EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA BALMA. SORITA (CASTELLÓ)
Situació:
Seguint la carretera CV-14 de Morella a Calanda, 3 km desprès de Sorita (Zorita) del Maestrat trobem, degudament senyalitzat, el trencall que du cap el Santuari que es veu des de la carretera.
Descripció:
A l’inici del camí, a uns 100 metres del Santuari, veiem la Creu Coberta, que és un peiró cobert amb una estructura en forma de templet que està decorada amb pintures que representen les Quatre Virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança) i les tres Virtuts teologals (fe, esperança i caritat). Aquest peiró ha estat documentat des del 1617 i el 1687 es substituí per un altre de nou. La decoració de la cúpula data de 1860 i la creu actual és de l’any 1977, realitzada amb pedra d’Ulldecona. El 2002 es restaurà tot el conjunt.
Desprès de pujar unes escales i d’un estret passadís sota la roca arribem a l’ermita que consta d’una nau de forma irregular de 36 metres de llargada, 12,5 m. d’amplada i 5 m d’altura. La descripció oficial diu que una façana lateral cobrint la balma amb petites finestres. A l'interior, el sostre i el mur del costat de l'Epístola de és la mateixa roca de l'abric. Té diversos altars moderns en el lateral del costat de l'Evangeli, i enfront destaca el cambril protegit per una reixa, al costat de l'Epístola, dedicat a la Mare de Déu.
El frontis de l'ermita és format de carreus, tot centrat en una portada amb obertura d'arc de llinda, flanquejada per pilastres dòriques amb el fust acanalat, que suporten un entaulament clàssic i un frontó partit, sobre el qual hi ha una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu. Aquesta façana es prolonga cap amunt per formar un campanar quadrangular de dos cossos, amb el cos de les campanes amb obertures de mig punt en dues cares. La portada, amb la declinació dels seus elements, el frontó partit i les gerres, suposa un coneixement de l'arquitectura obliqua, i es pot configurar com un element precursor de les tendències dels anys posteriors en l'arquitectura barroca valenciana.
Des del Santuari es veu una dilatada panoràmica de la comarca dels ports de Morella, aquí dita solament “els Ports”, amb el riu Bergantes a sota.
Breu història:
El que veiem en l’actualitat és un santuari situat en una balma allargassada compost d’església i hostatgeria. L’edifici religiós és d’estil renaixentista, construït entre els segles XVI i XVIII, tot i que en la part inferior hi ha petites coves que molt bé podien haver estat aprofitades per antics eremites.
Des del 1380 s’ha documentat una ermita en aquest mateix lloc dedicada a Santa Maria Magdalena i Sant Blai i arran de la troballa de la imatge, que per tradició es va efectuar en aquesta cova, s’aparegué a un pastor manc, que miraculosament recuperà el braç, el 1437 canvia la titularitat a la Mare de Déu. Aquest és el motiu que l'altar de la capçalera ha estat sempre dedicat a santa Maria Magdalena, l'altar del lateral del costat de l'Evangeli ha estat ocupat per sant Blai, i l'altar de la Mare de Déu ha estat situat sempre al lateral del costat de l'Epistola.
Els anys 1539 i 1549 es realitzen obres de millora en l’església i en l’hostatgeria i aquesta s’amplia entre el 1577 i 1580. El 1594, es realitza la reixa forjada del cambril de la Mare de Déu. El 26 de març del 1617, un incendi destrueix el retaule de la Mare de Déu, i se salva la imatge tota fumada i amb sols el braç una mica cremat. Durant els anys 1628 a 1638, es reforcen els murs d'accés a l'església, i entre 1656 i 1657 es torna a ampliar l'hostatgeria, en direcció cap a l'església, en la part coneguda com l'arquet, entre els anys 1666 i 1670 s’amplia la nau de l’església i durant la segona meitat del segle XVIII es realitzen reformes importants en l’hostatgeria que des del 2007 s’han dut a terme diverses obres de restauració. La més significativa ha estat canviar el restaurant d’ubicació, si és veritat que abans per anar a l’església es passava per enmig del menjador i ara aquest està en un costat, també crec que abans el bar-restaurant tenia un tipisme que el feien agradable i especial.
Fotos G. Aymamí
A l’any 2009 hi hagué una reclamació per part de l’arrendador de l’hostatgeria perquè les obres de remodelació duraven més del compte i ell no podia explotar el negoci, ja que estava tancat més temps de l’estipulat. Desconec si l’assumpte va arribar als tribunals.
El dia 8 de setembre es celebra la gran festa de la Mare de Déu de la Balma que aplega molta gentada. Els aplecs al santuari ja estan documentats des de principis del segle XV.
El 1979 és declarat com a Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Monument.
Antic menjador
Postals antigues
Escaner d'una diapositiva de 1975, Autor G. Aymamí
Cal dir que fins aquí venien dones de molts pobles de la rodalia per guarir-se d’estar endimoniades, que es va fer molt popular al segle XVIII, en realitat es tractava de malalties de tipus nerviós, però que s’atribuïen a la intervenció del dimoni i calien exorcismes per expulsar-lo i aquí, aquest santuari era el lloc indicat per expulsar el dimoni del cos de les pobres dones, cosa que va durar ben bé fins els anys 20 del segle passat. En l’actualitat els psicòlegs, psiquiatres i neuròlegs, afortunadament se’n ocupen d’aquestes malalties.
