LES CASES-COVES I L’ERMITA TROGLODITA
DEL SANTO NIÑO. LA GUARDIA. TOLEDO
Situació:
La
localitat de la Guardia es troba a 56 km al sud-est de Toledo i a 23 km
d’Ocaña.
Les cases-coves
Al sud
del poble i a prop de la sortida hi ha un carrer on es troben un grup de coves
molt ben arranjades habitades en l’actualitat. En alguns turons que rodegen el
poble hem observat coves mig enrunades que antigament havien servit també
d’habitacle.
L’ermita del Santo Niño
Aquesta
ermita es troba a uns 3 km al nord del poble, tan s’hi pot arribar des de la
vila seguint l’antiga carretera N-IVa, com seguint la E-5, autovia del Sud, agafant
la primera sortida a l’alçada de la residencia Santo Niño de la Guardia, a
partir d’aquí el camí està senyalitzat.
Breus notes i història
La llegenda o la història, vés a saber, situen els fets a les darreries del
segle XV, època en que es culpaven als jueus de tots els problemes que
assotaven Castella, en que els Reis Catòlics van instaurar el Tribunal de la
Santa Inquisició i es perseguia el heretges.
Un grup de jueus de Quintanar de la Orden, cansats de veure com alguns dels
seus membres eren enviats a la foguera, van decidir venjar-se dels inquisidors
i dels cristians.
Van conèixer un metge jueu de Tembleque que els explicà que la millor
manera d’acabar amb ells era agafar el cor d’un nen cristià i juntament amb una
hòstia consagrada cremar-ho i llençar la pols en pous i fons on anessin a beure
els cristians.
Amb enganys es van endur un nen d’uns tres o quatre anys que demanava
almoina, a la porta de la catedral de Toledo, al costat de la seva mare cega.
El 31 de març de 1491 un grup d’onze jueus escenifica, en una cova, la
Passió i Mort de Crist i el nen feia de Jesús, així que el fan fer carregar amb
una creu, el van fuetejar i Benito Garcia de la Guardia va ser qui li va
arrencar el cor. El cos el van enterrar en una vinya i com que no sabien ben bé
com anava el sortilegi, van enviar a Benito amb el cor i l’hòstia a Zamora on
hi havia la principal sinagoga de Castella per tal que els rabins fessin el
sortilegi de la forma més encertada.De camí va entrar a la catedral d’Àvila, potser per fer-se passar per un
devot cristià, i va obrir un llibret per tal de fingir que estava resant. Un
dels fidels que hi havia el temple s’adonà que del llibre sortien uns
resplendors i atemorit va avisar als inquisidors.
I amb les conseqüents tortures ho confessà tot i delatà a tots els seus
còmplices. Quan van arribar a la cova on va ser martiritzat el nen i al lloc on
va ser enterrat no van trobar el cos.
Es diu que en no aparèixer cap cos, es una simple llegenda orquestrada per
a foragitar els jueus.
Tot el grup de jueus van acabar a la foguera o amb “el garrote vil” i els
veïns de la Guardia van venerar el màrtir en qualitat de sant i edificaren a
l’any 1501 un santuari en la cova on fou martiritzat. La diada del sant es
celebra el 25 de setembre i el 1805 el papa Pius VII va confirmar el culte dins
del santoral cristià.
En aquesta cova que era abans un refugi de pastors, ara s’aixeca un
santuari d’estil renaixentista que va esdevenir fins el 1836 un convent de
frares trinitaris. Al llarg dels anys fou visitat per nombroses personalitats.Consta d’una nau rectangular i quatre capelles laterals encabides sota la
roca de la cova que fou ampliada artificialment. En un lateral hi ha una petita
sala amb nombrosos ex-vots.
L’ermita està oberta cada dia, però es recomana abans informar-se trucant a
l’ajuntament de la Guardia.