BALMES DEL CASTELL DE LA FOSSA I DE LA CORBERA VELLA. TAVERTET (OSONA)



                                                Balma del Castell de la Fossa

BALMES DEL CASTELL DE LA FOSSA I DE LA CORBERA VELLA. TAVERTET (OSONA)

Situació:
A prop del km 6,5 de la carretera BV-5207 de Tavertet a l’Esquirol hi ha la casa de la Corbera i la cruïlla de la pista del Noguer, des d’aquí cal seguir un sender que surt a l’altre costat de la carretera, al costat d’un senyal d’esllavissades, que puja cap el morro dels cingles de la Corbera.
A uns 400 metres, al peu de la cinglera es troba la balma de la Corbera Vella, cal travessar aquest balmat, cap a l’esquerra, i seguir la senda, a trams desdibuixada, que voreja el morro rocós, continua per l’alzinar i pujar cap el cingle superant les darreres roques amb una petita grimpada.
Una vegada a dalt, cal seguir el camí que voreja el cingle i en arribar a la zona del pla de la Fossa, cal baixar una mica la cinglera en direcció al torrent de Baumadestral, un petit sender, marcat amb algunes fites, du cap a la balma del Castell de la Fossa.



BALMA DEL CASTELL DE LA FOSSA

Descripció: 

Es tracta d’una balma allargassada, d’11 metres de llargada, 91 m d’amplada i uns 5 m de desnivell, excavada en gres, orientada cap el SE, penjada gairebé enmig de la cinglera, just damunt de la casa de la Corbera, i enfrontada a la vall, degut a la seva situació dominant, es gaudeixen de grans panoràmiques.

La balma està estructurada en dos replans, el del vessant SW, d’uns 3 metres d’amplada, en la part més ample, està gairebé penjat i no hi ha cap senyal d’haver estat emprat.

 

L’altre replà d’uns 13 metres d’amplada, en el punt màxim, per uns 11 de llargada, és on es conserva un tros de mur de caràcter defensiu d’un metre d’amplada, fet de carreus de mida irregular units amb morter de fang i pedruscall. El mur té una alçada d’uns 3 metres i una llargada de 6 metres.

A uns 80 cm de la base hi ha dues finestres espitllerades, una d’elles té l’obertura orientada cap el nord-est i l’altre cap a l’est, hom suposa que hi hauria d’altres finestres que ajudarien a cobrir tots els angles.

En la part superior del mur hi ha dues obertures, que no donen a la part exterior, destinades a encaixar troncs, a manera de bigues, per tal de sostenir un pis superior, aquests forats es corresponen amb un oberts, a la mateixa alçada, en la paret del cingle.

La balma segueix cada vegada més estreta i baixa, fins arribar a un tram força exposat que es pot superar amb l'ajut d'un cable instal·lat a l'efecte. Al final ens trobem uns grans blocs i una curta galeria coneguda com el cau de la Guilla.

Breus notes històriques: 

Tot i que a la zona de Tavertet hi ha molts exemplars de balmes obrades destinades a habitacles, que possiblement es remunten a l’alta edat mitjana, la balma del Castell de la Fossa no ofereix, per llur situació, les òptimes condicions d’habitabilitat que presenten altres cavitats de la zona, encara que podia haver-se emprat com a refugi temporal, la presència d’aquest mur eminentment defensiu que li confereix una funció estratègica, fa que no la incloguem en aquest moment històric, sinó que ens inclinem a situar l’ocupació d’aquesta cavitat durant les guerres carlines.

Dades extretes de la publicació “Coves fortificades de Catalunya” de Gener Aymamí i Domingo. Unió Excursionista de Catalunya i Federació Catalana d’Espeleologia. 2006.

 

 

Quirze Parés, estudiós de l’habitat de la zona del Collsacabra escriu sobre aquesta balma “ Castell de la Fossa i balma de la Fossa. Sota el pla de la Fossa i penjat al mig de la vertical cinglera. També en diuen el cau i la balma dels Teixidors(?). Solament és accessible des del repetit pla. Queden les restes d’una construcció, un bon pany de paret de carreus, sobre una esfereïdora timba enmig de la muralla. En aquest indret, el cingle fa com una gran balma, i al seu final hi ha l’inabastable “cau de la guilla”. Fou una fortificació ?.. Hi ha qui recorda que la paret tenia una finestrola formant botzina a l’interior (finestrola espitllerada) que semblaria defensa: o fou una vivenda troglodítica amb un gran paravent?...Certament és impressionant!

