L’ORIGEN EREMÍTIC DE L’ERMITA DE SANT PAU D’ARBOLÍ

 L’ORIGEN EREMÍTIC DE L’ERMITA DE SANT PAU D’ARBOLÍ

Situació:

A l’entrada de la població trobem els senyals indicadors cap a l’ermita de Sant Pau. S’hi arriba desprès de 20/30 minuts de pujada per un bonic camí, amb trams empedrats,  des d’on es gaudeixen bones panoràmiques sobre la vila. Aquest camí fou arranjat a l’any 2006 pel Taller d’Ocupació Muntanyes de Prades.

 

 Camí empedrat

També s’hi pot accedir amb vehicle per una pista asfaltada, però recomano anar-hi a peu.

Descripció:

La pàgina web del Patrimoni Gencat ens el presenta con un “edifici de planta rectangular, bastit de paredat arrebossat exteriorment de dues plantes i cobert per una teulada a dos vessants. El pis superior és sobreposat atès que l'ermita és coberta interiorment a dos vessants amb bigues careneres que reposen sobre un arc de mig punt central. El pis, ampliat per la banda de llevant, és dedicat a l'habitatge de l'ermità.

La façana presenta la porta, dues finestrelles, un ull de bou obert al pis i un campanar d'espadanya. El conjunt és reforçat per contraforts pel costat de ponent. Interiorment és enguixat, amb un banc d'obra a cada costat. Al fons s'hi obre una porta que mena a una cova, amb tradició eremítica. El terra és enrajolat. És situat en un petit replà, a 855 m d'altitud.”

 

Breus notes històriques:

Hom creu que fou bastida al segle XIII, tot i que l’espluga que hi ha al darrera ens evoca una etapa eremítica.

Al davant de la cova s’edificaria l’ermita i amb posterioritat s’hi afegí el pis superior i dependències per a l'ermità. Els anys vint fou reconstruïda ja que estava força enrunada. El 1936 fou cremat el retaule, però la imatge del sant es salvà ja que s’amagà al poble, on hi roman actualment. Una ermitana se n'ocupa de l’ermita i dels voltants que estan en un perfecte estat.

 La cova plena de runa

 

 

 

COVA PICASSO O DELS ULLALS DE MORAGO. HORTA DE DE SANT JOAN

COVA PICASSO O DELS ULLALS DE MORAGO. HORTA DE DE SANT JOAN

Situació:

En la carretera T-333 d’Horta de Sant Joan a Arnes trobem una pista asfaltada de 12 km que du cap a l’Àrea recreativa del Mas de la Franqueta.
De l’àrea recreativa, continuarem la pista tenint el riu Estrets a mà dreta, al cap de poc deixarem a l’esquerra el camí que mena a una antiga pedrera de marbre. Més endavant trobarem una bifurcació on hi ha un pal indicador on llegirem “Cova Picasso, 150 m”. Cal seguir l’itinerari senyalitzat. De l’àrea recreativa a la cova hi ha uns 20 minuts.

Descripció:
Es tracta d’una balma d’uns 5 m d’ample per una fondària màxima de 3 m, amb un sostre inclinant que va perdent alçada de manera que no es pot estar dret a la seva meitat interior. La superfície aixoplugada està envoltada d’un mur de pedra baix, de manera que forma un “habitacle” gairebé semicircular. Una línia de pedres el divideix en dues “cambres”, essent la “cambra” NE la més planera, on podrien dormir tres persones sense masses comoditats.

Notes:
Aquesta cova és coneguda tradicionalment com a cova dels Ullals de Morago i fou utilitzada per pastors per aixoplugar-se i ningú s’hagués mai fixat en ella si no hagués estat perquè Pablo Ruiz Picasso la va triar per fer-hi llargues estades a la natura. Probablement va escollir, aquest precari hàbitat, per la seva proximitat al riu.

 
El Parc ha habilitat un recorregut senyalitzat, “Itinerari de Picasso”, que passa per la cova, convertint-la en un “indret Picassià”.
Cal dir que el nom original dels ullals de Morago prové d’un naixement d’aigua situat a la llera del riu Estrets, uns 200 m aigües amunt de la cova. El seu cabal ha estat captat per abastir d’aigua potable el poble d’Arnes.

