ESPLUGA DE CORDES – ODÈN (SOLSONÈS)

 

 

ESPLUGA DE CORDES – ODÈN (SOLSONÈS)

Situació:

A 3,4 km de Llinars en direcció a Alinyà, al límit amb la comarca de l’Alt Urgell, hi ha el coll de Boix (1300 m), d’aquí surt una pista de terra que en 1,9 km du cap a la cova. S’ hi anem caminant trigarem uns trenta minuts.

Quan arribem a un revolt molt tancat, on la pista s’eixampla, ja veiem la cinglera amb la cova a sota.

Descripció:

Es tracta d’un gran abalmament d’uns 60 metres de llargada per uns 5 de

fondària, orientat al sud. Es pot veure la cleda pel bestiar, una barraca de

pedra seca amb la teulada de fusta i com a nota curiosa hi ha un carro i un

trill de ferro.  

Cavitat utilitzada pels contrabandistes. Es diu que en aquest punt es feia el relleu per transportar les mercaderies que, procedent d’Andorra, generalment feien cap a Solsona.

Dades extretes de:

Llibre:

“D’excursió per les coves de Catalunya” de Gener Aymamí i Domingo. La Butxaca de Muntanya. Barcelona. 2003

Articles:

“El trogloditisme a la comarca del Solsonès. Apunts” de Gener Aymamí. Revista Dovella núm. 119 Centre d’Estudis del Bages. Manresa. 2016.   

“Espluga de Cordes” de Salvador Codina. Revista Corriol 178. CE Solsonès.

2014

Topografia extreta de: www.espeleoindex.com

 

                                                                       Fotos: G. Aymamí

Codina, Salvador.(2014).-”Espluga de Cordes”. Corriol (178):14. CE Solsonès.Codina, Salvador.(2014).-”Espluga de Cordes”. Corriol (178):14. CE Solsonès.



LES COVES DE LA CINGLERA DE LA ROCA DE CANALDA. ODÈN (SOLSONÈS)

LES COVES DE LA CINGLERA DE LA ROCA DE CANALDA. ODÈN (SOLSONÈS)

Situació:

El punt de partida és el coll de Jou, cruïlla de carreteres, la LV-4241B que hi arriba des de Solsona per Lladurs i la LV-4241 que arriba des de Berga i Sant Llorenç de Morunys i que es dirigeix, ara com L-401, cap a Odèn, Cambrils i Organyà.
Un cop situats a coll de Jou, cal seguir aquesta darrera carretera en direcció a Odèn i en cosa d’uns 5 km., desprès d’haver deixat a l’esquerra el trencall de Canalda, es troba una pista transversal, de terra, en aquest punt cal aparcar el vehicle, per l’esquerra duu cap a la casa Nova, nosaltres seguirem la de la dreta que es dirigeix cap a la Roca de Canalda que veiem al davant nostre.
Itinerari: 
00,00 Comencem a caminar per la pista (1260 m) barrada el pas als vehicles, en lleugera pujada.
00,13  Cal deixar la pista per seguir per un corriol que surt a l’esquerra i que ens acosta cap el cingle conglomerat de la roca de Canalda.
00,17 Coves dels Moros, (1420 m) grupet de cavitats enlairades uns 20 metres per sobre el camí, són de difícil accés, s’hi arriba per un pas equipat amb cordes i cable. Tot i que és un pas curt, és del tot obligatori l’equip de vies ferrades. Abans  per accedir-hi s’utilitzaven escales de cordes les quals, un cop recollides des de dalt, deixaven a la cavitat molt protegida defensivament. Estàn unides lateralment. El punt més fondo es troba a 11 metres de la boca. Hi ha les restes d'unes parets frontals que estaven destinades a resguardar la cambra
Per l’exterior es comuniquen per un passadís protegit per una barana de pedra. Aquí es troba la font del Clot que proveïa d’aigua als habitants.
Foren ocupades en època medieval, però, malgrat el topònim, no les habitaren els moros, ni foren el darrer refugi dels cristians, segons tradició popular. Al Museu Diocesà de Solsona hi ha materials arqueològics procedents d’aquestes cavitats.
Continuem el sender a peu de roca.

