MONESTIR RUPESTRE DE L’ARCÀNGEL MIQUEL. IVANOVO (BULGÀRIA)

 

FOTOS G. Aymamí

 

 

MONESTIR RUPESTRE DE L’ARCÀNGEL MIQUEL. IVANOVO (BULGÀRIA)

Es troba en la vall del riu Russenski Lom, a 3 km a l’est d’Ivanovo.

El monestir data del segle XIII i fou fundat pel monjo Joaquim, futur patriarca de Bulgària, procedent del monestir del mont Athos grec. L’ajudaren tres dels seus deixebles. Les virtuts de l’anacoreta fa ver que rebés la visita del tsar búlgar Ivan Assen II (1218-1241) que va ajudar econòmicament a la fundació del monestir.

Fins el segle XVII els monjos van anar excavant capelles i esglésies en la regió, arribant a haver-hi unes quaranta esglésies i a prop de tres-cents edificis, que el 1979 foren declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.   

A part de l’edifici troglodític la seva importància rau en la gran quantitat de pintures al fresc dels segles XIII-XIV extraordinàriament ben conservades. 



 



BALMES ROGES. PONT DE VILOMARA (BAGES)

Fotos originals en paper any 2005. G. Aymamí

 

 



BALMES ROGES. PONT DE VILOMARA (BAGES)

A sota el Puig Gili. Cal seguir el camí que passa per darrere de la casa Nova de Sant Jaume i per les tines de la Lluca s’arriba a les balmes Roges, el camí continua vers l’església de Santa Creu de Palou i la casa del Farell.

Ens trobem amb dues balmes i amb dos grups ben diferenciats i separats, en una, la més important que mesura 24 metres de llargada hi ha una part destinada a cleda, inclosa la menjadora; una barraca de camp de pedra seca i una tina. Al costat hi ha l’altre balma on hi trobem una altre barraca i dues tines més.

Si la presència de grups de tines enmig dels camps, cosa que es dona en la zona de les valls del Montcau, ja es realment interessant, la ubicació d’aquests exemplars troglodítics són del tot excepcionals. Hom creu que en una de les tines s’efectuava el premsat del raïm i en l’altra tenia lloc la fermentació i transformació en vi, d’aquesta forma no es tenia que transportar tot l’embalum del raïm pels mals camins cap a la vila, sinó que tant sols s’hi duia el vi, ja elaborat, en animals de bast.



SAN CRISTOBAL DEL BARRANCO.ANIÉS (OSCA - HUESCA)

Fotos G. Aymamí

 

 

SAN CRISTOBAL DEL BARRANCO.ANIÉS (OSCA - HUESCA)

Des del poble d’Aniés, que pertany al municipi de la Sotonera, cal seguir la pista, degudament senyalitzada i apte per automòbils, que puja cap a la serra Caballera,  en cosa d’uns 3 km, es troba a l’esquerra el corriol que du cap al santuari de la Virgen de la Peña, cal continuar endavant aproximadament uns 1,5 km fins trobar el trencall, senyalitzat, que davalla cap el riu Sotón i cap a la paret on s’obre la cova, on arribem en cosa d’uns 30 minuts de caminar.

Per uns graons tallats a la roca accedim a la porta d’entrada, l’interior està dividit en diverses zones, així trobem la part dedicada al culte, la sagristia i les cel·les dels ermitans, també hi ha moltes pintures de caràcter popular, creus, estrelles, motius geomètrics i vegetals, destacant la figura d’un àngel que duu un llibre en la mà dreta i amb l’altre fa el senyal de la pau.

Tanmateix hi ha diverses firmes i grafits datats dels segles XVIII i XIX.. Es té constància de l’existència d’aquesta ermita rupestre en el segle XVI i en el segle XVIII es van realitzar diverses modificacions

VIRGEN DE LA PEÑA. ANIÉS (OSCA - HUESCA)

Fotos G. Aymamí

 

Gravat de 1642 que representa a l’anacoreta fra Juan agenollat i resant a l’entrada de la cova.   

VIRGEN DE LA PEÑA. ANIÉS (OSCA- HUESCA)

Des del poble d’Aniés, que pertany al municipi de la Sotonera, cal seguir la pista, degudament senyalitzada i apte per automòbils, que puja cap a la serra Caballera i en cosa d’uns 3 km, es troba un corriol a l’esquerra que du cap al santuari on arriben desprès de caminar cosa d’un quart d’hora.

Aquí ens trobem amb l’ermita bastida en els segles XVII o XVIII amb l’interior ple d’objectes barrocs que té el seu origen en una llegenda comú a les marededéus trobades.Al costat hi ha l’habitacle de l’ermità bastit sota d’una balma.

