miércoles, 22 de enero de 2020

CAPELLA SEMI-TROGLODÍTICA DE SANT PERE DE L’ABADIA DE MONTMAJOUR. ARLÉS (FRANÇA)


 
CAPELLA SEMI-TROGLODÍTICA DE SANT PERE DE L’ABADIA DE MONTMAJOUR. ARLÉS (FRANÇA) 
Situació:
Cal sortir d’Arlés en direcció a Avinyó fins a trobar el trencall senyalitzat que du a la dreta cap a l’abadia de Montmajour que està a uns 6 km.
Descripció i breu història:
En el turó on s’aixeca l’abadia es va establir, sobre el segle X, una comunitat de monjos benedictins que a mitjans del segle XI van bastir la capella de Sant Pere i posteriorment l’abadia.

Aquesta capella és l’únic testimoni que queda de la primera ocupació religiosa de Montmajour. Tenia dues capelles, la del costat nord utilitzava una cova natural i la sud tenia dotze capitells decorats amb fulles d’acant, palmeres i figures geomètriques. La part troglodítica havia estat emprada com a cementiri, ermitatge i sagristia, entre altres.
 
 

Al segle XV s’hi afegeixen els contraforts exteriors per cantó sud i entre els anys 2014 i 2017 es fan obres de restauració i consolidació.       
Pel que fa a l’abadia trobem un monestir del segle XIII, una esvelta torre de vigia del segle XIV i un nou monestir bastit al segle XVIII per la congregació de Sant Maure que donà un nou impuls a l’abadia.  
Part exterior de la capella
Detall de la teulada
En la cripta es venera la relíquia de la “Vera Creu” que atreia a gran nombre de peregrins, per la qual cosa es va fer necessari, sobre el segle XII, edificar la capella-reliquiari de la Santa Creu a l’exterior de la zona de clausura. Aquesta afluència de visitants va donar una gran notorietat al monestir, tant és així que el domini espiritual de l’abadia al segle XIII s’estén des de la vall d’Isère fins el Mediterrani a través de 56 priorats. Durant la guerra dels cent anys l’abadia es fortificà. 
                                                                      Claustre
Torre Pons de l'Orme

De l’abadia cal destacar la cripta que fa la funció de cementiri i d’església subterrània. És força gran, té set capelles on s’oficiava la litúrgia i és una robusta construcció que suporta el pes del conjunt abacial.
Una de les coses que primer veiem a l’entrar al recinte són les nombroses tombes rupestres. La torre de Pons de l’Orme es començà a construir el 1369 i es part de la fortificació de l’abadia en la guerra dels cent anys.
Dins del monestir de Sant Maure cal fer esment del claustre i dels edificis conventuals que l’envolten.
Tombes antropomorfes
Fotos : G. Aymamí

martes, 14 de enero de 2020

LES COVES TROGLODÍTIQUES DE CALÈS. LAMANON (FRANÇA)


calçada dels segle XV-XVI
 
LES COVES TROGLODÍTIQUES DE CALÈS. LAMANON (FRANÇA)
Situació:
Aquesta població de la Provença, situada en el departament de Bouches-du-Rhône, dins del Parc Natural Regional dels Alpilles, es troba a uns 50 km d’Avinyó, s’hi arriba seguint l’autopista A-7.   
Descripció:
Cal aparcar al darrera de l’església de Sant Denís d’on surt el sender, senyalitzat, que du cap a Calès. Seguint aquest camí ens trobem amb uns trams empedrats que corresponen a una calçada dels segle XV-XVI, restaurada pels voltants de l’any 2000. També veiem el que resta d’uns canals oberts a la roca per tal d’aprofitar l’aigua dels propers turons.

El primer element troglodític que trobem és una cova identificada com un antic eremitori, uns metres més endavant ens trobem amb un circ ben definit tancat pel sud i pel nord amb un mur amb una porta d’accés a cada costat.    

Dins del circ hi ha 58 coves i en tot el recinte s’han identificat un total de  116 cavitats. Aquestes coves s’obren en una pedrera d’on s’han extret els blocs necessaris per a la construcció del castell que veiem al capdamunt, desprès es van transformar en habitatges rupestres, aquest circ va estar ocupat fins el 1586. Cap el 1245 hi vivien de 150 a 200 habitants.

Reguerots per l'aigua

Al davant de gairebé totes les coves podem observar com hi havia una estructura de fusta. La ubicació de les bigues és visible a sota de les cornises excavades a la roca. També hi havia reguerots que impedien que l’aigua de la puja es filtrés a dins de l’habitacle i permetia la seva recollida. A l’interior de les coves hi ha escales, nínxols, sitges etc.
 
