martes, 25 de febrero de 2020

ELS EREMITORIS RUPESTRES D’ALBOJARICO. TOBARRA (ALBACETE)


 
ELS EREMITORIS RUPESTRES D’ALBOJARICO. TOBARRA (ALBACETE)
Situació:
Des d’Hellín seguint la carretera A-30, en direcció a Albacete, en cosa d’uns  17 km trobem el trencall que du cap a Aljubé, que és una pedania de Tobarra. Al final del poble trobem una pista asfaltada que du cap a Sierra i en cosa d’un parell de quilòmetres veurem a l’esquerra una pedrera, cal seguir un camí de terra fins al peu de la pedrera i seguint i corriol cap a la dreta arribarem als eremitoris situats en la muela d’Albojarico, petit turó situat entre els poblets de Aljubé i Alboraj. 

 
Descripció:
En la part occidental del turó trobem dos eremitoris. El núm. I, és el més gran, té 26 metres de llargada, una amplada de 5 metres i el sostre oscil·la dels 2,5 als 3 metres i la porta mesura 2,50 m. S’ha obert a pic i pala, possiblement es va aprofitar alguna obertura de les antigues pedreres que podrien remuntar-se a època romana. La nau subterrània és rectangular orientada al NE. 
 
Al costat de la porta hi ha gravades quatre creus llatines, a l’interior podem veure diverses fornícules i al fons hi ha dos bancs adossats de les parets, però indubtablement el que més atrau l’atenció és un espectacular pou que comunica el fons de l’estança amb l’exterior, fou fet amb gran perfecció, té un diàmetre de 90 cm i 12 metres d’alçada, servia com a conducte de ventilació i il·luminació. A l’exterior, rodejant el pou s’efectua un reguerot per tal d’impedir que entrés l’aigua. Aquesta nau seria emprada com a lloc religiós o temple.  



A uns 8 metres, a la dreta hi ha l’entrada núm. II. Aquesta estança és força més petita, té 4 per 3 metres. Es creu que va ser una dependència de serveis de l’anterior.  

                                                                  Fotos: G. Aymamí
L’eremitori núm. 3 es troba en el vessant meridional del turó a uns 100 metres dels anteriors. La nau es dividida per una mena de peanya, també té un pou vertical d’uns 5 metres que sembla ser era l’accés a una dissimulada sitja per guardar el gra, així que aquesta nau seria utilitzada com a rebost o dipòsit.
Es tracta d’un conjunt rupestre d’època mossàrab dels segles IV al segle VIII.    

jueves, 13 de febrero de 2020

LES COVES D’ALCALÀ DEL JÚCAR. ALBACETE


 
LES COVES D’ALCALÀ DEL JÚCAR. ALBACETE 
Situació:
El poble d’Alcalà del Júcar es situat a uns 55 km d’Albacete i a uns 130 km de València. Es troba dins de la comarca de la Manchuela i a l’any 1982 va ser declarat, per Reial Decret, Conjunt Històric-Artístic. El poble és molt pintoresc, tot són carrers i carrerons estrets que van des de dalt del castell fins el riu, a l’interior de la població no hi poden accedir els vehicles, gaudeix d’un patrimoni arquitectònic molt interessant.

LES COVES DEL POBLE
Descripció:
Des del denominat Pont Romà, que no és d’origen romà, sinó medieval, que creua el riu Júcar, ja podem veure, sota del castell, alguna casa habitada excavada en la roca. Si donem un tomb pel poble en veurem moltes més. En un extrem de la vila, en la part baixa, entre la carretera d’accés i el riu hi ha un barri, on en l’actualitat no hi viu ningú, on gairebé totes les cases estan excavades en la roca, sort que no estan habitades, perquè pocs dies abans de la nostra estada, suposo que en el decurs d’una tempesta van caure diverses roques destruint algunes edificacions. Una de les pedres de grans dimensions va arribar a tocar un carrer on si hi ha cases habitades.


El 2016 una gran roca caiguda va sepultar unes 10 cases destinades a segones residencies i a l’any 2017 un despreniment va ensorrar una casa, on en aquell moment no hi vivia ningú, causant un gran ensurt.  

Despreniments
A l’any 1803 una cora caiguda des de la part de dalt del castell va destruir 30 cases causant la mort de 27 persones.
Fa molts anys, més de vint, uns despreniments similars van causar algunes víctimes. Al llarg de la carretera també hi ha un bon reguitzell d’habitacles troglodítics.   

LA CASA-COVA DEL CASTELL  
El castell s’alça sobre un turó dominant el poble i la vall, i és el primer que atrau l’atenció del visitant. L’imponent torre de defensa fou bastida els segles XII i XIII en l’època dels almohades. 
Desprès d’efectuar la visita a la fortalesa, per unes escales davallem cap a una casa-cova oberta per a la visita.


