martes, 14 de marzo de 2017

CONJUNT TROGLODÍTIC D’ARTENARA. GRAN CANÀRIA

 
 
 


     Nucli troglodític d'Artenara



     Ermita de la "Virgen de la Cuevita"
     Fotos G. Aymamí 

 
CONJUNT TROGLODÍTIC D’ARTENARA. GRAN CANÀRIA
Artenara és un municipi que té la singularitat de ser el que està situat a més altitud de l’illa (1.270 m) i el que té més desnivell ja que el terme arriba des dels 1773 m d’alçada del pic “de los Moriscos” fins el nivell del mar. Tanmateix és el que té menys població i el que compta amb més coves.
S’esmenta que en la dècada dels anys 30 del segle XX la majoria de la població vivia en cases-coves obertes en els vessants que formen la caldera de Tejeda. En l’actualitat encara són moltes les famílies que viuen en cases excavades, inclús, com passa en diversos llocs de la península, n’hi ha dedicades al lloguer pel turisme. Aquestes coves tenen la particularitat que mantenen, durant tot l’any, una temperatura constant de 18 graus, cosa que s’agraeix tant a l’hivern com a l’estiu. 
A uns 400 metres del nucli, en la muntanya del Toril, en el barri troglodític d’Artenara d’”Arriba” hi ha l’ermita de la “Virgen de la Cuevita” excavada en la roca. Data de l’últim terç del segle XIX, cap a l’any 1865, que és quan s’amplià una petita església situada dins d’una cova on només hi cabien 11 persones, en l’interior hi ha l’altar, la trona, el confessionari i el cor tots també tallats en la roca. A l’any 1999 s’hi van afegir nous elements com la taula de l’altar, una butaca i una pica baptismal, entre altres.  Aquesta Mare de Déu gaudeix de gran devoció per la comarca. 
Dins del municipi es troben, entre altres, el Complex Arqueològic d’Acusa on hi ha coves destinades a habitació i a enterrament. Les coves de “Caballero”, conjunt arqueològic format per 12 coves artificials que foren refugi dels pastors aborígens que presenten representacions rupestres i la cova de “los Candiles” amb gravats rupestres.  
A Artenara hi ha també un museu particular en una antiga vivenda que és una mostra etnogràfica de la zona.
  

miércoles, 1 de marzo de 2017

“CENOBIO” DE VALERÓN. GRAN CANÀRIA




 
 
Fotos G. Aymamí
 
 
 
“CENOBIO” DE VALERÓN. GRAN CANÀRIA
Al nord de l’illa, dins del municipi de Santa Maria de Guía, en la denominada muntanya del Gallego, hi ha un racó amb més de 300 coves excavades en la roca, és l’anomenat “cenobio de Valerón”. El topònim prové d’una llegenda en que s’explica que aquí es recloïen les “Harimaguadas” que eren les sacerdotesses que s’encarregaven de l’educació de les adolescents aborígens que estaven destinades al culte (maguadas) o de les joves de classe noble que estaven sota la seva custodia fins el dia del matrimoni.
El cert és que aquest lloc era un immens graner on es guardaven i protegien les excedències agrícoles. Una vegada guardats el cereal i el gra, que constituïa la base de la seva dieta, es tancaven les coves amb una porta ben ajustada que es segellava amb fang i es pintava la marca familiar que indicava la propietat. Sembla ser que hi havia encarregats de vigilar el graner i de la distribució del gra. 
Els compartiments, distribuïts en 8 pisos, tenen d’1 a 3 m² i els indígenes ho van construir, en la pedra volcànica, fa més de 800 anys, amb eines de pedra i fusta.   
Com que està construït en una paret gairebé vertical que passa bastant desapercebut des de l’exterior, té un caràcter estratègic forà important.
Fou declarat Monument Històrico-Artístic el 1978 i des de 1985 és considerat un Bé d’interès cultural en la categoria de zona arqueològica.
Per consulta d’horaris de visita cal consultar la Web: www.cenobiodevaleron.com

 


lunes, 20 de febrero de 2017

COVES TROGLODÍTIQUES DE GUAYADEQUE. GRAN CANÀRIA











 
FOTOS G. AYMAMÍ
 
 
COVES TROGLODÍTIQUES DE GUAYADEQUE. GRAN CANÀRIA 
Al sud-est de l’illa de Gran Canària, entre els municipis de Ingenio i Agüimes es troba l’impressionant barranc de Guayadeque, que amb els seus 15 quilòmetres de llargada és un dels més llargs de l’arxipèlag canari i ha estat descrit més d’una vegada com una gran joia amagada.
Ha estat declarat Monument Natural tant per la seva vegetació autòctona com per la gran quantitat de coves que han estat adaptades com habitacles.
A Guayadeque s’han realitzat troballes arqueològiques prehispàniques.
Circulant pel barranc trobem alguns petits nuclis de població, el més important és “Cueva Bermeja” nom que rep degut a la coloració de les roques de l’envolten. Un altre nucli és “Montaña de las Tierras” i en la zona de “los Marteles” trobem dins d’una cova l’ermita de sant Joan Baptista.
En la carretera del barranc, dins del municipi d’Agüimes, trobem el Centre d’Interpretació del Barranc de Guayadeque (www.aguimes.net) que recomano visitar.
  