                                                 Balma de la Corbera Vella

BALMA DE LA CORBERA VELLA 

Descripció: 

Balma de 26 m d'amplada amb restes d'antics murs situats principalment a la zona SE. L'alçada màxima és de 7 m.

Breus notes històriques: 

Antic habitatge troglodític, els estadants van passar a viure a l’actual casa de Corbera.

 

 

Sobre aquesta balma Q. Parés diu: “ La Corbera Vella, vivendes troglodítiques, amb restes de parets. Hi havia viscut gent pagesa. Estan sota de la punta roquera dels cingles de la Corbera. Molt a prop hi ha una enorme balma amb una colossal ensulsiada de gegantescos blocs despresos del sostre; no sabem si taparen les restes identificables d’una altra balma habitada.   

“La despoblació rural i les masies del Collsacabra” Quirze Parés i Ganyet. Rafael Dalmau editor.2001

 

Fotografies: G. Aymamí 

Topografies extretes del bloc: cavitatsdecatalunya.blogspot.com

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CORRAL DE L’ESPLUGA. QUEROL (ALT CAMP)

Camí de les Terres del riu Gaià



CORRAL DE L’ESPLUGA. QUEROL (ALT CAMP)

Situació:
En aquesta ocasió realitzem una bonica excursió des del Pont d’Armentera.
A l’entrada de la localitat, venint des de Querol, trobem a la dreta, desprès del trencall de Selmella, la petita àrea d’aparcament dels Estenedors.
Aquí tenim un pal indicador del “Camí de les Terres del riu Gaià” i dues opcions, anar recte seguint els senyals, o retrocedir uns metres per un caminet pel costat de la carretera i continuar per una ample camí amb baranes de fusta que és la variant del “Rec pel Pont”.

Aquest camí enllaça amb la pista i desprès torna a anar pel costat del riu, gaudint d’esplèndids paratges, així anem trobant, ponts de fusta, i passeres arrapades a la roca amb cordes, a manera de passamà, que ens ajuden a passar certs trams, que no són gens complicats, però esdevenen entretinguts.

Passem pel Molinot, que és una antiga central hidroelèctrica, l’estret de Mas Biosca, el Pasteral, arribant a la masia de l’Espluga. Seguint sempre la senyalització passem pel costat de la casa i en menys de cinc minuts som a la cova que està al costat del camí. En total hem emprat cosa d’una horeta llarga.



Descripció:     

Balma d’uns 20 metres d’amplada per uns 8 de fondària, amb el sostre que en algun punt pot arribar fins els 10 metres. Té un desnivell d’uns 2 metres i el sòl és ple de blocs.

 

 

Tot i que du el nom de corral i veiem per terra femer, principalment de cabres, crec que originalment podia haver estat un habitacle, ja que a més a més de les parets de poc més d’un metre d’alçada que configurarien la cleda, hi ha una gran columna a l’entrada i restes sostre, cosa que evidenciaria la utilització com habitació més o menys temporal.
Com a curiositat cal fer esment de tres orificis que hi ha a la paret, gairebé a l’extrem de la cova, situats a uns dos metres de terra. El més gran mesura uns 20 x 20 cm i els altres dos uns 15 x 10 cm, tots tenen molt poca fondària i lamentablement no intuïm la seva funció.   

 

Fotos: G. Aymamí

 

 

 

 

 

 

 

 

COVA DEL CINGLE O BALMA DE CASTELLÓ. VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT (BAIX CAMP)

 

COVA DEL CINGLE O BALMA DE CASTELLÓ. VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT (BAIX CAMP)

Situació: Des de Vandellòs cal dirigir-se cap al nucli abandonat de Castelló, s’hi arriba per una pista de terra d’uns 7 km, apta per a vehicles, també s’hi pot arribar des de Masboquera.

En ser a Castelló cal anar cap a la part alta del poble i seguir el sender que puja amb les indicacions de la font i el rentador del Beltran o de Castelló, en cosa de 10 minuts de caminar arribem al trencall del rentador que es deixa a l’esquerra, continuem amunt seguint les indicacions dels graus de Vandellós i en arribar al davant de la paret de roca del cingle, cal anar uns 50 m cap a l’esquerra on trobem la cavitat, en total hem estat cosa de 40 minuts.

Font i rentador del Beltran o de Castelló



Descripció: Tot i el topònim de cova es tracta d’una balma, d’uns 18 metres,  tancada per una paret de pedra seca d’1 metre d’alçada que s’emprava com a cleda pel bestiar, cosa que deu fer bastant de temps que no s’utilitza, ja que el sòl està net, sense la presència habitual de xerri.

