martes, 18 de septiembre de 2018

MONESTIR DE SAN PEDRO DE ROCAS. ESGOS. OURENSE



                                                                          Casa Prioral

MONESTIR DE SAN PEDRO DE ROCAS. ESGOS. OURENSE
Situació:
Es troba a uns 17 km d’Ourense, seguint la carretera C-536 cal agafar un trencall que surt entre els pobles de O Pingo i Esgos que en cosa d’un parell de quilòmetres du cap el recinte del monestir.
Descripció i breus notes històriques:
El primer que trobem en arribar és la casa Prioral, del segle XVII, bastida probablement sobre el lloc que primitivament ocupà el monestir que sofrí un parell d’incendis documentats. És de planta quadrada amb parets de gres. A l’interior hi ha diverses exposicions sobre el turisme i l’economia d’aquest racó de Galicia, així com de la vida dels monjos que poblaren aquestes terres de la Ribera Sacra, que arriba fins el riu Sil, territori de múltiples refugis d’anacoretes i eremites.
Al costat s’aixeca l’església i entre els dos edificis hi ha un passadís amb 8 tombes antropomorfes excavades directament sobre la roca, gairebé totes presenten un rebaix per encaixar la tapadora i el conjunt constitueix part d’una necròpoli cristiana.

Passadís amb vuit tombes 
L’església troglodítica és la part més important del monestir, sembla ser que data del segle VI. Veiem unes coves que foren excavades per fer vida eremítica amb capacitat per a sis persones. A partir d’aquestes coves sorgeix el recinte, ocupant les cavitats la capçalera de l’església, que va ser conformada com a tal durant els segles XII i XIII, donant com a resultat que les tres capelles excavades en la roca formen tres naus, una central més ample i llarga que les altres dues.
                                                     Capelles laterals excavades en la roca
                                        Capçalera de l'església excavada en al roca
Tant en la nau transversal, bastida el segle XVI, com per la nau central i la capella de la dreta podem veure pel sòl diverses tombes, algunes antropomorfes.


Tombes a l'interior de l'església
A l’exterior destaca el campanar d’espadanya de dos ulls, del segle XVI, bastit sobre una roca que esdevé una de les imatges més característiques del monestir.
Durant els segles XIV i XV començà la decadència del monestir, el monacat benedictí es va quedant desfasat.  


Campanar d'espadanya
Al costat tenim el fossar modern, de finals del segle XIX. També cal acostar-se, en una curta passejada, cap a la font de San Benito, ubicada enmig del bosc.

Font de San Benito
Quadre de la casa Prioral on es representen dos monjos benedictins al monestir.
Fotos: G. Aymamí
 
 
Planta del monestir i bibliografia: Malingre Rodríguez, Ana María (2001) Monasterio de San Pedro de Rocas. Pisamos tierra de monjes. Edilesa. León.

No hay comentarios:

Publicar un comentario