SANT MIQUEL DE LA ROCA. CRESPIÀ (PLA DE L’ESTANY)
Situació:
En arribar a Crespià un rètol a la carretera ja ens indica el camí a
seguir. Amb vehicle s’hi pot arribar fins molt a prop.Si decidim anar-hi caminant cal anar fins el final del carrer Major i d’aquí seguir el carrer de la Coma, desprès d’unes masies cal girar cap a la dreta, hi ha un indicador, en un proper trencall cal anar cap a l’esquerra, tot seguint una pista cimentada; més endavant, en ser en un dipòsit d’aigua el camí gira cap a l’esquerra i en la propera bifurcació que es troba cal anar cap a la dreta, pel camí que puja lleugerament.
Quan el camí creua uns camps de conreu – fins aquí es pot arribar en cotxe - es deixa la pista i es continua per un corriol que surt a l’esquerra, hi ha un indicador, arribant tot seguit a les runes de l’esglesiola romànica de Sant Bartomeu, fins aquí haurem emprat 20 minuts.
Ruines de Sant Bartomeu
Central elèctrica de Martís al riu Fluvià
Ara cal prosseguir per un corriol que davalla per la cinglera, que uns metres més endavant està gairebé penjat i protegit amb una barana de ferro, col·locada a l’any 1983, i que en 5 minuts duu a la cavitat que es troba en la part alta del cingle de la Roca de Castellar, a uns 170 metres sobre el riu Fluvià i dominant el pintoresc paratge de la presa i la central elèctrica de Martís, pertanyent al veí terme d’Esponellà.
Descripció:
Es tracta d’una balma que s’ha modificat, arranjat i terraplenat el sòl, per tal de poder-hi bastir el santuari.
Per la porta, situada al costat del migdia s’accedeix a una gran estança, en el sostre s’observen les empremtes de l’encanyissat, a un costat hi ha la cisterna que aprofitava l’aigua de la pluja, al costat oest hi ha una finestra que correspondria al primer pis i un esvoranc de la paret amaga la finestra de la planta.
Una arcada gòtica apuntada separa aquesta sala d’una altra més petita on s’observen dues finestres corresponents a la planta i al pis.
Al final d’aquesta segona sala hi ha una petita coveta excavada a la paret
que alguns estudiosos esmenten com un possible amagatall o eremitori dins de
l’ermita, cosa que pel seu aspecte i dimensions, no indueix a aquesta funció,
més aviat li atribuïm com a lloc destinat a fornícula o armari.
D’una tercera nau, de reduïdes dimensions en resten pocs vestigis.
La construcció data de finals del segle XIII, encara que hi ha restes que podrien pertànyer a mitjans del segle XII.
Breus notes històriques:
Tot sembla apuntar que fou un lloc de culte eremític, per la qual cosa caldria remuntar-se els segles VIII-IX.
Figura en documents dels anys 871, 1131, 1193,1196,1214, 1215 i 1220, en aquest darrer ja s’anomena “ Santi Michaelis de Rupe de Castellar, val de Portel” . En un document del 24 de abril de 1220, Bernat de Santacoloma féu donació a l’església de Sant Miquel de la Roca al dret d’aigües del Fluvià, amb els monars, aqüeductes i aiguadeixos de l’indret.
A partir de la primera meitat del segle XIV el santuari començà a entrar en decadència.
En el camí d’accés a la cavitat es pot veure en la paret del cingle una sèrie de forats destinats a bigues per sostenir el sostre d’habitacles o rústegues talaies, que hom relaciona amb l’assentament medieval del Portell situat en el planell rocós que hi ha sobre Sant Miquel.
Com a cosa curiosa cal comentar que a l’any 1988 dins d’aquest ermitatge troglodític s’hi celebrà un concert.
Extret del llibre “Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2014
Fotos G. Aymamí
Topografia publicada a geb.cat
