jueves, 31 de marzo de 2022

LES CASES-COVES I L’ERMITA TROGLODITA DEL SANTO NIÑO. LA GUARDIA. TOLEDO

 


LES CASES-COVES I L’ERMITA TROGLODITA DEL SANTO NIÑO. LA GUARDIA. TOLEDO

Situació:

La localitat de la Guardia es troba a 56 km al sud-est de Toledo i a 23 km d’Ocaña.

Les cases-coves

Al sud del poble i a prop de la sortida hi ha un carrer on es troben un grup de coves molt ben arranjades habitades en l’actualitat. En alguns turons que rodegen el poble hem observat coves mig enrunades que antigament havien servit també d’habitacle. 



L’ermita del Santo Niño

Aquesta ermita es troba a uns 3 km al nord del poble, tan s’hi pot arribar des de la vila seguint l’antiga carretera N-IVa, com seguint la E-5, autovia del Sud, agafant la primera sortida a l’alçada de la residencia Santo Niño de la Guardia, a partir d’aquí el camí està senyalitzat. 


Breus notes i història  

La llegenda o la història, vés a saber, situen els fets a les darreries del segle XV, època en que es culpaven als jueus de tots els problemes que assotaven Castella, en que els Reis Catòlics van instaurar el Tribunal de la Santa Inquisició i es perseguia el heretges.

Un grup de jueus de Quintanar de la Orden, cansats de veure com alguns dels seus membres eren enviats a la foguera, van decidir venjar-se dels inquisidors i dels cristians.  


  

Van conèixer un metge jueu de Tembleque que els explicà que la millor manera d’acabar amb ells era agafar el cor d’un nen cristià i juntament amb una hòstia consagrada cremar-ho i llençar la pols en pous i fons on anessin a beure els cristians.

Amb enganys es van endur un nen d’uns tres o quatre anys que demanava almoina, a la porta de la catedral de Toledo, al costat de la seva mare cega.


El 31 de març de 1491 un grup d’onze jueus escenifica, en una cova, la Passió i Mort de Crist i el nen feia de Jesús, així que el fan fer carregar amb una creu, el van fuetejar i Benito Garcia de la Guardia va ser qui li va arrencar el cor. El cos el van enterrar en una vinya i com que no sabien ben bé com anava el sortilegi, van enviar a Benito amb el cor i l’hòstia a Zamora on hi havia la principal sinagoga de Castella per tal que els rabins fessin el sortilegi de la forma més encertada.

De camí va entrar a la catedral d’Àvila, potser per fer-se passar per un devot cristià, i va obrir un llibret per tal de fingir que estava resant. Un dels fidels que hi havia el temple s’adonà que del llibre sortien uns resplendors i atemorit va avisar als inquisidors.

I amb les conseqüents tortures ho confessà tot i delatà a tots els seus còmplices. Quan van arribar a la cova on va ser martiritzat el nen i al lloc on va ser enterrat no van trobar el cos.

Es diu que en no aparèixer cap cos, es una simple llegenda orquestrada per a foragitar els jueus.

Tot el grup de jueus van acabar a la foguera o amb “el garrote vil” i els veïns de la Guardia van venerar el màrtir en qualitat de sant i edificaren a l’any 1501 un santuari en la cova on fou martiritzat. La diada del sant es celebra el 25 de setembre i el 1805 el papa Pius VII va confirmar el culte dins del santoral cristià.

En aquesta cova que era abans un refugi de pastors, ara s’aixeca un santuari d’estil renaixentista que va esdevenir fins el 1836 un convent de frares trinitaris. Al llarg dels anys fou visitat per nombroses personalitats.

Consta d’una nau rectangular i quatre capelles laterals encabides sota la roca de la cova que fou ampliada artificialment. En un lateral hi ha una petita sala amb nombrosos ex-vots.

L’ermita està oberta cada dia, però es recomana abans informar-se trucant a l’ajuntament de la Guardia.

