SANT LLUCIÀ I SANT MACIÀ o COVA DELS SANTS MÀRTIRS. Les Masies de Voltregà

Situació: Seguint la carretera BV-4608 que de Sant Boi de Lluçanès duu cap a Sant Hipòlit de Voltregà i passat el quilòmetre 13, cal seguir el camí cap a les Quintanes, darrera de les construccions de l’Escola Agrària, enmig del bosc i al peu d’un petit cingle es troba la capella. <

Descripció: Aquesta capelleta o oratori es bastí el 26 de novembre de 1975, a sota d'una petita balma, aprofitant uns antics eremitoris. És de planta gairebé quadrada, d'uns tres metres d'alçada, està feta de formigó estucat i pintat i amb coberta a dues aigües. Pel finestró de la porta tancada es pot veure l'interior, d'1,5 per 1,5 m, on hi ha una fornícula d'uns 84 cm de costat, amb la imatge de tots dos sants lligats a una columna i voltats de flames.

Breu història: La llegenda dels Sants Màrtirs, patrons de Vic, explica que Llucià i Marcià havien sigut bruixots, però que es van convertir al cristianisme i van anar a aquest lloc a amagar-se dels romans. Anys més tard van baixar a Vic i molta gent els hi demanava serveis de bruixots, ells en negar-se, van ser presos i cremats a la plaça de Vic, actualment coneguda com a plaça dels Sants Màrtirs.

També s’explica que en aquesta balma es van amagar dels romans que els perseguien. Jacint Verdaguer en el seu poema “Dos màrtirs de ma Pàtria” situa la balma entre Santa Llúcia de Sobremunt i el mas Serratosa. En aquesta obra també explica la llegenda dels dos sants. Bibliografia: AYMAMÍ, Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Barcelona. Rafael Dalmau Editor.

BALMA DE LES PIQUES. TAVERTET

BALMA DE LES PIQUES. TAVERTET

Situació:

Seguint la carretera BV-5207 que du cap a Tavertet, abans d’arribar al km 10, surt a l’esquerra una pista que puja cap a Collsaplomera, una vegada al coll, cal continuar a peu per un camí que surt a l’esquerra i que va per sota del puig de les Baumes i que al final, un corriol du en pocs metres cap a la balma.
Coordenades: (UTM31N ETRS89):
X: 450534 Y: 4649741 Z: 894 m
Descripció:
Es tracta d'una de les balmes més grans del Collsacabra, amb 70 m d'amplada, tot i que no és gaire fonda, té un màxim de 7 m. L'alçada màxima és de 4 m.
A el seu interior hi ha dues grans piques rectangulars (una simple i una altra doble) excavades a la roca que recullen l'aigua que cau del sostre de la balma.

Notes:
A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (núm. 11848), consta en següent text: "Segons la memòria de la prospecció realitzada l'any 1984 al terme de Tavertet, a la balma hi ha restes d'hàbitat, però durant la inspecció realitzada l'any 1999 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica no es van documentar més restes"

Fotos G. Aymamí 

Parés relata sobre la balma de les Piques: “Fou habitada; restes de parets i dues piques o obis posats sota la font de les Piques, que raja directament del sostre de la balma. És bastant llarga i amb bona amplada, en conjunt gran, i el sostre horitzontal li dóna una configuració regular, atorgant-li bona capacitat d'habitacle. L'accés molt dificultós per la consabuda i espessíssima vegetació. El gran penyal sota el qual hi ha la balma és grandiós, i perfectament visible des de la carretera de Tavertet. Molt a la vora, en un petit collet que puja al fil de la carena, hi ha senyals de graons oberts en la roca. Aquest collet ens portaria la puig de la Parareda.”
Potser molt temps enrere hi havia algun rastre de parets, però en l’actualitat no hi ha cap filada.

Vinyeta explica: “Possiblement fou la primitiva casa de les Baumes, situada ben bé al dessota. També podria haver estat el refugi del famós Serrallonga, ja que segons una llegenda, solia descansar en una balma propera a Tavertet i que tenia cabuda per a 60 homes i animals de càrrega. Es una balma, la de les Piques, que reuneix aquestes condicions, per la seva capacitat i estratègia.”

Bibliografia:

Parés, Quirze (2001) La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. (324)
Vinyeta, Ramon i Sanglas, Jordi (1980)  El Collsacabra, Tavertet. Editorial Celblau. Torelló.
http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/

BALMES DEL CASTELL DE LA FOSSA I DE LA CORBERA VELLA. TAVERTET (OSONA)



                                                Balma del Castell de la Fossa

BALMES DEL CASTELL DE LA FOSSA I DE LA CORBERA VELLA. TAVERTET (OSONA)

Situació:
A prop del km 6,5 de la carretera BV-5207 de Tavertet a l’Esquirol hi ha la casa de la Corbera i la cruïlla de la pista del Noguer, des d’aquí cal seguir un sender que surt a l’altre costat de la carretera, al costat d’un senyal d’esllavissades, que puja cap el morro dels cingles de la Corbera.
A uns 400 metres, al peu de la cinglera es troba la balma de la Corbera Vella, cal travessar aquest balmat, cap a l’esquerra, i seguir la senda, a trams desdibuixada, que voreja el morro rocós, continua per l’alzinar i pujar cap el cingle superant les darreres roques amb una petita grimpada.
Una vegada a dalt, cal seguir el camí que voreja el cingle i en arribar a la zona del pla de la Fossa, cal baixar una mica la cinglera en direcció al torrent de Baumadestral, un petit sender, marcat amb algunes fites, du cap a la balma del Castell de la Fossa.



