viernes, 26 de enero de 2018

SANT MIQUEL DE LA ROCA. CRESPIÀ (PLA DE L’ESTANY)


SANT MIQUEL DE LA ROCA. CRESPIÀ (PLA DE L’ESTANY)

Situació:
En arribar a Crespià un rètol a la carretera ja ens indica el camí a seguir. Amb vehicle s’hi pot arribar fins molt a prop.
Si decidim anar-hi caminant cal anar fins el final del carrer Major i d’aquí  seguir el carrer de la Coma, desprès d’unes masies cal girar cap a la dreta, hi ha un indicador, en un proper trencall cal anar cap a l’esquerra, tot seguint una pista cimentada; més endavant, en ser en un dipòsit d’aigua el camí gira cap a l’esquerra i en la propera bifurcació que es troba cal anar cap a la dreta, pel camí que puja lleugerament.
Quan el camí creua uns camps de conreu – fins aquí es pot arribar en cotxe - es deixa la pista i es continua per un corriol que surt a l’esquerra, hi ha un indicador, arribant tot seguit a les runes de l’esglesiola romànica de Sant Bartomeu, fins aquí haurem emprat 20 minuts.

Ruines de Sant Bartomeu
 
 
                                       Central elèctrica de Martís al riu Fluvià

Ara cal prosseguir per un corriol que davalla per la cinglera, que uns metres més endavant està gairebé penjat i protegit amb una barana de ferro, col·locada a l’any 1983, i que en 5 minuts duu a la cavitat que es troba en la part alta del cingle de la Roca de Castellar, a uns 170 metres sobre el riu Fluvià i dominant el pintoresc paratge de la presa i la central elèctrica de Martís, pertanyent al veí terme d’Esponellà.

Descripció:
Es tracta d’una balma que s’ha modificat, arranjat i terraplenat el sòl, per tal de poder-hi bastir el santuari.
Per la porta, situada al costat del migdia s’accedeix a una gran estança, en el sostre s’observen les empremtes de l’encanyissat, a un costat hi ha la cisterna que aprofitava l’aigua de la pluja, al costat oest hi ha una finestra que correspondria al primer pis i un esvoranc de la paret amaga la finestra de la planta.
Una arcada gòtica apuntada separa aquesta sala d’una altra més petita on s’observen dues finestres corresponents a la planta i al pis. 
 
 
 
 
Al final d’aquesta segona sala hi ha una petita coveta excavada a la paret que alguns estudiosos esmenten com un possible amagatall o eremitori dins de l’ermita, cosa que pel seu aspecte i dimensions, no indueix a aquesta funció, més aviat li atribuïm com a lloc destinat a fornícula o armari.
D’una tercera nau, de reduïdes dimensions en resten pocs vestigis.
La construcció data de finals del segle XIII, encara que hi ha restes que podrien pertànyer a mitjans del segle XII. 
 
 
 
Breus notes històriques:
Tot sembla apuntar que fou un lloc de culte eremític, per la qual cosa caldria remuntar-se els segles VIII-IX.
Figura en documents dels anys 871, 1131, 1193,1196,1214, 1215 i 1220, en aquest darrer ja s’anomena “ Santi Michaelis de Rupe de Castellar, val de Portel” . En un document del 24 de abril de 1220, Bernat de Santacoloma féu donació a l’església de Sant Miquel de la Roca al dret d’aigües del Fluvià, amb els monars, aqüeductes i aiguadeixos de l’indret.
A partir de la primera meitat del segle XIV el santuari començà a entrar en decadència.
En el camí d’accés a la cavitat es pot veure en la paret del cingle una sèrie de forats destinats a bigues per sostenir el sostre d’habitacles o rústegues talaies, que hom relaciona amb l’assentament medieval del Portell situat en el planell rocós que hi ha sobre Sant Miquel.
Com a cosa curiosa cal comentar que a l’any 1988 dins d’aquest ermitatge troglodític s’hi celebrà un concert.
Extret del llibre “Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2014
 Fotos G. Aymamí
Topografia publicada a geb.cat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 






 
 
 
 
 
 



 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

martes, 16 de enero de 2018

 
D'EXCURSIÓ PER LES COVES DE CATALUNYA
Gener Aymamí i Domingo
La Butxaca de Muntanya. Barcelona 2003
10,5 x 16 cm 175 pàg.
 
