miércoles, 8 de julio de 2020

SANT MARC DE CAL BASSACS. GIRONELLA


 SANT MARC DE CAL BASSACS. GIRONELLA
Situació: La barriada dels Bassacs es troba als afores de la vila, a uns 500 m  a l'esquerra de la carretera en direcció a Berga.


Descripció: Església d'una sola nau, adossada a un penyal que fa la funció d'absis, té forma piramidal a l'exterior i còncava a l'interior; s'hi accedeix per una obertura d'arc de mig punt i té, a llevant, una finestra espitllerada formada per tres blocs monolítics. Actualment un envà separa aquest absis de la nau.

Breus notes històriques: A questa penya és considerada com un eremitori del segle X; més tard fou l'absis d'una probable església preromànica i en l'actualitat passa a exercir funcions de sagristia.

Altar i absis. Wikipedia
L’església actual data de l'any 1749. El 1853 calgué construir-hi uns contraforts laterals per tal de contrarestar el pes de la volta. A la porta hi ha grafits dels segles XIII – XIV que reprodueixen un castell.

A tocar hi ha restes d'un probable hàbitat medieval; es poden veure diversos forats a la roca, situats a 4-5 m d'alçada, destinats a les bigues i al darrere, en un rocallís, hi ha diversos forats al sòl.
L’església està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 
 
Bibliografia: AYMAMÍ Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau editor. Barcelona.

martes, 30 de junio de 2020

ROCAMADOUR. FRANÇA


 
ROCAMADOUR. FRANÇA

Situació:
Aquesta localitat es troba a 165 km al nord de Tolosa de Llenguadoc (Toulouse)  i a 260 km a l’est de Bordeus. Pertany al departament de Lot i a la regió d’Occitània.


Descripció i breus notes històriques:
Al primer quart del segle XI Rocamadour surt esmentat com pertanyent a l’abadia de Marcilhac. A l’any 1105 ja es menciona el culte a la Verge Maria de Rocamadour i el 1112 es cita una peregrinació.

El 1166, a l’entrada de l’oratori, en ser enterrat un monjo es descobreix el cos, presumptament incorrupte d’Amador (Amadour) que segons es diu es va establir en aquest indret. El 1188 la majoria dels edificis de la ciutat religiosa estan acabats. Del 1193 al 1317 és l’època daurada de les peregrinacions. El 1212 té lloc la batalla de les Navas de Tolosa i, segons les cròniques, es guanya gràcies a haver desplegar un estendard de Nostra Senyora de Rocamadour.



El 1244 hi peregrinen Sant Lluís i Blanca de Castella i el 1369 el lloc és ocupat pels anglesos. El 1546 es proclama el Gran Perdó i hi arribem més de 20.000 persones. El 1562 el santuari és saquejat i de 1858 a 1872 es produeixen importants obres de restauració.
Al llarg dels segles Rocamadour ha atret peregrins de tots els països i l’han visitat reis com Lluís IX de França, Enric II d’Anglaterra, Alfons III de Portugal,  nobles, bisbes, predicadors com Domingo de Guzmán i Antonio de Pàdua, entre altres.


La proba final del pelegrinatge consisteix en pujar de genolls els 216 graons de l’escala que du cap a la ciutat religiosa i són molts, famosos i desconeguts que han pujat la gran escala.



El miracles atribuïts a la mare de Déu negra de Rocamadour han contribuït a l’augment de visitants.      
A finals de l’edat mitjana s’adjudicà a perpetuïtat indulgencies plenàries a qui rebés els sagraments de la penitència i la comunió, especialment si era el 24 juny i coincidia amb la festivitat de Corpus Christi.  
 

El conjunt religiós consta de 7 capelles, algunes encabides sota la roca del penya-segat. L’edifici més gran és la basílica de Saint Sauveur que interiorment mesura 15 metres de llargada per 17 d’amplada i les columnes fan 7,60 metres.
És del tot recomanable pujar dalt del castell i passejar pel poble medieval.   

 
 

miércoles, 17 de junio de 2020

SETENIL DE LAS BODEGAS. CADIS

 

 







 
SETENIL DE LAS BODEGAS. CADIS
Situació:
Bonica població, que frega els 3.000 habitants, situada a uns 30 km de Ronda, forma part de la ruta dels pobles blancs de la serralada de Cadis. Està considerat com un dels pobles més bonics d’Espanya i ha estat declarat com Conjunt Històric Artístic.
 
