SANTA MAGDALENA. GARCIA (RIBERA D'EBRE)

Fotos G. Aymamí

 

 



SANTA MAGDALENA. GARCIA

Sortint de la vila per la carretera de Flix, a cosa d’un quilòmetre es troba una pista a la dreta, ben senyalitzada, que en set quilòmetres du fins el santuari.

El conjunt es compon de l’ermita, l’edifici annex i el terreny de cultiu per a l’ermità. L’edifici d’una sola nau està adossat a la roca. La porta està orientada cap a l’oest i el campanar, orfe de campana, és d’espadanya d’un ull. Exteriorment presenta tres massissos contraforts Davant de la façana hi ha un porxo bastit el 1943 i una font que neix de la roca.

La capella té tres altars, el major dedicat a Santa Magdalena, el del costat dret a San Antoni i el de l’esquerra a Santa Elena.

Ha estat documentada el 1783 i a l’any 1835, durant la Primera Guerra Carlina es calà foc a aquesta ermita, posteriorment fou refeta.  

Per les parets de la roca hi ha diversos pintades fetes pels “quintos” quan eren cridats a fer el servei militar.

Santa Magdalena ha estat declarada bé cultural d’interès local i el primer dissabte desprès del diumenge de Pasqua hi té lloc un aplec.

Dades extretes del llibre “ Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” (2014) de Gener Aymamí.

 

MARE DE DÉU DEL REMEI. FLIX (RIBERA d’EBRE)

 Fotos G. Aymamí

Foto antiga del santuari del Remei

 

MARE DE DÉU DEL REMEI. FLIX (RIBERA d’EBRE)

Des de la població cal seguir durant sis quilòmetres la carretera en direcció a la Granadella fins a trobar a l’esquerra una pista asfaltada que du cap el santuari.

L’església es de factura barroca, amb la façana orientada al sud, té una cúpula sobre la nau i és en part troglodítica ja que l’absis està excavat a la roca. Al costat hi ha una petita capella bastida sota la balma.

Una tradició llegendària explica que cap a l’any 1600 un ermità anomenat Dionís va voler edificar una ermita per venerar la imatge de Maria, que des de temps immemorials ja s’adorava a l’església parroquial.

Sembla que l’advocació del Remei fou acordada per vocació popular, desprès d’haver desestimat altres noms. Nostra Senyora del Remei de Flix és advocada contra la calentor i protectora dels camps contra la sequera.

Sembla ser que hi havia una antiga ermita del Remei, d’estil romànic, que va ser destruïda durant la primera carlinada (1833-1840) per les tropes liberals, anys desprès es construiria l’actual ermita i al segle XX s’edificà el nou edifici per a estada de l’ermità i l’acolliment de devots.

Durant els bombardejos de la passada Guerra Civil, molts habitants de Flix es van refugiar en les coves de la zona i l’ermita del Remei es convertí en un hospital de sang. Aquí portaven alguns dels ferits de la batalla de l’Ebre.

Davant mateix de la plaça hi ha una fossa dels soldats anònims.

L’ermita és tancada. S’obre els diumenges i pel 25 de març hi té lloc un aplec, així com pel dilluns de Pasqua i el primer d’octubre un aplec sardanístic. Històricament per la diada de sant Jordi, els veïns de la Palma d’Ebre hi pujaven en processó. Al voltant hi ha una àrea de lleure.

Extret del llibre “Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí (2014)   

 

 





CONJUNT RUPESTRE DE “SAN JULIÁN” FAIDO (ÀLABA)

 

 L'eremitori vist des del camí de San Juan de la Peña

Foto G. Aymamí

San Julián 2

San Julián 1

Dibuixos extrets del llibre "Eremitorios rupestres altomedievales; El alto valle del Ebro" (1989)

 

 

CONJUNT RUPESTRE DE “SAN JULIÁN” FAIDO (ÀLABA)

Als afores de la vila, a l’oest del santuari de “la Virgen de la Peña” i a l’altre costat del barranc veiem el turó de sant Miquel on hi ha un  parell de coves que també hem trobat esmentades amb el nom de sant Miquel.

Es tracta de dos eremitoris artificials, que estan a cinc metres un de l’altre i no estan comunicats. La primera, la més gran seria l’oratori i l’altre, més petita, la cel·la destinada a habitació.  

