BALMES DEL CASTELL DE LA FOSSA I DE LA CORBERA VELLA. TAVERTET (OSONA)



                                                Balma del Castell de la Fossa

BALMES DEL CASTELL DE LA FOSSA I DE LA CORBERA VELLA. TAVERTET (OSONA)

Situació:
A prop del km 6,5 de la carretera BV-5207 de Tavertet a l’Esquirol hi ha la casa de la Corbera i la cruïlla de la pista del Noguer, des d’aquí cal seguir un sender que surt a l’altre costat de la carretera, al costat d’un senyal d’esllavissades, que puja cap el morro dels cingles de la Corbera.
A uns 400 metres, al peu de la cinglera es troba la balma de la Corbera Vella, cal travessar aquest balmat, cap a l’esquerra, i seguir la senda, a trams desdibuixada, que voreja el morro rocós, continua per l’alzinar i pujar cap el cingle superant les darreres roques amb una petita grimpada.
Una vegada a dalt, cal seguir el camí que voreja el cingle i en arribar a la zona del pla de la Fossa, cal baixar una mica la cinglera en direcció al torrent de Baumadestral, un petit sender, marcat amb algunes fites, du cap a la balma del Castell de la Fossa.



BALMA DEL CASTELL DE LA FOSSA

Descripció: 

Es tracta d’una balma allargassada, d’11 metres de llargada, 91 m d’amplada i uns 5 m de desnivell, excavada en gres, orientada cap el SE, penjada gairebé enmig de la cinglera, just damunt de la casa de la Corbera, i enfrontada a la vall, degut a la seva situació dominant, es gaudeixen de grans panoràmiques.

La balma està estructurada en dos replans, el del vessant SW, d’uns 3 metres d’amplada, en la part més ample, està gairebé penjat i no hi ha cap senyal d’haver estat emprat.

 

L’altre replà d’uns 13 metres d’amplada, en el punt màxim, per uns 11 de llargada, és on es conserva un tros de mur de caràcter defensiu d’un metre d’amplada, fet de carreus de mida irregular units amb morter de fang i pedruscall. El mur té una alçada d’uns 3 metres i una llargada de 6 metres.

A uns 80 cm de la base hi ha dues finestres espitllerades, una d’elles té l’obertura orientada cap el nord-est i l’altre cap a l’est, hom suposa que hi hauria d’altres finestres que ajudarien a cobrir tots els angles.

En la part superior del mur hi ha dues obertures, que no donen a la part exterior, destinades a encaixar troncs, a manera de bigues, per tal de sostenir un pis superior, aquests forats es corresponen amb un oberts, a la mateixa alçada, en la paret del cingle.

La balma segueix cada vegada més estreta i baixa, fins arribar a un tram força exposat que es pot superar amb l'ajut d'un cable instal·lat a l'efecte. Al final ens trobem uns grans blocs i una curta galeria coneguda com el cau de la Guilla.

Breus notes històriques: 

Tot i que a la zona de Tavertet hi ha molts exemplars de balmes obrades destinades a habitacles, que possiblement es remunten a l’alta edat mitjana, la balma del Castell de la Fossa no ofereix, per llur situació, les òptimes condicions d’habitabilitat que presenten altres cavitats de la zona, encara que podia haver-se emprat com a refugi temporal, la presència d’aquest mur eminentment defensiu que li confereix una funció estratègica, fa que no la incloguem en aquest moment històric, sinó que ens inclinem a situar l’ocupació d’aquesta cavitat durant les guerres carlines.

Dades extretes de la publicació “Coves fortificades de Catalunya” de Gener Aymamí i Domingo. Unió Excursionista de Catalunya i Federació Catalana d’Espeleologia. 2006.

 

 

Quirze Parés, estudiós de l’habitat de la zona del Collsacabra escriu sobre aquesta balma “ Castell de la Fossa i balma de la Fossa. Sota el pla de la Fossa i penjat al mig de la vertical cinglera. També en diuen el cau i la balma dels Teixidors(?). Solament és accessible des del repetit pla. Queden les restes d’una construcció, un bon pany de paret de carreus, sobre una esfereïdora timba enmig de la muralla. En aquest indret, el cingle fa com una gran balma, i al seu final hi ha l’inabastable “cau de la guilla”. Fou una fortificació ?.. Hi ha qui recorda que la paret tenia una finestrola formant botzina a l’interior (finestrola espitllerada) que semblaria defensa: o fou una vivenda troglodítica amb un gran paravent?...Certament és impressionant!