Descripció:

El riu Guadalporcún ha excavat un canyó on s’instal·là el centre de la vila, aprofitant les viseres de roca per bastir-hi, al seu interior les cases que configuren aquest original nucli urbà.

Es tracta d’un tipus d’habitacles que, al contrari que succeeix en altres llocs, en aquest cas no s’excava la roca, sinó que es tanca la paret rocosa i l’habitacle es desenvolupa longitudinalment a la cinglera.

                                                        
                                                            Fotos G. Aymamí, any 2007  
La majoria de cases-coves  es situen en els carrers de Cuevas del Sol, Cuevas de la Sombra, Cuevas de San Román  – topònims ben eloqüents – carrers Mina, Herreria, Jaboneria, Cabreriza i Triana.

viernes, 5 de junio de 2020

SANT MARTÍ DE CORILHA O DE GESSA. NAUT ARAN. ARAN


Situació de l'ermita
 
SANT MARTÍ DE CORILHA O DE GESSA. NAUT ARAN. ARAN

Situació:
A l’entrada de Salardú hom troba el nucli de Gessa, situat a 1.242 m d’altitud; des de la plaça Major, que és on hi ha l’església, cal seguir cap a la dreta pel carrer Portau, fins a trobar, també a la dreta, el carrer de Sant Martí; al final d’aquest hi ha una cruïlla amb les senyalitzacions dels senders GR211 i PRC112.
Cal seguir els senyals blancs i grocs del PR que va guanyant  alçada, primer pel costat del riu que davalla pel barranc de Corilha, també dit de Sant Martí; desprès amb unes llaçades es supera una forta pujada i s’arriba a uns prats i es torna novament cap el riu. Fins aquí haurem emprat una hora i mitja.
Ara ens cal seguir el corriol que, en un quart d’hora, s’enfila cap a l’ermita de Sant Martí, que veiem al davant nostre, arrapada al vessant de la muntanya a 1.800 metres d’altitud.  
                   Any 2005, quan l'ermita estava mig enrunada i amb neu pels costats
Descripció:
L’edificació estava mig enrunada, li mancava el sostre i part de les parets, però a l’any 2014 es procedí a la rehabilitació, col·locant-hi una porta i una coberta metàl·lica. És de planta quadrada, amb absis excavat en part a la roca, que és el que li dóna l’aspecte rupestre. La porta està orientada al nord i l’absis cap a l’oest. Les parets són bastides amb lloses irregulars unides amb morter de calç i sorra amb pedruscall més petit entremig a manera de falques.  
De la porta, davallant tres graons, ens plantem a l’interior de la capella de 5,30 metres d’amplada per 4,70 m de llargada i des de la porta dos graons de pujada ens situen a l’absis que conserva la volta de pedra que és on hi ha, en una capelleta, la imatge de sant Martí, col·locada sobre una mena d’altar. Al darrera hi ha una estreta gatera.
                                              Foto any 2005 - Fotos G. Aymamí
Breus notes històriques:
El primer que sobta en arribar-hi és la seva situació, en un lloc agrest i força apartada de la població. La història ens explica que, segons la tradició, en aquest indret a un pastoret se li aparegué el sant que li assegurà protecció contra les tempestes si s’hi edificava una capella.
El segon dissabte de juny es celebra un aplec que gaudeix de molta devoció.


Goigs a Sant Martí de Gessa
En una de les respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, referent a la cova es pot llegir el següent:
“Se halla en lo mas escabros del monte Corylla propio de este pugar una muy devota capilla bajo la advioccion de Sn. Martin obispo, y confessor, cuia imagen se cre en el pueblo y lugares circunvecinos, milagrosamente hallada por un pastor de ganado vacuno á quien apareció, y habló esta Santa Imagen, para que diera aviso al lugar de su aparicion; lo que executó protamente el pastor y no escuchandole los vecinos del pueblo, bolviose muy descontento y mandandolo (?) de rodillas, á otra imagen, lo mandó bolver al lugar, imprimiendole primero los dedos de su mano derecha, en el semblante, á fin de que fuera crehido, y obedecido en su embajada; como en efecto se convocó luego al pueblo en procession, y le edificó despues la capilla, que esta santa imagen mandava junto á una cueva redondiza de piedra, que esta detrás del retablo, a su lado derecho; por la que salio la misma imagen, y que parece artificialmente labrada; para desde alli protegerle y ampararlos contra las furias del aquilon, que hasta entonces havia frequentemente experimentado con truenos, rayos, granizo, y avenidas formidables de aguas que le havian inundado, y tenian puesto en condonacion como todo por extenso consta de los gozos antiquissimos que se canta nen alabanza del santo representado por aquella devota imagen; por cuia intercesion ha obrado D. N. S. Muchas maravillas y prodigios á favor de su pueblo, y vecinos (...)”