                                                                        Fotos G. Aymamí

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LES COVES D’ARNEDO (LA RIOJA)



LES COVES D’ARNEDO (LA RIOJA)

Situació:

Des de la mateixa ciutat, presidint el paisatge, es poden veure nombroses coves excavades en les parets de gres. Es consideren com una de les mostres d’identitat de la ciutat.
Descripció i breus notes històriques:
Amb la invasió dels pobles bàrbars del nord sobre el segle III, molta gent va fugir a les muntanyes i es va amagar en les coves i durant els segles IV –V molts dels habitants de l’actual Arnedo vivien en les coves de la part nord.
Es creu que durant els segles VI i VII es van excavar moltes d’aquestes coves i es van emprar com eremitoris i llocs de culte.
Més tard es van anar excavant moltes més i es van utilitzar amb diverses finalitats; habitacles, cellers, colomers, corrals o magatzems.



Sobre els anys 50 del segle passat, a Arnedo hi havia fins a 200 cases-cova, moltes estaven connectades entre si. La temperatura interior era de 15-16 graus constant al llarg de l’any, cosa que les feia molt habitables tant a l’hivern com a l’estiu.  

A partir del 2013 l’ajuntament va rehabilitar algunes d’aquestes coves que ara estan obertes per a la visita turística. Es tracta de les “Cuevas de los Cien Pilares” que es troben sota el turó de san Miquel i és on es creu que en època alt- medieval va haver-hi el monestir de san Miquel, ja esmentat en un document del segle XI.



La visita s’efectua els caps de setmana. Per a més informació; Teléfono: +34 941 380 128 – correu electrònic. turismo@aytoarnedo.org

A més a més, en el Centre d’Interpretació s’ha recreat una vivenda amb la tipologia que havia en les coves de la ciutat fins a meitats del segle XX.
Aquestes coves estan incloses dins del catàleg del patrimoni cultural d’Arnedo.

Fotos G. Aymamí

 

 

BALMA DELS BANDOLERS. RUBIÓ (ANOIA)

 

BALMA DELS BANDOLERS. Rubió (Anoia)

En algunes publicacions s’esmenta com a balma de cal Perdiu.

Situació:

Del km 8 de la carretera BV-1031, entre Igualada i els Prats de Rei, cal seguir una pista que segueix la línia d'aerogeneradors. Tot justa abans d'arribar a l'últim, cal seguir per la pista de l'esquerra a fins arribar a cal Perdiu; en total hi ha 1,8 km de pista. Des d'aquí cal seguir uns metres per la pista fins a l'extrem N de la primera corba, d'on surt un corriol entre el bosc, amb algunes fites que ens ajudaran a seguir-lo fins que després de 250 m ens   portarà a l'extrem oest de la balma. Estem a 683 metres d’altura.

Descripció:

Ens trobem al davant d’una balma de 32 m d'amplada, 14 m de fons i una alçada mitjana de poc més d'1 m. El terra està format majoritàriament per sorra, amb alguns blocs al sector E. Del sostre pengen algunes incipients estalactites.



Breus notes històriques sobre els bandolers Marimon i Casulleres:  

La cova dels Bandolers deu el seu nom perquè va servir d’amagatall a aquests bandolers esmentats com a cabdills d’una partida de malfactors carlins.

Es diu que en aquesta balma hi podien amagar fins a una desena de cavalls i que hi caben entre trenta i trenta-cinc persones (potser una mica ajupits). En l’actualitat la balma és envoltada d’un extens i frondós bosc de pins (pinus nigra) que es salvà de l’incendi que va tenir lloc l’any 1986 que tants estralls causà en la zona de la serralada de Rubió.
En acabar la Primera Guerra Carlina, també coneguda com la dels 7 anys (1833-1840) en Marimon i en Casulleres, que van lluitar del costat del bàndol carlista, que va sortir perdedor de la comtessa, van decidir continuar fent la guerra pel seu compte i subsistien robant tot el que podien a pagesos, regatons (venedors ambulants de quincalla) traginers i fins i tot, duien a terme accions que atemorien pobles sencers com Copons, Tous, Santa Margarida de Montbui, Miralles i Jorba i dels robatoris van passar a segrestar terratinents per demanar-ne rescat i d’aquí als assassinats. El seu radi d’acció s’estenia des de la serralada de Rubió, Aguilar de Segarra, Calaf, arribant cap a la Panadella, Santa Coloma de Queralt i Cabra.
Durant força temps van aconseguir fugir de les Esquadres Catalanes – precedents dels Mossos d’Esquadra - amagant-se pels boscos de la serralada de Rubió.

