SANT SALVADOR DE LA BALMA. PONTONS (ALT PENEDÈS)

Església parroquial de Santa Magdalena

 

SANT SALVADOR DE LA BALMA. PONTONS (ALT PENEDÈS)

Situació:
Tot i que es pot aproximar en cotxe fins molt a prop, recomano efectuar a
peu la següent ruta que és força bonica, per això comencem a caminar des
de la part alta del poble on està l’església parroquial de Santa Magdalena.
Al darrera de l’església trobem una pista que seguim cap a l’esquerra, passant, en cosa d’uns cinc minuts, pel costat d’una masia.
En 20 minuts la pista retomba a l’alçada de la font i la bassa-safareix del Sobal de Baix, avui abandonada, en aquest punt deixem la pista i girem cap a la dreta, seguint un ample camí que discorre pel marge dret del torrent de Sobals, que aquí canvia de nom i passa a denominar-se torrent de la Gralla.
En 5 minuts més i deixem l’ample camí que davalla, seguim el trencall de l’esquerra que desprès de  travessar el torrent, s’enfila pel bosc convertit en un bonic corriol.
Portem 35 minuts de camí i el corriol passa sempre a frec del cingle, a la dreta veiem un penyal on sempre sol onejar-hi una senyera, a baix podem veure la casa de colònies de Penyafort que ocupa el que fou antic molí de Baix, que ja trobem documentat en el segle XVIII.
Una mica més enllà trobem una trifurcació de camins, cal seguir sempre el que està més a prop de la cinglera. El camí passa entre vells murs d’antigues feixes de conreu, seguim arran del cingle.

                                                 Boca d'accés de l'avenc del Ral

Als 52 minuts de camí, al costat del sender hi ha la boca de l’avenc del Ral que comunica amb una cavitat que hi ha a tocar l’ermita de sant Salvador que podem llucar a sota la cinglera. Seguim el camí que a pocs metres davalla cap a la dreta.
I en 55 minuts estem a Sant Salvador de la Balma (700 m).
Descripció:
A grans trets podríem dir que està adossada en l’interior d’una balma i que aprofita la roca com a absis. De la porta de mig punt dovellada, situada a la façana nord, han desaparegut els graons d’accés i per aquest motiu queda un xic enlairada.

La planta és quasi quadrada i a l’interior hi ha arcades de punt
d’ametlla i una finestra d’espitllera. Al sostre, de volta de canó, es
conserva, curiosament, l’empremta de l’encanyissat del xindri, que era la carcassa provisional de fusta que servia per rebre les dovelles
en la construcció d’una volta. L’altar era situat al fons de la balma.
A uns metres hi ha una esberla en la roca que fou emprada
com habitatge complementari de l’ermita, en la qual es pot observa una fornícula i altres mostres d’aprofitament. Al fons d’aquesta
cova es troba una comunicació amb la part superior del cingle per
mitjà de l’anomenat avenc del Ral.

Encara es pot veure un pany de la muralla, amb els encaixos de
la porta, que tancava aquest petit clos, que juntament amb el difícil
accés, convertia aquest lloc en un indret gairebé estratègic.

Breus notes històriques:
Tot i que la petita cova que hem comentat ens evoca a l’existència d’un eremitori possiblement pretèrit a l’edifici, com a dates més representatives de la capella cal citar:
—L’any 1319 en que surt esmentada per primera vegada.
—El 1508 queda consignada en una visita pastoral.
—A la meitat del segle XVIII es concedeix permís per captar a la
rodalia per al sosteniment del temple, ja que tenia pocs feligresos.
—El 1.777 consta que la capella era dels pares bernats del castell de Pontons.

Fotos G. Aymamí

Ja sia catalogada com a romànica per alguns estudiosos o bé situada en temps menys tardans, fent cas de les referències documentals, per d’altres, Sant Salvador constitueix un exemplar únic al Penedès.
Bibliografia:
AYMAMÍ DOMINGO, Gener (1992) Pinzellades de l’Alt Penedès. Llibre de Motxilla. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona
AYMAMÍ DOMINGO, Gener (2003) D’excursió per les coves de Catalunya. La Butxaca de Muntanya. Barcelona.
AYMAMÍ DOMINGO, Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.

Topografia: Joan Virella