ELS CELLERS DE COLINAS DE TRASMONTE. ZAMORA

 

ELS CELLERS DE COLINAS DE TRASMONTE. ZAMORA

Situació:

La població de Colinas de Trasmonte pertany a la comarca de Benavente y los Valles i es troba a 13 km de Benavente seguint la carretera N-525 en direcció a Puebla de Sanabria.

                                                                 Fotos G. Aymamí
Notes:
En la part nord del poble, darrera l’església, es localitzen diversos cellers excavats a sota terra, cosa que facilita que el vi estigui sempre a la mateixa temperatura.
En aquesta zona es produeix vi sota DOP “Valles de Benavente”.  

L’ERMITA RUPESTRE DE LA MAGDALENA. VALL-DE-ROURES. TEROL (TERUEL)

Camí de l'ermita

L’ERMITA RUPESTRE DE LA MAGDALENA. VALL-DE-ROURES. TEROL (TERUEL)

Situació:
Sortint de la població per la carretera A-1414, en direcció a Fuentespalda, sobre el km 20,8, trobem a la dreta la indicació cap a l’ermita de la Magdalena, seguim aquesta pista asfaltada i a uns 500 m en una bifurcació anem cap a l’esquerra per la pista de terra i uns 150 metres més endavant  continuem a peu per un corriol que surt a l’esquerra que va guanyant alçada, en uns 30 minuts s’arriba a una cruïlla, amb pal indicador, deixem el camí que puja cap els Alts de la Moleta i en cosa d’uns 5 minuts arribem a la cavitat.

Descripció i notes:
Sota de la balma d’11,5 metres de fondària i una alçada màxima de 6 metres, veiem el que resta de l’ermita que es redueix a l’arc de l’entrada, de 8,5 metres de llargada per uns 4 d’alçada, amb dovelles ben efectuades, sostingut per murs a cada costat i alguns fragments de parets, al costat oriental que és on hi havia l’accés, i al septentrional, en aquestes parets hi havia algunes finestres.
L’ermita s’adapta a la forma de la caverna, està orientada al nord, per la qual cosa el sol no hi entra. L’altar mirava a llevant i al costat hi ha gravades unes creus patents que evoquen a l’ordre del Temple, també hi ha que atorga a aquesta cova el darrer recer dels càtars al seu pas per aquestes terres.

                                                       Fotos G. Aymamí i E. Tomás

Hom creu que pot datar del segle XVI i a meitats del segle XIX encara es celebrava missa alguna que altra vegada a l’any.
A uns 50 metres hi ha una construcció de dues plantes, hi ha qui l’atribueix al lloc on es feia la festa per la diada de la santa i d’altres a que fou la casa de l’ermità.

 

 

 

 

LA COVA DEL SENYOR GUILLEM. BUNYOLA (MALLORCA)

Als anys 90 el camí passava arran de la casa

LA COVA DEL SENYOR GUILLEM. BUNYOLA (MALLORCA)

Situació:
El poble de Bunyola és a uns 10 km de Marratxí, per arribar-hi cal seguir la carretera Ma-2040, que desprès canvia a Ma-2020, abans d’arribar-hi, a la dreta hi ha el trencall cap a la casa que està a uns 4 km de Bunyola.
Notes:
El lloc també rep el nom de les cases de sa Cova, o cova del Senyor Guillem (Guiem) i estan situades en la zona de sa coma Gran, després des Cocons i de ca na Moragues.

Sembla ser que l’origen d’aquesta construcció data del   segle XIV i al llarg dels anys s'ha anat arranjant, modificant i ampliant amb petites construccions annexes.
Abans el camí passava gairebé arran de la casa, en l’actualitat resta una mica apartada i fora de l’abast de mirades curioses.
Es tracta d’una esplèndida construcció troglodita.

LO TORMO DEL FRARE. LA VILELLA ALTA (PRIORAT)

Lo Tormo

LO TORMO DEL FRARE. LA VILELLA ALTA (PRIORAT)  

Situació:
Del poble cal seguir la carretera T-702 que du cap a Scala Dei i a l’alçada del km 15 surt una pista a l’esquerra que cal seguir, de seguida arribem al barranc dels Pouets, el camí remunta el barranc, hi ha senyals del Parc Natural de la Serra de Montsant, però hi ha punts amb moltes bardisses i és desaconsellable desprès de fortes pluges, així doncs cal seguir per la pista que poc a poc va guanyant alçada. En arribar al final de la pujada, seguim el camí de la dreta que passa per camps abandonats i desprès sota d’uns pins fins arribar a una gran vinya conreada, aquí deixem la pista, continuem pel costat esquerra de la vinya i de seguida trobem un corriol que davalla fins al Tormo.

Lo Tormo, graons desgastats

 

Descripció:

Estem al davant d’un monòlit de gres rogenc, hem arribat pel costat de ponent i per uns graons molt desgastats es pot accedir al capdamunt on trobem una tomba antropomorfa que va ser reutilitzada com a cisterna i que mitjançant un rec tallat a la roca abastia a una altre cavitat que hom creu que podia haver estat una altre tomba.

                                                      Dues tombes antropomorfes
Al peu del monòlit hi ha creus i inicials gravades a la roca.

                                                     Creus gravades a la base del turó
Continuem cap a llevant i podem veure a la part superior una cova tancada per una paret de pedra, a l’interior hi ha també creus gravades. S’hi accedeix amb moltes dificultats i perill per la part de dalt del monòlit.

Balma murada, possible oratori

 

Interior de la balma murada, Foto Domènec Ribes i Mateu

Creus gravades a l'interior de la balma-oratori. Se'n compte fins a cinc tres de llatines i dos de gregues. Foto Domènec Ribes i Mateu
                              Fotografies publicades a:

https://www.naciodigital.cat/reus/noticia/2829/llegat/eremitisme/montsant/tormo/vilella/alta

 
Pel camí hem pogut observar uns marcats reguerots en el sòl per conducció d’aigua. A la part inferior de la roca hi ha dues petites coves més.

                                                          Marcat reguerot
Breus notes històriques:
Tot i que és un lloc ple d’interrogants, hom creu que es tracta d’un complex rupestre d’època visigòtica. Les coves inferiors, on s’havia pogut afegir algun tipus de coberta o ràfec, servirien d’habitacle per algun eremita. La balma murada serviria d’oratori i a la part superior hi hauria la necròpoli amb una o dos tombes. Les creus gravades a la roca també evoquen l’època visigòtica.

Petites balmes al peu del turó, possibles eremitoris.

Fotos: G. Aymamí