BALMA DEL CASTELL DE LA FOSSA

Descripció: 

Es tracta d’una balma allargassada, d’11 metres de llargada, 91 m d’amplada i uns 5 m de desnivell, excavada en gres, orientada cap el SE, penjada gairebé enmig de la cinglera, just damunt de la casa de la Corbera, i enfrontada a la vall, degut a la seva situació dominant, es gaudeixen de grans panoràmiques.

La balma està estructurada en dos replans, el del vessant SW, d’uns 3 metres d’amplada, en la part més ample, està gairebé penjat i no hi ha cap senyal d’haver estat emprat.

 

L’altre replà d’uns 13 metres d’amplada, en el punt màxim, per uns 11 de llargada, és on es conserva un tros de mur de caràcter defensiu d’un metre d’amplada, fet de carreus de mida irregular units amb morter de fang i pedruscall. El mur té una alçada d’uns 3 metres i una llargada de 6 metres.

A uns 80 cm de la base hi ha dues finestres espitllerades, una d’elles té l’obertura orientada cap el nord-est i l’altre cap a l’est, hom suposa que hi hauria d’altres finestres que ajudarien a cobrir tots els angles.

En la part superior del mur hi ha dues obertures, que no donen a la part exterior, destinades a encaixar troncs, a manera de bigues, per tal de sostenir un pis superior, aquests forats es corresponen amb un oberts, a la mateixa alçada, en la paret del cingle.

La balma segueix cada vegada més estreta i baixa, fins arribar a un tram força exposat que es pot superar amb l'ajut d'un cable instal·lat a l'efecte. Al final ens trobem uns grans blocs i una curta galeria coneguda com el cau de la Guilla.

Breus notes històriques: 

Tot i que a la zona de Tavertet hi ha molts exemplars de balmes obrades destinades a habitacles, que possiblement es remunten a l’alta edat mitjana, la balma del Castell de la Fossa no ofereix, per llur situació, les òptimes condicions d’habitabilitat que presenten altres cavitats de la zona, encara que podia haver-se emprat com a refugi temporal, la presència d’aquest mur eminentment defensiu que li confereix una funció estratègica, fa que no la incloguem en aquest moment històric, sinó que ens inclinem a situar l’ocupació d’aquesta cavitat durant les guerres carlines.

Dades extretes de la publicació “Coves fortificades de Catalunya” de Gener Aymamí i Domingo. Unió Excursionista de Catalunya i Federació Catalana d’Espeleologia. 2006.

 

 

Quirze Parés, estudiós de l’habitat de la zona del Collsacabra escriu sobre aquesta balma “ Castell de la Fossa i balma de la Fossa. Sota el pla de la Fossa i penjat al mig de la vertical cinglera. També en diuen el cau i la balma dels Teixidors(?). Solament és accessible des del repetit pla. Queden les restes d’una construcció, un bon pany de paret de carreus, sobre una esfereïdora timba enmig de la muralla. En aquest indret, el cingle fa com una gran balma, i al seu final hi ha l’inabastable “cau de la guilla”. Fou una fortificació ?.. Hi ha qui recorda que la paret tenia una finestrola formant botzina a l’interior (finestrola espitllerada) que semblaria defensa: o fou una vivenda troglodítica amb un gran paravent?...Certament és impressionant!

                                                 Balma de la Corbera Vella

BALMA DE LA CORBERA VELLA 

Descripció: 

Balma de 26 m d'amplada amb restes d'antics murs situats principalment a la zona SE. L'alçada màxima és de 7 m.

Breus notes històriques: 

Antic habitatge troglodític, els estadants van passar a viure a l’actual casa de Corbera.

 

 

Sobre aquesta balma Q. Parés diu: “ La Corbera Vella, vivendes troglodítiques, amb restes de parets. Hi havia viscut gent pagesa. Estan sota de la punta roquera dels cingles de la Corbera. Molt a prop hi ha una enorme balma amb una colossal ensulsiada de gegantescos blocs despresos del sostre; no sabem si taparen les restes identificables d’una altra balma habitada.   

“La despoblació rural i les masies del Collsacabra” Quirze Parés i Ganyet. Rafael Dalmau editor.2001

 

Fotografies: G. Aymamí 

Topografies extretes del bloc: cavitatsdecatalunya.blogspot.com