                       

 

 

 

 

 

viernes, 18 de marzo de 2022

CONJUNT TROGLODÍTIC DE LA COVA SALIELLAS. L’ERMITA I L’EREMITORI DE SAN ÚRBEZ. CERÉSOLA (OSCA-HUESCA)

 

Ermita de Sant Úrbez

Situació:

Des del port de Montrepós, situat en la carretera N-330/A-23 d’Osca a Sabiñánigo, una vegada s’ha acabat el port cal seguir el vial de la dreta que du cap a Boltaña per la A-1604, que va paral·lel al riu Guarga, entre els km 15 i 16 surt a l’esquerra un trencall senyalitzat que du cap a Cerésola. La segona corba que trobem, que és cap a la dreta, hi ha un petit lloc per poder aparcar, enfront veiem un rètol informatiu i un ample camí que en menys de cent metres ens deixa a la cova.

Descripció:

L’ermita:

A la part esquerra de la balma es troba l’ermita. A l’entrada figura escrit l’any 1889, que és la data que es construí. En la paret lateral trobem una finestra amb aquesta data gravada i en els laterals trobem escrit, en el de l’esquerra, SAN JVSTO CDVE i en el de la dreta SAN PASTOR 1676.    

A la paret, al costat de la porta, hi ha una llosa amb la inscripció “ESTA ERMITA LA IZO AZER MANUEL GRASA SIENDO CURA DE GILUEEN PROPIEDAD DE LORENZO GRASA I CASTAN, SANURBEZ ORA PRO NOBIS AÑO DE 1889”.



L’edifici és força petit, a l’interior hi ha uns bancs, tapats amb plàstics per tal d’evitar que s’empolsin, i l’altar amb un imatge de San Úrbez de terra- cuita abillat de pastor, als seus peus hi té un gos i dues ovelles. A més a més hi altres talles de fusta i forces flors, senyal de que hi ha algú que de quan en quan s’acosta a l’ermita. Antigament hi havia les imatges dels sants Just i Pastor i un Sant Crist que està depositat en el museu de Artes Populares del Serrablo, en Puente de Sabiñánigo.


La llegenda diu que sant Úrbez va néixer a Bur5deus a l’any 802, habità durant un temps en una cova de la vall d’Añisclo – cova de Sant Úrbez – i va morir en aquesta cova de Saliellas, en cara que tot apunta que va abandonar aquesta caverna, marxà cap a San Martín de la Bal d’Onsera i després ocupà la cova Ayral al davant de l’actual monestir de San Úrbez de Nocito, quan ja tenia cent anys d’edat i mancat de forces va acabar la seva vida el 15 de desembre de l’any 802, en l’ermita de la Mare de Déu, situada al pla de la Peña del Santo. 


 
 

Sant Úrbez fou pastor, eremita i benefactor de la pluja. El 15 de desembre, diada del dant, té lloc l’aplec. En l’actualitat es fa el diumenge més proper.

L’eremitori:

Enmig de la balma hi ha una pedra buidada que actua com a pica que recull l’aigua dels degotalls del sostre i de les parets. De la part frontal de la balma també cau aigua, convertint-se després de pluges en una bona cascada.



A l’altre costat de la balma hi ha una construcció que possiblement fos el primitiu eremitori, sembla que del segle XVII. En la finestra hi ha una creu incisa, també es va trobar una llosa amb la inscripció
SAN VRBEZ ORA PRONOBIS.



Amb posterioritat aquest edifici s’utilitzà com a corral i habitacle dels pastors, de manera que el bestiar estava a la part de baix i els pastors dormien enlairats en unes lliteres, així es beneficiaven del calor que proporcionaven els animals. Encara es poden veure aquestes lliteres de fusta així com la part destinada a corral i les menjadores del bestiar. A la part superior hi ha unes arneres.




Uns estudis minuciosos han destacat l’existència de multitud de “graffitis” fets pels pastors que hi passaven els llargs hiverns, datats entre 1910 i 1944, situats en la part superior que no és accessible.

