miércoles, 28 de junio de 2017

L’ESGLÉSIA TROGLODÍTICA DE SANT EMILION. AQUITANIA (FRANÇA)












Les famoses vinyes de Sant Emilion
 

 
Interior d'un celler
 

Panoràmica de la vila
 
Fotos G. Aymamí
 
L’ESGLÉSIA TROGLODÍTICA DE SANT EMILION. AQUITANIA (FRANÇA)
A 35 km a l’est de Bordeus es troba la població de Sant Emilion. Es tracta d’un poble d’uns 2000 habitants que conserva un aire realment medieval. Els seus carrers i places estan plens d’ambient, arreu veiem restaurants, bars, botigues i sobretot cellers on es ven l’apreciat vi de Bordeus. El poble és envoltat de vinyes, el famós raïm merlot, que contemplades, a principis d’estiu, des de la torre del castell sembla talment que estiguis al davant d’una catifa verda.
Aquestes vinyes espectaculars van merèixer que a l’any 1999 fossin declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Sembla ser que aquestes vinyes pertanyen a més de 800 cellers diferents i 4 dels quals tenen el segell de Premier Grand Cru Classe A, que pel que es veu això vol dir que es de màxima qualitat.
El conreu de la vinya ja va començar en l’època dels romans, les diferents ordres religioses establertes en la zona, en el segle XII, van propiciar la seva expansió. Desprès de la Revolució Francesa la vinya va passar a mans privades i a partir del segle XIX va esdevenir a ser el producte més important de la vila. L’arribada del tren a l’any 1950 va facilitar la seva exportació i aviat van adquirir fama internacional. Cal afegir que els dolços son una altre especialitat d’aquest poble.
Però una de les joies de Sant Emilion està a sota del sòl, és la seva església troglodítica.
La història o llegenda explica que un ermità anomenat Emilion, camí de Sant Jaume de Compostel·la, es va aturar en aquest racó, anomenat Ascumbas, que és l’antic nom del poble. Els miracles i la generositat d’aquell monjo, que va arribar en convertir-se en sant, van adquirir gran fama i quan va morir l’any 767 es va decidir canviar el nom de la població. També es diu que Emilion fou un monjo benedictí, que s’instal·là en una cova on va passar els 17 darrers anys de la seva vida. La historia o llegenda continua dient que va arribar procedent de Vannes a la Bretanya, era l'intendent del comte de la vila i robava pa per donar-ho als pobres. El comte ho va descobrir i quan li va demanar que ensenyés el que duia sota l'abric, tot el pa es convertí en llenya.
En el lloc on estava la cova del sant es va esculpir, els segles XI-XII, una església subterrània, sempre s’anomena església monolítica - del grec antic mono que vol dir únic i litos que significa pedra – i això vol dir que l’edifici s’excavà dins del planell calcari formant un sol bloc.
Per visitar-la cal anar a l’oficina de turisme que és on organitzen les visites guiades. L’accés es fa per la plaça del mercat i de seguida s’entra a la nau central que mesura uns 40 metres de llargada per uns 12 metres d’alçada, on entra la llum natural a través d’unes petites finestres excavades en la roca. Hom creu que per edificar aquesta església subterrània considerada com la més gran d’Europa, d’aquest tipus, s’excavaren uns 15.000 metres cúbics de roca.
A l’interior hi ha imatges religioses tallades en relleu a la roca i restes d’algunes pintures murals del segle XIV.
Durant els segles XVI i XVIII a causa de les guerres i revolucions va sofrir molts desperfectes fins que en el segle XX va ser restaurada.
En l’actualitat encara acull puntuals cerimònies religioses, a vegades algun concert i cerimònies de la Confraria dels vins de Sant Emilion.
El campanar que data del segle XII va ser reforçat durant el segle XV, presentant diversos períodes de construcció i reformes. Paga la pena pujar al capdamunt remuntant 196 graons per tal d’observar una dilatada panoràmica de la població.  
El recorregut es complementa amb la visita a la capella de la Trinitat del segle XIII situada damunt de l’església subterrània. La nau va ser modificada el 1730. S’explica que en temps de la revolució francesa, com conseqüència de la confiscació de bens del clero,  l’edifici fou ocupat per un boter i que el fum del seu obrador va cobrir de sutge les parets de tal manera que amagà les pintures murals que no foren descobertes fins l’any 1927. 
Les catacumbes subterrànies és un altre interessant racó on s’enterrava la gent de classe privilegiada. Tot i que les tombes són contemporànies de l'església subterrània, principis del segle XII, les catacumbes foren excavades desprès de la mort de sant Emilion.  Durant l’edat mitja hi havia una escala de cargol que pujava cap a la cúpula i sortia al fossar que hi ha a la part superior.
En finalitzar només ens resta donar un tomb per la vila i pujar a la torre del castell per acabar gaudint de tot el paisatge que ens envolta.   
 
