Mostrando entradas con la etiqueta CASTELLA-LA MANXA. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta CASTELLA-LA MANXA. Mostrar todas las entradas

lunes, 30 de mayo de 2022

HABITACLES TROGLODÍTICS EN CABEZAMESADA. TOLEDO (CASTELLA LA MANXA)

 

                                  Ermita Virgen del Castillo i xemeneies    


HABITACLES TROGLODÍTICS EN CABEZAMESADA. TOLEDO

(CASTELLA LA MANXA)

Situació:

Cabezamesada és una petita població situada a uns 30 km al sud de Tarancón i a uns 50 km d’Ocaña.

                                  Per la façana no semblen habitacles troglodítics
                           

Descripció:

En arribar al poble cal pujar, pels estrets carrers, cap el turó on hi havia el castell, en aquest punt s’aixeca l’ermita de la Virgen del Castillo i dalt del pujol podem observar les blanques xemeneies que surten del sòl, que corresponen a habitacles bastits en l’interior de coves excavades en els vessants del turó, tot i que les façanes de les cases no donen gens la impressió de tal cosa. Algunes d’aquestes cases-coves tenen més de cent anys i encara es conserven en perfecte estat.



Una descripció de la vila del segle XVIII deia A lo largo del siglo se dan las siguientes cifras: 282 y 720 habitantes. El núcleo urbano lo componen ciento doce casas, una arruinada, cerradas muchas y todas maltratadas; en un cerro próximo hay treinta y tres cuevas o sótanos.

Sobre el segle XIX el poble tenia cent vint cases i setanta coves d’habitació.

 

 

 

 

jueves, 31 de marzo de 2022

LES CASES-COVES I L’ERMITA TROGLODITA DEL SANTO NIÑO. LA GUARDIA. TOLEDO

 


LES CASES-COVES I L’ERMITA TROGLODITA DEL SANTO NIÑO. LA GUARDIA. TOLEDO

Situació:

La localitat de la Guardia es troba a 56 km al sud-est de Toledo i a 23 km d’Ocaña.

Les cases-coves

Al sud del poble i a prop de la sortida hi ha un carrer on es troben un grup de coves molt ben arranjades habitades en l’actualitat. En alguns turons que rodegen el poble hem observat coves mig enrunades que antigament havien servit també d’habitacle. 



L’ermita del Santo Niño

Aquesta ermita es troba a uns 3 km al nord del poble, tan s’hi pot arribar des de la vila seguint l’antiga carretera N-IVa, com seguint la E-5, autovia del Sud, agafant la primera sortida a l’alçada de la residencia Santo Niño de la Guardia, a partir d’aquí el camí està senyalitzat. 


Breus notes i història  

La llegenda o la història, vés a saber, situen els fets a les darreries del segle XV, època en que es culpaven als jueus de tots els problemes que assotaven Castella, en que els Reis Catòlics van instaurar el Tribunal de la Santa Inquisició i es perseguia el heretges.

Un grup de jueus de Quintanar de la Orden, cansats de veure com alguns dels seus membres eren enviats a la foguera, van decidir venjar-se dels inquisidors i dels cristians.  


  

Van conèixer un metge jueu de Tembleque que els explicà que la millor manera d’acabar amb ells era agafar el cor d’un nen cristià i juntament amb una hòstia consagrada cremar-ho i llençar la pols en pous i fons on anessin a beure els cristians.

Amb enganys es van endur un nen d’uns tres o quatre anys que demanava almoina, a la porta de la catedral de Toledo, al costat de la seva mare cega.


El 31 de març de 1491 un grup d’onze jueus escenifica, en una cova, la Passió i Mort de Crist i el nen feia de Jesús, així que el fan fer carregar amb una creu, el van fuetejar i Benito Garcia de la Guardia va ser qui li va arrencar el cor. El cos el van enterrar en una vinya i com que no sabien ben bé com anava el sortilegi, van enviar a Benito amb el cor i l’hòstia a Zamora on hi havia la principal sinagoga de Castella per tal que els rabins fessin el sortilegi de la forma més encertada.

De camí va entrar a la catedral d’Àvila, potser per fer-se passar per un devot cristià, i va obrir un llibret per tal de fingir que estava resant. Un dels fidels que hi havia el temple s’adonà que del llibre sortien uns resplendors i atemorit va avisar als inquisidors.

I amb les conseqüents tortures ho confessà tot i delatà a tots els seus còmplices. Quan van arribar a la cova on va ser martiritzat el nen i al lloc on va ser enterrat no van trobar el cos.

Es diu que en no aparèixer cap cos, es una simple llegenda orquestrada per a foragitar els jueus.

Tot el grup de jueus van acabar a la foguera o amb “el garrote vil” i els veïns de la Guardia van venerar el màrtir en qualitat de sant i edificaren a l’any 1501 un santuari en la cova on fou martiritzat. La diada del sant es celebra el 25 de setembre i el 1805 el papa Pius VII va confirmar el culte dins del santoral cristià.