L’estada de Picasso:
A l’any 1898 arribà a Horta de Sant Joan, llavors duia el nom d’Horta d’Ebre, de la mà del seu millor amic de la Llotja de Barcelona, Manuel Pallarès. Tenia 17 anys, Pallarès era més gran, i li oferí una estada a casa seva per a recuperar-se de l’escarlatina, a Horta s’hi va estar, vuit mesos, fins el febrer de 1899. 
Es van instal·lar al mas Tafetans, una casa pairal que la família Pallarès tenia a prop del riu Algars. La seva salut millorà i tornà a la pintura amb El mas Tafetans obra que es pot veure en el Museu Picasso de Barcelona. També va fer diversos dibuixos i esbossos de la vida de pagès.
Un cop recuperat van decidir emprendre una aventura pels Ports i varen triar com a habitatge la cova que ara porta el seu nom. 
Amb uns pocs queviures i uns llenços per pintar, hi varen passar tot un mes vivint en un estat gairebé salvatge. Per a dormir, es feien un jaç d’herba dins la cova. En aquell temps, l’indret era molt més inaccessible que a l’actualitat perquè no existien les pistes que ara ens apropen, i tan sols algun caçador podria passar de manera molt esporàdica. Per aquest motiu, varen viure gairebé com salvatges, anant despullats i banyant-se al riu. Els queviures els anaven a cercar al mas Quiquet, que conserva gairebé el seu estat original. El mas també ha quedat immortalitzat en una obra que du aquest nom.

Mas Quiquet

Picasso no oblidarà mai aquesta experiència i la seva amistat amb Manuel durarà 75 anys.
S’expliquen moltes coses sobre l’estada de Picasso als Ports, es diu que va estar a punt d’ofegar-se al caure al riu Estrets i que el seu amic el va salvar, també, sembla ser, que va tenir una breu experiència homosexual. 
A l’any 1909 Picasso torna al poble, aquesta vegada acompanyat per la seva amant Fernande Olivier. Es van instal·lar a l’hostal del Trompet i l’estada d’un pintor famós acompanyat d’una francesa sense estar casats fou un escàndol majúscul. Al poble no es parlava d’altre cosa i es diu que el mateix Picasso va disparar dos trets a l’aire enfadat per les pedres que li llençaven al balcó les veïnes puritanes. 

Retrat de Manuel Pallarès

Aquell estiu va llogar una habitació a la plaça de l’església i l’altell del seu amic Tobies Membrado, el forner del poble, va servir d’estudi.
Són diversos el quadres que Picasso va pintar d’aquests indrets, tant dels paisatges com de la gent, un d’ells Fernande sobre fons de muntanyes uneix la seva estimada amb les muntanyes que tant li agradaven sota l’influencia del cubisme. L’obra es troba en una col·lecció de Frankfurt.

                                                        Retrats de Fernande Olivier
Picasso va ser nomenat “Fill adoptiu d’Horta” par part de l’Ajuntament i quan se li preguntava al pintor per la seva genialitat contestava “Tot el que sé ho he après a Horta”.

Webgrafia: http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/

 

SANT MARC DE CAL BASSACS. GIRONELLA

 SANT MARC DE CAL BASSACS. GIRONELLA

Situació: La barriada dels Bassacs es troba als afores de la vila, a uns 500 m  a l'esquerra de la carretera en direcció a Berga.

Descripció: Església d'una sola nau, adossada a un penyal que fa la funció d'absis, té forma piramidal a l'exterior i còncava a l'interior; s'hi accedeix per una obertura d'arc de mig punt i té, a llevant, una finestra espitllerada formada per tres blocs monolítics. Actualment un envà separa aquest absis de la nau.

Breus notes històriques: A questa penya és considerada com un eremitori del segle X; més tard fou l'absis d'una probable església preromànica i en l'actualitat passa a exercir funcions de sagristia.

Altar i absis. Wikipedia

L’església actual data de l'any 1749. El 1853 calgué construir-hi uns contraforts laterals per tal de contrarestar el pes de la volta. A la porta hi ha grafits dels segles XIII – XIV que reprodueixen un castell.

A tocar hi ha restes d'un probable hàbitat medieval; es poden veure diversos forats a la roca, situats a 4-5 m d'alçada, destinats a les bigues i al darrere, en un rocallís, hi ha diversos forats al sòl.