00,22 Espluga Melera, 1396(1396 m) conjunt de tres petites coves sense cap edificació, utilitzades pels ramats.

Prosseguim el mateix camí que portàvem.



 

00,35 Espluga de Ca l’Andreu, de l’edifici tan sols s’en conserven algunes parets i la porta. Tot i que hem llegit que “no fa massa anys encara era habitada” suposo que com a mínim d’això deu de fer més de tres dècades.

 

Tant aquesta balma com les properes que hi ha al llarg de la cinglera, amb restes de construccions, presenten el sostre fumat i han estat emprades darrerament per a recer del bestiar. 

00,38 Balma de Cal Cavallol (1393 m) antigament era coneguda com cal Llop, desprès com cova de la Fada i finalment com espluga de Ca la Rita per ser aquesta senyora, Rita Montada i LLena,que era filla de Ca l’Arrat del Planellot, d’Odèn, la darrera habitant de la casa que la ocupà, durant molts anys, fins que als anys vuitanta, en ser ella molt gran, ja tenia més de vuitanta anys, se’n va anar a viure amb la seva família a Solsona, va morir el 1994 a l’edat de 98 anys.

De la Rita es diu que només havia pogut anar un dia a l’escola, ja que se’n tenia que ocupar del ramat, però el que la van conèixer diuen que era una dona molt intel·ligent. 

Es tracta d’una excepcional edificació troglodita que es conserva en perfecte estat, te planta baixa i pis.

 

La construcció sembla datar de finals del segle XVIII tot i que hi ha hagut diverses reformes, al llindar de la porta hi ha la data de 1819, adossat a la façana te un forn de pa, amb la data de 1879, un estable i al damunt d’aquest un galliner.

La porta està tancada amb un cadenat i cal respectar-ho, es tracta, no ho oblidem, d’una propietat privada.

Gairebé a tocar de la casa hi ha altres balmes emprades pels remats que també presenten el sostre fumat, tanmateix en una raconada hi trobem una font i la cisterna que aprofita l’aigua del sostre, si hi afegim que en l’ample replà hi havia l’era i un petit hortet amb arbres fruiters, hortalisses i verdures, ens podem adonar de la importància d’aquest indret i de la ubicació de l’edificació. 

Es pot observar, en la paret del cingle, el lloc que s’utilitzà com a pedrera per a bastir les edificacions.

Extret del llibre “Excursions per la història de Catalunya” de Gener Aymamí i Domingo. Cossetània edicions. Valls 2011.

 

Juny de 1984 amb la Rita. Filant a la porta de casa amb el gos Dan. Autora: Carme Tarrés.

Fotos extretes de: kanavita.blogspot.com

Topografies extretes de: www.espeleoindex.com

Fotos G. Aymamí

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

BALMA DEL XALET. NAVÈS (SOLSONÈS)

 

BALMA DEL XALET. NAVÈS (SOLSONÈS)

Situació:

Des de l’aparcament de la casa de turisme rural i restaurant del Pujol, a la vall d’Ora, un rètol indica 45 minuts de camí senyalitzat fins a la balma.

Descripció i breu història:

Va servir d’amagatall d’emboscats durant la guerra civil espanyola (1936-1939).

