lunes, 15 de octubre de 2018

LES COVES DE SAN JOSÉ. NÍJAR (ALMERIA)


LES COVES DE SAN JOSÉ. NÍJAR (ALMERIA)
Situació:
Aquesta població està situada en ple parc natural Cap de Gata-Níjar. S’hi accedeix per la carretera Al-3112 que surt de Níjar que està a uns 20 km.
Descripció:
Tot passejant pels carrers del poble vam poder veure aquestes dues entrades de coves que, amb tota seguretat, havien estat emprades com habitacle.
Es troben en el carrer la Calilla núm. 50, enfront de la petita cala que dona nom al carrer.
Molt a prop hi ha el carrer de les Coves, de nom prou evocador. Tot indica que abans d’urbanitzar tots aquests turons i convertir-los en un garbuix de cases i carrers, hi havia diverses coves on s’hi habitava.   
Fotos: G. Aymamí
      

 

martes, 9 de octubre de 2018

LES COVES TROGLODÍTIQUES D’AGUA AMARGA. NÍJAR (ALMERIA)


Les coves des de la platja
  
LES COVES TROGLODÍTIQUES D’AGUA AMARGA. NÍJAR (ALMERIA)
Situació:
Agua Amarga és un petit nucli, d’uns 400 habitants, situat dins del Parc Natural de Cabo de Gata-Níjar.
Es pot arribar a Agua Amarga des de Carboneras seguint la carretera N-341 fins a trobar el trencall amb la carretera AL-5106 que du cap a la costa. En total hi ha uns 15 km.
També s’hi pot accedir des de l’autovia E15 que du de Lorca a Almeria i a l’alçada de la Venta del Pobre, es troba l’enllaç amb la AL-5106.
Des de San José cal anar cap el Pozo de los Frailes i seguir pel vial AL- 4200 que per Rodalquilar i Fernán Pérez du cap a Agua Amarga, en cosa d’un 40 km.
Les coves estan al costat mateix de la platja, en el vessant del Cerro del Cuartel.


Descripció:
Les coves, excavades en la roca, semblen tenir un origen possiblement alt medieval, tot i que sembla ser que a les darreries del segle XIX s’hi instal·là una petita comunitat d’obrers, que treballaven en el ferrocarril miner, construït el 1894 per la Compañia Minera de Sierra Alhamilla, per dur el mineral de ferro des de les mines de Lucainena de las Torres, que està a uns 32 km, cap un embarcador que hi havia, a l’est de la platja, on encara hi ha algunes restes.



Desprès de la Primera Guerra Mundial es produeix una davallada en la exportació del ferro, arribant fins el 1942 en que es produeix el darrer embarcament en Agua Amarga. Anys desprès es van desmantellar les instal·lacions mineres i ferroviàries.  
Més tard fou una comunitats “hippy” la que va romandre en les coves.
Les cavitats són bastant petites i presenten fornícules i lleixes. Algunes coves estan comunicades.  


La platja des de les coves.
Fotos: G. Aymamí
   

 

 

viernes, 5 de octubre de 2018

CELLERS DE COLINAS DE TRASMONTE. ZAMORA (CASTELLA I LLEÓ)


 
CELLERS DE COLINAS DE TRASMONTE. ZAMORA (CASTELLA I LLEÓ)
Situació:
Petita localitat, que no arriba els 400 habitants i pertany al municipi de Quiruelas de Vidriales, situada al costat de la carretera N-525, a uns 12 km de Benavente en direcció a Puebla de Sanabria.
Cal dir que aquesta carretera donava molta vida al poble, cosa que va anar minvant en construir-se l’autopista.

Descripció:
Al poble hi ha gran quantitat de cellers excavats en les parets dels turons que envolten la vila. Alguns encara s’utilitzen, però la majoria resten abandonats.   
El fet d’estar sota terra fa que la temperatura sempre sigui la mateixa, cosa que afavoreix la conservació del vi. A Quiruelas també hi ha forces cellers excavats en els turons. Els vins d’aquesta zona estan inclosos dins de la DOP “Valles de Benavente” i la producció es remunta a èpoques força reculades.  En un dels Privilegis Reials que va concedir el rei Alfons XI el 10 de setembre de 1338, es fa menció de la gran quantitat de vinyes de la regió i la importància econòmica que això representava, el vi s’elaborava per a consum propi i es comercialitzava a Astúries i Galícia.