“LA VIRGEN DE LA PEÑA” FAIDO (ÀLABA)

Fotos G. Aymamí

Església inferior

 Església superior

 Pintures i inscripció

Primer nivell

Dibuixos extrets del llibre "Eremitorios rupestres altomevievales: El alto valle del Ebro"(1989)

 

“LA VIRGEN DE LA PEÑA” FAIDO (ÀLABA)

Als afores de la vila es troba el camí que s’enfila cap el santuari de “la Virgen de la Peña” . Es tracta d’un gran complex excavat en un turó, té 4 nivells, però com que l’església és tancada només podem veure la cova del costat i la que hi ha al damunt del sostre de l’edifici.

Aquests habitacles rupestres artificials corresponen al fenomen eremític que es desenvolupà en aquestes terres entre els segle V i VIII. A partir del segle IX foren modificades per tal de utilitzar-les com a lloc d’enterrament, s’han localitzat algunes tombes antropomorfes.

Aquesta cova va ser bastida al segle VI i en el segle XIII s’adossà l’actual construcció, per la qual cosa es considerada l’església cristiana més antiga del País Basc. En un dels nivells s’han trobat uns dibuixos en forma d’arbre i en el nivell superior una inscripció llatino-visigòtica, el seu significar és encara una incògnita.         





 

 

COVES DE MARQUÍNEZ (ÀLABA)

 Fotos: G. Aymamí

 

Dibuixos extrets del llibre " Eremitorios rupestres altomedievales" 1989

 

 

COVES DE MARQUÍNEZ (ÀLABA)

 



 

Darrera de l’església parroquial de Santa Eulàlia s’aixeca la penya “Askana” on hi ha un parell de coves excavades en la roca.

La més oriental, que és la millor conservada ja que s’ha utilitzat fins no fa gaires anys, és de planta gairebé circular, coberta amb volta i dues portes.

L’altre cova dita de Santa Leocadia, ha estat molt retocada, el més interessant és que en un mur hi ha un relleu que representa dues figueres humanes i a un animal, possiblement un cavall.

La figura femenina s’ha volgut representar dalt del cavall, però en realitat asta situada al davant. Hi ha hagut molts comentaris sobre aquestes manifestacions artístiques que alguns autors les situen sobre els segle VI-VII

 

 

 

CONJUNT EREMÍTIC DE LAS GOBAS. LAÑO. (BURGOS)

 Església superior

Dibuixos d'algunes coves

 

Cova de la Dotora

 

Una de les tombes de la cova de la Dotora.

 

 



 Planta, alçat i perfil de la cova de la Dotora.

Dibuix de la Cova de la Dotora.

Fotos G. Aymamí

 

 

CONJUNT EREMITIC DE GOBAS. LAÑO (Burgos)

 

La petita localitat de Laño esta enclavada dins del "Condado de Treviño" per la qual cosa, encara que es troba en terres d'Àraba pertany a la comunitat de Castella i Lleó.

Es diu aquí es troba l'agrupació més gran de coves eremítiques concentrades en una sola vall, A un costat tenim el conjunt de Las Gobas amb 13 coves i a l'altre costat de la vall el de Santorkaria amb 18 cavitats.

El nom de "Gobas" hom creu que derivaria del topònim basc "goba" o "gobea" que vol dir cova, encara que hi ha qui creu que es tracta d'una derivació de "goda" en al·lusió als seus constructors.

Per cercar l'origen d'aquestes cavitats d'origen artificial cal remuntar-se al segle VII, quan en època visigòtica, una primitiva comunitat cristiana les escavà para utilitzar-les com habitacle, formant així una mena de petit poblat.

Entre finals del segle IX i principis del X, el grup es va traslladar on avui es troba el poble de Laño i algunes de les coves s'adaptaren com a lloc d'enterrament. Posteriorment en el segle XVI s'empraren per a recer del bestiar.  

La cova de la Dotora esta una mica apartada de la resta i veiem que té dues llegendes, Una explica que aquí va viure la darrera dona de la comunitat que habità aquests paratges i l'altre diu que fou habitada per una dona de Laño durant els darrers dies de la seva vida.

És indubtable que fou emprada com habitacle i un cop abandonada, s'excavaren tres tombes a l'interior.