MARE DE DÉU DE L’ABELLERA. PRADES (BAIX CAMP)
Situació: Des de Prades cal agafar la carretera T-704 de Capafonts i la Febró i
de seguida trobem el trencall senyalitzat a l'esquerra que du cap a
l'aparcament. La cova que aixopluga l'ermita de l'Abellera és a uns 100 m.
Abans però cal que en arribar a Prades anem a
demanar la clau al bar Tomaset que està a la plaça Major, 15, on haurem de
deixar el nostre DNI. Aquesta clau dóna accés al recinte, l'ermita és tancada i
es pot visitar els dissabtes i diumenges al matí, no obstant abans, cal
informar-se dels horaris a l'ajuntament de la vila.
A peu s’hi arriba, des de Prades, en cosa de mitja hora, sortint des de la
Creu del Portal i seguint el camí que passa per l’ermita de Sant Antoni, la
bassa de l’Espasa, el barranc de les Comes, la sínia i la bassa de Nicanor, el
coll i l’ermita de Sant Roc fins arribar a l’Abellera.
Ermita de Sant Antoni
Camí empedrat
Ermita de Sant Roc
Pedrera de pedres d'esmolar
Descripció:
Entre l’aparcament i els esglaons que duen cap a l’ermita es pot veure uns
rebaixos fets en el típic soldo vermell de la zona, d’aquí s’obtenien pedres
d’esmolar.
La balma és allargassada
mesura uns 65 m per uns 10 m de fondària, en la part final, que és la més
fonda, excavada en el granet vermell típic de les muntanyes de Prades.
Gairebé enmig de la balma s'aixeca l'ermita
dedicada a la Mare de Déu de l'Abellera, també trobem un parell de fonts,
l'aigua és tancada, i al final de la caverna hi ha una cambra, amb la porta
tancada, que hom suposa es deu d'utilitzar el dia de l'aplec que té lloc el
dilluns de Pasqua de Resurrecció i pel romiatge que es celebra el mes de
setembre. Tot i així sembla ser que
aquesta construcció era destinada a habitacle de l’ermità i fa
una quants anys una dona jove hi vivia aquí fent una vida solitària, d’anacoreta.
Tota la cova està
molt modificada per l'acció de l'home i el terra està enllosat.
Estem a 1.000 m
d'altitud i al davant nostre tenim el barranc dels Rebollans i la vall del riu
Brugent.
L’ermita és un bonic edifici, d’una sola nau, que llueix un campanar de
doble espadanya, amb una sola campana, de l’interior cal destacar la imatge,
d’alabastre policromat, de la Mare de Déu alletant.
Fotos G. Aymamí
Breus notes històriques:
Diu la tradició que en aquest lloc les abelles feien llurs ruscos. El nom
prové de la roca appiliana o apiliaria que significa abellera i que es refereix
a la pedra plena de porus o petites cavitats que hi ha a la balma.
En honor a la tradició, a dins de l’edifici sempre hi ha hagut una arna.
Abans de l’edificació actual, que data de l’any 1570, sols hi havia la
balma i raconades més o menys protegides de manera molt rústega on possiblement
hi havia romàs algun penitent, de fet, pel voltant de l’ermita es poden
observar diversos forats a les parets i al sòl destinats a rebre l’embigat per
tal de sostenir un teulat, més endavant es construí una modesta capella.
El 19 de març de l’any 1574 fou beneïda l’ermita pel rector de Prades, a
l’any 1578 s’hi afegí el campanar i a l’inici del segle XVIII s’hi feren moltes
reformes.
Sobre l'edifici E.
Sánchez-Cid ens diu: “És de planta rectangular de 16 x 4 metres, cobert amb
volta de creueria, teulada a dos vessants i un absis semicircular de dos metres
de radi. La porta s'obre a ponent, dovellada, amb un ull de bou damunt i dues
finestres laterals. A l'absis se n'obren dues més. i hi ha un campanar
d'espadanya per a dues campanes. Finalment l'ermita fou bastida amb carreus de
pedra vermella pròpia de l'entorn.