L’església està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Bibliografia: AYMAMÍ Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau editor. Barcelona.

ROCAMADOUR. FRANÇA

 

ROCAMADOUR. FRANÇA

Situació:

Aquesta localitat es troba a 165 km al nord de Tolosa de Llenguadoc (Toulouse)  i a 260 km a l’est de Bordeus. Pertany al departament de Lot i a la regió d’Occitània.

Descripció i breus notes històriques:
Al primer quart del segle XI Rocamadour surt esmentat com pertanyent a l’abadia de Marcilhac. A l’any 1105 ja es menciona el culte a la Verge Maria de Rocamadour i el 1112 es cita una peregrinació.

El 1166, a l’entrada de l’oratori, en ser enterrat un monjo es descobreix el cos, presumptament incorrupte d’Amador (Amadour) que segons es diu es va establir en aquest indret. El 1188 la majoria dels edificis de la ciutat religiosa estan acabats. Del 1193 al 1317 és l’època daurada de les peregrinacions. El 1212 té lloc la batalla de les Navas de Tolosa i, segons les cròniques, es guanya gràcies a haver desplegar un estendard de Nostra Senyora de Rocamadour.

El 1244 hi peregrinen Sant Lluís i Blanca de Castella i el 1369 el lloc és ocupat pels anglesos. El 1546 es proclama el Gran Perdó i hi arribem més de 20.000 persones. El 1562 el santuari és saquejat i de 1858 a 1872 es produeixen importants obres de restauració.
Al llarg dels segles Rocamadour ha atret peregrins de tots els països i l’han visitat reis com Lluís IX de França, Enric II d’Anglaterra, Alfons III de Portugal,  nobles, bisbes, predicadors com Domingo de Guzmán i Antonio de Pàdua, entre altres.

La proba final del pelegrinatge consisteix en pujar de genolls els 216 graons de l’escala que du cap a la ciutat religiosa i són molts, famosos i desconeguts que han pujat la gran escala.

El miracles atribuïts a la mare de Déu negra de Rocamadour han contribuït a l’augment de visitants.      
A finals de l’edat mitjana s’adjudicà a perpetuïtat indulgencies plenàries a qui rebés els sagraments de la penitència i la comunió, especialment si era el 24 juny i coincidia amb la festivitat de Corpus Christi.  
 

El conjunt religiós consta de 7 capelles, algunes encabides sota la roca del penya-segat. L’edifici més gran és la basílica de Saint Sauveur que interiorment mesura 15 metres de llargada per 17 d’amplada i les columnes fan 7,60 metres.
És del tot recomanable pujar dalt del castell i passejar pel poble medieval.   

 

 

SETENIL DE LAS BODEGAS. CADIS

 

 

 

SETENIL DE LAS BODEGAS. CADIS

Situació:

Bonica població, que frega els 3.000 habitants, situada a uns 30 km de Ronda, forma part de la ruta dels pobles blancs de la serralada de Cadis. Està considerat com un dels pobles més bonics d’Espanya i ha estat declarat com Conjunt Històric Artístic.

 

Descripció:

El riu Guadalporcún ha excavat un canyó on s’instal·là el centre de la vila, aprofitant les viseres de roca per bastir-hi, al seu interior les cases que configuren aquest original nucli urbà.

Es tracta d’un tipus d’habitacles que, al contrari que succeeix en altres llocs, en aquest cas no s’excava la roca, sinó que es tanca la paret rocosa i l’habitacle es desenvolupa longitudinalment a la cinglera.

                                                        

                                                            Fotos G. Aymamí, any 2007  

La majoria de cases-coves  es situen en els carrers de Cuevas del Sol, Cuevas de la Sombra, Cuevas de San Román  – topònims ben eloqüents – carrers Mina, Herreria, Jaboneria, Cabreriza i Triana.