Llibret on es recullen 12 itineraris per cavernes de Catalunya dividides en els apartats de Coves Santuari, habitatge, llegendàries, de singular interès i amagatall així com un 14 coves de tipus turístic. 

PÀGINES WEB I BLOCS D’INTERÈS


PÀGINES WEB I BLOCS D’INTERÈS

Catalunya subterrània -cavitatsdecatalunya.blogspot.com
Excursionisme científic - cientificitat.wordpress.com
Espeleoindex - espeleoindex.com

Indrets oblidats - indretsoblidats.wordpress.com

Jordi Casamajor, gravats rupestres - jordicasamajor.nirudia.com
                                                                  jordicasamajor.blogspot.com   

Excursionisme i divulgació del patrimoni - excursionismehistoria.blogspot.com

Patrimoni de la Conca de Barberà - blocs.tinet.cat/.../manel-martinez 

habitantesdelanada.blogspot.com





 

 

lunes, 15 de enero de 2018

COVA DEL JANET. COLLDEJOU (BAIX CAMP)

 

COVA DEL JANET. COLLDEJOU (BAIX CAMP)

Situació:
Seguint la carretera T-322 de Mont-roig cap a Colldejou, a l’alçada del km 11,5 i després d’una corba molt marcada trobem, a l’esquerra, la cova situada al damunt mateix de la carretera. Al costat dret del vial hi ha un petit espai per poder aparcar.
Un sender du cap a la cavitat que és a pocs metres. 
Descripció:
Cova d’uns 7 m de fondària per uns 10,30 d’amplada excavada en el característic gres vermell de la zona que presenta algunes vetes de guix. La part frontal és tancada per una paret de pedra d’un metre d’alçada.
La cova fou emprada per a recer de bestiar, pel sòl encara hi ha palla i alguns excrements, per les dimensions de la caverna el remat no podia ser gaire gran.
A un costat de l’entrada hi ha una frontissa de grans dimensions que formaria part d’una petita porta.
Una quarta part de la cova està envaïda per la vegetació.
 



Fotos G. Aymamí
 
Fitxa i topografia publicada també a: cavitatsdecatalunya.blogspot.com 

miércoles, 10 de enero de 2018

BALMA DEL XALET. NAVÈS (SOLSONÈS)

 

BALMA DEL XALET. NAVÈS (SOLSONÈS)

Situació:
Des de l’aparcament de la casa de turisme rural i restaurant del Pujol, a la vall d’Ora, un rètol indica 45 minuts de camí senyalitzat fins a la balma.
Descripció i breu història:
Va servir d’amagatall d’emboscats durant la guerra civil espanyola (1936-1939).
E. Miralles en el seu llibre sobre els emboscats explica que a la Serra de Busa hi ha diverses balmes que han servit de refugi “Alguns d'aquests llocs, els de més difícil accés i millor visibilitat, van ser utilitzats durant la Guerra Civil, bàsicament per individus perseguits per l'onada revolucionària i en acabat pels joves pròfugs o desertors de l'exèrcit republicà. La Balma del Xalet era una amagatall privilegiat; d'accés complicat, la seva posició dominant sobre el petit nucli de Valldora i sobre el conjunt de la vall permetia als emboscats controlar els moviments dels guàrdies d'assalt que, de tant en tant, feien batudes per atrapar-los. Una paret artificial de troncs, de la qual encara es conserva la base, i recoberta de gleves, dissimulava encara més la balma natural i oferia un ambient més càlid a l'interior. s'havien fet fins i tot canaleres buidant troncs d'arbre per recollir l'aigua de la pluja, tot i que el que s'imposava era l'economia màxima dels recursos. L'accés a la balma, la rua transversal, estava constantment vigilat per un dels emboscats. Des de Sant Lleïr se'ls comunicava –mitjançant una llum encesa, roba estesa o un finestró tancat– el lloc que escorcollarien els guàrdies d'assalt el dia següent. Aleshores els emboscats corrien a amagar-se en un altre indret.
 


 
 
A la balma del Xalet hi havia emboscats d’arreu, s’explica que per cada un de la zona n’hi havia quatre o cinc de fora, que eren família o bé coneguts, gairebé tots eren de pobles del Solsonès o del Berguedà.
Recentment ha estat senyalitzada dins dels Espais de la Memòria del Solsonès.
Bibliografia:
Aymamí i Domingo, Gener (2016) El trogloditisme a la comarca del Solsonès. Apunts a Revista Dovella núm. 119. Centre d’Estudis del Bages. Manresa.
Miralles, Esther (2013) Emboscats. Ara Llibres. Barcelona.
 

