LA COVA DE LA MARE DE DÉU DE CONSTANTIN. PURUJOSA. SARAGOSSA

 

LA COVA DE LA MARE DE DÉU DE CONSTANTIN. PURUJOSA. SARAGOSSA

Situació:

A 60 km de Tarazona, en la comarca de l’Aranda i molt proper al naixement del riu Isuela, hi ha aquesta petita localitat d’una cinquantena d’habitants, tot i que a l’any 1920 n’havia arribat a tenir 553. Gran part del territori està inclòs dins de l’espai protegit del Parc Natural del Moncayo.

Des del poble cal seguir la calle la Virgen i diverses indicacions en guien cap a la cova, en una ruta curta, molt ben arranjada i gens perdedora que va vorejant el barranc de la Virgen.

Descripció:

Sota d’una gran penya s’aixeca l’edifici de l’ermita. La tradició explica que la devoció a una Mare de Déu ja existia al segle IV, llavors es denominava la Virgen de la Cueva i com que la imatge fou trobada dins d’una cova persistí aquesta denominació, que va canviar a l’actual, segons la llegenda, quan en aquell segle la va visitar l’emperador Constantí el Gran, que s’erigí en protector de l’ermita i donà una generosa almoina per la seva reconstrucció. 

L’edifici fou remodelat en el segle XVI. El conjunt consta del temple i l’habitacle de l’ermita que està adossada al costat dret i té l’accés independent. 

La porta, d’arc de mig punt, és tancada però podem veure l’interior a través del reixat de dues petites obertures. 

Consta d’una sola nau i a la capçalera hi ha el retaule major amb la imatge de la Mare de Déu que és una talla de fusta policromada que sembla datar del segle XIII, els especialistes destaquen la dolçor de la cara de la Mare de Déu en contrast amb l’aspecte sever del Nen. 

Tant els habitants de Purujosa, com els pobles veïns hi tenen gran devoció, s’hi intercedia en èpoques de sequera i també se li atribueixen dos miracles, almenys coneguts, la cura d’un nen d’Agreda i la salvació d’un capellà que fou atrapar per un gran temporal de neu en el coll de les Estaques.   

El 25 de març, festa de l’Anunciació, hi té lloc un aplec.

Prop de l’ermita veiem diverses coves murades emprades com habitacle.

 

LES COVES DE LOS FAYOS. SARAGOSSA 

Situació: 

Los Fayos és un municipi, d’uns 150 habitants, situat en la comarca de Tarazona i el Moncayo. La vila de Tarazona està a uns 6 km. A l’entrada de la població veiem una enorme cinglera de conglomerat on es destaquen algunes coves, dues d’elles de seguida atrauen la nostra atenció, són la cova del Castell i la cova del Caco. A més a més hi ha una tercera cova molt interessant que és l’ermita de sant Benet, però així com les dues primeres es poden visitar lliurement, l’ermita és tancada, per la qual cosa s’efectua la vista amb guia, cal trucar a l’Ajuntament, tel 976644151, on ens informen dels horaris.

                                                   Vista de la població i dues coves

COVA DEL CASTELL DELS MOROS 

Cal anar cap a la part alta del poble, creuem el riu Alto, que és una sèquia, que creua la vila, que data dels temps dels romans. Pel seu aspecte exterior rep el nom de castell, però no ha estat mai una fortalesa, s’ha utilitzat com habitacle, per les partes s’observen els forats que servien per encaixar-hi bigues que formarien uns dos pisos d’alçada. La paret que tanca la cova està feta de pedra i bona part de tapial. 

                                                       

                                                        Cova del Castell

COVA DEL CACO 

S’hi accedeix per una escala. Mesura 14,30 m de diàmetre i 17 m d’alçada, en aquesta cova s’encabia un castell medieval, esmentat en documents del segle XII, del qual en queden molts pocs vestigis, solament una paret de tapial, un aljub, sitges per emmagatzemar cereals i part del canal que recollia l’aigua de la part superior de la cinglera on hi ha encara dues torres de vigilància que formaven part del sistema defensiu del castell. 

                                                        

                                                    Entrada de la cova del Caco

                                                   Restes de parets

La cova té planta circular i es desenvolupa en anells ascendents, per la qual cosa hi havia diversos pisos formats amb plataformes de fusta que s’unien amb escales també de fusta. La cova era tancada per una paret de tapial. 

A un costat hi ha una prolongació lateral de 13,5 metres de llargada, oberta a l’exterior, per protegir-la es bastí un mur de tapial on es van obrir diverses sageteres. En aquesta dependència hi ha quatre petits habitacles, d’uns 2,5 mestres d’amplada, aprofitant cavitats naturals. 

Degut a la seva situació fronterera entre els regnes de Navarra, Aragó i Castella, va participar en diversos conflictes bèl•lics. Va passar a dependre del rei García Ramírez de Navarra el 1148. Més tard va ser recuperat pel regne d’Aragó, passant a ser de Castella i tornant a ser del regne d’Aragó, fins que el 1275 els castellans van atacar el castell i la vila, robant el bestiar i cremant els camps de conreu. El 1297 Jaume I va comprar la vila i el castell. El 1357 també va intervenir durant la guerra dels dos “Pedros” – Pedro I de Castella i Pedro IV d’Aragó -. Va ser conquerit per les tropes castellanes i el 1362 recuperat novament per Aragó. 

                                                           Cova del Caco

Arribà el segle XVI en un estat de deteriorament molt avançat. Amb tants moments convulsos, els habitants de la vila van tenir que utilitzar amb freqüència la cova-castell per a protegir-se. Per arribar al capdamunt de l’entrada era necessària una escala que en cas d’atac es retirava. 

El topònim de la cova prové d’una llegenda que a grans trets explica que Caco era un gegant mitològic que va viure a la cova i aquí va amagar el bestiar que va robar al poderós Hèrcules, un altre gegant de la zona. Quan aquest s’adonà del robatori el va anar a cercar i del fort combat van sorgir rius i muntanyes, va vèncer Hèrcules i el Moncayo fou la darrera pedra que va posar el gegant damunt del derrotat Caco. En la façana de l’ajuntament de Tarazona hi ha diverses figures que representen aquesta història. 

ERMITA DE SANT BENET 

En un extrem del poble, es troba aquesta ermita, l’accés al recinte està tancat per una porta i l’ermita també està tancada, per la qual cosa la visita s’efectua acompanyats per un guia. 

L’edifici bastit sota una balma té uns 5 o 6 pisos d’alçada. Hom creu que el monestir fou fundat entre els segle VI i VIII. Va estar habitada per eremites durant els segles IX-X. A partir del segle XII, amb la fundació del monestir de Veruela, situat a Vera de Moncayo, es convertí en ermita de Sant Benet. L’actual ermita data del segle XVIII. Té planta quadrangular, està coberta de mitja volta de roca i l’altre mitja d’obra. El 21 de març, per la festa de Sant Benet, hi té lloc un aplec.