 
Al centre del circ hi ha una roca que formava una gran sala que s’anomenava "sala de tribunals", que era un lloc de trobada i de presa de decisions per a la comunitat.
Per un costat del circ pugem al capdamunt d’un cim rocós, passem pel costat d’una roca foradada i d’unes sitges excavades al sòl, encara persisteixen alguns vestigis del castell del segle XII, alguns panys de parets i part del mur que es bastí per tal d’ampliar la muralla natural que constitueix la cinglera. El castell va ser destruït el 1586.
Sitges i roca foradada

Castell
Del turó del castell ens arribem fins el mirador on hi ha una estàtua d’una Mare de Déu amb un infant bastida l’any 1866, des d’on s’albira una gran panoràmica, d’aquí anem davallant fins arribar al camí principal.
Cal fer avinent que fora del circ hi la l’església de Sant Denís del segle XII i les restes de les capelles de Santa Maria i Sant Joan dels segles XIV-XV, en aquesta darrera hi ha un grafit representant una nau.

                                                                   Grafit
                                      
   

                                                                  Fotos: G. Aymamí 
Breus notes històriques:
Aquesta zona ha estat ocupada des del neolític (3500 aC) fins al segle XVI. Les restes més destacables de la seva ocupació daten de l’edat mitjana, dels segles XII al XVI com son la calçada d’accés, els vestigis del castell medieval, bressol dels Allamanon, les capelles de S. Denis, S. Joan, Sta. Maria i les coves excavades en el circ de Calès on a l’edat mitjana hi vivien unes 200 persones. Les coves van ser abandonades a finals del segle XVI després de la destrucció del castell medieval durant les Guerres de Religió, que fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a França entre els anys 1562 i 1598 entre catòlics i hugonots o protestants calvinistes. 
Per tal d’arrodonir l’estada recomano visitar el museu que està a l’entrada de la vila. És molt petit i d’entrada lliure, però podem veure materials arqueològics, maquetes i fotos de la zona. 

jueves, 2 de enero de 2020

LAS CUEVAS DEL AGUJERO”. CHINCHILLA DE MONTEARAGÓN. ALBACETE


Les coves més antigues
 
LAS CUEVAS DEL AGUJERO”. CHINCHILLA DE MONTEARAGÓN. ALBACETE

Situació:
Chinchilla de Montearagón està situada a 17 km d’Albacete, en la carretera que du cap Almansa.
A l’entrada de la població trobem els senyals que indiquen cap a “las Cuevas del Agujero” que es trobem a ran de les muralles que encara encerclen bona part del nucli antic de la ciutat.
                                                            Coves-vivenda antigues
Descripció:
Les primeres que trobem estan a sota mateix de la muralla i són les més antigues, en total hi ha mitja dotzena d’habitacles. Cal fer esment d’un rètol posat per l’ajuntament per tal de no embrutar, una bona iniciativa.
Continuant el carrer que ressegueix la muralla arribem a la part més coneguda d’aquest barri on trobem moltes cases excavades en coves, totes estan tancades i exteriorment presenten perfecte estat.

                                                              Coves-vivenda antigues
                                                   Senyal per tal de no embrutar 
Breus notes:
Pel que fa al seu origen, es creu que es van començar a excavar durant els primers segles de la dominació àrab, però va ser a partir de finals del segle XV i principis del segle XVI, desprès de la conquesta del regne de Granada, quan gent vinguda d’aquestes terres s’instal·la en la zona.


En el segle passat, durant la guerra civil, algunes famílies sense recursos que es van quedar sense casa a causa dels bombardejos, van utilitzar aquestes cavernes.
Es desconeix el perquè del nom, repetitiu, però en el segon quart del segle XX ja s’anomenaven així. Va ser sobre el 1970 quan es va tornar a revifar l’ús de les coves, ja que moltes s’havien abandonat i havien acabat desapareixent, va ser quan un grup de pintors, artistes i periodistes van comprar 13 coves que estaven en desús i en 1972 van formar una associació de veïns i es va començar a condicionar la zona i va arribar l’aigua corrent i la llum. 


En l’actualitat algunes coves de Chinchilla s’han transformat en allotjaments turístics, cal dir que es tracta d’un lloc acollidor, ja que la temperatura interior es constant durant tot l’any, està entre els 20 graus a l’hivern i els 18 graus a l’estiu, això si, cal no tenir claustrofòbia ja que es tracta d’un lloc tancat on només hi ha la porta i una o dues finestres a la façana, a dins només hi ha el passadís que s’excavava i les habitacions al costat, cal tenir en compte que la cova s’ampliava segons les necessitats de la família, quan naixia un fill i no s’hi cabia, doncs calia agafar el pic i anar foradant per tal de fer una nova habitació.


                                              Foto any 1999.  -  Fotos  G. Aymamí
La població, per la seva gran riquesa monumental, fou declarada Conjunt Històrico-Artístico i un dels seus atractius és sens dubte el barri denominat “Las cuevas del Agujero”.