Bibliografia:
AYMAMÍ DOMINGO, Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.

 

jueves, 28 de mayo de 2020

ELS CELLERS DE COLINAS DE TRASMONTE. ZAMORA


 
ELS CELLERS DE COLINAS DE TRASMONTE. ZAMORA

Situació:
La població de Colinas de Trasmonte pertany a la comarca de Benavente y los Valles i es troba a 13 km de Benavente seguint la carretera N-525 en direcció a Puebla de Sanabria.

                                                                 Fotos G. Aymamí
Notes:
En la part nord del poble, darrera l’església, es localitzen diversos cellers excavats a sota terra, cosa que facilita que el vi estigui sempre a la mateixa temperatura.
En aquesta zona es produeix vi sota DOP “Valles de Benavente”.  

miércoles, 27 de mayo de 2020

L’ERMITA RUPESTRE DE LA MAGDALENA. VALL-DE-ROURES. TEROL (TERUEL)

Camí de l'ermita

L’ERMITA RUPESTRE DE LA MAGDALENA. VALL-DE-ROURES. TEROL (TERUEL)
Situació:
Sortint de la població per la carretera A-1414, en direcció a Fuentespalda, sobre el km 20,8, trobem a la dreta la indicació cap a l’ermita de la Magdalena, seguim aquesta pista asfaltada i a uns 500 m en una bifurcació anem cap a l’esquerra per la pista de terra i uns 150 metres més endavant  continuem a peu per un corriol que surt a l’esquerra que va guanyant alçada, en uns 30 minuts s’arriba a una cruïlla, amb pal indicador, deixem el camí que puja cap els Alts de la Moleta i en cosa d’uns 5 minuts arribem a la cavitat.



Descripció i notes:
Sota de la balma d’11,5 metres de fondària i una alçada màxima de 6 metres, veiem el que resta de l’ermita que es redueix a l’arc de l’entrada, de 8,5 metres de llargada per uns 4 d’alçada, amb dovelles ben efectuades, sostingut per murs a cada costat i alguns fragments de parets, al costat oriental que és on hi havia l’accés, i al septentrional, en aquestes parets hi havia algunes finestres.
L’ermita s’adapta a la forma de la caverna, està orientada al nord, per la qual cosa el sol no hi entra. L’altar mirava a llevant i al costat hi ha gravades unes creus patents que evoquen a l’ordre del Temple, també hi ha que atorga a aquesta cova el darrer recer dels càtars al seu pas per aquestes terres.


                                                       Fotos G. Aymamí i E. Tomás

Hom creu que pot datar del segle XVI i a meitats del segle XIX encara es celebrava missa alguna que altra vegada a l’any.
A uns 50 metres hi ha una construcció de dues plantes, hi ha qui l’atribueix al lloc on es feia la festa per la diada de la santa i d’altres a que fou la casa de l’ermità.

 

 

 


 

viernes, 15 de mayo de 2020

LA COVA DEL SENYOR GUILLEM. BUNYOLA (MALLORCA)


Als anys 90 el camí passava arran de la casa

LA COVA DEL SENYOR GUILLEM. BUNYOLA (MALLORCA)
Situació:
El poble de Bunyola és a uns 10 km de Marratxí, per arribar-hi cal seguir la carretera Ma-2040, que desprès canvia a Ma-2020, abans d’arribar-hi, a la dreta hi ha el trencall cap a la casa que està a uns 4 km de Bunyola.
Notes:
El lloc també rep el nom de les cases de sa Cova, o cova del Senyor Guillem (Guiem) i estan situades en la zona de sa coma Gran, després des Cocons i de ca na Moragues.


Sembla ser que l’origen d’aquesta construcció data del   segle XIV i al llarg dels anys s'ha anat arranjant, modificant i ampliant amb petites construccions annexes.
Abans el camí passava gairebé arran de la casa, en l’actualitat resta una mica apartada i fora de l’abast de mirades curioses.
Es tracta d’una esplèndida construcció troglodita.