Nota:
L’edifici més rellevant del poble és l’església de Sant Juan Bautista i la vila de Colinas de Trasmonte va sortir, per un fet luctuós fa més de quaranta anys, en tots els mitjans comunicació de l’època, ja que el 2 d’agost de 1976 va morir en aquesta localitat degut a un accident de trànsit la cantautora Cecilia en xocar el seu vehicle contra un carro de vaques. En l’accident va morir la cantant i el bateria que l’acompanyava, el pagès va quedar molt greu, una de les vaques ma morir en sortir projectada i l’altre es va tenir que sacrificar.   
                                                                Fotos G. Aymamí
                       
 

 

 

martes, 2 de octubre de 2018

COVA DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES. LA NOU DE BERGUEDÀ (BERGUEDÀ)

COVA DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES. LA NOU DE BERGUEDÀ (BERGUEDÀ)

Situació:
A  l'entrada de la vila s’alça el santuari de Lourdes de la Nou. A l darrere de l'edifici hi ha un camí que baixa cap al riu, on, en un bonic paratge, hi ha la cova.
Descripció:
Es tracta d'una cova-capella adossada a la roca, construïda de forma artificial tot imitant la cova occitana.
A  l'interior hi ha una imatge de la Mare de Déu i una Bernardette en posició adorant.
Breus notes històriques:
El  santuari  fou  erigit  durant  els  anys 1880-1885 sobre una petita capella que es fundà l'any 1878 per tal d'acollir una imatge de la Mare de Déu procedent de França.
A l mateix temps que es construïa el temple, es bastí la capella de la cova al costat del riu.

Un rètol ens explica que el 1881 “Mossèn Antoni Comellas, imitant els fets de Lourdes, va canviar el nom de la petita font de Sant Isidre que hi havia vora el torrent pel de “Font de ma Mare de Déu”. Aprofitant la roca, s’hi va modelar la Gruta, s’hi va posar una imatge de la Mare de Déu i s’hi va construir un petit balneari. En els annals del santuari s’hi narren algunes curacions, atribuïdes a la Mare de Déu i a l’aigua d’aquesta font.”

Extret del llibre “Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí. Unió Excursionista de Catalunya. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona. 2014.
El torrent de la Nou, al seu pas pel costat de la cova.
Fotos: G. Aymamí
 

martes, 18 de septiembre de 2018

MONESTIR DE SAN PEDRO DE ROCAS. ESGOS. OURENSE



                                                                          Casa Prioral

MONESTIR DE SAN PEDRO DE ROCAS. ESGOS. OURENSE
Situació:
Es troba a uns 17 km d’Ourense, seguint la carretera C-536 cal agafar un trencall que surt entre els pobles de O Pingo i Esgos que en cosa d’un parell de quilòmetres du cap el recinte del monestir.
Descripció i breus notes històriques:
El primer que trobem en arribar és la casa Prioral, del segle XVII, bastida probablement sobre el lloc que primitivament ocupà el monestir que sofrí un parell d’incendis documentats. És de planta quadrada amb parets de gres. A l’interior hi ha diverses exposicions sobre el turisme i l’economia d’aquest racó de Galicia, així com de la vida dels monjos que poblaren aquestes terres de la Ribera Sacra, que arriba fins el riu Sil, territori de múltiples refugis d’anacoretes i eremites.
Al costat s’aixeca l’església i entre els dos edificis hi ha un passadís amb 8 tombes antropomorfes excavades directament sobre la roca, gairebé totes presenten un rebaix per encaixar la tapadora i el conjunt constitueix part d’una necròpoli cristiana.

Passadís amb vuit tombes 
L’església troglodítica és la part més important del monestir, sembla ser que data del segle VI. Veiem unes coves que foren excavades per fer vida eremítica amb capacitat per a sis persones. A partir d’aquestes coves sorgeix el recinte, ocupant les cavitats la capçalera de l’església, que va ser conformada com a tal durant els segles XII i XIII, donant com a resultat que les tres capelles excavades en la roca formen tres naus, una central més ample i llarga que les altres dues.
                                                     Capelles laterals excavades en la roca
                                        Capçalera de l'església excavada en al roca
Tant en la nau transversal, bastida el segle XVI, com per la nau central i la capella de la dreta podem veure pel sòl diverses tombes, algunes antropomorfes.


Tombes a l'interior de l'església
A l’exterior destaca el campanar d’espadanya de dos ulls, del segle XVI, bastit sobre una roca que esdevé una de les imatges més característiques del monestir.
Durant els segles XIV i XV començà la decadència del monestir, el monacat benedictí es va quedant desfasat.  