                                                 Balma de la Corbera Vella

BALMA DE LA CORBERA VELLA 

Descripció: 

Balma de 26 m d'amplada amb restes d'antics murs situats principalment a la zona SE. L'alçada màxima és de 7 m.

Breus notes històriques: 

Antic habitatge troglodític, els estadants van passar a viure a l’actual casa de Corbera.

 

 

Sobre aquesta balma Q. Parés diu: “ La Corbera Vella, vivendes troglodítiques, amb restes de parets. Hi havia viscut gent pagesa. Estan sota de la punta roquera dels cingles de la Corbera. Molt a prop hi ha una enorme balma amb una colossal ensulsiada de gegantescos blocs despresos del sostre; no sabem si taparen les restes identificables d’una altra balma habitada.   

“La despoblació rural i les masies del Collsacabra” Quirze Parés i Ganyet. Rafael Dalmau editor.2001

 

Fotografies: G. Aymamí 

Topografies extretes del bloc: cavitatsdecatalunya.blogspot.com

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CORRAL DE L’ESPLUGA. QUEROL (ALT CAMP)

Camí de les Terres del riu Gaià



CORRAL DE L’ESPLUGA. QUEROL (ALT CAMP)

Situació:
En aquesta ocasió realitzem una bonica excursió des del Pont d’Armentera.
A l’entrada de la localitat, venint des de Querol, trobem a la dreta, desprès del trencall de Selmella, la petita àrea d’aparcament dels Estenedors.
Aquí tenim un pal indicador del “Camí de les Terres del riu Gaià” i dues opcions, anar recte seguint els senyals, o retrocedir uns metres per un caminet pel costat de la carretera i continuar per una ample camí amb baranes de fusta que és la variant del “Rec pel Pont”.

Aquest camí enllaça amb la pista i desprès torna a anar pel costat del riu, gaudint d’esplèndids paratges, així anem trobant, ponts de fusta, i passeres arrapades a la roca amb cordes, a manera de passamà, que ens ajuden a passar certs trams, que no són gens complicats, però esdevenen entretinguts.

Passem pel Molinot, que és una antiga central hidroelèctrica, l’estret de Mas Biosca, el Pasteral, arribant a la masia de l’Espluga. Seguint sempre la senyalització passem pel costat de la casa i en menys de cinc minuts som a la cova que està al costat del camí. En total hem emprat cosa d’una horeta llarga.



Descripció:     

Balma d’uns 20 metres d’amplada per uns 8 de fondària, amb el sostre que en algun punt pot arribar fins els 10 metres. Té un desnivell d’uns 2 metres i el sòl és ple de blocs.

 

 

Tot i que du el nom de corral i veiem per terra femer, principalment de cabres, crec que originalment podia haver estat un habitacle, ja que a més a més de les parets de poc més d’un metre d’alçada que configurarien la cleda, hi ha una gran columna a l’entrada i restes sostre, cosa que evidenciaria la utilització com habitació més o menys temporal.
Com a curiositat cal fer esment de tres orificis que hi ha a la paret, gairebé a l’extrem de la cova, situats a uns dos metres de terra. El més gran mesura uns 20 x 20 cm i els altres dos uns 15 x 10 cm, tots tenen molt poca fondària i lamentablement no intuïm la seva funció.   

 

Fotos: G. Aymamí

 

 

 

 

 

 

 

 

COVA DEL CINGLE O BALMA DE CASTELLÓ. VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT (BAIX CAMP)

 

COVA DEL CINGLE O BALMA DE CASTELLÓ. VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT (BAIX CAMP)

Situació: Des de Vandellòs cal dirigir-se cap al nucli abandonat de Castelló, s’hi arriba per una pista de terra d’uns 7 km, apta per a vehicles, també s’hi pot arribar des de Masboquera.

En ser a Castelló cal anar cap a la part alta del poble i seguir el sender que puja amb les indicacions de la font i el rentador del Beltran o de Castelló, en cosa de 10 minuts de caminar arribem al trencall del rentador que es deixa a l’esquerra, continuem amunt seguint les indicacions dels graus de Vandellós i en arribar al davant de la paret de roca del cingle, cal anar uns 50 m cap a l’esquerra on trobem la cavitat, en total hem estat cosa de 40 minuts.

Font i rentador del Beltran o de Castelló



Descripció: Tot i el topònim de cova es tracta d’una balma, d’uns 18 metres,  tancada per una paret de pedra seca d’1 metre d’alçada que s’emprava com a cleda pel bestiar, cosa que deu fer bastant de temps que no s’utilitza, ja que el sòl està net, sense la presència habitual de xerri.

                                                                        Fotos G. Aymamí