En aquesta cova que era abans un refugi de pastors, ara s’aixeca un santuari d’estil renaixentista que va esdevenir fins el 1836 un convent de frares trinitaris. Al llarg dels anys fou visitat per nombroses personalitats.

Consta d’una nau rectangular i quatre capelles laterals encabides sota la roca de la cova que fou ampliada artificialment. En un lateral hi ha una petita sala amb nombrosos ex-vots.

L’ermita està oberta cada dia, però es recomana abans informar-se trucant a l’ajuntament de la Guardia.

                       

 

 

 

 

 

miércoles, 4 de marzo de 2020

TROGLODITISME PROP D’ALCALÁ DEL JÚCAR. ALBACETE


TROGLODITISME PROP D’ALCALÁ DEL JÚCAR. ALBACETE
Situació:
La població d’Alcalá del Júcar es troba a 55 km d’Albacete i a 130 km de València. D’Alcalá cal agafar la carretera que du cap a Jorquera que ressegueix el curs del riu Júcar, en aquesta ruta trobarem exemplars troglodítics força interessants.

CARRETERA D’ALCALÁ DEL JÚCAR A JORQUERA
Al costat d’aquesta carretera es trobem diverses coves artificials, algunes han estat utilitzades com habitacles i d’altres s’han identificat com eremitoris que presentes tots els elements característics com les típiques fornícules excavades en la roca. 





LA RECUEJA
A 12 km d’Alcalá del Júcar trobem aquest petit nucli on veiem al costat mateix de la carretera una sèrie de cases-cova adossades als penya-segats,  sembla ser que algunes estan habitades en l’actualitat.

CALZADA DE VERGARA
Deixem a un costat el poble de Jorquera i seguim la carretera en direcció a Cubas i de seguida trobem el petit poblet de Calzada de Vergara, que està a 21 km d’Alcalá.
Aquí també veiem alguna que altra construcció que aprofita els penya-segats que ens acompanyen durant tot el trajecte. 


MALDONADO
Carretera endavant i trobem en aquest llogaret un bon reguitzell d’edificis-coves habitats.


CUBAS
Cubas es troba a 25 km d’Alcalà del Júcar i pertany al municipi de Jorquera. És una localitat, que com les anteriors, té les cases a un costat i altre de la carretera. Aquí trobem forces cases, i moltes de bastant noves, amb bona part excavada a la muntanya. L’edifici més característic és l’església que té una part sota de la roca.    



Fotos: G. Aymamí 

martes, 25 de febrero de 2020

ELS EREMITORIS RUPESTRES D’ALBOJARICO. TOBARRA (ALBACETE)


 
ELS EREMITORIS RUPESTRES D’ALBOJARICO. TOBARRA (ALBACETE)
Situació:
Des d’Hellín seguint la carretera A-30, en direcció a Albacete, en cosa d’uns  17 km trobem el trencall que du cap a Aljubé, que és una pedania de Tobarra. Al final del poble trobem una pista asfaltada que du cap a Sierra i en cosa d’un parell de quilòmetres veurem a l’esquerra una pedrera, cal seguir un camí de terra fins al peu de la pedrera i seguint i corriol cap a la dreta arribarem als eremitoris situats en la muela d’Albojarico, petit turó situat entre els poblets de Aljubé i Alboraj. 

 
Descripció:
En la part occidental del turó trobem dos eremitoris. El núm. I, és el més gran, té 26 metres de llargada, una amplada de 5 metres i el sostre oscil·la dels 2,5 als 3 metres i la porta mesura 2,50 m. S’ha obert a pic i pala, possiblement es va aprofitar alguna obertura de les antigues pedreres que podrien remuntar-se a època romana. La nau subterrània és rectangular orientada al NE. 
 
Al costat de la porta hi ha gravades quatre creus llatines, a l’interior podem veure diverses fornícules i al fons hi ha dos bancs adossats de les parets, però indubtablement el que més atrau l’atenció és un espectacular pou que comunica el fons de l’estança amb l’exterior, fou fet amb gran perfecció, té un diàmetre de 90 cm i 12 metres d’alçada, servia com a conducte de ventilació i il·luminació. A l’exterior, rodejant el pou s’efectua un reguerot per tal d’impedir que entrés l’aigua. Aquesta nau seria emprada com a lloc religiós o temple.  



A uns 8 metres, a la dreta hi ha l’entrada núm. II. Aquesta estança és força més petita, té 4 per 3 metres. Es creu que va ser una dependència de serveis de l’anterior.  

                                                                  Fotos: G. Aymamí
L’eremitori núm. 3 es troba en el vessant meridional del turó a uns 100 metres dels anteriors. La nau es dividida per una mena de peanya, també té un pou vertical d’uns 5 metres que sembla ser era l’accés a una dissimulada sitja per guardar el gra, així que aquesta nau seria utilitzada com a rebost o dipòsit.
Es tracta d’un conjunt rupestre d’època mossàrab dels segles IV al segle VIII.    

jueves, 13 de febrero de 2020

LES COVES D’ALCALÀ DEL JÚCAR. ALBACETE


 
LES COVES D’ALCALÀ DEL JÚCAR. ALBACETE 
Situació:
El poble d’Alcalà del Júcar es situat a uns 55 km d’Albacete i a uns 130 km de València. Es troba dins de la comarca de la Manchuela i a l’any 1982 va ser declarat, per Reial Decret, Conjunt Històric-Artístic. El poble és molt pintoresc, tot són carrers i carrerons estrets que van des de dalt del castell fins el riu, a l’interior de la població no hi poden accedir els vehicles, gaudeix d’un patrimoni arquitectònic molt interessant.

