Les canoneres
LES CANONERES I L’EREMITORI DE MONZÓN (OSCA-
HUESCA)
Situació:En finalitzar la visita al castell de Monzón, vam veure que en vessant sud-est del turó on hi ha la fortalesa s’obren unes coves en la roca de la cinglera.
Així seguint el camí que du cap a les restes de l’església de San Juan, construïda per ordre del rei Sancho Ramírez desprès d’haver conquerit el castell el dia de Sant Joan de l’any 1089 i que en 1149 passà a mans de l’Ordre del Temple. D’aquesta església només en resta la planta. Ens acostem a un parell de forats denominats les Canoneres.
Planta de l'església de S Juan
LES
CANONERES
Breu història:Durant la guerra de la independència hi havia al castell una guarnició de 100 soldats francesos que va aguantar l’assetjament de la Divisió Navarra d’Espoz i Mina durant cinc mesos. Durant aquesta època el castell ja disposava d’una sèrie de galeries i passadissos subterranis.
Un rètol ens explica, entre altres, que les tropes espanyoles van utilitzar la tècnica de la guerra de mines o galeries subterrànies per intentar acostar-se fins la base de la muralla i poder fer la voladura amb cargues de pólvora, però les contramines dels francesos ho van impedir. Els setiats van emprar antigues galeries i van excavar-ne de noves.
Els que veiem ara foren excavats durant la guerra civil (1936-1939), eren punts d’artilleria que controlaven l’estratègic pas del riu Cinca, formaven part de la línia de fortificacions bastida per l’exèrcit republicà que anava des del Pirineu fins a Gandesa.
Així aprofitant les galeries existents s’instal·laren quatre peces d’artilleria de 105 mm, dues amb front sud per creuar foc amb les de Binaced i dues amb front nord per creuar-lo amb les de Fonz. Tanmateix dalt del castell s’instal·là un canó automàtic de 20 mm per defensar la ciutat dels atacs aeris.
Sembla se que aquestes galeries comuniquen amb les que van construir els francesos, però estan tapiades.
Situació:
En la mateixa cinglera, molt a prop dels anteriors.
Notes:
Es tracta d’un recinte excavat en la roca que consta de dues estances. En el segon habitacle hi ha un banc excavat a la paret i dues petites finestres. Possiblement en una habitació hi hauria l’altar i en l’altra la vivenda de l’eremita. Tot i això es disposa de molt poca informació i també desconec el nom de l’eremitori.
Fotos G. Aymamí