     Dibuix Óscar Barcelón

    Un dels rètols col·locats el 2010
                                                                        Fotos G. Aymamí


lunes, 8 de enero de 2018

LA MORERIA. NAVÈS (SOLSONÈS)



LA MORERIA. NAVÈS (SOLSONÈS)

També anomenada casa de la Tàpia.
Situació:
De la carretera C-26 de Solsona a Berga surt un trencall asfaltat cap a Besora i Pla de Busa, en arribar a la bifurcació de la vall d’Ora cal seguir per aquest vial fins a un proper camí, abandonat, que surt a l’esquerra que du cap a la cinglera on es troba la cova. Estem a 1280 metres d’alçada.
Descripció:De la carretera C-26 de Solsona a Berga, s'agafa la desviació cap a Busa, passant per Besora. Arribant al coll d'Arques hi ha un trencall a la dreta cap a St. Lleïr. Baixant a un quilòmetre, trobarem un camí a l'esquerra abandonat i intransitable que ens portarà a uns 20 metres de la balma a peu de cingle
És una balma molt alta de 10 metres de fondària. Al davant s'alça una gran paret feta de pedra en la part inferior i de tàpia en la superior, que encara que sembla mentida aguanta dempeus. Cap a la meitat hi ha una finestra. Per l’interior hi ha encaixos per sostenir escales i les bigues que constituïen els dos pisos.
 

 
 
Breu història:
Agustí Canelles director de la fortificació de Busa durant els anys 1811-1812 en la guerra del francès, escriu el 1813 una memòria en la que comenta “ ... als mateixos peus del cingle [hi ha] coves habitades, algunes per gent miserable. A poca distància de la punta del Gegant n’hi ha una de molt profunda, tancada amb una paret de construcció molt sòlida. Es coneix per la cova de Moreria”.
Per la qual cosa cal deduir que amb posterioritat, durant la primera carlinada, anys 1833-40, es va bastir la part superior, fortificant aquesta caverna que té una situació força estratègica ja que domina l’ampla vall.
El febrer de 1849, el general carlí Cabrera i es seu estat major es van establir, en retirada, a Busa durant un parell de mesos. 
Però la veu popular com que sempre s’ha cregut que són dels temps dels moros, per això l'anomenen 'la Moreria'.
Extret de l’article “El trogloditisme a la comarca del Solsonès. Apunts” de Gener Aymamí, publicat a la revista Dovella núm. 119. Centre d’Estudis del Bages. Manresa 2016.

 

                                                      
                                                                          Fotos G. Aymamí
Topografia extreta de www.espeleoindex.com

viernes, 5 de enero de 2018

LA COVA DE SANT BERNABÉ. MERINDAD DE SOTOSCUEVA. (BURGOS)



LA COVA DE SANT BERNABÉ. MERINDAD DE SOTOSCUEVA. (BURGOS)
Situació:
En el segle X, el compte Fernán González va segregar els seus dominis en set “merindades”, posant un “merino” al capdavant de cadascuna perquè vetllés que tot funcionés adequadament. En l’actualitat la comarca de “Las Merindades” ocupa una tercera part de la província de Burgos.
A uns 15 km de la localitat d’Espinosa de los Monteros es troba el complex càrstic més important de la península i que s’ha denominat com el Monument Natural de Ojo Guareña. Les indicacions porten amb facilitat cap a les cova on hi ha l’ermita de Sant Bernabé, que s’ha esmentat com un veritable capella Sixtina dels santuaris rupestres peninsulars.

