EL ROSER. TÍRVIA (PALLARS SOBIRÀ)

EL ROSER. TÍRVIA (PALLARS SOBIRÀ)

Situació:
Des de Llavorsí cal seguir la carretera de la vall Ferrera, i al cap d'uns 4 km , es troba el trencall que duu a Tírvia.
A l'entrada de la vila cal seguir la carretera que duu cap a Burg i Farrera; als pocs metres, després de deixar enrere l'ermita dedicada a Sant Joan, cal continuar pel sender, molt ben arranjat, que surt a l'esquerra. és l'antic camí  de ferradura que unia els pobles de la vall Ferrera amb Tírvia i Llavorsí. L'ermita es troba a peu del cam i s'hi arriba al cap d'uns deu minuts.

Descripció:
Edifici de planta rectangular adossat a la roca pel costat nord-est. A la façana, al costat de la porta, orientada al nord-oest, hi ha dues grans obertures reixades que deixen veure clarament l’interior. A l'absis, hi ha l'altar ben guarnit amb la imatge de la Mare de Déu del Roser.
Al costat sud-oest hi ha una gran finestra. La teulada, a un sol vessant, és embigada de fusta i recoberta amb lloses de pissarra. Tot el conjunt, unit amb l'absència del cloquer, presenta més l'aspecte d'un refugi que el d'una ermita.
Breus notes històriques:
Un rètol instal·lat al davant de l’ermita explica que aquesta ermita fou construïda, sense un estil definit, durant diverses èpoques, la darrera correspon al segle XVIII.
La capella ja és citada el 1627 per Narcís Camós en la seva obra “Jardín de Maria Plantado en el Principado de Cataluña”.  
D’època inicial solament resta l'antic paviment de còdols que forma diversos dibuixos d’estrelles i cercles i un banc de pedra am tot el llarg del pany de paret de la roca;

durant els darrers fets bèl·lics, a causa de la seva proximitat a la població, va resultar molt malmesa. Fou refeta amb totxanes, pedra i emblanquinada, remodelació que li dona l’aspecte actual.
Es diu que, antigament, la nit de san Joan es baixaven les falles des de l’ermita fins el poble de Tírvia. En els anys de sequera es pregava a la Verge per aconseguir el benefici de la puja. 

 
També podem veure una fotografia de l’Arxiu Comarcal datada pels anys 40 del segle passat de la processó de la Mare de Déu del Roser. El peu de foto explica que el dia desprès de sant Feliu es reunia tot el poble per lloar la imatge de la Verge. Es portava de la capella fins el poble on es celebrava una solemne missa, més tard es tornava la imatge a la capella i d’allí es dirigien tots al bosc de Virós on es feia un gran dinar de germanor.

                                                         Fotos G. Aymamí (2015)
La llegenda:
En aquest rètol també s’explica una llegenda relacionada amb l’ermita. Es diu que un dia, un pastor de casa Jordi, mentre guardava les ovelles en l’indret anomenat el Roser trobà una imatge de la Verge. Tot joiós va posar-la al morral per dur-la als amos, però quan arribà el vespre i els la volgué ensenyar havia desaparegut. L’endemà es repetí el fet, i també al tercer dia. Això donà a entendre a tothom que la imatge volia quedar-se al lloc del Roser. Se li aixecà una ermita per venerar-la on la gent de Tírvia hi acudia amb devoció.
Cal dir que aquests fets es repeteixen en la majoria de marededéus trobades.

Bibliografia: Aymamí, Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.