CONJUNT TROGLODÍTIC DE LA COVA SALIELLAS. L’ERMITA I L’EREMITORI DE SAN ÚRBEZ. CERÉSOLA (OSCA-HUESCA)

 

Ermita de Sant Úrbez

Situació:

Des del port de Montrepós, situat en la carretera N-330/A-23 d’Osca a Sabiñánigo, una vegada s’ha acabat el port cal seguir el vial de la dreta que du cap a Boltaña per la A-1604, que va paral·lel al riu Guarga, entre els km 15 i 16 surt a l’esquerra un trencall senyalitzat que du cap a Cerésola. La segona corba que trobem, que és cap a la dreta, hi ha un petit lloc per poder aparcar, enfront veiem un rètol informatiu i un ample camí que en menys de cent metres ens deixa a la cova.

Descripció:

L’ermita:

A la part esquerra de la balma es troba l’ermita. A l’entrada figura escrit l’any 1889, que és la data que es construí. En la paret lateral trobem una finestra amb aquesta data gravada i en els laterals trobem escrit, en el de l’esquerra, SAN JVSTO CDVE i en el de la dreta SAN PASTOR 1676.    

A la paret, al costat de la porta, hi ha una llosa amb la inscripció “ESTA ERMITA LA IZO AZER MANUEL GRASA SIENDO CURA DE GILUEEN PROPIEDAD DE LORENZO GRASA I CASTAN, SANURBEZ ORA PRO NOBIS AÑO DE 1889”.

L’edifici és força petit, a l’interior hi ha uns bancs, tapats amb plàstics per tal d’evitar que s’empolsin, i l’altar amb un imatge de San Úrbez de terra- cuita abillat de pastor, als seus peus hi té un gos i dues ovelles. A més a més hi altres talles de fusta i forces flors, senyal de que hi ha algú que de quan en quan s’acosta a l’ermita. Antigament hi havia les imatges dels sants Just i Pastor i un Sant Crist que està depositat en el museu de Artes Populares del Serrablo, en Puente de Sabiñánigo.

La llegenda diu que sant Úrbez va néixer a Bur5deus a l’any 802, habità durant un temps en una cova de la vall d’Añisclo – cova de Sant Úrbez – i va morir en aquesta cova de Saliellas, en cara que tot apunta que va abandonar aquesta caverna, marxà cap a San Martín de la Bal d’Onsera i després ocupà la cova Ayral al davant de l’actual monestir de San Úrbez de Nocito, quan ja tenia cent anys d’edat i mancat de forces va acabar la seva vida el 15 de desembre de l’any 802, en l’ermita de la Mare de Déu, situada al pla de la Peña del Santo. 

  

Sant Úrbez fou pastor, eremita i benefactor de la pluja. El 15 de desembre, diada del dant, té lloc l’aplec. En l’actualitat es fa el diumenge més proper.

L’eremitori:

Enmig de la balma hi ha una pedra buidada que actua com a pica que recull l’aigua dels degotalls del sostre i de les parets. De la part frontal de la balma també cau aigua, convertint-se després de pluges en una bona cascada.

A l’altre costat de la balma hi ha una construcció que possiblement fos el primitiu eremitori, sembla que del segle XVII. En la finestra hi ha una creu incisa, també es va trobar una llosa amb la inscripció SAN VRBEZ ORA PRONOBIS.

Amb posterioritat aquest edifici s’utilitzà com a corral i habitacle dels pastors, de manera que el bestiar estava a la part de baix i els pastors dormien enlairats en unes lliteres, així es beneficiaven del calor que proporcionaven els animals. Encara es poden veure aquestes lliteres de fusta així com la part destinada a corral i les menjadores del bestiar. A la part superior hi ha unes arneres.

Uns estudis minuciosos han destacat l’existència de multitud de “graffitis” fets pels pastors que hi passaven els llargs hiverns, datats entre 1910 i 1944, situats en la part superior que no és accessible.

Fotos G. Aymamí

Topografia extreta del llibre: Santuarios rupestres del Alto Aragón. José Mª Fuixench Naval (2000)