                                                         Fotos G. Aymamí

Entre els diversos fets criminals coneguts destaca el que va succeir un dia del mes de desembre de l’any 1840 a cal Peroret, al coll de Guix (Montbui). Aquell dia hi havia festa grossa, ja que es casava l’hereu de la casa. Els lladregots van entrar al mas, van agafar i lligar en Ramon, el nuvi i el seu pare Martí Morera, l’àvia de la casa Rosa Segura oferí als bandolers tot el que tenia a canvi que no se’ls emportessin. Els bandits van acceptar els diners però se’ls van endur igualment juntament amb un home anomenat Seuba. L’endemà, al matí, a la Sala, prop de sant Genís de Jorba, van trobar, separats l’un de l’altre per un bon tros, els cossos del pare i del fill degollats. Sense cap raó aparent al Seuba el van deixar anar, sembla talment que el que volien era que ho expliqués tot i així crear terror en la comarca.

Un altre fet succeí el 19 de gener de 1843 quan sis veïns de Santa Coloma tornaven de la fira de les Borges Blanques foren sorpresos pels bandolers, un colomí imprudent, Marià Brufau, els hi plantà cara i rebé un tret, creient que estava mort el deixaren estirat a terra. L’amic Salvador Palau “El Galo” en el seu llibre “Recull de fet sagnants d’un tenebrós i apocalíptic segle XIX a l’Alt Gaià” (1997) explica que el jove ja recuperat, en anys successius perseguí sense repòs tot bandoler que tragués el cap per la comarca. Durant molt de temps fou membre destacat del sometent colomí i ja vell assumí el càrrec de vocal del sometent de Catalunya. Pel que fa als seus companys aquests foren segrestats i portats a una cova, passats uns dies alliberaren a Josep Canela per tal que negociés amb els familiars el rescat, però el comandant de les forces governamentals que es trobava a Santa Coloma va vetar l’intercanvi i va decidir intervenir.
El dia 11 de febrer de 1843, dia escollit per fer l’intercanvi, quan els malfactors portaven els segrestats cap a Santa Coloma, en arribar al lloc, després conegut, com la Creu dels Penjats, molt a prop del poble, sentiren el toc de sometent. Plens de ràbia, en sentir-se traïts. Els malvats occiren a ganivetades Magí Morera Ferrer de 53 anys, Pau Llobet Malet de 57 anys, Joan Vilà Ballester de 53 anys i Mariano Prats Albí de 30 anys. Els homicides van fugir cap a Cabra, ja que un membre de la partida era natural de la zona i els proporcionà amagatall durant un temps prudencial.
La història continua explicant que Josep Anton Vidal i Pujadas (Botarell 1804- l’Arboç 1889) cap de les Esquadres de l’Arboç, ja feia temps que els perseguia i arribà a Bellprat on el rector del lloc mossèn Martí Santjust, amic seu i confident l’indicà confidencialment que els bandits havien estat a la masia de cal Tudó on planejaven assassinar el batlle de Rubió. Tot i que recomanà a Vidal que no divulgués la informació, l’amo de cal Tudó i Josep Rosell del mas Vilà foren detinguts per encobrir malfactors, encara que foren condemnats a mort, en el darrer moment van ser indultats.
Alertat el batlle de Rubió que per la Festa Major els bandits planejaven matar-lo, amb tot el sometent del rodal al seu servei preparà un parany als dos capitostos, quan els van descobrir els perseguiren fins al Pla de les Bruixes, indret situat entre la vila i el puig de sant Miquel, a les forces de l’ordre els va ajudar força un pastor fill de cal Giralt que estava molt enfadat perquè li havien robat un xai, així que es col·locà en un turó de la serra de Còdol Rodon i quan els va veure va fer rodar la seva fona amb tanta fortuna que la pedra trencà la cama d’en Marimon, en veure que l’havia ferit s’hi acostà i el bandoler li va etzibar “Ferotge, m’has ferit, però de mi no te’n riuràs. Et matarem!” A partir de llavors al pastor li quedà el renom de “Ferotge”, en el moment va arribar el sometent amb en Casulleres presoner.

Van portar-los tots dos a la carretera que va dels Prats de Rei a Igualada i els van esquarterar en un indret que es diu Casanova. Els van enterrar sota un pi i van marcar una creu. Això succeïa l’any 1843. No fa gaires anys, desafortunadament l’arbre es va cremar.