 
 
 



 

sábado, 24 de junio de 2017

COVES DE SANT GREGORI I SANT CRISTÒFOL. FALSET (PRIORAT)

COVA DE SANT GREGORI. FALSET





Fotos: G. Aymamí
 
 

COVA DE SANT GREGORI. FALSET (PRIORAT)

S’hi accedeix per la carretera de Reus N-420, a un quilòmetre de la vila surt un ample i curt camí carreter que cal seguir, s’hi pot anar en vehicle. Al final del camí es continua per un corriol que du a l’ermita, que és ben a prop.
Es tracta d’una construcció de planta rectangular bastida totalment sota una balma de considerables dimensions, 14 m d’amplada, 3 d’alçada i 4 de fondària, que també aixopluga la casa de l’ermità que és al costat.
De l’edifici, molt ben conservat, cal destacar les rajoles de ceràmica damunt la porta, així com el petit campanar de cadireta, situat també sota de la balma.
Els orígens de l’ocupació d’aquest indret es remunten a temps força antics, ja que l’any 1928, Salvador Vilaseca va descobrir un notable jaciment de sílex i una plaqueta de pissarra amb una cérvola gravada, que es podrien atribuir al període magdalenià.
Aquesta cavitat, així com d’altres properes, sembla que foren escollides per fer-hi estada els anacoretes i tot apunta que l’any 1369 s’instal·là el primer sota la balma de Sant Gregori.
L’ermita surt documentada per primera vegada l’any 1496. Cap a 1780 hi va haver importants obres de remodelació; a finals del segle XIX, una enorme roca va caure accidentalment sobre l’edifici destruint la volta principal, que fou refeta l’any 1929. El 1982 es reconstruí l’escala d’accés i s’arranjà la plaça.
En el rocallís-mirador que hi ha al davant de l’ermita, presidit per una gran creu de ferro, hi ha diversos reguerots i bassiols per tal d’aprofitar l’aigua de la pluja que anava a parar a una cisterna , avui tapada.
Arreu es veuen graons excavats a la roca.
Davant de l’ermita hi ha dues roques verticals, anomenades el Gegant i la Geganta, on s’observen diversos forats i solcs destinats a sostenir una primitiva i rústega talaia.
Tots aquests elements ens evoquen un hàbitat, possiblement altmedieval, important i perllongat.
L’ermita és dedicada a sant Gregori i també a sant Antoni, que de fet és qui la presideix. La seva imatge és la que es baixa per la festa de l’Encamisada de Falset, el 17 de gener, festa de Sant Antoni Abat.
Per Pasqua Granada hi té lloc un aplec.
L’entorn de l’ermita està format per erosionades roques de gresos vermellosos, de pedra d’esmolar, que adopten curiosíssimes formes. Recomano acostar-se als Racons per poder contemplar unes boniques roques foradades. El sender de petit recorregut PRC-53 passa per aquests verals. 
 

Extret del llibre “Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí. Rafael Dalmau, editor. Barcelona 2014 (140-142)

Topografia extreta de: www.geb.cat


COVA DE SANT CRISTÒFOL. FALSET



Foto: G. Aymamí. Escaner d'una diapositiva 

Foto: Francesc X Samarra


Foto: Francesc X Samarra
 


 Les dues darreres fotos i la topografia s'han extret del bog: cavitatsdecatalunya.blogspot.com

 
COVA DE SANT CRISTÒFOL. FALSET (PRIORAT)
De Sant Gregori cal seguir el sender PRC-53 o sender de les ermites, molt ben senyalitzat, que en uns 25 minuts du cap a l’ermita de San Cristòfol, enderrocada fa més de dos-cents anys, enlairada sobre un turó; aquí un cartell ens indica que a uns 30 m hi ha la cova se Sant Cristòfol, on hi arribem per un corriol.
Es tracta d’una cova d’uns 12 metres de llargada per 2,5 de fondària, amb la boca orientada a l’oest, arranjada amb uns graons per a poder accedir a la sala inferior. En alguns punts llueix mostres de formacions litogèniques.
Hi ha una imatge del sant amb algunes ofrenes florals, la qual cosa ens indica  que aquest possible eremitori, probablement antecessor de l’ermita, gaudeix encara avui d’una certa devoció popular.
Extret del llibre “Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí. Rafael Dalmau, editor. Barcelona 2014 (140-142)






martes, 13 de junio de 2017

ERMITA DE LA VIRGEN DE LA PEÑA. TOSANTOS (BURGOS)



Fotos: G. Aymamí
 

ERMITA DE LA VIRGEN DE LA PEÑA. TOSANTOS (BURGOS)

