permanent, no costa gens, tot fent una passejada pel barri, veure gran quantitat de cases-coves que encara donen cabuda a nombroses famílies.    
Una de les formes millors de conèixer les coves i la vida dels seus habitants és visitar el Museo Cuevas del Sacromonte, situada en el barranc de los Negros, en ple barri del Sacromonte.

                                                  Fotos: G. Aymamí
En aquest museu sens explica en primer lloc la part relativa a les coves, els aspectes tècnics de la seva construcció i la manera de viure dels seus habitants. La segona part fa referència a les llegendes locals i en la tercera sens descobreix els tres components principals del Sacromonte; els gitanos, el flamenc i la religió.
A més a més en el museu hi ha una important part de recull etnogràfic i una aula de natura.
Per a més informació i horaris: http://sacromontegranada.com    
 
 

lunes, 19 de marzo de 2018

SANT JOAN DE MALDANELL. MALDÀ (URGELL)


SANT JOAN DE MALDANELL. MALDÀ (URGELL)

 
Situació:
El turó de Maldanell es troba a uns 2 km al sud-est de la vila de Maldà, a l’esquerra del barranc de Maldanell. S’hi accedeix per pistes de terra, tant si pot arribar des del poble, com des de la carretera LP- 2335, en direcció a Llorenç de Rocafort, per una pista que es troba entre els km. 1 i 2 i també des de la carretera L-220 en direcció als Omells de Gaià.




Descripció:
Es tracta d’un turó allargassat situat a 460 metres d’alçada que domina abastament les planes dels voltants. Al capdamunt s’aixeca l’ermita de sant Joan de Maldanell bastida el 1905 i restaurada el 1981.


                                                      Sant Joan de Maldanell




Tant a les roques que hi ha al davant de l’església, com les que trobem al costat del camí d’accés hi ha molts forats fets a la roca destinats a encabir-hi bigues que sostindrien un rústec sostre. Es tracta d’un interessant conjunt semi-rupestre ja que només s’aprofitaria la roca com a paret de fons de l’habitacle.
Sota de les roques més grans que estan al costat de la pista hi ha una petita cova, tot i que és força allargassada, només mesura uns tres metres de fondària per un i mig d’alçada, tancada per un costat i pel davant per una paret de pedra seca que presenta en la base un blocs ben treballats i escairats que provenen de les runes de l’església que hi ha a tocar. S’ha dit que aquestes coves possiblement foren emprades en temps posteriors per a recer del bestiar, encara que tot ens evoca a pretèrits habitacles.



                                                                  Petita cova



De l’església de sant Joan només es pot distingir la planta que era d’una sola nau amb absis semicircular. Tot és ple de pedres. Possiblement fou construïda a finals del segle XII o en la primera meitat del segle XIII.
                                                           Absis de l'església
 
A la part de sota de la cova hi ha unes allargades terrasses, que anteriorment estarien conreades i una gran roca que presenta molts solcs per a encastar-hi bigues.
Per la rodalia també s’han localitzat alguns gravats en les roques i algunes tombes, destacant la fossa que es va excavar en la capçalera de l’església on es trobà l’esquelet d’un individu.
Ens trobem al davant d’un interessant conjunt d’hàbitat semi-rupestre alt-medieval que cronològicament podria anar des de la segona meitat del segle XI a la segona meitat del segle XII.
A més a més d’haver-hi hagut en aquest turó vestigis ibers i romans, hi hagué un castell o torre defensiva que ja surt esmentada a l’any 1082.  
                                                                  Fotos G. Aymamí
Planta de l'església extreta del volum XXIV de Catalunya Romànica
 Restes exhumats durant les excavacions de 1982-83 dutes a terme per membres de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. 

 


 

 
 


 
 
 
 
 

 
 
 

 
 
 
 
 
 
 
 

 
 


lunes, 12 de marzo de 2018

TROGLODITISME EN POBLES DE LA COMARCA DE GUADIX. GRANADA


TROGLODITISME EN POBLES DE LA COMARCA DE GUADIX. GRANADA
(ANDALUSIA)

PURULLENA
Localitat situada a 6 km de Guadix per la carretera A-4100.
En el centre del poble trobem la Cova-Museu de la Immaculada, situada dins de tres cases-cova excavades en el “Cerro de la Virgen”, es tracta d’una visita molt didàctica on sens explica primer, com es vivia en les coves, desprès en la segona caverna descobrim que està decorada com una cova habitada a finals del segle XIX i la darrera, situada a més alçada, és més aviat un museu etnològic amb un recull d’objectes antics.
Per a més informació: http://www.cuevamuseo.com
A més a més pel poble podem veure diversos exemplars de cases-coves habitades.