 L’edifici té tres pisos, l’inferior és el més gran, aquí hi ha la cuina i lleixes plenes de terrissa del segle XVIII. En la segona planta hi ha diverses sales destinades a la gent dels pobles que hi anaven en romeria i en el pis superior trobem més sales i un mirador des del que s’observa una perspectiva de la vall realment esplèndida. 

L’horari de visita és de 10,30 a 14,30 els dissabtes, diumenges i festius des de Setmana Santa fins el Pilar. Fora d’aquests horaris cal trucar al centre d’atenció al visitant del castell de Loarre 974342161 – 649307480. administracion@castillodeloarre.es   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                         

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   

SANTA MAGDALENA. GARCIA (RIBERA D'EBRE)

Fotos G. Aymamí

 

 



SANTA MAGDALENA. GARCIA

Sortint de la vila per la carretera de Flix, a cosa d’un quilòmetre es troba una pista a la dreta, ben senyalitzada, que en set quilòmetres du fins el santuari.

El conjunt es compon de l’ermita, l’edifici annex i el terreny de cultiu per a l’ermità. L’edifici d’una sola nau està adossat a la roca. La porta està orientada cap a l’oest i el campanar, orfe de campana, és d’espadanya d’un ull. Exteriorment presenta tres massissos contraforts Davant de la façana hi ha un porxo bastit el 1943 i una font que neix de la roca.

La capella té tres altars, el major dedicat a Santa Magdalena, el del costat dret a San Antoni i el de l’esquerra a Santa Elena.

Ha estat documentada el 1783 i a l’any 1835, durant la Primera Guerra Carlina es calà foc a aquesta ermita, posteriorment fou refeta.  

Per les parets de la roca hi ha diversos pintades fetes pels “quintos” quan eren cridats a fer el servei militar.

Santa Magdalena ha estat declarada bé cultural d’interès local i el primer dissabte desprès del diumenge de Pasqua hi té lloc un aplec.

Dades extretes del llibre “ Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” (2014) de Gener Aymamí.

 

MARE DE DÉU DEL REMEI. FLIX (RIBERA d’EBRE)

 Fotos G. Aymamí

Foto antiga del santuari del Remei

 

MARE DE DÉU DEL REMEI. FLIX (RIBERA d’EBRE)

Des de la població cal seguir durant sis quilòmetres la carretera en direcció a la Granadella fins a trobar a l’esquerra una pista asfaltada que du cap el santuari.

L’església es de factura barroca, amb la façana orientada al sud, té una cúpula sobre la nau i és en part troglodítica ja que l’absis està excavat a la roca. Al costat hi ha una petita capella bastida sota la balma.

Una tradició llegendària explica que cap a l’any 1600 un ermità anomenat Dionís va voler edificar una ermita per venerar la imatge de Maria, que des de temps immemorials ja s’adorava a l’església parroquial.

Sembla que l’advocació del Remei fou acordada per vocació popular, desprès d’haver desestimat altres noms. Nostra Senyora del Remei de Flix és advocada contra la calentor i protectora dels camps contra la sequera.

Sembla ser que hi havia una antiga ermita del Remei, d’estil romànic, que va ser destruïda durant la primera carlinada (1833-1840) per les tropes liberals, anys desprès es construiria l’actual ermita i al segle XX s’edificà el nou edifici per a estada de l’ermità i l’acolliment de devots.

Durant els bombardejos de la passada Guerra Civil, molts habitants de Flix es van refugiar en les coves de la zona i l’ermita del Remei es convertí en un hospital de sang. Aquí portaven alguns dels ferits de la batalla de l’Ebre.

Davant mateix de la plaça hi ha una fossa dels soldats anònims.

L’ermita és tancada. S’obre els diumenges i pel 25 de març hi té lloc un aplec, així com pel dilluns de Pasqua i el primer d’octubre un aplec sardanístic. Històricament per la diada de sant Jordi, els veïns de la Palma d’Ebre hi pujaven en processó. Al voltant hi ha una àrea de lleure.

Extret del llibre “Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí (2014)   

 

 





CONJUNT RUPESTRE DE “SAN JULIÁN” FAIDO (ÀLABA)

 

 L'eremitori vist des del camí de San Juan de la Peña

Foto G. Aymamí

San Julián 2

San Julián 1

Dibuixos extrets del llibre "Eremitorios rupestres altomedievales; El alto valle del Ebro" (1989)

 

 

CONJUNT RUPESTRE DE “SAN JULIÁN” FAIDO (ÀLABA)

Als afores de la vila, a l’oest del santuari de “la Virgen de la Peña” i a l’altre costat del barranc veiem el turó de sant Miquel on hi ha un  parell de coves que també hem trobat esmentades amb el nom de sant Miquel.

Es tracta de dos eremitoris artificials, que estan a cinc metres un de l’altre i no estan comunicats. La primera, la més gran seria l’oratori i l’altre, més petita, la cel·la destinada a habitació.