Fotos G. Aymamí

Topografia extreta del llibre: Santuarios rupestres del Alto Aragón. José Mª Fuixench Naval (2000)

viernes, 18 de febrero de 2022

ERMITA SEMI TROGLODÍTICA DEL LLOVEDOR. CASTELLOTE. TEROL (TERUEL)

 

ERMITA SEMI TROGLODÍTICA DEL LLOVEDOR. CASTELLOTE. TEROL (TERUEL)

Situació:

Sortim de Castellote, que és una bonica vila del Maestrat, seguint la carretera A-226 cap el Mas de las Matas, havent passat el túnel, a la sortida mateix del poble, trobem a l’esquerra la carretera cap a Seno i en la primera corba a l’esquerra hi ha el camí que amb unes quantes giragonses puja cap   a l’ermita.

L'ermita des del camí del castell de Castellote 
Descripció:

L’edifici presenta la porta d’arc de mig punt, al damunt hi ha una finestra i a sobre un òcul, al costat de la façana s’aixeca la torre del campanar.

En la part posterior de l’ermita hi ha la cova que fa d’absis, per una porta de vidre podem veure - desprès de posar un euro en una maquineta perquè s’il·lumini l’estança – la part de la cova on hi ha un petit altar de pedra i la imatge de la Mare de Déu de l’Aigua, feta de pedra – l’original està en l’església del poble - sobre d’un rústic pedestal també de pedra. Mentre ho contemplem van sonant cants gregorians.


Al costat de l’ermita cau contínuament aigua que es recull en una bassa, aquest degoteig és anomenat el Llovedor, que ha donat el nom a l’ermita.

Per cercar l’origen de l’ermita cal remuntar-se a l’any 1405 quan la vila de Castellote patia una forta sequera, llavors onze nois van anar en romeria a l’ermita de la Balma de Sorita, en terres de Castelló, per demanar a la Mare de Déu la seva intercessió perquè plogués.

Com que la gràcia els hi fou atorgada van seguir amb la tradició d’anar, cada any, amb romeria a la Balma de Sorita. El 26 d’abril de 1408 es fundà la Cofradia de Nuestra Señora de la Balma.

                                                  Bassa on es recull l'aigua del "Llovedor"

En una d’aquestes romeries el bisbe de Tortosa els negà l’accés i davant d’aquesta situació, van decidir erigir una ermita, a prop del poble, en un lloc on es creu que antigament hi havia hagut aparicions de la Mare de Déu.

L’ermita actual es va construir entre els anys 1891 i 1902 i fou salvada de les flames durant la Guerra Civil.    

Encara es continuen realitzar les dues romeries tradicionals, la dels homes pel primer de maig i la de les dones el diumenge abans de Pentecostes.  

A tocar de l’ermita hi ha taules i bancs que ajuden a fer més agradable l’estada.

 

jueves, 10 de febrero de 2022

COVES-EREMITORI DE SANT SALVADOR. Marquínez (Àlaba)

 


COVES-EREMITORI DE SANT SALVADOR. Marquínez. Bernedo (Àlaba)

 

En aquest blog ja hi ha dues entrades de coves de Marquínez, una tracta de cavernes situades dins de la població, concretament darrera de l’església parroquial i l’altre fa referència a unes coves situades a prop del poble.

Situació:

Cal sortir del poble pel carrer del Molino, camí d’Urarte, es deixa el trencall que baixa cap el riu, continuem per camí asfaltat i en ser a una cruïlla es continua per un camí de terra, entre prats, que ascendeix suaument cap el turó d’Urizaita, es creua el torrent Sasualde i en pocs minuts comencem a davallar cap el barranc de Gurtatia i de seguida ens trobem al davant de les coves de Sant Salvador. 

Descripció:

En una petita cinglera trobem quatre coves excavades per fer-hi una vida  ascètica. Dues de les coves són molt petites i s’ignora a què estaven destinades, les altres dues són més complexes i eren eremitoris que possiblement van començar-se a excavar al segle VII d.C.



Interiorment presenten una doble estància, en una d’elles veiem el que podria ser el llit, a sobre de la pedra s’hi posaria palla o herba seca, la porta està molt ben executada i una d’elles té a l’exterior un bonic arc damunt de la porta.
   




                             Fotos G. Aymamí

 

 

 

 



jueves, 27 de enero de 2022

COVA-ERMITA DE SAN ROMÁN. BERNEDO. ÀLABA

 

COVA-ERMITA DE SAN ROMÁN. BERNEDO. ÀLABA


     San Román de Campezo, a la dreta el pic de la Muela i a l'esquerra el cingle de San Román.