En un rètol sens explica que gairebé totes les coves d’Alcalà són artificials, excavades a base de pic i pala aprofitant que la roca és propicia i fàcil de treballar. La temperatura a l’interior és constant durant tot l’any de 17 a 20 graus. Al fons de les coves es guardava el bestiar.


La visita esdevé força interessant ja que anem recorrent diverses habitacions on hi ha els mobles antics i els diversos atuells emprats pels antics habitants.

 
COVES DEL DUENDE I MASAGÓ
Aquestes coves no estan gaire lluny de l’església i arribar-hi no costa gens ja que estan profusament indicades.
L’entrada és per la cova de Masagó, que està més amunt, primerament trobem unes sales, un llarg passadís, desprès més sales i finalment per un passadís molt llarg que davalla arribem a la segona cova, la del Duende, que és on es troba la sortida. Cal dir que tot està picat a mà, el temps que deurien esmerçar en aquest afer és incalculable.
Pel camí hem travessat la muntanya, ja que el túnel arriba fins a l’altre costat del poble, podem veure per les finestres la hoz del Júcar.


Són d’origen almohade i s’han conservat intactes durant molts segles. Cal destacar el celler on s’elaborava el vi on hi ha elements del tractament del raïm i també podem veure a l’interior de la primera cova una magnífica col·lecció de fòssils i una gran mostra de numismàtica que es remunta fins a l’època de Felip Vè. 


                                                              Fotografia de l'any 1940

Les coves són obertes cada dia, matí i tarda i la visita costa 3 euros amb una consumició inclosa, ja que a dins, a mig camí, hi trobarem fins i tot un bar. 

COVES DEL DIABLO I GARADÉN
Aquestes coves també estan dins de la població i tanmateix estan molt ben indicades.
L’entrada és per la cova del Diablo, anomenada així perquè el seu propietari, Juan José Martínez és conegut amb aquest renom. Durant la visita anem trobant sales, un llarg passadís i més sales fins arribar al punt on hi ha el bar, un restaurant i espais per descansar. Des d’aquí per uns graons es superen cinc nivells per tal d’arribar a la segona cova, la del rei Garadén, on trobem més sales i uns quants colomars. Hem tornat a travessar la muntanya, des d’aquí, per un gran mirador, veiem el riu Júcar a sota nostre.



Llegim que la construcció d’aquestes coves començà el 1905 per ser emprades com a corrals, colomars i per guardar-hi estris del camp i atuells diversos. Amb els anys les coves es van anar ampliant.
S’explica que la cova del rei Garadén rep el nom d’un rei musulmà de la zona, sembla ser del segle XIII, que dominava el castell i que des de la cova vigilava el camí que duia des de la zona de la Manxa cap a Llevant i aquí tenia instal·lada una duana. Amb la reconquesta la cova es transformà en uns gran colomars 



El retorn es fa pel mateix lloc.
Les coves són obertes cada dia, matí i tarda i la visita costa 3 euros amb una consumició inclosa.

                             Obertutes de les coves des del riu-     Fotos G. Aymamí

lunes, 3 de febrero de 2020

PRIORAT DE CARLUC. CÉRESTE (FRANÇA)


Absis de la capella de Notre-Dame
 
PRIORAT DE CARLUC. CÉRESTE (FRANÇA)
Situació:
La petita població de Céreste es troba a uns 50 km a l’est de Cavaillon, localitat situada a tocar d’Avinyó, s’hi arriba seguint la carretera D900, abans d’arribar a la vila de Céreste trobem a l’esquerra la senyalització cap a Carluc.


                                                       Capella de Notre-Dame
Descripció:
El primer que veiem és la capella de Notre-Dame, molt ben conservada, i desprès una galeria parcialment excavada en la roca, que feia les funcions funeràries, encara podem veure diverses tombes excavades en la roca.
La capella de Sant Joan està enrunada i gairebé a tocar hi ha algunes coves, en una d’elles hom creu hi hagué l’església de Sant Pere.    
 

                                                         Galeria amb tombes
Breus notes històriques:
La capella de Notre-Dame consta d’una sola nau amb absis, data del segle XII i ha estat restaurada en diverses ocasions. En un document referent a una donació es fa esment d’aquest monestir a l’any 1011. Durant el segle XI rep diverses donacions i en l’època del papa Gelasi II (1118-1119) es posà sota els dominis del monestir de Montmajour. 

 

Va arribar a ser un monestir important, en el segle XIV es convertí en priorat, deuria de ser un lloc molt concorregut ja que es trobava bastant a prop de la Via Domitia, - important calçada romana que anava des dels Alps vins a enllaçar amb la Via Augusta. Amb una activitat monàstica molt limitada arribà fins a la Revolució en que passà a mans particulars i es van perdre bona part de les seves estructures.




Del costat nord surt una galeria parcialment excavada en la roca, antigament estava coberta i a cada costat hi havia una sèrie de columnes, aquesta galeria, que tenia funcions funeràries, va davallant i en el seu tram final està completament excavada en la roca i du cap a la capella de Sant Joan.   

Fotos G. Aymamí