Descripció:
La visita, que dura uns tres quarts d'hora, s’efectua amb l’acompanyament d’un guia i el recorregut està degudament condicionat.   
L’ermita es va construir en una de les entrades del nivell més alt del complex càrstic. La primera advocació fou dedicada a San Tirso i posteriorment, en el segle XVIII a San Bernabé, reunint llavors les dues advocacions.  Per alguns estudiosos l’edificació data dels segles VIII-IX i altres ho situen en èpoques més tardanes, sobre el segle XIII, tot i que no es descarta que aquestes coves ja fossin habitades durant el paleolític.    
En l’interior es conserva una talla de san Tirso del segle XIII i gran nombre de curioses pintures murals que estan datades en els anys 1705 i 1877 i narren la vida, els miracles i els martiris de san Tirso, aquestes darreres molt colpidores. Aquestes pintures han estat arranjades fa uns anys.  
Tota la zona està emmarcada dins d’un món de rituals de bruixeria i aparicions de sants. Es diu que al segle X el “Concejo de las Siete Merindades” es reunia a sota d’una alzina sagrada que hi havia al davant de la caverna. El 1616, una cavitat annexa a l’eremitori és transforma en la Sala de l’Ajuntament fins a l’any 1924 en que es trasllada a l’edifici consistorial de la localitat de Cornejo.
El cristianisme va acabar amb tot el vestigi pagà, es va tallar l’alzina de soca-rel i es van santificar les coves amb les històries dels sants.          
El dissabte següent a l’11 de juny es celebra un aplec molt concorregut que fou declarar d’Interès Turístic de Castella i Lleó a l’any 2000.  
Per informació i horaris de visita cal consultar www.turismoburgos.org
 

                                                          Fotos G. Aymamí, any 2005
 
 






martes, 2 de enero de 2018

COVA DE SANTA LLÚCIA. LA BISBAL DE FALSET (PRIORAT)





COVA DE SANTA LLÚCIA. LA BISBAL DE FALSET (PRIORAT)

Situació:
Sortint de la població en direcció a la Palma d'Ebre, hom troba en cosa d’un parell de quilòmetres la pista, apta per a vehicles, que en cosa d’uns tres-cents metres duu cap a la cova.
Descripció:
Es tracta d'una balma, orientada al est, de considerables dimensions, de la qual es calcula que ben bé pot encabir unes tres-centes persones.
L'indret està molt ben arranjat ja que és un lloc de devoció, d'esbarjo, de “memòria històrica” i lleure.
Hi ha dues imatges de santa Llúcia: una de petita a dins d'una capelleta i una altra instal·lada a l'any 1983 al sostre de la cova. També hi ha una font.


 Font
 

Breus notes històriques:
Segons una llegenda, aquí fou enterrat sant Ermenegild després de ser decapitat per ordre del seu pare, Leovigild; això hauria succeït el 13 d'abril de l'any 585 a la torre del castell de Tarragona.
Per l'amplitud i la protecció arrecerada que ofereix aquest indret, fou utilitzat durant la Guerra Civil, especialment l'any 1938, durant la batalla de l'Ebre, com a hospital militar republicà. Sembla que aquí es van practicar les primeres transfusions de sang; més endavant aquesta tècnica emprada en un hospital de campanya fou gairebé habitual a les trinxeres durant la Segona Guerra Mundial. A la cova de Santa Llúcia hi havia cent llits, quiròfan, personal sanitari, infermeres, metges i ajudants, magatzem de queviures i disposava de llum elèctrica que s'aconseguia per mitjà d'un motor de cotxe.
Angela Jackson, una dona britànica que va ser a la cova en aquelles dates, escriu: «si anaves a fer un tom pels voltants de la cova, podies sentir l'olor de la mort».
 

 

Dissortadament, a la cova de Santa Llúcia hi hagué moltes víctimes, que foren enterrades en el cementiri de la vila.
L'any 2001 tingué lloc una cerimònia commemorativa en el transcurs de la qual s'inaugurà una placa que recorda aquests fets.
L'any 1992 va passar a ser propietat municipal i s'hi feren les obres de millora de l'espai que podem  comprovar en l'actualitat.
També va ser utilitzada com a refugi per la gent del poble.
En un racó hi ha un petit degotall d'aigua que, segons la tradició guareix dels mals de la vista.
El tradicional aplec no se celebra el dia de la santa per dos motius: el primer  perquè el mes de desembre és massa fred per celebrar una festa a l'aire lliure, i segon, perquè s'escau en plena collita d'olives, que és la principal activitat de del poble; així, doncs, l'aplec té lloc el segon diumenge d'agost.
Al davant, a l’altre costat del camp, hi ha una petita cova amb una paret de pedra al davant que és utilitzada per guardar eines agrícoles.

Extret del llibre “ Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2014
 
 
Petita cova utilitzada per guardar eines agrícoles
 
 
Construcció al costat de la cova de Santa Llúcia - Fotos G. Aymamí
 

Topografia extreta de; espeleolegsdebadalona,blogspot.com
 



Fotos extretes del llibre d'Angela Jackson