martes, 14 de febrero de 2017

MONESTIR RUPESTRE D’ALADJA (BULGÀRIA)














FOTOS G. AYMAMÍ

 
MONESTIR RUPESTRE D’ALADJA (BULGÀRIA)
És el monestir rupestres més important de la costa búlgara del mar Negre. Està situat a uns 14 km al nord de la ciutat de Varna.
Va estar habitat des del segle XIII – XIV, tot i que hom creu que ja existia entre els segles X – XII.
El monestir fou excavat en un penya-segat de 40 metres d’altura. En el primer nivell es troba l’església, les cel·les dels monjos, el menjador, la cuina, un petit fossar i les dependències agrícoles.
Té restes de pintures murals.
A les darreries del segle XIV, desprès de la caiguda de Bulgària pels otomans el monestir començà la seva decadència i fou abandonat definitivament en els segles XV-XVI.
En 1927 va ser declarat monument històric nacional i en 1968 monument arquitectònic d’importància nacional.
Com a conseqüència de la candidatura de Varna com a candidata a capital cultural europea per a l’any 2019, es creà l’espectacle audiovisual “ Les llegendes del monestir d’Aladja”
En l’actualitat el monestir és visitat per milers de turistes, ja que es troba en la part central del Parc Natural de “les sorres d’or” que és una àrea de natura protegida.
 
 



jueves, 2 de febrero de 2017

LA CAPELLA RUPESTRE DE SANT PANTALEÓ. MADARA (BULGÀRIA)

 
Relleu del cavaller de Madara




Fotos G. Aymamí
 
 
 
LA CAPELLA RUPESTRE DE SANT PANTALEÓ. MADARA (BULGÀRIA)
 
La denominada Reserva Històrico-Arqueològica de Madara es troba a 17 km al nord-est de Shumen, a 2 km de Madara i a uns 75 de Varna que és la població més gran.
El monument més important és el genet de Madara, es tracta d’un relleu tallat a la roca, està a 23 metres d’altura i representa a un genet que du una llança a la mà, als peus del cavall hi ha un lleó i darrera del genet el seu gos de cacera.
Segons una llegenda un rei mentre estava de cacera per aquestes muntanyes va caure i es va matar i els seus familiars, per immortalitzar-lo van fer que tallessin la seva imatge a la roca. Le4s inscripcions que acompanyen l’escultura relaten fets ocorreguts entre els anys 705 i 813 dC.
En 1979 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Les coves dels penya-segats de les muntanyes de Madara foren aprofitades des del Neolític  i al llarg dels segles aquí es van establir habitacles, santuaris, temples, monestirs o simples cel·les d’ermitans. Es diu que en el segle XIV hi havia més de 150 coves utilitzades com esglésies o capelles i això no ens ha d’estranyar ja que Madara en el seu origen pre-búlgar significa “roca sagrada o lloc sagrat”.
No gaire lluny del famós cavaller es troba una d’aquestes capelles rupestres, és la de Sant Pantaleó que en l’actualitat encara gaudeix del fervor dels búlgars ja que no hi manquen les visites ni les ofrenes.  


miércoles, 1 de febrero de 2017

MONESTIR RUPESTRE DE SANT DIMITRI. BASARBOVO (BULGÀRIA)











 
Fotos G. Aymamí
 
 
MONESTIR RUPESTRE DE SANT DIMITRI. BASARBOVO (BULGÀRIA)
El monestir rupestre Sant Dimitri (Sveti Dimitri Basarbovski) es troba en la vall del riu Rusenski Lom i prop de la localitat de Basarbovo, en la regió de Russé.
Va ser fundat al segle XIII, però el seu nom apareix per primer cop en uns documents fiscals otomans a l’any 1431. Durant molts anys va quedar abandonat i el 1937, el monjo Hrissant del monestir de la Transfiguració, va recol·lectar fons i revifà el monestir. En 1956 es  van construir, al peu dels penya-segats, dues habitacions i una cova-menjador. 
Aquí va viure tota la seva vida Sant Dimitri. Va néixer a Basarbovo el 1685 i es diu que s’anticipà al dia de la seva mort, ja que va sortir del monestir, s’ajupí entre dues roques vora el riu i allí lliurà la seva anima a Déu. Fou enterrat en l’església del poble, però durant la guerra russo-turca de 1768-1774 les seves relíquies  foren portades pel general Peter Saltykov cap a Bucarest on reposen, des del 13 de juliol de 1774, en l’església de sant Constantí i santa Elena.
48 graons son els que té que pujar el visitant per arribar a la cova on, segons la llegenda, dormia sant Dimitri. En una cova del costat està enterrat el monjo Hrissant. En les coves hi ha diversos icones ortodoxes molt interessants.  
És en l’actualitat l’únic monestir rupestre en actiu de Bulgària i celebra la seva festa el dia 26 d’octubre