SANT MARTÍ DE CORILHA O DE GESSA. NAUT ARAN. ARAN

Situació de l'ermita

 

SANT MARTÍ DE CORILHA O DE GESSA. NAUT ARAN. ARAN

Situació:

A l’entrada de Salardú hom troba el nucli de Gessa, situat a 1.242 m d’altitud; des de la plaça Major, que és on hi ha l’església, cal seguir cap a la dreta pel carrer Portau, fins a trobar, també a la dreta, el carrer de Sant Martí; al final d’aquest hi ha una cruïlla amb les senyalitzacions dels senders GR211 i PRC112.
Cal seguir els senyals blancs i grocs del PR que va guanyant  alçada, primer pel costat del riu que davalla pel barranc de Corilha, també dit de Sant Martí; desprès amb unes llaçades es supera una forta pujada i s’arriba a uns prats i es torna novament cap el riu. Fins aquí haurem emprat una hora i mitja.
Ara ens cal seguir el corriol que, en un quart d’hora, s’enfila cap a l’ermita de Sant Martí, que veiem al davant nostre, arrapada al vessant de la muntanya a 1.800 metres d’altitud.  

                   Any 2005, quan l'ermita estava mig enrunada i amb neu pels costats
Descripció:
L’edificació estava mig enrunada, li mancava el sostre i part de les parets, però a l’any 2014 es procedí a la rehabilitació, col·locant-hi una porta i una coberta metàl·lica. És de planta quadrada, amb absis excavat en part a la roca, que és el que li dóna l’aspecte rupestre. La porta està orientada al nord i l’absis cap a l’oest. Les parets són bastides amb lloses irregulars unides amb morter de calç i sorra amb pedruscall més petit entremig a manera de falques.  
De la porta, davallant tres graons, ens plantem a l’interior de la capella de 5,30 metres d’amplada per 4,70 m de llargada i des de la porta dos graons de pujada ens situen a l’absis que conserva la volta de pedra que és on hi ha, en una capelleta, la imatge de sant Martí, col·locada sobre una mena d’altar. Al darrera hi ha una estreta gatera.

                                              Foto any 2005 - Fotos G. Aymamí
Breus notes històriques:
El primer que sobta en arribar-hi és la seva situació, en un lloc agrest i força apartada de la població. La història ens explica que, segons la tradició, en aquest indret a un pastoret se li aparegué el sant que li assegurà protecció contra les tempestes si s’hi edificava una capella.
El segon dissabte de juny es celebra un aplec que gaudeix de molta devoció.

Goigs a Sant Martí de Gessa

En una de les respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, referent a la cova es pot llegir el següent:
“Se halla en lo mas escabros del monte Corylla propio de este pugar una muy devota capilla bajo la advioccion de Sn. Martin obispo, y confessor, cuia imagen se cre en el pueblo y lugares circunvecinos, milagrosamente hallada por un pastor de ganado vacuno á quien apareció, y habló esta Santa Imagen, para que diera aviso al lugar de su aparicion; lo que executó protamente el pastor y no escuchandole los vecinos del pueblo, bolviose muy descontento y mandandolo (?) de rodillas, á otra imagen, lo mandó bolver al lugar, imprimiendole primero los dedos de su mano derecha, en el semblante, á fin de que fuera crehido, y obedecido en su embajada; como en efecto se convocó luego al pueblo en procession, y le edificó despues la capilla, que esta santa imagen mandava junto á una cueva redondiza de piedra, que esta detrás del retablo, a su lado derecho; por la que salio la misma imagen, y que parece artificialmente labrada; para desde alli protegerle y ampararlos contra las furias del aquilon, que hasta entonces havia frequentemente experimentado con truenos, rayos, granizo, y avenidas formidables de aguas que le havian inundado, y tenian puesto en condonacion como todo por extenso consta de los gozos antiquissimos que se canta nen alabanza del santo representado por aquella devota imagen; por cuia intercesion ha obrado D. N. S. Muchas maravillas y prodigios á favor de su pueblo, y vecinos (...)”

Bibliografia:

AYMAMÍ DOMINGO, Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.

 

ELS CELLERS DE COLINAS DE TRASMONTE. ZAMORA

 

ELS CELLERS DE COLINAS DE TRASMONTE. ZAMORA

Situació:

La població de Colinas de Trasmonte pertany a la comarca de Benavente y los Valles i es troba a 13 km de Benavente seguint la carretera N-525 en direcció a Puebla de Sanabria.

                                                                 Fotos G. Aymamí
Notes:
En la part nord del poble, darrera l’església, es localitzen diversos cellers excavats a sota terra, cosa que facilita que el vi estigui sempre a la mateixa temperatura.
En aquesta zona es produeix vi sota DOP “Valles de Benavente”.