Fotos antigues



                                                                     Museu
Sobre els anys seixanta del segle XX gairebé tot el poble de Purullena vivia en coves, a principis del segle actual encara hi ha unes 1.100 persones que hi viuen, quantitat força elevada si tenim en consideració que el poble té uns 2.700 habitants. Per això Purullena es coneguda com la "Ciutat Troglodita"
MARCHAL
Aquest poble es troba a 8,5 km de Guadix i a 3 km de Purullena.
Cal fer esment de les “Cárcavas de Marchal” que és paratge declarat monument natural per la Junta d’Andalusia a l’any 2003, que presenta peculiars formacions, es tracta de bad-lands o terres ermes, ja que són inaprofitables, però que visualment són força atractives. Des de molt temps enrere s’han utuilitzat per excavar-hi coves, l’argila permet fer-ho amb certa facilitat, alhora que proporciona gran impermeabilització i manté la temperatura constant a l’interior dels habitacles.
En el barri de Carabanchel hi ha diversos columbaris, que s’han datat entre els segles X i XII, l’església de Santa Catalina i una capella tardo-romana excavada en la muntanya.
                                                             Cárcavas de Marchal

                                                           Barri de Carabanchel
BEAS DE GUADIX
Es troba a 11 km de Guadix, seguint la mateixa ruta de Purullena i Marchal.
En la localitat hi ha nombroses cases-cova que encara estan habitades en l’actualitat.
En el barri dels Algarbes hi ha el “Centro de Interpretación los Algarbes y Camariles” que es un museu explicatiu sobre el trogloditisme.
Per a més informació: www.arqueotur.org
El 23 de febrer de l’any 2010 diversos diaris de la zona donaven de notícia de que a les nou del vespre del dia anterior “otra casa cueva” s’havia ensorrat, a l’interior hi vivien cinc persones, un matrimoni amb els seus tres fills, que per sort van sortir il·lesos.
De la nota es desprèn de que no és la primera vegada que això succeeix. En l’actualitat hi ha moltes coves habitades i també moltes que estan dirigides al turisme. Viure i dormir en coves és segur, però hi ha que tenir unes precaucions en el manteniment de l’habitacle.   



 


CORTES Y GRAENA
Aquest municipi està a 10 km de Guadix i a 4,5 de Purullena.
Tant a Cortes com a Graena les coves estan presents des dels temps del àrabs i són encara moltes les que estan habitades en l’actualitat.
Al segle XX en augmentar la població va augmentar també el nombre de coves excavades en la muntanya.     
A Cortes hi ha el “Centro de Interpretación Covarrones” que inclou la “cueva Micaela” que fou excavada en el segles X o XI i s’abandonà al segle XIV.


Fotos G. Aymamí

 
 
                                                 
 


 







 
 
 

 

domingo, 4 de marzo de 2018

BARRI DE LES COVES DE GUADIX.GRANADA (ANDALUSIA)


BARRI DE LES COVES DE GUADIX.GRANADA (ANDALUSIA)

Guadix és considerada com la “capital europea de les coves” i això no ens ha d’estranyar ja que en aquest barri hi ha, en unes 200 hectàrees,  aproximadament uns 2.000 habitacles subterranis on viuen a prop de 4.500 persones, son sens dubte els troglodites moderns.
S’ha escrit que desprès de caure el regne de Granada, a l’any 1492, per les tropes dels Reis Catòlics, els àrabs van ser expulsats de la medina i més tard, a l’any 1568, amb la Guerra de los “Moriscos” aquests van anar a parar als afores de les ciutats, en aquesta època també es produeix el retorn de molta gent que havia marxat a terres castellanes i extremenyes, cosa que  va ser l’origen d’aquests singulars habitacles.
Tot i que cap el 1960 s'inicia una devallada, en ser substituïda la cova per una casa, i es van abandonant, cap a l'any 1986 hi havia a Guadix 3.223 coves i 2.684 cases.
I en l’actualitat, s’ha passat de considerar una cova com un infra-habitacle per passar a ser una vivenda bioclimàtica, amb estalvi energètic per les condicions de la temperatura d’hàbitat de l’interior.  
Totes aquestes coves han estat excavades per l’home a pic i pala, per començar cal buscar un turó i començar a picar fins a obtenir una paret vertical i llavors en sentit horitzontal s’ha d’anar excavant la cova amb les diferents ramificacions interiors que constituiran les diverses cambres de l’habitacle que solen tenir de dos metres i mig a tres metres, a mida que naixia un nou fill, calia excavar una nova habitació.
 