Situació:

Per acostar-s’hi cal anar cap a San Román de Campezo (Durruma Kanpezu) que està a uns 38 km al sud de Vitoria (Gasteiz). Aquest nucli, d’una trentena d’habitants, s’integrà el 1965 al municipi de Bernedo. Pertany a la “Cuadrilla de Montaña Alavesa” i està a tocar del parc natural d’Izki.

Arribats al poble comencem a caminar al costat de l’església parroquial de la Nativitat, per l’esquerra comença un camí ample i herbat, quan portem una estona pujant un pal indicador assenyala, cap a l’esquerra, un corriol que pujant en ziga-zaga du cap al peu del cingle de San Roman on es troba la cova.

Descripció:

La cova també és coneguda com la “Cocina de los Moros”. A l’interior hi ha una fornícula amb la imatge del sant del segle XVII i un altar amb una petita creu. La cova està tancada per una reixa.

Damunt de la cinglera existí un poblat fortificat de l’edat del Ferro, també conegut com a “Trinxera de los Moros”. Per la zona hi ha algunes coves que foren aprofitades com a lloc d’enterrament en l’edat del Bronze i una d’aquestes coves es convertí en època alt-medieval en una ermita en honor a Sant Román.

 


Si continuem la ruta pel corriol que ressegueix el vessant del cingle arribarem al coll de la Casilla, aquí trobem el camí que puja des del poble i també podem acostar-nos cap al cim de la Muela de 1.050 metres des d’on es gaudeix d’un panorama esplèndid.     

 

                                     Altres coves de la zona - Fotos G. Aymamí

 

 

 

 

jueves, 2 de diciembre de 2021

 


COVES DE LA “PEÑA DEL CASTILLO” Marquínez. Bernedo (Àlaba)

 

En aquest blog ja hi ha una entrada d’un parell de coves de Marquínez situades dins de la població, concretament darrera de l’església parroquial. En aquesta ocasió es fa referencia a unes cavernes situades a prop del poble.     

Situació:

Des del poble cal seguir un camí paral·lel al riu que, en una agradable passejada, du cap a l’ermita de San Juan.

També ens hi podem acostar tot continuant la carretera, cosa d’uns cent metres, fins a trobar el camí que ve del poble, on podem aparcar.

Enlairada, al costat de la carretera hi ha l’ermita de San Juan Bautista, d’estil romànic, fou declarada Monument Històric-Artístic el 1984.

Notes de les coves:

Del costat de l’edifici surt un camí que du cap una penya on trobem un parell de coves. L’origen podria ser un recer d’eremites, a l’interior hi ha un parell de sitges o pous amples però molt poc profunds. Les dues coves han estat modificades de forma artificial.

Des d’aquí seguim un corriol, molt ben marcat, que creua un cap de cereal, i arribem a la penya del Castillo.

Dalt d’aquest impressionant turó s’aixecà un castell de deuria de ser gairebé inaccessible pels enemics. Hom creu que fou bastit entre la segona meitat del segle X i la primera meitat del segle XI. D’aquesta fortalesa, de planta rectangular, en resten molts pocs vestigis, unes escales de caragol, part d’un mur i tot un reguitzell de concavitats destinades a l’encaix de bigues, en aquest punt hi hauria una sèrie d’habitacles adossats a la penya que acollirien la guarnició, quedant la part superior destinada vigilància.



Al peu del tossal hi ha una cova, ampliada i modificada artificialment, el sòl s’ha excavat un aljub que ocupa gairebé tota la planta que recolliria l’aigua de la part superior del castell.

De la part interior de la cova hi ha un ample forat de forma helicoïdal que puja cap a la part superior del turó.  



Forma part amb les properes coves de Larrea d’un conjunt format per nou coves d’origen eremític.
   

A tocar hi ha un panel informatiu amb un dibuix força il·lustratiu de com deuria de ser el conjunt de la Penya del Castillo.

 

                                            Fotos: G. Aymamí