martes, 16 de mayo de 2017

ESGLÉSIA TROGLODÍTICA DE VALS (FRANÇA)










Fotos G. Aymamí
 
 
ESGLÉSIA TROGLODÍTICA DE VALS (FRANÇA)
Es troba a la regió d’Arieja. S’hi arriba des de Pamiers o Mirepoix per la carretera D 119. En arribar al poblet de Vals hi ha indicacions cap a l’església, que es pot visitar lliurement.
L’església de Notre Dame de Vals està tallada en la roca. La nau  data del segle X,  té una torre del segle XII, y un mur del segle XIV.
L’església s’esmenta en textos del 1.104, quan el rector de Vals, Aníbal Grasseries, es converteix en un de los Canonges Regulars de l’església de San Volusien de Foix. També apareix en documents de l’any 1224 en relació al Papa Honori III.
A l’any 1952 l’abat JM Durant descobreix sota diverses capes de revestiment en les parets pintures d’època romànica. A partir de 1956 es restauren parcialment i són exposades al públic.
L’edifici fou bastit en tres nivells. En el primer passadís podem veure representacions d’apòstols, el Crist Pantocràtor i l’arcàngel sant Miquel, entre altres.
En el segon passadís hi ha dos vitralls interessants que representen a sant “Loup” i sant Jordi.  
En la nau superior, la torre, hi ha finestres romàniques.
Per l’interior es poden contemplar les pintures del segle XII que il·lustren tres períodes de la vida de Jesús.  
Es interessant i curiós passar d’un nivell a un altre – les llums s’apaguen soles – i sobretot adonar-nos que els feligresos estan en una posició més elevada que l’altar, cosa infreqüent.   



sábado, 6 de mayo de 2017

LA ROQUE SAINT-CHRISTOPHE. PEYZAR-LE-MOUSTIER (FRANÇA)







Fotos G. Aymamí
 
 
LA ROQUE SAINT-CHRISTOPHE. PEYZAR-LE-MOUSTIER (FRANÇA)
Dins de la comarca del Perigord, en la Dordonya, entre les poblacions de Les Eyzies i la coneguda cova de Lascaux a Montignac es troba aquesta gran balma situada en un penya-segat de 80 metres d’alçada i 1 km de llargada.
L’home prehistòric ja va habitar en aquest lloc ja que s’han trobat restes del paleolític i en època medieval es bastí una fortalesa i un poble troglodític, en el riu que passa per sota de la caverna també hi havia un port. En la visita hom es pot adonar de com estaven organitzades aquestes vivendes, es pot veure una cuina de l’any 1000, llocs de culte i màquines d’enginyeria civil, tot ben reconstruït i sobretot molt ben explicat.
La guerra dels Cent Anys que va tenir lloc entre Anglaterra i França que va durar des de 1337 a 1453 – en realitat va durar cent setze anys – també va afectar als habitants d’aquesta cova que van sofrir un setge el 1401.  
Els protestants ocupen la cova de forma esporàdica durant les guerres de religió que van tenir lloc entre 1562 i 1598 i com que la Roque Saint-Christophe era un punt estratègic important en 1588 s’ordena la seva destrucció, restant doncs més de 300 anys d’abandó.  
Durant segles la família Touron n’era la propietària i un dels descendents Gabriel Touron, a l’any 1938, interessat per fer excavacions per la zona, descobreix entre el bosc una sèrie de32 graons excavats en la roca que eren l’entrada a la fortalesa.
El lloc va començar a ser conegut i abans de la segons guerra mundial ja van arribar els primers visitants i en l’actualitat és un dels llocs més visitats del Perigord.  
Més informació i horaris de visita : www.roque-st-christophe.com/
 
 
 


jueves, 27 de abril de 2017

POBLE DE LA ROQUE-GAGEAC (FRANÇA)







Fotos G. Aymamí
 
 
POBLE DE LA ROQUE-GAGEAC (FRANÇA)
Aquesta població es troba en la regió d’Aquitania, en el departament de la Dordonya.
És un bonic poblet situat al peu d’un airós penya-segat i al costat del riu Dordonya. Fa uns anys, en el rànquing dels pobles més bonics de França va obtenir ta tercera posició, només va estar superat per Saint Michel i Rocamadour. 
A l’any 1957 va patir una seriosa catàstrofe, ja que un bloc de  roca de 5000 m³, degut a la dissolució de la calcita, es separà de la cinglera i va caure damunt del poble destruint unes deu cases i matant a tres persones. La carretera va estar tallada durant alguns anys.
La vila ha conegut al llarg dels segles la invasió dels normands, víkings, francesos, anglesos i la guerra dels Cents Anys, entre altres. D’aquesta darrera època, resten en peu part dels forts troglodítics bastits per defensar la població.
Passejant pels seus típics carrers i carrerons anirem descobrint altres exemples de construccions edificades aprofitant la roca de la cinglera

domingo, 16 de abril de 2017

COVA-MUSEU DEL XAMPINYÓ. SAUMUR (FRANÇA)







