miércoles, 30 de noviembre de 2016

COVES DE CORRO. CORRO (ÀLABA)




 
Fotos: G. Aymamí
 Cova núm 1


 
Cova núm. 2
 
Dibuixos extrets del llibre "Eremitorios rupestres altomedievales: El alto vall del Ebro" (1989)
 
LES COVES DE CORRO. CORRO (ÀLABA)
 
També conegudes com a Coves dels Moros. Es troben a uns 2 km abans d'arribar al poble venint de Valdegobía, son visibles des de la carretera.
Son dues coves artificials, la núm 1 té amb dues portes i a l'interior hi ha diverses tombes, de diferent tipologia, excavades al terra. Hom creu que aquesta, en un cert moment hauria tingut un ús religiós, ja que un escrit de 1875 comenta que "Corro tiene una ermita, llamada Casa de los Moros, y también sepulcros abiertos en la peña" y també es diu que "en la cueva de los Moros, abierta en la peña, estuvo la ermita de San Juan y a su lado un edificio conocido como Casa de los Moros".  
La segona cova, que està a tocar, també té diverses tombes excavades, l'entrada és força gran i tenia una porta de fusta. 
Per l'aspecte de les cavitats i les tombes es situa el seu origen en època altmedieval. En una sepultura es van trobnar restres que analitzats pel mètode C-14 van donar com a resultat la data de 620 dC (+/-90).  
En ambdues cavitats s'observen modificacions efectuades al segle passat ja que un venedor ambulant les va utilitzar com habitacle.  
 


lunes, 28 de noviembre de 2016

PRESENTACIÓ


 

La intenció d’aquest modest blog és el de publicar i donar a conèixer tot un reguitzell de coves i balmes que van ser utilitzades per l’home des d’època històrica, ja que crec que el món de la prehistòria correspon a un altre apartat.
No es tracta de fer una relació exhaustiva sinó de publicar aquelles cavitats que he pogut visitar.

Habitació

En aquest blog trobaren coves emprades com habitació, ja que durant mil·lenis l’home prehistòric va utilitzar les cavernes naturals com a refugi, tant com a recer del rigorós clima de la segona part del Würm, que fou la darrera glaciació, com per ser un lloc de fàcil defensa davant de feres i altres perills.
Va ser durant el Neolític en que l’home a través del conreu i la domesticació d’algunes espècies d’animals va obtenir aliment, en conseqüència s’abandonà la vida itinerant perseguint la cacera i l’abric que oferien les cavitats, pasant a tenir un hàbitat estable en poblats a l’aire lliure, d’aquesta manera va nèixer l’urbanisme.
Més endavant, ja en època històrica s’abandonen les cavitats com a lloc per viure, ja que resultaven poc aptes i inhòspites, no obstant ocasionalment, en èpoques de turbulències històriques -sobretot en temps de la reconquesta- o de grans penúries econòmiques, l’home tornà a ocupar coves i balmes sense intenció però, de fer-hi un hàbitat estable, encara que, l’ocupació de moltes d’aquestes cavitats ha estat força perllongada arribant fins ben entrat el segle XX i en alguns casos fins a l’actualitat.

Santuaris

També trobem veritables santuaris ja que les coves s’associen tanmateix, de forma molt estreta, amb tota mena de ritus, sobretot de tipus religiós.
Amb l’arribada del cristianisme, les coves, a més a més de ser un dels primers llocs de congregació, segueixen sent un indret misteriós i de caràcter pagà que havia de santificar i això ajuda a explicar les nombroses referències que es produeixen els segles XV-XVI sobre les llegendes prodigioses de les marededéus trobades moltes de les quals es produeixen en coves, desprès, generalment al mateix indret de la troballa, es bastí una ermita o santuari, que, en molts casos, sense abandonar-se el culte, ha arribat fins als nostres dies.
Tanmateix, molts indrets de les nostres muntanyes foren escollits pels eremites com a lloc de culte, són generalment llocs solitaris, apartats de les vies de comunicació, i en més d’una ocasió se’n serveixen de les coves per a bastir-hi, un rústec oratori que en més d’una ocasió es converteix en una esplèndida ermita.

Cledes pel bestiar

Encara que possiblement les coves emprades per a recer del bestiar siguin la manifestació troglodítica que més abunda per les nostres muntanyes ja que els pastors han aprofitat des d’antic les coves i balmes per guardar-hi el bestiar, per això calia tancar l’entrada, generalment amb un mur de pedra seca, deixant una part oberta, a manera de porta, que es barrava amb troncs travessers. Les coves utilitzades com habitacle, una vegada abandonades, també s’empraven per arrecerar el bestiar.
Encara avui dia moltes cavitats segueixen complint aquest funció.

Refugis, aixoplucs i amagatalls

Des de sempre l’home fa, o ha fet servir les coves com a lloc per protegir-se de les inclemències del temps, com és el cas dels pastors, carboners, llenyataires o excursionistes o com a refugi en moments bèl·lics, òbviament en la darrera maltempsada de 1936-39 moltes persones cercaren el refugi que els oferien les coves, per la qual cosa, de ben segur, deuen d’haver-hi moltes cavitats de les que no es tenen notícies escrites o en tot cas aquestes són molt escadusseres i d’àmbit local. Tanmateix moltes cavitats foren utilitzades com amagatalls per bandolers i malfactors.
I també n’hi ha que han estat utilitzades com a magatzem, sobretot per guardar-hi eines del camp.

