CONJUNT TROGLODÍTIC D’ARTENARA. GRAN CANÀRIA

 

 

 

     Nucli troglodític d'Artenara

     Ermita de la "Virgen de la Cuevita"
     Fotos G. Aymamí 

 

CONJUNT TROGLODÍTIC D’ARTENARA. GRAN CANÀRIA

Artenara és un municipi que té la singularitat de ser el que està situat a més altitud de l’illa (1.270 m) i el que té més desnivell ja que el terme arriba des dels 1773 m d’alçada del pic “de los Moriscos” fins el nivell del mar. Tanmateix és el que té menys població i el que compta amb més coves.

S’esmenta que en la dècada dels anys 30 del segle XX la majoria de la població vivia en cases-coves obertes en els vessants que formen la caldera de Tejeda. En l’actualitat encara són moltes les famílies que viuen en cases excavades, inclús, com passa en diversos llocs de la península, n’hi ha dedicades al lloguer pel turisme. Aquestes coves tenen la particularitat que mantenen, durant tot l’any, una temperatura constant de 18 graus, cosa que s’agraeix tant a l’hivern com a l’estiu. 

A uns 400 metres del nucli, en la muntanya del Toril, en el barri troglodític d’Artenara d’”Arriba” hi ha l’ermita de la “Virgen de la Cuevita” excavada en la roca. Data de l’últim terç del segle XIX, cap a l’any 1865, que és quan s’amplià una petita església situada dins d’una cova on només hi cabien 11 persones, en l’interior hi ha l’altar, la trona, el confessionari i el cor tots també tallats en la roca. A l’any 1999 s’hi van afegir nous elements com la taula de l’altar, una butaca i una pica baptismal, entre altres.  Aquesta Mare de Déu gaudeix de gran devoció per la comarca. 

Dins del municipi es troben, entre altres, el Complex Arqueològic d’Acusa on hi ha coves destinades a habitació i a enterrament. Les coves de “Caballero”, conjunt arqueològic format per 12 coves artificials que foren refugi dels pastors aborígens que presenten representacions rupestres i la cova de “los Candiles” amb gravats rupestres.  

A Artenara hi ha també un museu particular en una antiga vivenda que és una mostra etnogràfica de la zona.

  

“CENOBIO” DE VALERÓN. GRAN CANÀRIA



 

 

Fotos G. Aymamí

 

 

 

“CENOBIO” DE VALERÓN. GRAN CANÀRIA

Al nord de l’illa, dins del municipi de Santa Maria de Guía, en la denominada muntanya del Gallego, hi ha un racó amb més de 300 coves excavades en la roca, és l’anomenat “cenobio de Valerón”. El topònim prové d’una llegenda en que s’explica que aquí es recloïen les “Harimaguadas” que eren les sacerdotesses que s’encarregaven de l’educació de les adolescents aborígens que estaven destinades al culte (maguadas) o de les joves de classe noble que estaven sota la seva custodia fins el dia del matrimoni.

El cert és que aquest lloc era un immens graner on es guardaven i protegien les excedències agrícoles. Una vegada guardats el cereal i el gra, que constituïa la base de la seva dieta, es tancaven les coves amb una porta ben ajustada que es segellava amb fang i es pintava la marca familiar que indicava la propietat. Sembla ser que hi havia encarregats de vigilar el graner i de la distribució del gra. 

Els compartiments, distribuïts en 8 pisos, tenen d’1 a 3 m² i els indígenes ho van construir, en la pedra volcànica, fa més de 800 anys, amb eines de pedra i fusta.   

Com que està construït en una paret gairebé vertical que passa bastant desapercebut des de l’exterior, té un caràcter estratègic forà important.

Fou declarat Monument Històrico-Artístic el 1978 i des de 1985 és considerat un Bé d’interès cultural en la categoria de zona arqueològica.

Per consulta d’horaris de visita cal consultar la Web: www.cenobiodevaleron.com



 



COVES TROGLODÍTIQUES DE GUAYADEQUE. GRAN CANÀRIA

 

FOTOS G. AYMAMÍ

 

 

COVES TROGLODÍTIQUES DE GUAYADEQUE. GRAN CANÀRIA 

Al sud-est de l’illa de Gran Canària, entre els municipis de Ingenio i Agüimes es troba l’impressionant barranc de Guayadeque, que amb els seus 15 quilòmetres de llargada és un dels més llargs de l’arxipèlag canari i ha estat descrit més d’una vegada com una gran joia amagada.

Ha estat declarat Monument Natural tant per la seva vegetació autòctona com per la gran quantitat de coves que han estat adaptades com habitacles.

A Guayadeque s’han realitzat troballes arqueològiques prehispàniques.

Circulant pel barranc trobem alguns petits nuclis de població, el més important és “Cueva Bermeja” nom que rep degut a la coloració de les roques de l’envolten. Un altre nucli és “Montaña de las Tierras” i en la zona de “los Marteles” trobem dins d’una cova l’ermita de sant Joan Baptista.

En la carretera del barranc, dins del municipi d’Agüimes, trobem el Centre d’Interpretació del Barranc de Guayadeque (www.aguimes.net) que recomano visitar.