Campanar d'espadanya
Al costat tenim el fossar modern, de finals del segle XIX. També cal acostar-se, en una curta passejada, cap a la font de San Benito, ubicada enmig del bosc.

Font de San Benito
Quadre de la casa Prioral on es representen dos monjos benedictins al monestir.
Fotos: G. Aymamí
 
 
Planta del monestir i bibliografia: Malingre Rodríguez, Ana María (2001) Monasterio de San Pedro de Rocas. Pisamos tierra de monjes. Edilesa. León.

jueves, 6 de septiembre de 2018

COVA DE L’ARMENTERO I LA CASA DE LA TOBA, BETETA (CUENCA)

Camí del mirador. Hoz de Beteta



COVA DE L’ARMENTERO I LA CASA DE LA TOBA, BETETA (CUENCA)
Situació:
Seguint la carretera CM-210 de Beteta a Puente Vadillos, a uns 2 km abans d’arribar a aquesta darrera població es troba l’accés a la Font de “los Tilos”. Ens trobem en plena “Hoz” de Beteta que juntament amb el “Sumidero de Mata Asnos” ha estat declarat com a Monument Natural. Es tracta d’un congost fluvial força espectacular, excavat pel riu Guadiela, d’uns 6 km de llargada i amb parets verticals de 80 metres d’alçada. És un paratge espectacular amb abundant fauna i exuberant i variada vegetació.
Creuem el pont sobre el Guadiela i seguim un sender que comença davallant fins al nivell del riu, passem pel costat de la presa de “los Tilos” i per un camí més ample ens endinsem pel bosc i comencem a guanyar alçada, superant poc a poc un considerable desnivell. El camí es senyalitzà l’any 2008, ja que es tracta d’un itinerari temàtic relacionat amb la botànica de la zona. Arribem a punta d’un morro rocós que esdevé el Mirador de la “Hoz” de Beteta, estem a 1280 metres d’alçada, i des d’aquí es contempla abastament un grandiós i espectacular paisatge.

A tocar del mirador hi ha la cova del Armentero. En total el recorregut d’anada i tornada és de 5 km, amb un desnivell d’uns 300 metres, que es fa amb una mica menys de 3 hores.
COVA DE L’ARMENTERO
Cova natural tancada per una paret de pedra seca, la porta té la llinda de fusta.
Aquesta cavitat, que esdevé un bon i ben conservat exemple, ha estat emprada des de temps remots, sobretot pels pastors per resguardar-se, amb el seu remat, de les inclemències del temps.



                                                            Cova de l'Armentero
 
LA CASA DE LA TOBA
Des del pont de la font de “los Tilos” cal seguir la carretera en direcció a Puente Vadillos i en poc més d’un quilòmetre, a l’alçada del PK 45, trobem la Casa de la Toba, que rep el nom per haver-se excavat en travertí, tipus de roca calcària molt porosa .
Sobre els anys 40 i 50 del segle XX, un veí de Beteta anomenat Paulino Puerta, conegut com “el tio Paulino” va ser un dels encarregats de construir el canal que va pel congost i també va construir la seva pròpia casa on hi va viure durant molts anys.  
Tot i que la casa es tancada podem contemplar, a través d’una finestra, l’interior, tanmateix ens podem acostar al pati on hi ha una font bastida el 1943. També podem veure un forn amb la seva xemeneia.
                                                                Porta d'entrada
                                                                      Lavabo
                                                                         Pati
                                                                Forn
                                                                 Detall finestra
                                                                Lateral de la casa
                                                 
                                                 Interior -     Fotos; G. Aymamí  
 

 
 
 
 
 

 

jueves, 16 de agosto de 2018

BALMES DEL CASTELL DE LA FOSSA I DE LA CORBERA VELLA. TAVERTET (OSONA)


                                                Balma del Castell de la Fossa

BALMES DEL CASTELL DE LA FOSSA I DE LA CORBERA VELLA. TAVERTET (OSONA)
Situació:
A prop del km 6,5 de la carretera BV-5207 de Tavertet a l’Esquirol hi ha la casa de la Corbera i la cruïlla de la pista del Noguer, des d’aquí cal seguir un sender que surt a l’altre costat de la carretera, al costat d’un senyal d’esllavissades, que puja cap el morro dels cingles de la Corbera.
A uns 400 metres, al peu de la cinglera es troba la balma de la Corbera Vella, cal travessar aquest balmat, cap a l’esquerra, i seguir la senda, a trams desdibuixada, que voreja el morro rocós, continua per l’alzinar i pujar cap el cingle superant les darreres roques amb una petita grimpada.
Una vegada a dalt, cal seguir el camí que voreja el cingle i en arribar a la zona del pla de la Fossa, cal baixar una mica la cinglera en direcció al torrent de Baumadestral, un petit sender, marcat amb algunes fites, du cap a la balma del Castell de la Fossa.