Al cambril és on hi
ha exposada l'actual imatge de la Mare de Déu, que és d'alabastre. Quan va
tenir lloc l'entrada dels avalots del 36, la imatge anterior -que segons
m'expliquen la coneixien per la Trobada- fou llençada al cingle i,
conseqüentment, quedà tota esbocinada. L'endemà un jove que havia vist la feta
va anar a cercar els bocins per restaurar-la, però la sorpresa fou que no en va
trobar cap..."
La imatge, que va ser destruïda a l’any 1936, s’engloba dintre de les
marededéus trobades, ja que la tradició diu que fou trobada per un pastor entre
dues branques d’alzina quan anava a cercar mel, l’any 1940 va ser reproduïda en
marbre de Sarral.
En la paret de la balma, prop de l’absis de l’ermita una grossa làpida ens
diu que de l’any 1484 a 1493 la cavitat fou ocupada pel benedictí Fra Bernat
Boïl, que hi féu vida d’ermità, fou l’introductor de l’Ordre Mínima a Espanya i
primer Delegat Apostòlic del Nou Món.
Bernat Boïl va néixer a Tarassona, ja
qui diu que fou a Saidí (Aragó) l'any 1445. Fou secretari del rei Ferran el
Catòlic d'Aragó. El 1481 va ser ermità de Montserrat on va viure
durant deu anys en l’ermita de la Santíssima Trinitat, la qual restaurà
magníficament, un any després ja fou nomenat superior
dels ermitans. Després de fer estada a l'Abellera ingressà com a mínim en
l'orde de sant Francesc de Paula i dos anys després fou nomenat primer vicari
apostòlic de les Índies Orientals, per la qual cosa s'embarcà amb Colom en el segon viatge que aquest realitzà a les Amèriques. En tornar es retirà al monestir de sant
Miquel de Cuixà on va ser nomenat abat perpetu i on va morir l'any 1505.
Fra Bernat Boïl és
present a la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona i
apareix també en una placa de bronze al peu del monument de Colom de Barcelona.
Sobre aquest eremita en Josep Iglésies (1960) ens diu:…En fa una descripció
detallada, ajustadíssima i entusiasta en unes cartes adreçades l’any 1484 al
seu amic Arnal Descós on parla d’un
rústec pontarró, que constituïa l’únic mitjà per a introduir-se a la cova
superior, Aquest detall fa considerar que la cova havia tingut algun ocupant
anterior. No fa el més mínim esment de cap imatge i afirma que el comte de
Prades tenia el propòsit de construir-hi una ermita i un petit monestir.”
L’any 1909 Francisco Gras ens descriu l’ermita d’aquesta faisó: “Esta
ermita se halla en un desierto, en un sitio lúgubre, triste y salvage…
Imaginaos un grandioso monte i en su centro una cruz que indica el sitio en que
un lobo devoró un pastor en una noche de invierno…”També ens diu que l’ermità ven mel i que la
imatge de la Mare de Déu, que està alletant a l’infant, és de “ un palmo y
tres cuartos de altura”.
Vora l’ermita hi ha un pedró d’homenatge al poeta Melcior Font que a l‘any
1926 va escriure la lletra dels goigs de la Mare de Déu de l’Abellera.
Pel dilluns de Pasqua hi te lloc un aplec.
Bibliografia:
Aymamí, Gener (2014)
Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael
Dalmau. Editor. Barcelona. 47-49.
Gras y Elías,
Francisco (1909) Historia de las ermites del Arzobispado de Tarragona. Tip. Sanjuan
Hermanos. Reus.
Sánchez-Cid, Enric
(2001) Ermites i temples insòlits de Catalunya. Cossetània edicions. Valls.
33-35.
La topografia s’ha extret de: cavitatsdecatalunya.blogspot.com/
