Situació de la Sainte Baume
LA SAINTE BAUME.
PLAN D’AUPS (FRANÇA)
Situació:
Es localitza al departament de Var a la Provença. Seguint l’autopista d’Aix
en Provence cap a Niça, a l’alçada de Saint Maximin surt la carretera que du
cap al petit nucli de Plan d’Aups, poc abans d’arribar-hi cal seguir en
direcció a Mazaugues i de seguida trobem l’edifici de l’allotjament regentat pels
frares dominics que tenen cura també del santuari. Uns metres desprès trobem un
gran aparcament, aquí veiem uns rètols de l’itinerari.
Seguim un ample camí fins arribar a una cruïlla, anem cap a l’esquerra pel
camí dels Rois, es tracta d’un ample camí amb força pujada per enmig del bosc, passem
a tocar un altre aparcament i en arribar a una cruïlla s’acaba la pujada, anem
cap a l’esquerra i “només” ens queda superar l’escala, bastida el 1913, amb 150
esglaons que evoquen les 150 “Avemaries” de l’oració mariana del rosari.
La tornada la vam fer seguint el GR-9 pel camí del Canapé, es tracta d’un
recorregut força bonic que du cap a l’aparcament. La pujada fins a la cova es tarda
de 45 minuts a una hora.
Pel camí haurem pogut veure diversos oratoris, cal destacar el de Miette,
que és el nom d’una noia de 15 anys, neboda del custodi de la cova que fou
assassinat el 1851, la noia en veure’s perseguida per l’assassí va fugir i va aconseguir
salvar-se en amagar-se darrera l’oratori.
Descripció:
El primer que veiem desprès de la porta d’entrada al recinte és sota d’una
balma un grup escultòric que representa la dotzena estació del Via Crucis, que
fou inaugurada en 1914, poc dies abans de que esclatés la primera guerra
mundial.
Dotzena estació del Via Crucis
En ser a una placeta, a un costat hi ha un alberg pels peregrins i a l’altre
un la torre de Francisco I, del segle XVI, i al davant s’obre la gran balma on
s’ubica la capella dedicada a Santa Magdalena.
L’espai és de grans proporcions, aquí s’hi encabeixen molts bancs i l’altar
major, fet el 1868, així com diverses imatges, destacant una de Maria Magdalena
de 1878. En una paret, al costat de l’entrada, hi ha moltes plaques de marbre,
són ex-vots, en trobem del segle XIX.
Entrada
Altar major
Breu història:
En aquest racó de la Provença es detecta la presència d’eremites des del
segle V. La tradició explica que Maria Magdalena arribà a Saintes-Maries-de
la-Mer, a la Camarga, començà el seu recorregut apostòlic i passà els darrers
anys de la seva vida en aquesta cova.
Les peregrinacions daten de força antic, així el segle IX la visiten els
papes Esteva IV i Joan VIII, i el rei Bosón de Provença, entre altres.
La Santa Balma era una etapa obligada pels peregrins provinents de la zona
dels Alps i d’Itàlia que feien el camí de Sant Jaume.
L’any 1248 un peregrí explica que les dones nobles de Marsella quan visiten
la cova duen diversos rucs que transporten les provisions que necessiten.
Interior
Sala principal i porta d'accés
L’any 1245 el rei Sant Lluís, de tornada de Terra Santa va peregrinar cap a
la Santa Balma. Quan a l’any 1279 Carles II, comte de Provença, va redescobrir
les restes de Santa Maria Magdalena que estaven enterrats per por de que fossin
descobertes pels àrabs, llavors va començar un desenvolupament considerable que
va atraure peregrins de tot Europa, els reis, prínceps, papes, que transitaven
per aquesta zona s’acostaven a visitar la cova.
ex-vots de marbre Fotos G. Aymamí
Lluís XI, en 1447 i 1456, Francesc I en 1516 o 1561, Catalina de Medicis amb
els seus fills Carles IV i el futur Enric III en 1564, Lluís XIII el 1622 són
entre altres visitants de la cova. Cal dir
que Francesc I quan la va visitar la cova
es trobava en un estat força deplorable i ell va donar els fons necessaris per
la seva reconstrucció i consolidació.
El 1793, en el decurs d’una revolució la Santa Balma fou incendiada. A
partir del 1814 va començar la reconstrucció i el 1859 el dominics van tornar a
ser els custodis del santuari, que ja ostentaven des del segle XIII.
En l’actualitat les principals celebracions tenen lloc el 22 de juliol per
la diada de Santa Magdalena i per Nadal amb la celebració de la Missa del Gall.
Missa del Gall, foto extreta del llibre " La Sainte Baume"
