Mostrando entradas con la etiqueta CATALUNYA - BAGES. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta CATALUNYA - BAGES. Mostrar todas las entradas

sábado, 29 de junio de 2019

CAN PUIG DE LA BALMA. MURA (BAGES)



 
CAN PUIG DE LA BALMA. MURA (BAGES)
Situació:
Venint de Talamanca o de Matadepera, hem de travessar la població i continuar per la carretera que du cap a Rocafort, després de 2,4 km trobem a l’esquerra la pista de terra, senyalitzada, que en 2,5 km du cap a la masia.
Des del poble hi ha una ruta circular senyalitzada que en uns 4 km arriba fins a la masia, cosa d’una hora i mitja a peu.

Descripció:
Uns metres abans d’arribar-hi, desprès d’una corba ja veiem al davant l’esplèndida masia bastida sota una gran balma de 6 metres de profunditat, paga la pena aturar-se i contemplar-la abastament.
Es tracta d’un magnífic edifici de 5 nivells d’alçada i la façana dona la impressió de que estigui penjada sobre el camí.


Al llarg dels segles s’hi ha anat afegint construccions. A l’esquerra es va bastir una nova casa i a la darreria del segle XVIII es construí una capella dedicada a Santa Margarida. A tocar hi ha el celler.
Cal destacar el caràcter defensiu i fortificat que presenta, com exemple tenim una espitllera des d’on es pot vigilar tot el camí d’accés.
En l’actualitat aquest mas està catalogat com un Conjunt Històric Cultural d’Agroturisme, on hi trobarem servei d’habitacions i de menjador que està obert els caps de setmana, per a més informació:
http://puigdelabalma.com/es/ 
L’interior de l’edificació és un museu que es pot visitar, on en les diferents sales veurem un veritable museu etnogràfic, amb eines diverses. És molt interessant per tal de poder veure l’edifici per l’interior.



Interior de la casa musealitzat
Notes:
La notícia més antiga data del 1278, en el document de compra d’un establiment pagès anomenat “el mas d’Espluga de Vila Mancada” tot i així l’origen d’aquest mas podria ser força més anterior. El poder militar de l’època era exercit pels senyors feudals de Mura que posseïen bona part del territori i dels masos, calia tenir controlat el terme per tal de protegir-se de les incursions dels exèrcits sarraïns. .    
Cal destacar que alguns finestrals de la casa daten de la darreria del segle XIII i a l’interior hi ha unes arcades medievals.

                                                Llit fet per a la pel·lícula Bruc
                                                                Celler
El mas suportà les epidèmies de pesta, les guerres de Remença, s’ignora si el mas va quedar despoblat com passà en moltes zones del país, també sofriren les carlinades, el bandolerisme i la visita d’indesitjables durant la guerra civil. 
Per acabar direm que a can Puig de la Balma es van rodar algunes escenes de la pel·lícula Bruc: la llegenda, de l’any 2010 dirigida per Daniel Benmayor i protagonitzada per Juan José Ballesta. Dins de la casa hi ha un llit de factura molt rústega que es va fer per la pel·lícula i amb bon criteri roman com una peça més del museu.
                                                        A l'esquerra entrada al celler
                                                           Fotos: G. Aymamí
 
També es van rodar escenes de la pel·lícula Pa Negre, del 2010, dirigida per Agustí Villaronga, basada en la novel·la d’Emili Teixidor. La cinta va guanyar 13 premis Gaudí i 9 premis Goya, fou protagonitzada per Francesc Colomer, Marina Comas, Nora Navas i Roger Casamajor entre altres.

 
Bibliografia:
FERRANDO I ROIG, Antoni (1993) El mas Puig de la Balma (Mura-Bages) Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona         

martes, 24 de abril de 2018

L’HOSPITAL DE SANG I COVA DE LA CORT FOSCA DE MATARRODONA. MURA (BAGES)


L’HOSPITAL DE SANG DE MATARRODONA
Situació:
Al km 11,2 de la carretera de Terrassa a Mura, al lloc conegut com l’Alzina del Salari hi ha un aparcament (710 m). Cal seguir des d’aquí la pista que du cap al coll de Tres Creus (872) i continuar, ara davallant una mica cap a la balma de la Porquerissa i la font de la Pola i novament en suau pujada el sender du cap a Coll de la Tanca. En ser a la pista forestal de Matarrodona cal anar cap a la dreta i en el primer revolt seguir cap a l’esquerra fins arribar a un planell que és un excel·lent mirador. Aquí cal cercar, pel costat dret, una fàcil i curta canal que du cap a la Cova de la Cort Fosca i l’Hospital de Sang (750 m) en total hi ha unes dues hores de camí.


Descripció:
Es tracta d’un gran esvoranc, de secció triangular, que travessa d’un costat a l’altre el turó de la Cort Fosca. Té uns 20 metres de llargada, 5 metres d’amplada i 7 d’alçada.

Breus notes:
Encara veiem restes de parets de pedra que tancaven la cavitat que fou utilitzada durant les guerres carlines (segle XIX) com a refugi i per atendre els ferits, d’aquí prové el nom.
Veiem que el lloc escollit complia totes les seves necessitats, la cova està situada en un lloc estratègic, feréstec i amagat. Té una grandària considerable i al costat també disposaven d’una font d’aigua, ja que a tocar dins de la cova de la Cort Fosca hi ha l’anomenada font Fosca també esmentada per alguns com a font del Rossinyol.  
Al segle XX fou refugi de llenyataires, carboners i d’algun  que altre rodamón, recordo que a principis dels anys 1970 encara hi havia a l’interior algun sunyer i matalàs i traces d’haver estat habitada, encara que fos de forma ocasional.


 
Topografia extreta del llibre "El parc natural de St. Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac" d'Antoni Ferrando (1982)
 

COVA DE LA CORT FOSCA DE MATARRODONA

Cova de 125 metres de recorregut i 6 metres de desnivell. L’entrada està dividida per una paret de pedra que aprofiten un parell de blocs, cosa que demostra que fou utilitzada com a refugi.
A uns 20 metres de l’entrada hi ha la Font Fosca, una pica artificial que aprofita els degotalls.


                                                                   Pica d'aigua
                                                                   Pica d'aigua
                                              Interior de la cova    - Fotos G. Aymamí
Topografia publicada a Exploracions núm 5. Espeleo Club de Gràcia (1981) 

jueves, 19 de enero de 2017

BALMES ROGES. PONT DE VILOMARA (BAGES)




Fotos originals en paper any 2005. G. Aymamí
 
 

BALMES ROGES. PONT DE VILOMARA (BAGES)
A sota el Puig Gili. Cal seguir el camí que passa per darrere de la casa Nova de Sant Jaume i per les tines de la Lluca s’arriba a les balmes Roges, el camí continua vers l’església de Santa Creu de Palou i la casa del Farell.
Ens trobem amb dues balmes i amb dos grups ben diferenciats i separats, en una, la més important que mesura 24 metres de llargada hi ha una part destinada a cleda, inclosa la menjadora; una barraca de camp de pedra seca i una tina. Al costat hi ha l’altre balma on hi trobem una altre barraca i dues tines més.
Si la presència de grups de tines enmig dels camps, cosa que es dona en la zona de les valls del Montcau, ja es realment interessant, la ubicació d’aquests exemplars troglodítics són del tot excepcionals. Hom creu que en una de les tines s’efectuava el premsat del raïm i en l’altra tenia lloc la fermentació i transformació en vi, d’aquesta forma no es tenia que transportar tot l’embalum del raïm pels mals camins cap a la vila, sinó que tant sols s’hi duia el vi, ja elaborat, en animals de bast.