La població de Tosantos es troba a uns 40 km. de Burgos i està situada entre Belorado i Villafranca Montes de Oca, en ple camí de sant Jaume.
Des de la carretera es veu clarament un penyal de guix amb diverses coves, la major part inaccessibles, són les coves de “los Arancones”, popularment anomenades “coves dels moros” que foren recer d’eremites. A la part inferior està ubicada l’ermita de de “Virgen de la Peña”. Uns cinc-cents metres a l’est de la vila hi ha un altre grup de coves molts similars.
Es creu que l’indret pot tenir un origen paleocristià, probablement abans del segle VII. L’ermita apareix en documents de l’any 940 en relació amb el proper monestir de Sant Miquel de Pedroso. Va ser parròquia fins a l’any 1573.
L’ermita és tancada, ens informen de que gairebé no s’obre mai i el dia que hi vaig anar s’estaven efectuant obres de consolidació en el turó i en el camí d’accés, per la qual cosa en prou feines ens van deixar acostar-nos, però al costat de l’edifici hi ha un rètol que ens informa de que té un absis o capella principal, creuer, cos central i un petit cor. Té una longitud aproximada de 16 metres i una amplada mitja de 7. L’alçada mitja de la volta del creuer és d’uns 5 metres i la cúpula del cos central en mesura uns 6 m.
La capella principal està separada de la resta del temple per una reixa de ferro, aquí es troba un retaule barroc-rococó “ que presenta un fino labrador y un brillante decorado” amb el cambril que guarda la talla romànica de la Mare de Déu.
Al costat de l’absis hi ha dos altars amb els respectius retaules barrocs, el del costat de l’evangeli és dedicat a sant Bartolomé i el del costat de l’epístola a santa Maria Magdalena. A l’ermita també es conserven curiosos i interessants exvots.
Per la part exterior s’observa una petita façana amb un arc de mig punt renaixentista i una espadanya amb dues campanes del segle XVII, una d’elles és coneguda com “ de la Virgen” perquè, segons la tradició és la que acompanyava a la imatge quan es va trobar.
Anunci de la festa publicat en la web de Turisme de Burgos Fiesta de la Virgen de la Peña y de Acción de Gracias. Subida a la ermita en procesión, con danzantes masculinos ataviados de trajes típicos y con el cachibirrio. Se organizan actos muy diversos durante varios días, como ofrenda floral, chocolatadas y juegos, entre los que destacan a subida al castañazo o la caza del conejo. Se celebra el 8 septiembre, día de la Natividad de Nuestra Señora”.


martes, 6 de junio de 2017

COVA MAS D’ESPLUGUES. CASTELLCIR (MOIANÉS)




 
                                Foto de l'any 2002 
Fotos: G. Aymamí
                                                                 Postal antiga
 
COVA MAS D’ESPLUGUES. CASTELLCIR (MOIANÉS)
La masia d'Esplugues està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal de Castellcir. Una forma d’arribar-hi és des de la carretera BV-1310 en el pk 3,8 prenent un camí de terra a l'esquerra. Es baixa travessant boscos de pi roig i rouredes, fins arribar a la riera de Fontscalents (1,9 km), i a l'altra banda de la riera hi trobem la masia d'Esplugues. És molt recomanable deixar el cotxe a l'aparcament de la Quintana i fer el camí a peu (30 minuts).
L’altre manera és des de la carretera C-59 de Castellterçol a Moià, en ser al polígon industrial del Vapor cal seguir una pista amb el senyals blancs i vermell del Sender de Gran Recorregut GR-177-3. El camí que cal seguir va paral·lel a la riera de Fontscalents i en un parell de quilòmetres s’arriba a la casa.   
Es tracta d’una bella i excepcional mostra d’habitat bastit sota un balmat d’una cinquantena de metres de llargada. Tot apunta que el lloc s’habità en època alt medieval, ja que fou en el segle IX quan els comtats catalans s’independitzen i el Moianès comença a ser repoblat amb catalans vinguts del nord del país. 
Autor J. Guilera

                                                  Postal antiga. Foto: Josep Obradors
 
El topònim està documentat des del 1192 i en un capbreu dels béns del monestir de l’Estany es fa esment del mas d’Esplugues. El mas pròpiament dir es cita des de 1408 i en el fogatge efectuat el 13 d’octubre de 1153 surt un “Bertran Ferrant sta al Mas de Splugues”. També apareix en una relació del dia 11 d’abril de 1626 de les cases amb una renda anyal inferior a 500 escuts i en les Consuetes de Castellcir de 1769 i 1887. 
La construcció de tres plantes que veiem en l’actualitat data dels segles XVII-XVIII i el mas, com la majoria de masies de la zona era autosuficient tot aprofitant els recursos que oferia el bosc, juntament amb la cacera, el conreu i algun que altre petit ramat.
El mas va ser habitat fins al 2002 i l’any 2014, una vegada rehabilitat, va ser obert al públic com a radial de l’Ecomuseu del Moianès.
Enfront de la casa hi ha un bonic pont romànic del segle XI.
Per a poder-lo visitar cal trucar al Tel. 93 830 14 18 / 93 820 80 00 (Consorci del Moianès)
Bibliografia: Excursions per la història de Catalunya de Gener Aymamí i Domingo. Cossetània edicions. Valls 2011 (151)