    
         Fotos G. Aymamí
 
 
COVA-MUSEU DEL XAMPINYÓ. SAUMUR (FRANÇA)
En la dècada dels anys 50 i 60 del segle XX, es van utilitzar molts soterranis, coves i mines abandonades per al conreu del xampinyó, com una ajuda a la minsa economia familiar de l’època. Al nostre país se’n consumeixen molts de xampinyons, però gairebé tots són d’importació. El primer productor del món és la Xina.
El xampinyó procedeix de França on es va començar a conrear de forma intensiva cap allà l’any 1650, i es deu a l’agrònom Jean de la Quintinie (1626-1688). Actualment es calcula que es produeixen a la vora de 2.400.000 tones a l’any, ocupant el quart lloc del món.
En la regió de Saumur, el xampinyó comú (agaricus bisporus) conegut a França com el xampinyó de Paris, es conrea des de fa més de 100 anys. En la zona hi ha nombroses coves i galeries excavades en les roques que reuneixen les condicions idònies pel seu conreu. Més del 50% de la producció francesa procedeix d’aquesta regió.
En la cova-museu del xampinyó podem veure nombroses varietats conreades de diverses formes, al sòl, de la manera més o menys tradicional, i en forma aèria, en pans de terra protegits per una xarxa penjats del sostre.
És un museu subterrani didàctic, curiós i sobretot entretingut.
L’adreça és Saint-Hilaire-Saint-Florent, Route de Gennes, 49400 Saumur.
Per a més informació: www.musee-du-champignon.com

miércoles, 5 de abril de 2017

EL CONJUNT TROGLODÍTIC DE ROCHEMENIER. LOURESSE (FRANÇA)











 
Fotos: G. Aymamí
 
 
EL CONJUNT TROGLODÍTIC DE ROCHEMENIER. LOURESSE (FRANÇA)
En la vila de Louresse-Rochemenier, en el departament de la vall del Loira, es troba aquest interessant conjunt rupestre musealitzat. Aquí el visitant pot contemplar dues granges amb les seves dependències excavades en la roca on s’exposen entre altres, mobles i eines per treballar el camp, així com una capella subterrània del segle XIII.
La visita es fa acompanyats d’un ambient de llum i so que fa més atractiu el recorregut.
El conjunt rep uns 70.000 visitants a l’any.
www.troglodyte.fr/




jueves, 30 de marzo de 2017

BARRI TROGLODÍTIC. CHINON (FRANÇA)










Fotos G. Aymamí
 
 
BARRI TROGLODÍTIC. CHINON (FRANÇA)
Chinon és una població d’uns 8.000 habitants situada en el departament d’Indre i Loira, quan cerquem informació d’aquesta localitat trobem esment del seu castell, del museu de Joanna d’Arc, del barri antic i de la capella troglodítica de Santa “Radegonde” del segle VI, amb interessants galeries i pintures murals. Fou declarada monument històric el 1967, restaurada el 1969 i consolidada finalment en 2006. És oberta al públic.
Però del que no sen diu res és de l’antic barri troglodític que hi ha en un vessant sota el turó del castell. En la visita efectuada a l’any 2011 vam veure tot un seguit de cases completament degradades i amb l’interior buit i mig enrunat. Això si, durant el recorregut hi havia algunes fotografies de l’època en que estaven ocupades que semblen datar de la meitat del segle XX. En 1921 hi hagué un important enfonsament d’aquesta zona de la muntanya.

miércoles, 22 de marzo de 2017

VALL TROGLODÍTIC DE GOUPILLIÈRES. AZAY-LE-RIDEAU (LOIRA) FRANÇA








Fotos G. Aymamí
 
 
VALL TROGLODÍTIC DE GOUPILLIÈRES. AZAY-LE-RIDEAU (LOIRA) FRANÇA
 
A la vall del Loira hi ha nombroses manifestacions troglodítiques i moltes encara estan habitades en l’actualitat.
Un dels llocs més interessants i sorprenents és sens dubte la vall de Goupillières, que està situada a uns 4 km del poble d’Azay-le-Rideau en el departament d’Indre i Loira.
La història explica que a l’any 1962, Louis Marie Chardon, un noi de 10 anys, tot jugant en un camp que acabava d’adquirir el seu pare André per tal d’ampliar el terreny d’arbres fruiters familiar, va descobrir tot una sèrie de cavernes. Cal dir que la vall on les va trobar estava gairebé abandonada i plena d’herbes i esbarzers, per aquest motiu va restar apartada de l’explotació agrícola.
En 1982 Louis Marie va heretar el lloc i en el seu temps lliure va anar descobrint més coves que a l’any 2000 es van obrir al públic.
El visitant va descobrint unes cavernes que els pagesos de la zona ja habitaven des de l’edat mitjana, són veritables granges troglodítiques, que ara ens mostren de manera fefaent com es vivia aleshores. Els mobles, diferents atuells agrícoles i inclús diversos animals de granja els veiem en aquest espai curiós, històric i sobretot molt didàctic.    
Per a més informació sobre la visita cal consultar. www.troglodytedesgoupillieres.fr/