La crònica dels Mossos no explica res del pastor ni de la fona, relata que a en Marimón el va matar el “Valiente cabo José Luis, quien con aquella serenidad que le distinguía, le disparó su escopeta cargada de perdigones”. En Casulleres va morir en mans del mosso Pere Boronat “que le clavo su baioneta pasandolo de parte a parte por medio del cuerpo”.
En Raimond Vives, batlle de Rubió que va intervenir en la captura dels bandolers el govern li atorgà la creu de Maria Isabel Lluïsa que es concedia als qui havien prestat serveis rellevants a la causa nacional.
A la Biblioteca Nacional de Catalunya es conserva un text mecanografiat de 1935, escrit per A. Carner i A. Moncunill titulat “Marimon & Casulleres, drama en un acte”.

Text i topografia extreta de :cavitatsdecatalunya.blogspot.com/

 

BALMA DE CAN SOLÀ. EL BRUC (ANOIA)

BALMA DE CAN SOLÀ. EL BRUC (ANOIA)

Situació:

Per l'A-2 en direcció a Igualada, un cop passat el poble del Bruc i just abans d'arribar a l'hotel del mateix nom, cal seguir el desviament de Can Massana i Montserrat (B-111) i de seguida trobem, a l'esquerra, l'accés de l'antiga carretera N-IIa del coll del Bruc. Cal seguir-la fins molt poc abans del km. 572, on a la dreta trobem l'accés a la urbanització Montserrat Park i just davant, a l'esquerra de la carretera surt un camí que, en poc més de 5 minuts, ens porta a la balma. Cal dir que trobar un lloc per aparcar a prop pot ser complicat.

Una altra manera d’arribar-hi tot fent una bonica passejada és des de la gasolinera el Bruc, situada en l’A2, just desprès del túnel, en direcció a Barcelona.

Sortim del davant de la gasolinera seguint el gran aparcament en direcció al túnel, anem paral·lels a l’autovia i desprès per una pista de terra que puja lleugerament, passem per sota l’autovia (8 min) i un cop a l’altre costat continuem pel camí que segueix per la vora del bosc i que agafem darrera d’un petit talús de terra, anem guanyant alçada de forma decidida.

Trobem un camí transversal (14 min) que seguim cap a la dreta, amb senyals de color groc. De seguida deixem un corriol a l’esquerra que s’endinsa cap el bosc i als pocs metres abandonem dos camins a l’esquerra, en un d’ells hi ha un rètol que ens avisa del perill d’abelles, seguim doncs la pista que enlairada va paral·lela a l’autovia.

Cal estar atents (19 min) ja que cal deixar la pista per seguir per un ben marcat camí que surt a l’esquerra amb un cadenat, seguim les senyals grogues i arribem a la balma de Can Solà (30 min).

Font

Descripció:

Estem en un lloc força feréstec, al davant d’una balma espectacular de 120 metres de llargada, una fondària màxima de 35 metres i una alçada d’uns 15 metres, a més a més en el sostre extraplomat de 34 metres s’han obert 10 vies d’escalada de gran dificultat molt cobejades pels escaladors. 

Es calcula que la superfície total aixoplugada és de 3150 metres quadrats.

Del fons de la balma, arran de la paret, brolla aigua d'un petit forat, originant una concreció de pedra tosca al seu voltant; segons l’època de l’any la font pot esdevenir  abundosa o pot quedar eixuta. Sembla ser que antigament, aquesta font, dita de Can Solà, alimentava un gran dipòsit que s’utilitzava per regar les feixes de conreu que s'estenien sota l'antiga carretera a Igualada.

Tanmateix hi ha les restes d’un vell corral o hi guardarien el ramat.

                                                                         Fotos G. Aymamí





 

 

 

Topografia extreta de: www.espeleoindex.com/

 

 

 



EREMITORI D’ALCÓCER. GUADALAJARA

EREMITORI D’ALCÓCER. GUADALAJARA

Situació:
Alcócer és una població situada al costat de la carretera N-320 que va de Sacedón a Cuenca.
Sortint d’Alcócer en direcció a Cañaveras, podem veure ben aviat la cova a l’esquerra de la carretera, en un aflorament rocós, al costat d’un gran camp de cereal. Cal aparcar en una pista de terra i seguir, a peu, cap a l’esquerra per un camí que du cap el camp.
Descripció:
Es tracta d’un petit habitacle excavat en la roca, amb diverses creus gravades a la part exterior. Tot i que no hi ha cap forat per a bigues, hom creu que al davant hi podia haver alguna rústega estructura per tal d’ampliar l’espai.

A aquest eremitori, com altres de la Alcarria -tal com vaig comentar en el de san Pedro Palmiches - es daten entre els segles VI al X i eren ocupats per eremites que cercaven una vida de gran sacrifici dedicada a la meditació, cosa que pel que veu no trobaven en els diversos monestirs de la zona.

Fotos G. Aymamí