LES COVES DEL POBLE
Descripció:
Des del denominat Pont Romà, que no és d’origen romà, sinó medieval, que creua el riu Júcar, ja podem veure, sota del castell, alguna casa habitada excavada en la roca. Si donem un tomb pel poble en veurem moltes més. En un extrem de la vila, en la part baixa, entre la carretera d’accés i el riu hi ha un barri, on en l’actualitat no hi viu ningú, on gairebé totes les cases estan excavades en la roca, sort que no estan habitades, perquè pocs dies abans de la nostra estada, suposo que en el decurs d’una tempesta van caure diverses roques destruint algunes edificacions. Una de les pedres de grans dimensions va arribar a tocar un carrer on si hi ha cases habitades.


El 2016 una gran roca caiguda va sepultar unes 10 cases destinades a segones residencies i a l’any 2017 un despreniment va ensorrar una casa, on en aquell moment no hi vivia ningú, causant un gran ensurt.  

Despreniments
A l’any 1803 una cora caiguda des de la part de dalt del castell va destruir 30 cases causant la mort de 27 persones.
Fa molts anys, més de vint, uns despreniments similars van causar algunes víctimes. Al llarg de la carretera també hi ha un bon reguitzell d’habitacles troglodítics.   

LA CASA-COVA DEL CASTELL  
El castell s’alça sobre un turó dominant el poble i la vall, i és el primer que atrau l’atenció del visitant. L’imponent torre de defensa fou bastida els segles XII i XIII en l’època dels almohades. 
Desprès d’efectuar la visita a la fortalesa, per unes escales davallem cap a una casa-cova oberta per a la visita.


En un rètol sens explica que gairebé totes les coves d’Alcalà són artificials, excavades a base de pic i pala aprofitant que la roca és propicia i fàcil de treballar. La temperatura a l’interior és constant durant tot l’any de 17 a 20 graus. Al fons de les coves es guardava el bestiar.


La visita esdevé força interessant ja que anem recorrent diverses habitacions on hi ha els mobles antics i els diversos atuells emprats pels antics habitants.

 
COVES DEL DUENDE I MASAGÓ
Aquestes coves no estan gaire lluny de l’església i arribar-hi no costa gens ja que estan profusament indicades.
L’entrada és per la cova de Masagó, que està més amunt, primerament trobem unes sales, un llarg passadís, desprès més sales i finalment per un passadís molt llarg que davalla arribem a la segona cova, la del Duende, que és on es troba la sortida. Cal dir que tot està picat a mà, el temps que deurien esmerçar en aquest afer és incalculable.
Pel camí hem travessat la muntanya, ja que el túnel arriba fins a l’altre costat del poble, podem veure per les finestres la hoz del Júcar.


Són d’origen almohade i s’han conservat intactes durant molts segles. Cal destacar el celler on s’elaborava el vi on hi ha elements del tractament del raïm i també podem veure a l’interior de la primera cova una magnífica col·lecció de fòssils i una gran mostra de numismàtica que es remunta fins a l’època de Felip Vè. 


                                                              Fotografia de l'any 1940

Les coves són obertes cada dia, matí i tarda i la visita costa 3 euros amb una consumició inclosa, ja que a dins, a mig camí, hi trobarem fins i tot un bar. 

COVES DEL DIABLO I GARADÉN
Aquestes coves també estan dins de la població i tanmateix estan molt ben indicades.
L’entrada és per la cova del Diablo, anomenada així perquè el seu propietari, Juan José Martínez és conegut amb aquest renom. Durant la visita anem trobant sales, un llarg passadís i més sales fins arribar al punt on hi ha el bar, un restaurant i espais per descansar. Des d’aquí per uns graons es superen cinc nivells per tal d’arribar a la segona cova, la del rei Garadén, on trobem més sales i uns quants colomars. Hem tornat a travessar la muntanya, des d’aquí, per un gran mirador, veiem el riu Júcar a sota nostre.



Llegim que la construcció d’aquestes coves començà el 1905 per ser emprades com a corrals, colomars i per guardar-hi estris del camp i atuells diversos. Amb els anys les coves es van anar ampliant.
S’explica que la cova del rei Garadén rep el nom d’un rei musulmà de la zona, sembla ser del segle XIII, que dominava el castell i que des de la cova vigilava el camí que duia des de la zona de la Manxa cap a Llevant i aquí tenia instal·lada una duana. Amb la reconquesta la cova es transformà en uns gran colomars 



El retorn es fa pel mateix lloc.
Les coves són obertes cada dia, matí i tarda i la visita costa 3 euros amb una consumició inclosa.

                             Obertutes de les coves des del riu-     Fotos G. Aymamí