COVES DELS MONTGONS. TARRAGONA (TARRAGONÈS)

Aspecte desolador de l'església de Sant Julià

 

COVES DELS MONTGONS. TARRAGONA (TARRAGONÈS)

Situació:

De Constantí cal seguir la carretera TV-7211 en direcció a Tarragona, en entrar al polígon industrial Riu Clar, la carretera es denomina T-721, en arribar a una corba molt marcada, enfront del carrer Mercuri, trobem a la dreta l’entrada a una central elèctrica, d’aquí cal seguir la pista que voreja la tanca per l’esquerra, de seguida es torna camí de terra i en cosa d’uns 5 minuts de camí a peu, des de la carretera, veiem a l’esquerra els murs de l’església de sant Julià. Cal anar cap a la part de davant de l’edifici i ja veiem a un costat, les coves en un petit cingle.      

                                                         Coves troglodites
Descripció: Es tracta de dues cavitats, situades una al costat de l’altre, que conjuntament mesuren uns 10 metres de façana per uns dos metres de fondària. Al davant i al costat estan tancades per parets de pedra i com a nota curiosa, també estan unides per l’interior mitjançant una galeria artificial d’uns 16 metres de llargada, menys d’un metre d’alçada i uns 80 cm d’amplada. 
  



 

Galeria artificial

Fotos: G. Aymamí (2018)

  
Breus notes històriques: Ens trobem al davant d’un poble abandonat, que es començà a despoblar a mitjans del segle XVI, del qual en queden molts pocs vestigis, un d’ells és l’església de sant Julià, que tenia les funcions de parròquia. és mencionada ja al segle XV, tot i que es creu, per la seva estructura, que pot remuntar-se la seva edificació a finals del segle XIII.
En l’actualitat presenta un aspecte força desolador, amb l’interior tot trencat i cremat, durant un temps havia estat emprat com habitatge. També trobem, en l’esplana d’un petit turó proper, alguns murs del que havia estat una fortalesa de planta rectangular, que per l’aparell constructiu es data sobre l’any 1000.
En aquest despoblat, ja esmentat en una escriptura de donació de l’any 1149, cal destacar aquestes coves, que juntament amb altres habitatges constituïen el poble, tot i que posteriorment van ser utilitzades per guardar-hi bestiar menut.                              

Bibliografia: Catalunya Romànica, vol XXI. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 1995

 



Topografia extreta de: cavitatsdecatalunya.blogspot.com