ELS HABITACLES TROGLODÍTICS DE VESPELLA DE GAIÀ (TARRAGONÈS)

ELS HABITACLES TROGLODÍTICS DE VESPELLA DE GAIÀ (TARRAGONÈS)

Situació:

Vespella és una petita població a la qual es pot arribar des de Salomó amb un recorregut d’uns 6 km o bé des de la Nou de Gaià que està a uns 5 km de distància, tot passant pel nucli dels Masos de Vespella que és on està l’Ajuntament.
La carretera va prenent alçada fins arribar als peus del turó de 191 metres on s’aixecava el castell. El vehicle l’aparquen còmodament en una placeta molt ben arranjada i des d’aquí seguim el camí que puja cap el tossal.
Descripció:   
El camí passa pel costat de l’embassament dels Sitjans i a tocar hi ha un forat descendent excavat en la roca que s’intueix que era una mina i més endavant trobem, al peu del camí, una cavitat d’uns 7 metres de llargada, 4 d’amplada i uns 3 metres d’alçada, tancada per una paret, la qual podia constituir un rudimentari habitacle. A aquesta cova és la denominada “cova A”.

                                  Topografia extreta del bloc:  cavitatsdecatalunya.blogspot.com

Continuem en direcció a l’església de sant Miquel que s’alça dalt del turó, que fou l’antiga capella del castell, surt esmentada a l’any 1212 en una acta testamentaria de Pere de Vespella. Encara que és d’origen romànic, ha estat molt reformada, va albergar el retaule de la Mare de Déu del Roser de l’any 1579, de remarcable interès. L’església llueix un airós campanar de cadireta de tres pisos, tot i que el pis superior va enderrocar-se a les darreries dels anys seixanta del segle passat, els anys noranta es bastí de nou i es col·locaren les campanes.

                                                Aspecte actual de l'església de sant Miquel

                              Aspecte que presentava l'any 1991 "Diari Avui"

Al costat de la muralla veiem l’entrada d’una cambra de 7,40 m de llargada. 3,85 d’amplada i 4,60 m d’alçada, mig excavada en la roca i que sembla que era la presó, aquest racó fou arranjat a l’any 1993 i es convertí en el cementiri. En la roca del costat que dóna al camí, podem veure excavat al sòl la base d’una premsa o d’un trull, així com un canaló.

                                                              Cementiri

Dalt del turó hi ha un planell d’uns 25 metres de longitud i una amplada d’uns 12 m on es bastí el castell, del qual en resten escassos vestigis com el basament d’una torre semicircular i uns panys de muralles que en un principi es va creure que s’aixecaven al damunt d’una obra romana, però més tard aquesta tesi es va desestimar.  

 

 

El castell surt esmentat per primera vegada a l’any 1167 en un document de cessió, durant les carlinades de 1875, la vila de Vespella va protagonitzar importants fets d’armes i aldarulls, ja que, dirigits pel rector es van proclamar partidaris de l’absolutisme, toparen amb els miquelets d’Altafulla i Torredembarra, foren vençuts i perderen la major part de les seves forces. El rector va ser empresonat i més tard afusellat.

A mitjan del segle XIX, aquest indret comptava amb una cinquantena de cases.

Quan el castell va deixar de complir la seva funció, tothom va anar a buscar les pedres i reaprofita-les.  i reaprofita-les.  

 

                                    Planta del castell: J. Bolós "Catalunya Romànica" V XXI, 1995

Un cop arribats a l’explanada on hem deixat el vehicle, veiem algunes petites cavorques, que possiblement foren utilitzades, però que l’erosió ha modificat i gairebé esborrat. Destaquem dues excavades en la roca. Una d’elles mesura uns 1,55 m d’alçada i uns 2 d’amplada i en la part superior s’observen diversos encaixos per a bigues.
Uns metres més enllà trobem uns graons tallats a la roca que ens duen cap a una cavitat d’uns 3 m de llargada, 2,4 m de fondària i uns 2 m d’alçada tancada per un mur, d’uns 40 cm de gruix, amb una porta. A la part exterior també hi ha 5 forats destinats a encaixar-hi bigues i una incisió longitudinal per al suport de la coberta, cosa que faria que l’espai augmentés considerablement.





                                                           

                                                                                  Graons tallats a la roca

Al costat mateix d’aquesta cavitat n’hi ha una altra d’uns 3 m de llargada i 2,20 d’amplada, tancada també per un mur, reaprofitada més modernament, ja que gairebé enmig s’hi ha excavat un dipòsit per a líquids, una mena de cup, amb boca d’entrada que mesura 0,50 per 0,30 cm. A aquestes dues cavernes són les denominades “cova B”.

 



 

 

                                                            Topografia extreta del bloc:  cavitatsdecatalunya.blogspot.com

Resum:  

Ens trobem al davant d’una sèrie d’habitatges troglodítics que en el vessant sud és on s’esglaonarien les cases de la vila, òbviament n’hi podien haver més que han desaparegut. Encara que és molt agosarat donar una datació, degut a la manca de materials arqueològics, hom creu que poden situar-se en un moment de l’alta edat mitjana i que posterior han estat reaprofitats com a magatzems o petits corrals, tanmateix el tipus de roca feble i mal·leable ha facilitat el procés d’erosió a l’ensems que ha permès que aquestes cavitats hagin estat ampliades o modificades.

Extret de l’article “Els habitacles troglodítics de Vespella (Tarragonès) de Gener Aymamí. Revista Excursionisme de la Unió Excursionista de Catalunya, setembre 1997.
 

 

Reproducció idealitzada on podem veure a la dreta les cases adosades a la roca, algunes aprofitaven les cavernes existents.

                                                            Fotos: G. Aymamí