La feina es una mica complicada, tot i que els materials argilencs del terreny són fàcils de treballar, cal vigilar molt que la cova no s’ensorri. 
La terra que s’extreu s’aplana al davant de l’entrada constituint una mena de placeta on s’obren, a vegades, les entrades de diverses coves.
Un cop finalitzada d’excavar la cova, només falta recobrir-ho tot de calç per tal d’aconseguir més lluminositat alhora que actua com a desinfectant, tanmateix com que la calç no té porus, l'aire continua en contacte amb la paret d'argila i d'aquesta forma s'evita la humitat i com que l'argila és impermeable, l'aigua no passa cap a l'interior de les coves.  
Al damunt de la cuina es forada, amb molta cura, el sostre i es col·loca la xemeneia. 


Cal dir que la temperatura dins de les coves està entre els 18 i 20 graus -tot i que a l'exterior es poden arribar els 40º de màxima i al voltant dels 0º a l'hivern- és  constant durant tot l’any, cosa que les fa molt adients per a viure tant a l’estiu com a l’hivern, a més a més l’argila aporta el seu aïllant natural que fa que dins de les coves es gaudeixi d’un gran silenci.


Amb motiu de participar en les Jornades de Trogloditisme que es van celebrar a Guadix el mes de maig de l’any 2008, vam aprofitar (la meva esposa i jo) per sojornar en una d’aquestes coves, ja que n’hi ha destinades al turisme.
Tinc que manifestar que l’experiència fou molt interessant i agradable, es necessari no tenir cap mena de claustrofòbia ja que en la cova no hi ha finestres, només n’hi havia al menjador que està a la part del davant. Modernament en moltes coves s’ha afegit per la part davantera, on sempre hi ha una placeta, una habitació feta de maons on generalment hi ha el menjador i la cuina, deixant en la part de la cova les habitacions. Dins de les coves tampoc hi ha portes, ja que és necessari que l'aire continuï circulant.
Per tal d'evitar que s'enfonsin, els sostres es piquen donant'els forma de volta, d'aquesta manera el pes de la terra es reparteix cap els costats. Per soportar tot aquest pes els murs tenen un grossor considerable.     


                                                   Ningú diria que estem dins d'una cova

La tranquil·litat i el silenci que regna en l’interior és impressionant, no es sent res de res i també és força colpidor veure, al vespre, com la gent es va tancant dins de les coves i com que pel carrer no hi ha ningú i de dins de les coves no surt cap soroll, el silenci del barri és total.
És del tot recomanable dormir en una d’aquestes cases-coves.
En el barri hi ha diversos miradors des d’on s’observa un paisatge ple de turons on destaquen els colors ocres i groguencs de l'argila, la blancor de les façanes, les xemeneies que sobresurten i els nombrosos forats de l’entrada de les coves.
No podem abandonar aquest curiós barri sense visitar el “Centro de Interpretación Cuevas de Guadix”. En aquesta cova-museu troglodita ens acosta a la història i a la forma de vida, ja que podem veure totes les dependències que constituien aquests  habitacles tan singulars que formen part d'un ric patrimoni arquitectònic.
Per a més informació: mcicuevasdeguadix.blogspot.com
Tampoc no cal oblidar-se de visitar la “Cueva Santa de la Virgen de Gracia” situada en la plaça Padre Poveda.
Més informació:  cuevasdemaria.com

                       Centro de Interpretación Cuevas de Guadix - Fotos G. Aymamí
                                                      Ermita de "Ntra. Sra. de Gracia" a l'any 1876
                                                                      Fotografia de 1944
                                                                    Fotografia de 1975
Fotografies antigues extretes del llibre: Ermita Nueva: Centro Espiritual y Social de las Cuevas de Guadix. de Rafael Varón y Diego Casado. 1999.