CHENINI, TUNÍSIA

CHENINI, TUNÍSIA 

Situació:

Es troba al sud del país, a prop de la carretera de Gabes a Remada a l’alçada de Tataouine.
Descripció:
Al voltant de Tataouine hi ha una vintena de ksur o graners fortificats que es poden visitar lliurement, al voltant d’aquests graners va néixer una població, a vegades està al costat mateix, d’altres es troben a diversos quilòmetres de distància.
Els graners més antics daten dels segles XI-XII i es situen a dalt dels turons, envoltats d’habitacles com és el cas de Chenini. Els graners que es van bastir entre els segles XVI i XVIII, també estan aturonats, però són de fàcil accés i foren estructurats a redós d’un pati central. Els construïts a principis del segle XX, ja no presenten el tipus fortificat, el pati central és molt més ampli i es troben al pla.       

Chenini és un ksar - singular de ksur – un graner situat al capdamunt d’un agrest turó rocallós, per tal d’evitar els possibles atacs, ja que allí es guardava el menjar tant d’homes com d’animals, està envoltat d’habitacles, alguns d’ells troglodites. Destaca en la part superior la blanca mesquita.
En molts espais del sud de Tunísia es van rodar escenes de la pel·lícula “La guerra de les galàxies“  i en l’episodi segon “L’atac dels clons” Chenini era una lluna de Tataouine, planeta natal de Luke Shywalker, que es caracteritzava per tenir una òrbita llarga i el·líptica situada a més de 6 milions de quilòmetres de distància, era molt important i creava  supersticions en els “habitants de les sorres” i entre els “jawas”    

Notes:
Dormim a Tataouine, en un hotel que té la forma de ksar, a dos quarts de vuit esmorzem, cal començar d’hora per tal d’evitar la forta calor de migdia, tot i que era finals de març, i anem cap a Chenini.
Arribem d’hora ja que només està a 18 km, a l’aparcament no hi ha ningú i comencem l’ascens cap al poble.

Pel camí ens trobem amb un home que duia un ruc, anava a buscar pedres i les pujava cap a dalt del poble on un parell d’homes estaven arranjant unes parets, tothom ens va saludar amb un bon jour.

Com que estem sols caminem a pleret per tots els carrers, traient el nas per les cases esventrades que trobem, tot i que la part alta de la població està força derruïda, es molt interessant la seva visita. A la part de baix, gairebé a tocar de la carretera hi ha rústegues cases habitades.

Al costat de la mesquita trobem un punt de venda amb un noi jove, té mèrit estar-s’hi a dalt intentant vendre alguna cosa. Nosaltres li comprem li comprem aigua, postals i una rosa del desert força gran per un preu gairebé irrisori.

Mentre baixem cap el cotxe ens anem trobant petits grups que pugen cap el poble, són molt pocs, ja que la majoria ha optat per asseure’s a l’ombra dels tendals del bar que està al costat de la carretera, que quan hem arribat encara estava tancat.  

                                                             Fotos: G. Aymamí