E. Miralles en el seu llibre sobre els emboscats explica que a la Serra de Busa hi ha diverses balmes que han servit de refugi “Alguns d'aquests llocs, els de més difícil accés i millor visibilitat, van ser utilitzats durant la Guerra Civil, bàsicament per individus perseguits per l'onada revolucionària i en acabat pels joves pròfugs o desertors de l'exèrcit republicà. La Balma del Xalet era una amagatall privilegiat; d'accés complicat, la seva posició dominant sobre el petit nucli de Valldora i sobre el conjunt de la vall permetia als emboscats controlar els moviments dels guàrdies d'assalt que, de tant en tant, feien batudes per atrapar-los. Una paret artificial de troncs, de la qual encara es conserva la base, i recoberta de gleves, dissimulava encara més la balma natural i oferia un ambient més càlid a l'interior. s'havien fet fins i tot canaleres buidant troncs d'arbre per recollir l'aigua de la pluja, tot i que el que s'imposava era l'economia màxima dels recursos. L'accés a la balma, la rua transversal, estava constantment vigilat per un dels emboscats. Des de Sant Lleïr se'ls comunicava –mitjançant una llum encesa, roba estesa o un finestró tancat– el lloc que escorcollarien els guàrdies d'assalt el dia següent. Aleshores els emboscats corrien a amagar-se en un altre indret.

 



 

 

A la balma del Xalet hi havia emboscats d’arreu, s’explica que per cada un de la zona n’hi havia quatre o cinc de fora, que eren família o bé coneguts, gairebé tots eren de pobles del Solsonès o del Berguedà.

Recentment ha estat senyalitzada dins dels Espais de la Memòria del Solsonès.

Bibliografia:

Aymamí i Domingo, Gener (2016) El trogloditisme a la comarca del Solsonès. Apunts a Revista Dovella núm. 119. Centre d’Estudis del Bages. Manresa.

Miralles, Esther (2013) Emboscats. Ara Llibres. Barcelona.

 



     Dibuix Óscar Barcelón

    Un dels rètols col·locats el 2010

                                                                        Fotos G. Aymamí



LA MORERIA. NAVÈS (SOLSONÈS)

LA MORERIA. NAVÈS (SOLSONÈS)

També anomenada casa de la Tàpia.

Situació:
De la carretera C-26 de Solsona a Berga surt un trencall asfaltat cap a Besora i Pla de Busa, en arribar a la bifurcació de la vall d’Ora cal seguir per aquest vial fins a un proper camí, abandonat, que surt a l’esquerra que du cap a la cinglera on es troba la cova. Estem a 1280 metres d’alçada.
Descripció:De la carretera C-26 de Solsona a Berga, s'agafa la desviació cap a Busa, passant per Besora. Arribant al coll d'Arques hi ha un trencall a la dreta cap a St. Lleïr. Baixant a un quilòmetre, trobarem un camí a l'esquerra abandonat i intransitable que ens portarà a uns 20 metres de la balma a peu de cingle
És una balma molt alta de 10 metres de fondària. Al davant s'alça una gran paret feta de pedra en la part inferior i de tàpia en la superior, que encara que sembla mentida aguanta dempeus. Cap a la meitat hi ha una finestra. Per l’interior hi ha encaixos per sostenir escales i les bigues que constituïen els dos pisos.

 

 

 

Breu història:

Agustí Canelles director de la fortificació de Busa durant els anys 1811-1812 en la guerra del francès, escriu el 1813 una memòria en la que comenta “ ... als mateixos peus del cingle [hi ha] coves habitades, algunes per gent miserable. A poca distància de la punta del Gegant n’hi ha una de molt profunda, tancada amb una paret de construcció molt sòlida. Es coneix per la cova de Moreria”.

Per la qual cosa cal deduir que amb posterioritat, durant la primera carlinada, anys 1833-40, es va bastir la part superior, fortificant aquesta caverna que té una situació força estratègica ja que domina l’ampla vall.

El febrer de 1849, el general carlí Cabrera i es seu estat major es van establir, en retirada, a Busa durant un parell de mesos. 

Però la veu popular com que sempre s’ha cregut que són dels temps dels moros, per això l'anomenen 'la Moreria'.

Extret de l’article “El trogloditisme a la comarca del Solsonès. Apunts” de Gener Aymamí, publicat a la revista Dovella núm. 119. Centre d’Estudis del Bages. Manresa 2016.



 

                                                      
                                                                          Fotos G. Aymamí

Topografia extreta de www.espeleoindex.com