BALMA DEL CASTELL DE LA FOSSA
Descripció: 
Es tracta d’una balma allargassada, d’11 metres de llargada, 91 m d’amplada i uns 5 m de desnivell, excavada en gres, orientada cap el SE, penjada gairebé enmig de la cinglera, just damunt de la casa de la Corbera, i enfrontada a la vall, degut a la seva situació dominant, es gaudeixen de grans panoràmiques.
La balma està estructurada en dos replans, el del vessant SW, d’uns 3 metres d’amplada, en la part més ample, està gairebé penjat i no hi ha cap senyal d’haver estat emprat.
 

L’altre replà d’uns 13 metres d’amplada, en el punt màxim, per uns 11 de llargada, és on es conserva un tros de mur de caràcter defensiu d’un metre d’amplada, fet de carreus de mida irregular units amb morter de fang i pedruscall. El mur té una alçada d’uns 3 metres i una llargada de 6 metres.
A uns 80 cm de la base hi ha dues finestres espitllerades, una d’elles té l’obertura orientada cap el nord-est i l’altre cap a l’est, hom suposa que hi hauria d’altres finestres que ajudarien a cobrir tots els angles.

En la part superior del mur hi ha dues obertures, que no donen a la part exterior, destinades a encaixar troncs, a manera de bigues, per tal de sostenir un pis superior, aquests forats es corresponen amb un oberts, a la mateixa alçada, en la paret del cingle.
La balma segueix cada vegada més estreta i baixa, fins arribar a un tram força exposat que es pot superar amb l'ajut d'un cable instal·lat a l'efecte. Al final ens trobem uns grans blocs i una curta galeria coneguda com el cau de la Guilla.

Breus notes històriques: 
Tot i que a la zona de Tavertet hi ha molts exemplars de balmes obrades destinades a habitacles, que possiblement es remunten a l’alta edat mitjana, la balma del Castell de la Fossa no ofereix, per llur situació, les òptimes condicions d’habitabilitat que presenten altres cavitats de la zona, encara que podia haver-se emprat com a refugi temporal, la presència d’aquest mur eminentment defensiu que li confereix una funció estratègica, fa que no la incloguem en aquest moment històric, sinó que ens inclinem a situar l’ocupació d’aquesta cavitat durant les guerres carlines.
Dades extretes de la publicació “Coves fortificades de Catalunya” de Gener Aymamí i Domingo. Unió Excursionista de Catalunya i Federació Catalana d’Espeleologia. 2006.
 
 
Quirze Parés, estudiós de l’habitat de la zona del Collsacabra escriu sobre aquesta balma “ Castell de la Fossa i balma de la Fossa. Sota el pla de la Fossa i penjat al mig de la vertical cinglera. També en diuen el cau i la balma dels Teixidors(?). Solament és accessible des del repetit pla. Queden les restes d’una construcció, un bon pany de paret de carreus, sobre una esfereïdora timba enmig de la muralla. En aquest indret, el cingle fa com una gran balma, i al seu final hi ha l’inabastable “cau de la guilla”. Fou una fortificació ?.. Hi ha qui recorda que la paret tenia una finestrola formant botzina a l’interior (finestrola espitllerada) que semblaria defensa: o fou una vivenda troglodítica amb un gran paravent?...Certament és impressionant!
                                                 Balma de la Corbera Vella
BALMA DE LA CORBERA VELLA 
Descripció: 
Balma de 26 m d'amplada amb restes d'antics murs situats principalment a la zona SE. L'alçada màxima és de 7 m.
Breus notes històriques: 
Antic habitatge troglodític, els estadants van passar a viure a l’actual casa de Corbera.
 
 

Sobre aquesta balma Q. Parés diu: “ La Corbera Vella, vivendes troglodítiques, amb restes de parets. Hi havia viscut gent pagesa. Estan sota de la punta roquera dels cingles de la Corbera. Molt a prop hi ha una enorme balma amb una colossal ensulsiada de gegantescos blocs despresos del sostre; no sabem si taparen les restes identificables d’una altra balma habitada.   
“La despoblació rural i les masies del Collsacabra” Quirze Parés i Ganyet. Rafael Dalmau editor.2001
 

Fotografies: G. Aymamí 
Topografies extretes del bloc: cavitatsdecatalunya.blogspot.com