 

  

 

 

 

 

EREMITORI RUPESTRE DE PINEDO. PINEDO (ÀLABA)



Fotos G. Aymamí

Dibuiz idealitzant la vida en l'eremitori

Dibuix extret del llibre " Eremitorios rupestres altomedievales; el alto valle del Ebro" (1989)
 
 
EREMITORI RUPESTRE DE PINEDO. PINEDO (ÀLABA)
 
Està situat en la Penya de Santiago, per la qual cosa també se la coneix com Cova de Santiago que és l'advocació que va rebre en dedicar-se com a ermita. Es pot observar abans d'arribar al poble on s'arriba per una pista desprès de caminar uns cinc minuts.
En aquesta cova artificial es poden distinguir tres sectors,  El més oriental, que és el més alt, és de planta quadrangular, El sector intermedi, que és el més gran, té la coberta en forma de cúpula i el darrer sector, el de l'oest, té l'accés des de l'exterior. Hom creu, per les senyals de bigues existents, que a la part del davant hi havia un porxo cobert cosa que augmentaria la capacitat d'habitació del conjunt.
A la part del damunt de la roca i en una balma que és a tocar hi ha excavades tombes antropomorfes. 
 

domingo, 27 de noviembre de 2016

ESGLESIA RUPESTRE DE SAN MARTÍN. VILLARÉN DE VALDIVIA. (PALENCIA)




 
Fotos G. Aymamí
Dibuix extret del llibre " Iglesias rupestres: Olleros de Pisuerga y otras de su entorno" (20115)
 
ESGLÉSIA RUPESTRE DE SAN MARTÍN. VILLARÉN DE VALDIVIA. PALENCIA
 
Es troba al costat mateix del poble.
Durant molts anys havia estat utilitzada com a magatzem d'eines del camp i per a recer de bestiar.
Es tracta d'una església de dues naus separades per un pilar, a les capçaleres hi ha dos esquemàtics absis. En mig d'una de les naus hi ha una tomba antropomorfa excavada a terra.
Es conserva una inscripció consagratòria que s'ha identificat com: ERA ¿DCCCV? IN HONORE S C MARTINI que primerament s'atribuia a l'any 767, més tard el 1067 i  recents investigacions la col·loquen en l'any 587, tot i així, sembla ser que l'església pot datar de mitjans del segle XI.   

En el proper poble de Pomar de Valdivia hi havia l'església coneguda com "Ermita Peña o Virgen Soterraña" que desprès de la Guerra Civil va ser producte d'una demolició per les mateixes causes que hem explicar en l'església de San Pelayo.

jueves, 24 de noviembre de 2016

ESGLESIA RUPESTRE DE LOS SANTOS JUSTO Y PASTOR. OLLEROS DE PISUERGA (PALENCIA)






Fotos G. Aymamí

Dibuixos extrets del llibre "Iglesias Rupestres: Olleros de Pisuerga y otras de su entorno" (2015)
 
ESGLÉSIA RUPESTRE DE LOS SANTOS JUSTO Y PASTOR. OLLEROS DE PISUERGA (PALENCIA)
 
 
Es troba als afores del poble, a tocar del nucli urbà.
Es tracta d'una de les joies del trogloditisme. L'església consta de dues naus, amb volta, amb els corresponents absis. A un costat hi ha la sagristia, que és la part més antiga ja que fou excavada el segle VIII, també veiem el primitiu altar, que és una ara molítica i el baptisteri amb la pica baptismal.
Com que el temple encara manté el culte per això s'ha conservat tan bé. A tocar hi ha alguna tomba antropomorfa i al davant, en un turonet, s'aixeca una torre de pedra del segle XVII i a sota hi ha una petita cova.
Aquesta església es pot visitar. Es cas d'estar tancada cal dirigir-se al bar que hi ha a la carretera a l'entrada del poble.
 

 
 




martes, 22 de noviembre de 2016

ERMITA RUPESTRE DE SAN PELAYO, VILLACIBIO (PALENCIA)

 
 Fotos G. Aymamí
                                   
         Extret del llibre " Iglesias rupestres: Olleros de Pisuerga y otras de su entorno" (2015) 
 
ERMITA RUPESTRE DE SAN PELAYO, Villacibio (Palencia)
 
Es troba en un turonet a uns 500 metres de la població.
Apareix mencionada en una escriptura de cessió de bens que "doña" Urraca signa el 1155.
Consta d'una petita nau-capella orientada d'est a oest, al costat hi ha el presbiteri i l'absis esta separat per una arcada doble.
Tot i que hi ha una reixa a la porta es pot veuer ben bé l'interior.
A prop, en la població de la Rebolleda (Burgos) hi havia una altre església rupestre, però fa uns 50 anys que va ser destruida, mitjançant una voladura i demolició posterior, en aplicació a la lley de "vagos y maleantes" per tal d'evitar que s'hi amagessin persones "transhumants i nómades". 


 

ESGLESIA RUPESTRE DE SAN VICENTE , CERVERA DE PISUERGA (PALENCIA)



Fotos G. Aymamí




Dibuix extret del llibre "Iglesias rupestres: Olleros de Pisuerga y otras de su entorno" (2015)   

ESGLESIA RUPESTRE DE SAN VICENTE, Cervera de Pisuerga (Palencia)

Es troba molt a prop de la població, camí de Vado. El camí esta ben senyalitzat i s'hi pot arribar amb vehicle fins al davant mateix.
També coneguda com a Cova dels Moros.
Consta d'una petita nau en forma de "L" amb un sol àbsis, un petit presbiteri i una sagristia adossada al costa nord. Al davant hi ha la necròpolis excavda en la roca.
És d'origen alt-medieval, possiblemet del segle XII.